Ral·li Sanremo 1986

El divendres 17 d’octubre de 1986 es posava punt i final al 28è Ral·li de Sanremo a la mateixa ciutat que li donava nom amb un total de 38 equips presents dels 86 que havien prés la sortida el dilluns 13 d’octubre a Sanremo també. La prova, que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i pilots de cotxes Grup A, comptava amb un recorregut mixte terra-asfalt a pràcticament parts iguals dividit en 39 especials cronometrades de 488 km de distància.

La prova arrancava doncs el dilluns dia 13 amb set especials cronometrades, 4 d’asfalt i tres sobre terra, per dur als pilots des de Sanremo fins a Tirrenia. En elles el domini dels pilots de Peugeot va ser total, amb un turbo que donava 3 bar de pressió, els motors dels petits cotxes francesos rendien fins a 540 CV de potència, el que va facilitar que Bruno Saby i Jean-François Fauchille dominessin les tres primeres especials cronometrades, per en la quarta especial cedir el testimoni als seus companys d’equip italians Andrea Zanussi i Paolo Amati el rol de líders, el qual els pilots de Peugeot conservarien fins a la neutralització de la primera etapa però amb una forta pressió dels seus rivals, ja que fins a 5 cotxes es trobaven en un marge de 35 segons per darrera seu encapçalats per Bruno Saby i Jean-François Fauchille seguit de Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, havien patit un petit cop en la primera especial cronometrada que es traduia en una punxada, es trobaven a 1 minut i 11 segons dels líders provisionals després d’ahver anat recuperant bona part de l’etapa, mentre que el MG Metro 6R4 dels belgues Marc Duez i Willy Lux abandonava en la mateixa primera cronometrada per problemes en el seu motor. Per a més desgràcia dels responsables de Lancia, Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, basa important de la marca en qualitat de ser els líders de l’Europeu de Ral·lis, havien d’abandonar la prova.

Ja en la segona etapa, el fort ritme imprés al llarg de la primera jornada, així com les pluges que havien deixat les pistes de terra per les quals es disputaven els trams en un estat força delicat, els cops de teatre es van anar succeïnt i ja en la primera especial cronometrada de les 16 que composaven la etapa, tant Andrea Zanussi i Paolo Amati, com Bruno Saby i Jean-François Fauchille patien una lleugera sortida de pista que els feien perdre un temps valuós cedint les seves posicions de privilegi en favor del seus companys d’equip finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne. Malhauradament el liderat de Salonen-Harjanne no va ser gaire perllongat, doncs els finlandesos patien una aparatosa sortida de pista en un dels pocs punts en el que no hi havia expectadors i els pilots de Peugeot es veien obligats a abandonar.

Juha Kankkunen i Juha Piironen, que sobre les pistes de terra es mostraven superiors a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, prenien llavors el liderat de la prova per davant dels italians de Lancia, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, en plena galopada marcant escratx rere escratx veia truncada la seva remuntada en patir una nova punxada que el feia caure en cinquena posició a la neutralització de la Plaça del Palio a Siena 2 segons per darrera del Peugeot 205 T16 Evo2 d’Andrea Zanussi i Paolo Amati. Els italians del Jolly Club Dario Cerrato i Guiseppe Cerri per la seva banda ocupaven la tercera posició a tan sols 38 segons dels liders provisionals Kankkunen-Piironen.

En la tercera etapa, 4 trams de terra portarien els pilots des de Siena fins a Pisa, on un llarg enllaç per autopista conduia als pilots a disputar 3 trams més d’asfalt en les immediacions de Sanremo, on precisament Massimo Biasion i Tiziano Siviero varen llençar el seu atac amb un pilotatge netament superior sobre l’element negre que els portaria a liderar la prova de casa per un marge de tan sols 11 segons vers els pilots de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen. Markku Alén i Ilkka Kivimäki superaven clarament Andrea Zanussi i Paolo Amati, romanent en quarta posició a 1 minut i 26 segons dels seus companys d’equip.

La quarta i última etapa estava prevista disputar-se en la nit de dijous a divendres després d’un descans de 22h, però el descans va ser tens, doncs ja que Cesare Fiorio, responsable de l’equip Lancia, va consultar sobre la legalitat d’unes faldilles que empraven els Peugeot 205 T16 Evo 2 en els baixos dels seus cotxes que recorrien des de la roda davantera fins la posterior amb un cert angle negatiu, és a dir, caient cap a terra. Els comissaris van tornar a evaluar els autos francesos i van determinar que aquest element suposava un apendix aerodinàmic que generava un cert efecte terra, prohibit en l’annex J del reglament FISA el que va suposar l’exclusió immediata dels tres Peugeot que seguien en cursa.

Jean Todt, màxim responsable de Peugeot Sport sostenia que aquests elements tenien una funció de donar més seguretat al dipòsit de combustible, prevenint-lo d’impactes de pedres, alhora que ja havien estat emprats en proves anteriors i que per tant si eren legals a Portugal, també ho havien de ser a Itàlia. Donat que tot i l’apelació, la organització no va deixar reempendre la marxa en la darrera nit als tres cotxes francesos, Todt va decidir llavors precintar el cotxe de Saby-Fauchille i confiar-lo en mans de la FISA per a que fessin les pertinents comprovacions. Gairebé dos mesos més tard, el 18 de desembre, la FISA fallar en favor de Peugeot per tal d’evitar un escàndol majúscul, ja que els francesos havien emprat aquest element bona part de la temporada, el que va provocar que la prova va ser declarada posteriorment anulada del calendari mundial.

Però aixó arribaria molt més endavant, en el terreny del que quedava d’esportiu amb els Peugeot fora de cursa, Cesare Fiorio va seguir enterbolint encara més la prova quan va dictar clares ordres d’equip per tal de facilitar que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, pràcticament els únics pilots que podien disputar a Juha Kankkunen i Juha Piironen el títol de pilots, el de marques ja estava decidit en favor de Peugeot des del 1000 Llacs, guanyessin la prova alhora que permetre a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri finalitzar com els primers pilots italians a la cita per tal de que aquests es declaressin campions d’Itàlia de ral·lis.

I així va ser, Massimo Biasion i Tiziano Siviero van acatar les ordres enlentint el seu ritme per tal de facilitar que en la penúltima especial cronometrada del ral·li els seus companys d’equip finlandesos guanyessin la prova amb un temps total de 5 hores 31 minuts i 35 segons, el que suposava un avantatge d’1 minut i 18 segons vers Dario Cerrato i Guiseppe Cerri i 1 minut i 42 segons vers Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

En la categoria reservada als turismes de Grup A, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier van començar dominant la prova en els seus primers compassos a bord del Renault 11 Turbo oficial que els francesos pilotaven, fins que pràcticament en l’equador de la prova, el motor del seu cotxe va dir prou, deixant via lliure al Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann cap a la victòria pel que el liderat del pilot suec es feia més fort davant de l’austríac Rudolf Stohl que completava la prova en quarta posició de la cetagoria.

La victòria que provisionalment s’adjudicava Markku Alén, a l’espera del dictamen de la FISA, permetia als pilots de Lancia sumar la seva primera victòria de la temporada alhora que acostar-se a la posició del líder de la provisional, el seu compatriota de Peugeot Juha Kankkunen. Mentre que Massimo Biasion el tercer lloc aconseguit li permetia incrementar distàncies vers Timo Salonen

En el campionat de constructors, la victòria de Lancia servia per maquillar una mica la taula general, ja que Peugeot havia aconseguit prèviament assegurar-se el títol de marques amb la seva victòria al 1000 Llacs. Volkswagen per la seva banda seguia en tercera posició gràcies al seu bon paper en Grup A.