Ral·li Sanremo 2003

El diumenge 5 d’octubre de 2003 la ciutat de Sanremo era testimoni per última vegada en la seva llarga tradició d’un podi del mundial de ral·lis amb la finalització de la 45ena edició del Ral·li Sanremo. La cita italiana, puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial júnior, aplegava fins a 63 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 54 inciaren des de la mateixa ciutat que li donava nom a la prova a recòrrer els 387,36 km programats al llarg de 14 proves especials cronometrades i que 36 equips participants aconseguirien superar.

Divendres a quarts de vuit del matí arrancava la primera etapa, la qual estava formada per 6 especials cronometrades repartides en 2 trams que es celebraven dues vegades i 2 trams més que es repetirien l’endemà, i que totalitzaven 142,14 km de lluita contra el cronòmetre. Els pilots oficials de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les dues primeres cronometrades, sent especialment important el segon escratx assolit, on la distància més llarga del tram permetia a la parella franco-monegasca obrir forat vers els seus rivals els quals fregaven ja la vintena de segons de distància.

Solucionats ja els problemes d’escalfament que havien afectat en els dos primers trams al Ford Focus RS WRC’03 de Markko Märtin i Michael Park, la parella de l’oval s’imposava en les dues especials cronometrades del migdia amb Sébastien Loeb i Daniel Elena sempre enganxats als seus talons, el que per una banda permetia a la parella de Ford escalar fins la segona posició provisional, mentre que els líders es refermaven en la seva posició d’honor, i més que ho van fer en les dues segones passades pels trams celebrats pel matí, quan els de Citroën hi tornaven a marcar el millor temps mentre que Markko Märtin i Michael Park, es mantenien sempre a la seva estela, arribant al parc tancat a 32,4 segons dels líders.

La parella finlandesa de Peugeot formada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tancaven el podi provisional a 49,1 segons dels homes de Citroën, mentre que Carlos Sainz, encara convalescent d’una intervenció renal, i Marc Martí eren quarts a 25,2 segons del darrer graó al podi després d’haver patit petits problemes mecànics com una fuita en les barres estabilitzadores o poca confiança amb el tacte dels frens.

Dues baixes de relativa importància es varen produir en aquesta primera jornada, Toni Gardemeister i Paavo Lukander es quedaven sense frens en el seu Škoda Fabia WRC en la segona prova especial cronometrada i patien una sortida de pista que els obligava a abandonar, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es quedaven sense benzina en el seu Subaru Impreza S9 WRC a només 2 km de les assistències finals i quan ja havien completat la primera jornada, el que també els va suposar l’abandonament del ral·li, si bé els aspirants a títol mundial es trobaven fent un discret paper fins llavors marxant en vuitena posició provisional i a més de 2 minuts dels líders.

Sorprenia entre bona part de la premsa especialitzada el baix rendiment que tenien Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, dominadors de gairebé totes les proves d’asfalt que s’havien celebrat en els últims tres anys i que es trobaven classificats a la neutralització de la primera etapa en sisena posició provisional. Per al pilot provençal l’explicació era senzilla, Peugeot no havia treballat i evolucionat el 206 WRC sobre l’asfalt com ho havia fet la competència amb els seus cotxes, i malgrat pilotar més ràpid que en edicions anteriors en les que havien aconseguit guanyar, els seus temps no eren prou bons comparats amb els de Citroën o Ford.

Els 46 equips participants havien superat la primera jornada, dissabte tenien davant seu en el programa 4 especials cronometrades de 149,10 km de distància. 2 d’aquestes especials es corresponien a les segones passades pels 2 trams del migdia anterior, mentre que les 2 restants eren les dues passades pel tram rei del ral·li, Teglia, amb 52,70 km de distància.

Markko Märtin i Michael Park veien com en sortir del parc tancat el seu cotxe es negava a arrancar, el que va obligar als mecànics a canviar la centraleta situada just a sota del seient del copilot. La reparació va fer entrar la parella estonio-britànica amb 3 minuts de retard al control horari, el que suposava una penalització de 30 segons i baixar fins la tercera plaça restant a 1 minut i 2,4 segons dels líders.

Solucionat el problema, Markko Märtin i Michael Park van sortir a l’atac i en guanyar per només 7 dècimes de segon en relació Sébastien Loeb i Daniel Elena la primera passada per Teglia, els de Ford recuperaven la segona posició provisional del ral·li que havien cedit temporalment a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals completaven l’especial en tercer lloc. La parella de Ford s’imposava en les tres especials cronometrades que restaven de la segona etapa, el que els permetia retallar en gairebé 20 segons la distància que els seprava vers els líders i situar-la a la neutralització en 43,2 segons. Per la seva banda Carlos Sainz i Marc Martí van anar pràcticament tota la jornada per darrera del trio capdaventer, només en la segona passada per Teglia van ser capaços de superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, pel que l’assalt d’una posició de podi que tancaven els finlandesos de Peugeot semblava pràcticament impossible.

La tercera i última etapa dominical, amb les distàncies bastant marcades entre els primers equips classificats i només 96,12 km cronometrats al llarg de 4 proves especials per endavant semblava a priori que seria un tràmit pels 39 equips participants que restaven al parc tancat. Sébastien Loeb i Daniel Elena mantenien el seu estira i arronsa amb Markko Märtin i Michael Park en les dues primeres passades pels trams, amb un escratx pels de Citroën i un altre pels de Ford.

Però just abans de celebrar-se les dues segones passades per les especials, va començar a caure una pluja torrencial a la zona, la majoria d’equips veient la negror van decidir muntar rodes mixtes, mentre que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, alertats per un amic que es trobava al tram, muntaven gomes d’aigua. La parella francesa de Peugeot marcava el millor temps en la tercera especial cronometrada, superant en la general a Carlos Sainz, a qui els dolors pel còlic nefrític s’havien anat incrementant, i Marc Martí. La pluja anava a més i els germans Panizzi s’imposaven en la quarta i última especial cronometrada del ral·li, on aconseguien endosar més d’un minut a la resta de pilots amb WRCar, on a més a més es coneixia l’abandonament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que perdien una roda del seu Peugeot 206 WRC en una sortida de pista, com a resultat d’ambdos factors, els provençals del lleó completaven el ral·li en segona posició.

Completades les 14 proves especials cronometrades del programa amb la èpica final per la pluja, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en aconseguir un temps total de 4 hores 16 minuts i 33,7 segons, 28,3 segons menys que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Markko Märtin i Michael Park, amb un ral·li ple d’incidents, tancaven el podi de Sanremo, últim en la història del ral·li en el mundial, a 54,6 segons dels guanyadors.

En la categoria júnior, el sanmarinés Mirco Baldacci i l’italià Giovanni Bernacchini amb un Fiat Punto S1600 van saber aprofitar els problemes que tenien tan els francesos Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci com els catalans Salvador Cañellas i Xavier Amigó, que s’endarrerien substancialment en els primers compassos de la prova per juntament amb 4 escratxs de 6 possibles llaurar-se un ferm liderat al ral·li. Els francesos abandonaven només iniciar-se la segona etapa per averia elèctrica mentre que els líders amb 2 escratxs i un segon temps escratx, a 1 dècima de segon de l’escratx de Salvador Cañellas i Xavier Amigó, es refermaven en el seu liderat. Diumenge la neutralització de dos dels quatre trams i el bon paper dels catalans de Suzuki que marcaven un escratx i un segon temps escratx, va permetre que aquests acabessin la prova en segona posició a 5 minuts i 21,8 segons dels inqüestionables líders Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini.

En clau de campionat, l’abandonament de Brice Tirabassi i Daniel Carlsson, units als 8 punts que sumava Salvador Cañellas a la cita transaplina, pemetia al pilot barceloní situar-se en segona posició de la taula a només 3 punts del pilot francés quan encara restaven dues proves per endavant, el Ral·li Catalunya-Costa Brava i el RAC Rally britànic.

En el campionat reservat a pilots les variants a corona s’anaven reduint i així doncs tan Marcus Grönholm com Colin McRae perdien les seves opcions a títol. Mentre que per dalt la classificació s’estrenyia, així Sébastien Loeb gràcies a la victòria escalava des de la quarta fins la segona posició provisional, restant a només 2 punts del britànic Richard Burns, puntuació que el pilot de Peugeot obtenia precisament a la prova italiana. Carlos Sainz per la seva banda desfeia la igualada amb Petter Solberg en acabar la prova en quarta posició i el norueg recollir un zero per falta de carburant.

En el campionat de constructors Citroën aconseguia eregir-se com a líder en solitari en aconseguir sumar més punts que els seus socis de grup PSA, Peugeot. Subaru, tot i fer un ral·li dolent amb la setena plaça de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en constructors com a únic resultat, mantenia la tercera i última posició de podi per 5 punts de marge vers Ford.