Habitualment la tercera o quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el Safari Rally tornava a la seva naturalesa gairebé 25 anys més tard el diumenge 31 de març de 2024, amb la clausura de la seva 72ena edició a Naivasha. Amb 19 proves especials de 367,76 km cronometrats en el seu programa, el ral·li arrancava el dijous 28 de març allà on marcava la tradició, a peus del Centre Internacional de Conferències Keniata de Nairobi, amb 28 formacions participants, entre les 29 inscrites, baixant per la protocolària rampa de sortida. 22 equips aconseguirien completar el programa i sumar punts, segons la seva classificació, en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.
Després d’haver rebut el cop de bandera de sortida i abans de desplaçar-se un centenar de quilòmetres fins arribar a la riba del Llac Naivasha, on l’esdeveniment s’hi desenvolupava, els participants afrontaven l’habitual especial espectacle de Kasarani a les afores de Nairobi el mateix dijous a primera hora de la tarda.
En ella els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi establien el millor temps per la mínima distància mesurable a l’època, és a dir 1 dècima de segon, per davant dels seus companys de formació estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, restant en la tercera posició els dobles campions mundials Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen a 8 dècimes de segons dels pilots de Hyundai i per 1 dècima de segon de marge amb els seus companys Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el tercer dels Hyundai i20 Rally1 Híbrid oficials, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 1,5 segons del való i del flamenc.
A 1 quart de 8 del matí del divendres 29 de març de 2024, la competició es reprenia amb la sortida del parc tancat de Naivasha de la primera parella participant, tasca que novament corresponia a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Per davant les 27 formacions participants que restaven en actiu tenien el tradicional bucle de 3 trams, que en celebrar-se matí i tarda, generaven les 6 proves especials de 127,58 km cronometrats del programa de la jornada, una activitat que finalitzaria amb el retorn al punt de sortida a partir de 2 quarts i mig de 6 de la tarda.
Enmig d’un mar de queixes per la manca d’adherència i l’excessiu subviratge dels seus autos, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien establir el millor temps en la primera prova especial campestre per davant dels seus compatriotes Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el què els de Toyota es feien amb la primera posició de la classificació provisional i els de Hyundai amb la tercera per darrera dels seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja, tercers al terme d’aquesta primera especial vera.
Tots 3 equips repetien resultat al terme del següent tram i les dues parelles de la formació coreana s’intercanviaven les seves posicions en la classificació general, tothora que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe picaven de costat contra el voral de la pista i danyaven el lateral dret posterior del seu cotxe. Tot i l’aparositat d’arribar a final de tram amb el cotxe malmès i una roda sobre la llanda, els belgues amb prou feiens hi concedien una vintena de segons.
Kedong, la segona prova especial més llarga de l’itinerari amb 31,50 km cronometrats, tancava l’activitat matinal. En ella els líders, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, s’aferraven a la posició assolida en tornar a establir el registre més baix del parc tancat, mentre que estonians i finlandesos de Hyundai s’invertien posicions a final de tram sense alterar l’ordre en la general. En previsió que els hi poguès entrar la pols a cabassos dins el compartiment, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe afrontaven aquesta última especial matinal amb ulleres d’esquiar i màscara FFP2.
Completat el bucle matinal de 3 trams, a partir d’1 quart i mig d’1 del migdia els participants anaven retornant gradualment a Naivasha per tal de rebre atencions mecàniques, així com recuperar forces. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen ho feien ocupant la primera posició per 15,5 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm o 16,8 segons si la lectura es realitzava en vers Ott Tänak i Martin Järveoja. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren quarts a 41,3 segons dels seus companys líders i per tans sols 1,8 segons de coixí amb Elfyn Evans i Scott Martin.
La represa a la competició era pèl dura per als pilots de Hyundai, doncs els nombrosos danys que havia patit l’i20 Rally1 Híbrid amb el dorsal número 11, absorvia bona part dels recursos humans que la formació coreana disposava sobre el terreny, deixant menys atesos els altres dos vehicles en les assistències de mitja etapa.
Esapekka Lappi i Janne Ferm veien com la transmissió del seu cotxe es trencava sobre l’equador de la primera especial, sense que aquests els hi donguessin cap cop, i els nòrdics es veien obligats a retirar-se. D’altra banda uns cautes Ott Tänak i Martin Järveoja eren superats a final de la cronometrada per les 3 formacions de Toyota, si bé els bàltics no perdien plaça en vers les formacions perseguidores, ans el contrari, la parella en guanyava una per la baixa dels seus companys finlandesos.
Però el concurs d’aquells qui foren campions mundials 5 anys enrere, els mateixos Ott Tänak i Martin Järveoja, arribava al punt final en la cinquena especial del dia, quan una de les diverses pedres que s’havien aixecat amb la primera passada pel tram, es posava enmig de la seva traçada pel tram, fent saltar el seu compacte i deixant-lo inoperatiu al voral de la pista amb la direcció masegada, amb el què el seu abandonament era obligat.
La cara dolça de la competició era per a l’equip que dirigia Jari-Matti Latvala, doncs amb les dues baixes entre els Hyundai, el podi provisional es farcia de parelles de Toyota, amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston en segona posició i els britànics Elfyn Evans i Scott Martin en la següent.
Ja en la segona passada pel tram Kedong, amb la qual es concloïa l’activitat competitiva de la primera jornada, els problemes se seguien acumulant, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston perdien molt temps en una secció amb feix-feix i es passaven de llarg en un encreuament, mentre que els seus companys britànics patien danys en picar lateralment amb la natura keniana, tot i això el balanç era favorable a Elfyn Evans i Scott Martin, qui hi arrabassaven la segona posició.
Amb un ple de victòries parcials de tram, en anglicisme perfecte escratxs, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen entraven en règim de parc tancat amb 56,9 segons de marge en vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren tercers a 1 minut i 8 dècimes de segon dels líders. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts a 1 minut i 7,3 segons dels líders i per un marge de 39,9 segons amb el Ford Puma Rally1 Hibrid d’Adrien Fourmaux i Alex Coria.
En passar 5 minuts de 2 quarts de 7 del matí del dissabte 30 de març, la segona etapa del ral·li s’iniciava amb un increment de la distància cronometrada així com dels seus enllaços. Per davant els 26 equips participants que restaven en el parc tancat tenien el clàssic bucle de 3 trams que en disputar-se matí i tarda, es generaven els 160,96 km competitius que constaven en l’itinerari, convertint-se així en l’etapa més llarga de tot el programa, la qual finalitzaria a partir de 2 quarts i 3 minuts de 8 del vespre.
Donat el marge aconseguit al llarg de l’etapa anterior, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen abaixaven lleugerament el seu ritme per tal de passar a cuidar encara més la seva mecànica, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin es lamentaven d’una punxada en la seva roda posterior esquerra. Amb encara molts quilòmetres per endavant, els britànics es veien obligats a aturar-se per tal de canviar la roda afectada, pagant el peatge de concedir prop de 2 minuts, i amb ells, descendre fins a la cinquena posició de la classificació provisional, just per darrere d’Adrien Fourmaux i Alex Coria.
Dos dels reincorporats a la competició, Esapekka Lappi i Janne Ferm, i Ott Tänak i Martin Järveoja, seguien acumulant problemes. D’una banda els finlandesos, tot i aconseguir el segon millor registre, completaven l’especial sobre la llanda, amb el què aquests haurien d’afrontar els següents quilòmetres del bucle matinal amb més precaució en haver esgotat ja una roda de recanvi, mentre que els estonians se’ls hi obria el capot pel seu flanc dret en no haver-lo tancat correctament després d’un feixuc tram d’enllaç, perdent-hi prop d’1 minut més.
Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, autors del millor temps en aquesta cronometrada inaugural, prenien el relleu als britànics i esdevenien els nous segons classificats, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe passaven a ocupar la posició més baixa del podi a 14,6 segons dels seus predecessors.
Precisament els belgues de Hyundai retallaven bona part dels segons que havien concedit després de la cronometrada inaugural i restaven a 4,8 segons de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston en aconseguir el millor temps en la segona especial matinal, mentre que en la última, amb el segon millor temps per darrere de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, aquests aconseguien prendre la segona plaça al nipó i a l’irlandès, que hi punxaven una roda en picar contra una de les nombroses roques de la traçada i concedir-hi gairebé minut i mig.
Així doncs si en la tarda anterior dues parelles de Hyundai es van trobar amb problemes, el dissabte al matí arribava el torn de les de Toyota, amb el que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen retornaven a Naivasha per a rebre assistència mecànica amb 1 minut i 27,9 segons de marge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 2 minuts i 22,9 segons amb Takamoto Katusta i Aaron Johnston. Adrien Fourmaux i Alex Coria restaven en quarta posició a 27,7 segons del fanalet de les posicions d’honor i per 53,2 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin, qui a Sleeping Warrior, la cronometrada més llarga del programa, hi sumaven la seva segona punxada.
Només reprendre l’activitat cronometrada, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe veien com la bomba de benzina del seu Hyundai i20 Rally1 Hibrid fallava i els belgues, després d’aturar-se diverses vegades, havien de completar l’especial en mode elèctric a una velocitat més baixa del normal. Ocasió que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, novament els autors del millor registre, aprofitaven per tal de recuperar la segona posició perduda hores abans, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria passaven a tancar les posicions de podi.
Elfyn Evans i Scott Martin miraven de pressionar als francesos d’M-Sport que els precedien, i si bé en l’especial curta del dia els britànics hi aconseguien el millor temps, en la llarga aquests recollien una nova punxada i s’hi endarrerien per 2 minuts extra.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien bona l’estrategia que havien pres de nedar i guardar la roba, doncs en mantenir-se al marge dels contra-temps, aquests completaven l’etapa amb gairebé 1 minut més de marge respecte de com la iniciaven, exactament amb 2 minuts i 8,9 segons en vers a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, mentre que si la lectura dels registres es feia en relació a Adrien Fourmaux i Alex Coria, aquest marge s’eixamplava fins als 3 minuts i 13,3 segons. Elfyn Evans i Scott Martin eren quarts a 5 minuts i 35,6 segons dels seus companys d’equip, precedint en 6 minuts i 13,0 segons a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Amb les 5 primeres posicions molt ben definides, pràcticament definitives de no mediar l’infortuni, a 1 quart de 7 del matí del diumenge 31 de març arrancava la darrera etapa del ral·li amb 74,38 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, resultants de passar, per a sorpresa de ningú, en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Només el nou sistema de puntuació, que otorgava una part dels punts a qui guanyava l’etapa dominical, donava una mica d’emoció a la jornada, la qual finalitzava a 1 quart de 4 amb la cerimònia del podi.
Les tres parelles de Hyundai aturaven el cronòmetre amb els 3 millors registres al terme del primer tram del dia, amb belgues per davant d’estonians i finlandesos, mentre que en les 2 restants Elfyn Evans i Scott Martin eren els pilots més hàbils en la lluita contra les manetes dels rellotges, demostrant les seves intencions de lluitar pels punts de l’etapa.
Després d’un darrer pas per les assistències de Naivasha, la competició es reprenia amb més del mateix, és a dir els 3 Hyundai ocupant les 3 primeres posicions de la taula individual de temps i en el mateix ordre que s’havia assolit a quarts de 8 del matí.
En canvi, a diferència del que havia passat en la primera passada matinal, en les dues següents eren Ott Tänak i Martin Järveoja primer i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe després, els qui mostraven més coratge per tal d’aconseguir els punts amb els quals es premiava l’actuació al llarg de la darrera jornada dominical i poder així compensar la seva pobra classificació del dissabte al vespre.
Els belgues es feien amb els 5 punts que els hi suposaven la seva victòria en el Power Stage, així com els 6 punts que donava el seu segon lloc en la darrera etapa, puntuació total que també obtenien els seus companys d’equip bàltics en sumar 4 i 7.
Recorreguts els 367,76 km cronometrats del programa sense majors incidents, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pujaven per segona vegada al graó més alt del podi del Safari Rally. Els finlandesos completaven l’itinerari en un temps de 3 hores 36 minuts i 4,0 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 37,8 segons l’acumulat per Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, qui demostraven doncs tenir ben presa la mida a la ronda africana. En una cursa per eliminació, Adrien Fourmaux i Alex Coria pujaven per segona vegada consecutiva en el tercer graó d’un podi del mundial, amb un temps 2 minuts i 25,1 segons més lent que no pas els dels vencedors.
En la categoria intermitja del WRC2, Gus Greensmith i Jonas Andersson s’imposaven consecutivament en les 4 primeres proves especials del programa i aquests s’aferraven a la primera posició, davant l’oposició inicial d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson, qui després d’haver esdevingut els segons més ràpids en la lluita contra el temps en les dues primeres cronometrades, en la següent s’havien d’aturar a canviar una roda punxada al cap d’1 km d’haver-la iniciat, un contra-temps que també afectaria a la parella en la darrera especial matinal del divendres.
En un primer instant els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak prenien el relleu als qui a l’anterior ronda de Suècia s’havien fet amb el guardó de vencedors, però una avaria mecànica els afligia i el seu avenç per l’especial esdevenia lent, deixant la porta oberta al Citroën C3 Rally2 de Diego Domínguez i Rogelio Peñate a ocupar la segona posició a 2 minuts i 18,3 segons dels líders i per 1,8 segons de marge en vers el Hyundai i20 Rally2 de Nicolas Ciamin i Yannick Roche.
En tornar sobre els trams, Oliver Solberg i Elliott Edmonson aprofitaven l’avinentesa de quedar-els-hi molts quilòmetres per endavant per tal de poder recomposar-se de la desfeta matinal. La parella aconseguia 2 victòries parcials de tram i 1 segon millor temps, per darrere dels líders Gus Greensmith i Jonas Andersson, en la segona passada per l’escull i aquesta s’enfilava fins a la tercera posició provisional per darrera de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, qui també treien petroli de que aquells qui ocupaven les posicions contigües al lideratge en les assistències equatorials, es desinflaven ràpidament.
Gus Greensmith i Jonas Andersson completaven la primera etapa amb 5 victòries parcials i 2 segons millors temps, un excel·lent rendiment que els portaven a complementar la jornada inicial amb 3 minuts i 23,0 segons de marge en vers a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Sczepaniak, 14,5 segons més si la distància es mesurava amb els inquilins de la tercera posició provisional, Oliver Solberg i Elliott Edmonson.
Com el divendres a la tarda, les dues parelles dels Skoda Fabia RS Rally2 preparats per TokSport seguien portant la batuta i amb 2 victòries de tram i 4 segons millors temps per als líders, i 4 temps escratx i 2 segons registres per al pilot suec i el navegant britànic, aquestes retornaven al parc tancat de Naivasha ocupant les dues primeres posicions amb 1 minut i 55,0 segons de marge favorables al pilot britànic i al navegant suec. Clarament batuts, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak restaven en tercera posició a 6 minuts i 13,7 segons de Gus Greensmith i Jonas Andersson.
Diumenge al matí els líders s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del programa, deixant el rol de llebrers a Oliver Solberg i Elliott Edmonson en el que restava d’itinerari per tal d’acabar-se adjudicant la victòria per 1 minut i 23,1 segons de marge. Incapaços d’interferir en el ritme dels dos Skoda capdavanters, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak rubricaven un triplet per a la firma txeca de la sageta a 8 minuts i 29,0 segons del temps de Fergus, Gus, Greensmith i Jonas Andersson.
Gus Greensmith iniciava doncs la seva temporada particular d’una forma immillorable, amb victòria, mentre que Oliver Solberg combinava els 18 punts del segon lloc a la ronda keniana amb els 25 de la victòria local i el pilot passava a comandar la classificació provisional amb 43 punts, 18 més que no pas l’absent Yohan Rossel o el propi pilot britànic vencedor.
Amb experiència a bord de vehicles de categoria Rally1, la victòria en la subclasse Challenger corresponia a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, mentre que entre aquells que superaven la cinquantena, la victòria era per als locals, i tanmateix campions continentals l’any 2021, Carl Tundo i Tim Jessop.
En la categoria WRC3 la competició va ser inexistent, doncs només 1 formació hi oficialitzava la seva inscripció en la classe, els kenians Hamza Anwar i Adnan Din. Sense cap mena d’oposició més enllà d’una avaria fatal en el seu Ford Fiesta Rally3, la victòria esdevingué seva tot i completar el programa en la darrera posició a gairebé 3 hores dels guanyadors.
Sense obtenir punts en la jornada dominical, emperò si en el “Power Stage” final, Kalle Rovanperä veia recompensada la seva victòria africana amb 20 punts, però el finlandès encara restava lluny de les 3 primeres posicions amb 31 punts. Tot i patir un calvari al llarg del recorregut, Thierry Neuville sumava 1 punt menys que no pas el vencedor i el belga eixamplava en 3 punts més el seu marge en vers el britànic Elfyn Evans. Tercer per segona vegada consecutiva, el francès Adrien Fourmaux es feia fort en aquesta plaça, obrint en 5 punts el seu marge amb Ott Tänak, qui gràcies al nou sistema de puntuació contenia la sangria.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Thierry Neuville | 67 |
| Elfyn Evans | 61 |
| Adrien Fourmaux | 46 |
Toyota aconseguia el seu primer doblet de la temporada, però tot i això el fabricant japonès només aconseguia distanciar-se en 4 punts de Hyundai, doncs els coreans feien una excelsa etapa dominical. M-Sport, tot i situar un dels seus cotxes a la foto del podi, esdevenia un cop més la formació amb menys puntuació i veia com els seus predecessors se seguien escapant.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Toyota | 131 |
| Hyundai | 127 |
| M-Sport | 72 |