Ral·li Sanremo 1989

Onzena ronda en el calendari del campionat de món de ral·lis, el 31è Ral·li de Sanremo finalitzava a la mateixa ciutat costera italiana el dijous 12 d’octubre de 1989 amb 34 equips dels participants presents a la cerimònia de clausura. La prova que gaudia de puntuabilitat en els campionats de constructors i pilots, aconseguia elevar la seva llista d’inscrits fins als 107 equips, iniciant tots ells la prova el diumenge 8 d’octubre a Sanremo amb 34 especials cronometrades de 544,20 km de distància en total.

Una superespecial espectacle de tan sols 1,38 km de distància inaugurava la prova el mateix diumenge 8 d’octubre on els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen, que just abans de l’inici de la prova havien estat anunciats com a futurs pilots de Lancia en substitució de Markku Alén i Ilkka Kivimäki que marxaven a Subaru, i els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli que feien debutar el nou Lancia Delta Integrale 16V. Per darrera d’ells a tan sols 1 segon de distància s’hi situaven els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

Ja l’endemà dilluns van començar a celebrar-se els trams de debò amb 9 especials cronometrades, quatre sobre asfalt i cinc sobre terra on Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, que pilotaven un dels antics Lancia Delta Integrale s’imposaven en les tres primeres especials del dia, si bé el liderat queia en mans del Lancia Delta Integrale 16V oficial de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals confirmaven la seva posició privilegiada amb l’escratx en la darrera especial sobre asfalt, on Cerrato-Cerri, que van haver d’afrontar l’especial amb un palier trencat, van patir una sortida de pista arrencant una roda perdent quatre minuts.

Arribats a la cinquena especial cronometrada, la primera sobre terra que la pluja havia convertit en una fina capa de fang, el liderat canviaria de mans després de que Auriol-Occelli patissin una espectacular sortida de pista amb diverses voltes de campana de la que afortunadament ambdós pilots francesos en van sortir indemnes. Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb l’altre dels debutants Lancia Delta Integrale 16V recollien llavors el liderat que perdien en la sisena especial, la celebrada a continuació, a causa d’una punxada que els endarrerien uns dos minuts deixant al capdavant de la general provisional del ral·li al Lancia Delta Integrale del Jolly Club de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo que completarien la primera etapa com a líders si bé Carlos Sainz i Luis Moya, se’ls hi havien acostat perillosament reduint la distància que els separava fins a tan sols 18 segons, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen se situaven en tercera posició provisional a 34 segons dels primers tot i una lesió que el pilot arrossegava des d’Austràlia.

La tercera etapa, integra sobre terra, Massimo Biasion i Tiziano Siviero van començar a escurçar distàncies vers els líders sumant cinc escratxs al llarg de la jornada el que permetria a la parella transalpina superar el Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen, afectats per diverses averies mecàniques que els obligarien a substituir un palier, i passar a ocupar la tercera plaça de la provisional. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguirien 6 escratxs, sobretot en les especials celebrades sobre terra seca on el seu Toyota era més eficaç que en les especials enfangades i lliscants el que permetria a la parella espanyola liderar la prova a partir de la desena especial del dia, superant a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, els quals van defensar la posició com van poder tots i els problemes de sobreescalfament del seu motor així com duresa del canvi de marxes.

Després d’una jornada pràcticament de descans, ja que en el llarg enllaç de 350 km de retorn a Sanremo per celebrar-hi les darreres especials sobre asfalt per les muntanyes del voltant de la ciutat litoral, només s’hi va celebrar una especial espectacle d’1,35 km de distància en la que Massimo Biasion i Tiziano Siviero tornaven a ser els més ràpids.

A la 1 de la matinada es donava el tret de sortida a la última etapa, a la que Sainz-Moya partien amb un avantatge d’1 minut vers Fiorio-Pirollo i d’1 minut i 41 segons vers Biasion-Siviero, un avantatge un pèl

curt donades les pitjors prestacions del Toyota sobre asfalt que pesava 100 kg més i la seva major distància entre eixos el feia menys àgil sobre els trams revirats. En aquest terreny va ser en el que Massimo Biasion i Tiziano Siviero van aconseguir encadenar 7 escratxs consecutius que permetia situar als campions del món en vigència al capdavant de la general provisional del ral·li. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo responien amb el millor registre en la vuitena especial el que deixava a falta de dues especials per finalitzar el ral·li encara tot per decidir amb Biasion-Siviero al capdavant de la provisional amb 1 segon de diferència vers Fiorio-Pirollo i 3 segons en relació Sainz-Moya.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero van saber mantenir el cap fred, malgrat alguns problemes de frens que estaven afectant al seu Delta Integrale 16V per tal de certificar la seva dotzena victòria en el mundial de ral·lis amb un temps total de 6 hores, 48 minuts i 30 segons, només 5 segons per davant del Lancia Delta Integrale del Jolly Club de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo. Finalment Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 25 segons dels guanyadors.

En la categoria de Grup N la victòria va ser finalment per als francesos Alain Oreille i Gilles Thimonier a bord d’un Renault 5 GT Turbo, els quals aconseguien imposar-se en les darreres especials celebrades sobre asfalt al Mazda 323 dels belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux que abans d’afrontar la darrera jornada gaudien d’un marge de 36 segons al capdavant de la categoria. La victòria servia al pilot francès per sumar 46 punts per 38 del belga, deixant encara el campionat força obert.

En el campionat reservat per a pilots Massimo Biasion sumava la seva cinquena victòria de la temporada, el que li permetia al pilot italià elevar les diferències vers el seu compatriota Sandro Fiorio fins als 41 punts, que amb 40 punts en joc, es traduïa automàticament en el segon campionat consecutiu del pilot vicentí. Per la seva banda Fiorio trencava el triple empat amb Mikael Ericsson i Didier Auriol gràcies al segon lloc aconseguit.

Lancia sumava a casa la seva setena victòria en el campionat de constructors elevant la puntuació total fins als 140 punts pels 84 que aconseguia acumular Toyota gràcies sobretot al podi de Carlos Sainz. Mazda per la seva banda es mantenia en tercera posició gràcies al segon lloc en Grup N de Grégoire de Mevius.