Ral·li Sanremo 1996

Iniciat el diumenge 13 d’octubre de 1996 a Sanremo, el dimecres 16 d’octubre finalitzava a la mateixa ciutat que li donava el nom el 38è Ral·li de Sanremo, vuitena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis i que posteriorment esdevindria la darrera edició mixta terra-asfalt en la història de la prova italiana. El ral·li gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció, atraient fins a un total de 108 equips a formalitzar la seva inscripció, iniciant tots ells des de la rampa de sortida el recorregut composat per 18 especials cronometrades de 413,32 km de distància que 47 equips aconseguirien superar.

La prova no es va iniciar fins dilluns, sent l’etapa de diumenge un enllaç per carretera d’uns 400 km fins Arezzo, a la Toscana, on la prova hi centrava les seves especials sobre terra. Els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, líders del campionat, de fet ja eren campions del mòn per llavors, saltaven als trams en primer lloc però aquests quan només havien recorregut uns 500 metres del primer tram, prenien una corba amb massa impetu i patien un accident. En conseqüència de l’accident Seppo Harjanne va haver de ser evacuat en helicòpter per un fort dolor lumbar el que va provocar que el ral·li quedés aturat per un periode d’uns 40 minuts i que Carlos Sainz i Luis Moya passessin a obrir pista amb el handicap que això suposa en trams celebrats sobre terra.

Poc després i en aquest primer tram també, a causa d’haver estat aturats 40 minuts, les rodes pre-escalfades dels cotxes es van refredar i el Ford Escort RS Cosworth dels finlandesos Jarmo Kytoletho i Arto Kapanen patia una sortida de pista en aquest primer tram el que obligava a la organització a cancelar-lo. Ja en la segona especial cronometrada, els dos equips italians amb Toyota Celica formats per Andrea Dallavilla i Danilo Fappani i Gilberto Pianezzola i Loris Rogia imposaven els seus cotxes en la part alta de la taula, gràcies a sortir en posicions endarrerides i a poder comptar amb carburant lliure i no el subministrat per la FIA, poguent obtenir uns cavalls extra.

Per la tarda es repetien els dos trams celebrats pel matí, en els que el Subaru van imposar la seva llei, primer va ser Piero Liatti i Fabrizia Pons qui marcava l’escratx, mentre que en la següent especial cronometrada eren Colin McRae i Derek Ringer els homes més ràpids en el tram el que permetia als britànics passar a liderar la provisional seguits de Liatti-Pons.

Carlos Sainz i Luis Moya completaven la jornada en cinquena posició, just per darrera dels dos Subaru i dels dos Toyota, però la parella espanyola va decidir entrar 1 minut tard en el darrer control horari, per tal de rebre una penalització de 10 segons i així en la segona jornada saltar a pista en vuitena posició, on només dos trams es celebraven en dues ocasions, els restants tres trams només es disputaven una vegada.

Ja en els trams del dimarts, la opció es va mostrar com la adequada i Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el primer escratx que els permetia pujar fins la tercera posició, un segon escratx consecutiu els portaria fins a la segona provisional i un tercer escratx en el quart tram cronometrat de la jornada situava a la parella de Ford a només 11 segons del líder provisional, els britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer. Però en el cinquè tram una forta tempesta va truncar els plans dels espanyols, la tempesta es va iniciar quan a Sainz-Moya els hi mancaven uns 5 minuts per començar el tram, mentre que McRae-Ringer ja estaven força avançats en el mateix el que va comportar que els de Ford perdessin 29 segons en relació els de Subaru.

En les dues últimes especials del dia, els de Ford retallarien distàncies vers els de Subaru amb un quart escratx i un segon lloc escratx per darrera dels seus companys belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, situant la diferència entre tots dos en 32 segons mentre que Piero Liatti i Fabrizia Pons romanien en tercera posició a només 4 segons dels espanyols.

En els apartats de baixes destaca la d’Andrea Dallavilla i Danilo Fappani els quals en patir dues volcades al llarg de la jornada, van deixar força malmés el seu xassís de cara a l’etapa final d’asfalt, superficie amb unes exigències superiors a la montura, pel que els responsables de Grifone van optar per l’abandonament de la jove parella italiana.

Mentre que si bé Didier Auriol i Denis Giraudet seguien en competició, la parella francesa fitxada per Mitsubishi de cara a refermar el liderat de la marca dels tres diamants vermells en l’apartat de constructors, patia problemes de transmissió en les darreres especials de la segona jornada que els feia perdre de l’ordre de 2 minuts i mig i caure fins la novena posició a més de 3 minuts del liderat.

La tercera i última etapa es celebrava sobre asfalt a les montanyes properes a Sanremo, on el Subaru Impreza de Piero Liatti i Fabrizia Pons es va negar a arrancar en el parc tancat, iniciant-se així l’etapa amb una primera baixa d’entitat. Els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya podien així centrar-se en atacar la posició de líder i si bé en la primera meitat de la jornada van aconseguir escurçar les distàncies fins als 6 segons, els britànics van saber mantenir la calma i en les tres darreres especials marcar tres escratxs que els permetrien vèncer la prova per 22 segons de diferència.

Mentrestant, per darrera d’ells, amb Liatti-Pons fora de cursa per una fallada elèctrica, la lluita per la tercera posició del podi es centrava en el Subaru Impreza de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i el Ford Escort RS Cosworth de Bruno Thiry i Stéphane Prévot, lluita que els belgues amb un pilotatge clarament superior sobre asfalt van saber portar al seu favor per tal de superar als suecs i distanciar-se en fins a 35 segons al final del recorregut.

Així doncs Colin McRae i Derek Ringer podien celebrar la seva segona victòria en el mundial d’ençà que eren campions del món en completar el recorregut amb un temps total de 4 hores 26 minuts i 57 segons, 22 segons per davant dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que completaven el recorregut en segon lloc mentre que els seus companys d’equip Bruno Thiry i Stéphane Prévot completaven el podi a 2 minuts i 9 segons dels guanyadors de la prova.

En la categoria de producció els líders de la provisional del campionat, l’alemany Uwe Nittel i la sueca Christina Thörner patien un accident en la primera especial de la segona etapa així com els argentins Jorge Recalde i Martin Christie, deixant pràcticament en solitari a l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono que tenia com a única missió controlar als belgues Pascal Smets i Jean-Paul S’Heeren. Finalment els sudamericans van aconseguir la victòria en la prova, la primera en el campionat, el que els permetia liderar la provisional amb només 2 punts d’avantatge vers Uwe Nittel.

Si bé Tommi Mäkinen ja era campió del món, les posicions que el seguien encara estaven per decidir, i Carlos Sainz gràcies a la seva segona posició aconseguia uns importants 15 punts, així com el campió del món en vigéncia, Colin McRae, el qual gràcies a la segona victòria de la temporada aconseguia situar-se a només 4 punts del seu company d’equip el suec Kenneth Eriksson.

En el campionat de constructors, el fiasco de Mitsubishi que només sumava 11 punts amb el vuitè lloc d’Auriol-Giraudet, provocava que la marca dels diamants vermells perdés el liderat de la provisional, situant la marca de la constelació de les Pléiades en aquesta posició sobretot gràcies a la victòria de McRae-Ringer així com el cinquè lloc d’Eriksson-Parmander. Ford per la seva banda escurçava distàncies vers la segona posició en situar dos cotxes al podi.