Ral·li Sanremo 1993

El dimecres 13 d’octubre de 1993 finalitzava el 35è Ral·li de Sanremo, onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, per llavors composat per 13 cites. La prova, puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, aplegava fins a 127 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 120 emprenien la sortida celebrada el dilluns 11 d’octubre cap a les 28 especials cronometrades de 520,69 km de distància que composaven el recorregut i que 56 d’ells van aconseguir superar.

El ral·li s’iniciava amb una intensa pluja i una boira molt densa, condicions en les que igualment els francesos François Delecour i Daniel Grataloup van sortir com una exhalació marcant els 5 primers escratxs el que va portar als pilots de Ford a liderar la prova amb un marge de 59 segons vers el Subaru Legacy RS de Piero Liatti i Alessandro Alessandrini i de 1 minut i 7 segons vers els seus companys d’equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

En la sisena especial cronometrada tot va canviar, i els riscs que estaven prenent la parella francesa es van inclinar cap a l’accident del que tots dos en van sortir indemnes, però el seu Ford Escort RS Cosworth va quedar aturat en un barranc d’uns 80 metres. Una altra víctima d’aquesta sisena especial va ser el Lancia Delta HF Integrale d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, guanyadors de l’anterior edició, els quals també havien d’abandonar la prova mentre que el Subaru Legacy RS de Piero Liatti i Alessandro Alessandrini, amb problemes mecànics, s’endarreria deixant en situació de líder provisional a Massimo Biasion i Tiziano Siviero seguit de Carlos Sainz i Luis Moya a 11 segons d’ells.

El liderat de Biasion-Siviero va ser breu, ja que en la vuitena especial cronometrada els italians patien un accident que els obligava a abandonar, alhora que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que havien mostrat una actitud prudent en les primeres especials del dia, marcaven el seu primer escratx a la prova que els portarien a liderar el ral·li, al que seguiria un segon escratx a continuació.

En les dues últimes especials de la jornada l’home més ràpid va ser el veterà Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, els quals gràcies a la penalització que rebien Sainz-Moya per arribar tard a la darrera especial cronometrada, se situaven com a líders provisionals del ral·li amb un marge de 12 segons vers la parella del Lancia Jolly Club. Per darrera d’ells Sandro Fiorio i Vittorio Brambilla amb un Lancia Delta HF Integrale però de l’escuderia Astra se situaven en tercera posició a gairebé tres minuts.

En els primers compassos de la segona etapa, i aprofitant que les Pirelli aconseguien la temperatura òptima de treball molt abans que les Michelin, Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti van atacar fort tot i el fred ambiental, el que va permetre a la parella italiana distanciar-se al capdavant de la general. Carlos Sainz i Luis Moya van mostrar una dèbil reacció marcant l’escratx en la tercera especial, fita que repetirien en la vuitena del dia, mentre que Patrick Snijers i Dany Colebunders van aprofitar uns problemes en la direcció que afectaven a l’Escort RS Cosworth dels líders per adjudicar-se el quart i cinquè tram de manera consecutiva també amb Ford.

En el cinquè tram precisament, Sandro Fiorio i Vittorio Brambilla havien d’abandonar la prova quan el motor del seu Lancia Delta HF Integrale va dir prou, el que situava a la parella belga en posicions de podi, però a molta distància de Carlos Sainz i Luis Moya, el qual tot i l’actitud conservadora que estava mantenint, es mostrava molt feliç amb la nova evolució que havia rebut el seu motor que li donava més potència.

Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti s’adjudicaven el setè, novè i desè tram de la jornada, el que permetia als italians ampliar el seu liderat fins als 2 minuts i 9 segons vers els espanyols de Lancia, mentre que en tercera posició romania el Ford Escort RS Cosworth de Patrick Snijers i Dany Colebunders a 10 minuts i 7 segons de distància.

En la tercera i última etapa, el clar protagonista va ser Piero Liatti i Alessandro Alessandrini, els quals van marcar tots els escratxs del dia tret d’un, que va ser per a Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, tot i això els pilots de Subaru només van poder superar en la general provisional a l’Opel Astra GSi dels belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, passant a ocupar la cinquena posició provisional de la prova per darrera del Lancia Delta HF Integrale de l’escuderia Grifone en mans de Gilberto Pianezzola i Loris Roggia.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda van aconseguir escurçar mig minut la distància que els separava dels líders de la prova, retall insuficient per aconseguir la tan desitjada primera victòria de la temporada, que sense més contra-temps acabaria sent la primera en el mundial de ral·lis per als pilots italians Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti amb un marge d’1 minut i 38 segons vers la parella del Jolly Club. Patrick Snijers i Dany Colebunders per la seva banda completaven el podi a 10 minuts i 28 segons dels guanyadors de la prova, el que també suposava el primer podi en el mundial per als pilots belgues.

En les inspeccions posteriors però es varen trobar unes irregularitats en el carburant que va utilitzar el Lancia Delta HF Integrale de Sainz-Moya, el qual al cap de quatre mesos la FIA va fallar en la seva desqualificació de la prova, pel que Snijers-Colebunders acabaven en segona posició i Gilberto Pianezzola i Loris Roggia entraven en el podi en tercera posició, el que suposava el primer podi pels italians en completar el recorregut amb una demora de 18 minuts i 23 segons.

En la categoria de producció, els italians Renato Travaglia i Alessandro Mari aconseguien imposar el seu Ford Escort RS Cosworth uns 10 minuts per davant del Mazda 323 GT-R dels líders del campionat, els també italians Alessandro Fassina i Luigi Pirollo, que engruixaven 3 punts la distància que els separava del portuguès Antonio Coutinho i Luis Lisboa que completaven el recorregut just per darrera d’ells però a gairebé 20 minuts del segon classificat.

En el campionat de pilots les absències dels pilots de Toyota Juha Kankkunen i Didier Auriol, així com els abandonaments per accidents dels pilots de Ford François Delecour i Massimo Biasion, deixava la general provisional sense canvis rellevants amb Kankkunen al capdavant seguit dels francesos Delecour i Auriol.

En la general per marques Ford perdia una excel·lent ocasió d’acostar posicions i fins i tot superar als absents Toyota i pràcticament Subaru era la única marca que aconseguia sumar punts a la cita italiana gràcies al cinquè lloc de Liatti-Alessandrini.