Figurant en l’equador del calendari del campionat del món de ral·lis, el 73è Ral·li de Polònia finalitzava el diumenge 3 de juliol de 2016 a Mikolajki, a l’est de la nació polonesa. La cita, que era puntuable per als certamens reservats a pilots, constructors, mundials WRC-2 i WRC-3, així com la copa de promoció de joves talents coneguda com Drive DMack, comptava amb 21 proves especials en el seu programa d’una distància total cronometrada de 306,10 km. Aquestes eren iniciades el dijous 30 de juny per 64 equips dels 67 que prèviament havien cursat la seva inscripció oficial, dels que 48 aconseguirien completar-les.
Com era tradició en les darreres edicions de la ronda polonesa com a cita del mundial, una especial espectacle celebrada el dijous al vespre en les immediacions del parc d’assistències de Mikolajki, la coneguda com Mikolajki Arena, donava el tret de sortida a la prova, en la que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi imposaven el seu Hyundai NG i20 WRC per tal d’anar-se a dormir com els primers líders del ral·li.
Després del tastet inicial fet de cara al públic profà en la matèria, el ral·li propiament dit s’iniciava l’endemà divendres, amb l’entrada en escena de les especials cronometrades forestals. En concret l’organització hi programava 4 trams a doble passada, mati i tarda, que generaven un total de 8 proves especials, a les que calia afegir una segona passada per la superespecial espectacle inaugurual per tal d’aconseguir els 119,42 km cronometrats programats de la primera etapa al llarg de 10 especials.
Els neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard s’imposaven en la primera especial del dia, la qual en no tenir gaire longitud, els impedia treure massa temps als seus rivals i que per tant el liderat passés a estar en mans dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger s’anotaven la següent especial, un escratx que ara si donava pas als noruegs a la primera posició provisional del ral·li.
La reacció dels líders destronats arribava en la tercera especial cronometrada, peró malhauradament pels seus interessos, tot i aconseguir sumar el seu primer millor registre al ral·li, no aconseguien desbancar del liderat a la parella noruega de Volkswagen. Hayden Paddon i John Kennard tancaven el bucle matinal tal i com l’havien començat, adjudicant-se el millor temps, amb el que els oceànics desplaçaven a Ott Tänak i Raigo Mõlder de la segona posició provisional.
En sortir de les assistències, i per tant tornar a passar per les especials matinals, Ott Tänak i Raigo Mõlder aconseguien imposar-se consecutivament en els tres primers trams del bucle, gràcies al que la parella estonia del proveïdor de pneumàtics DMack, assolia la primera posició provisional en detriment d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. Un escratx de Hayden Paddon i John Kennard en el darrer tram cronometrat del dia, així com l’escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona passada per la superespecial espectacle de Mikolajki, servien per concloure la primera etapa del ral·li, en la que s’hi arribava amb les classificacions molt pretes.
Ott Tänak i Raigo Mõlder lideraven la prova per 4,2 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger a la neutralització del divendres, mentre que Hayden Paddon i John Kennard eren tercers a 10,2 segons dels líders. Els tres vegades campions mundials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, eren quarts a 16,3 segons dels primers classificats, mentre que a no massa d’ells, 4,1 segons més, hi aguardaven els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en cinquena posició.
La segona etapa del ral·li, amb sis proves especials cronometrades i una tercera passada per Mikolajki Arena, esdevenia la jornada més llarga del ral·li amb 124,58 km competitius. Ott Tänak i Raigo Mõlder reforçaven el seu liderat en imposar-se consecutivament en totes les primeres passades perls trams, mentre que el gap entre Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb Hayden Paddon i John Kennard es mantenia estable després d’haver fet la molla. Per la seva banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia acusaven més el fet d’anar obrint pista i ja a l’entrada al reagrupament de mitja jornada, els campions provençals havien caigut fins la sisena posició provisional per darrera dels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
Andreas Mikkelsen i Anders Jæger posaven finalment a la ratxa dels líders en imposar-se en la quarta cronometrada sabatina, mentre que en la cinquena els joves francesos de Citroën, Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, marcaven el seu primer escratx al mundial en reduir en 1,2 segons el crono que havia aconseguit prèviament la parella noruega de Volkswagen.
Els líders posaven final a les retallades en aconseguir el segon millor registre en el darrer tram cronometrat del dia, just per darrera d’uns desconeguts Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que en la superespecial espectacle final, Ott Tänak i Raigo Mõlder hi aconseguien un nou millor registre per tal de deixar les distàncies a l’entrada al parc tancat en 21,3 segons entre el seu Ford Fiesta RS WRC i el Volkswagen Polo R WRC d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals a la seva vegada cedien només 4 dècimes de segon amb Hayden Paddon i John Kennard en el bucle de la tarda, fitxant així a 6,5 segons d’ells i 27,8 de la parella estonia.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul conservaven la quarta posició que els belgues havien aconseguit amb la despenjada de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en les especials matutines, si bé la parella de Hyundai perdia una mica el contacte amb els tres equips que els precedien i es trobaven ja a 43,5 segons dels primers classificats.
Diumenge tenia lloc la tercera i última etapa del ral·li, la qual amb només 2 trams celebrats en dues ocasions cadascun en el seu programa, generaven així un total de quatre proves especials de 59,60 km de cronometrats. Els pretendents a victòria, els noruegs Andreas Mikkelsen i Anders Jæeger, intentaven pressionar als líders en quan aquests s’imposaven en la primera especial dominical i aconseguien el tercer millor temps en la següent, just per darrera dels seus dos companys de formació a Volkswagen.
Malgrat l’esforç de la parella noruega, el coixí de 18,6 segons que els estonis conservaven a manca de 29,80 km per celebrar-se, semblaven suficients com per aquests aconseguissin finalment la seva primera victòria en el campionat del món de ral·lis, peró per desgràcia seva, una punxada soferta en l’especial llarga del bucle, els suposava perdre 35,4 segons amb la parella de Volkswagen i per tant el liderat del ral·li. Contrariats, Ott Tänak i Raigo Mõlder es limitaven a completar la darrera especial del programa, cedint uns 10 segons suplementaris vers els nous líders, que ni de bon troç marcaven el millor temps.
Amb un gust agre-dolç doncs, es finalitzava el 73è Ral·li de Polònia amb el que suposava la segona victòria al mundial de ral·lis per a Andreas Mikkelsen i la primera pel seu copilot Anders Jæger. Els noruegs invertien un temps de 2 hores 37 minuts i 34,4 segons en recorrer els 306,10 km cronometrats, 26,2 segons menys que els estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder, els quals haurien d’esperar per una altra ocasió pujar al graó més alt del podi. Hayden Paddon i John Kennard, que ja havien catat les delicies de la victòria a l’Argentina, completaven el podi a 28,5 segons dels guanyadors, en el que era una actuació dominical per sota del ritme establert en les jornades prèvies, doncs el coixí amb el que tancaven el ral·li vers els seus companys belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, quarts classificats, era de només 8 dècimes de segon.
En categoria WRC-2, en els primers compassos de la prova, la lluita per la victòria es va plantejar com un assumpte a tres bandes, entre les que s’hi trobaven els 2 Škoda Fabia R5 oficials, en mans dels suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson i dels seus companys finlandesos Esapekka Lappi i Jane Ferm, i entre els que s’hi intercalava un 3r cotxe txec del preparador Oreca, sota les mans dels també finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula. Els britànics Elfyn Evans i Craig Parry, de M-Sport, intentaven per tots els mitjans enganxar-se a la lluita, peró els va ser impossible seguir el ritme de les tres parelles nòrdiques que els precedien, pel que ràpidament quedaven despenjats.
En el darrer dels trams cronometrats del divendres peró, Pontus Tidemand i Jonas Andersson, que lideraven la categoria des del primer tram del divendres, es veien obligats a abandonar el ral·li i acollir-se al superally per tal de reempendre la competició l’endemà dissabte en patir-hi un accident. Aquest incident deixava com a líders a Teemu Suninen i Mikko Markkula, els quals estaven fortament pressionats per Esapekka Lappi i Janne Ferm.
Dissabte els britànics de M-Sport semblaven entrar en joc en imposar-se en les tres primeres cronometrades alhora que la parella oficial d’Škoda anava escuçant distàncies amb els seus compatriotes líders, per la tarda peró els del Fiesta R5 tornaven a rendi al nivel mostrat al llarg de la jornada anterior, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula perdien el liderat de la categoria en favor dels oficials de la marca txeca.
Elfyn Evans i Craig Parry superaven a Teemu Suninen i Mikko Markkula en la primera especial dominical, mentre que en la següent els finlandesos d’Oreca recuperaven la segona plaça, plaça que esdevenia liderat quan simultaniament punxaven en la penúltima especial cronometrada del ral·li tan Esapekka Lappi i Janne Ferm com Elfyn Evans i Craig Parry. Amb només un tram cronometrat per davant, la posició esdevenia definitva i Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien la victòria a la cita polonesa. Amb aquesta victòria, Teemu Suninen comptava ja amb 3 victòries en el seu haver, acumulant ja 75 punts i situant-se a només 5 del liderat que per llavors seguia ostentant Elfyn Evans.
En el campionat reservat als cotxes de dues rodes motrius, l’anomenat WRC-3, els italians Andrea Crugnola i Michele Ferrara iniciaven el seu concurs a la cita polonesa guanyant les tres primeres especials cronometrades, fins que en la quarta cronometrada el seu radiador es trencava i obligava a la parella trans-alpina a abandonar. Els noruegs Ole-Christian Veiby i Stig Rune Skjærmoen prenien llavors el testimoni, si bé el seu marge vers els segons classificats era el menor possible, 1 dècima de segon. Aquests eren els també italians Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini, que en guanyar totes les cronometrades que restaven a l’etapa tret del darrer tram, immediatament accedien al liderat alhora que aconseguien un marge de seguretat vers la parella noruega.
Dissabte semblava que Ole Christian Veiby i Stig Rune Skjærmoen estaven en disposició d’anar escurçant distàncies amb l’escratx al primer dels trams que es celebrava, peró ràpidament els líders van demostrar que era tot al contrari. La parella italiana marcava el millor temps consecutivament fins al penúltim tram sabatí, amb el que Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini assolien un marge proper als 3 minuts, distància que es veuria incrementada quan a sobre els noruegs trencaven un palier en l’última especial forestal, deixant als francesos Terry Folb i Franck Le Folch en segona posició.
Amb unes distàncies molt importants entre els tres primers classificats, l’etapa dominical va ser un mer tràmit per a que el pilot italià d’origen rumanès Simone Tempestini i el seu compatriota trans-alpí certifiquessin la victòria a la ronda polonesa, una victòria que s’afegia a l’aconseguida a Portugal i permetia al pilot situar-se a dos punts del seu compatriota Fabio Andolfi, segon classificat provisional del campionat, mentre que el veterà pilot francès Michel Fabre seguia liderant amb una victòria més que Tempestini.
La cita polonesa suposava la segona prova de la copa de promoció Drive DMack, en la que els britànics Jon Armstrong i Noel O’Sullivan demostraven una gran velocitat en imposar-se en sis dels vuit trams cronometrats, descomptant les dues passades a Mikolajki Arena lògicament, del primer dia. Malgrat tot, la parella només aconseguia un marge de 16,6 segons amb els segons classificats i 18,0 amb els tercers que eren els seus compatriotes Osian Pryce i Dale Furniss.
Aquests últims gràcies a guanyar 5 trams dels 7 que formaven la segona etapa, no només aconseguien passar a liderar la copa a la sortida del reagrupament de mitja jornada, sino que a més a més se n’anaven a dormir amb un marge de 43,8 segons vers els anteriors líders. Peró aquesta copa no estaria exempte dels problemes que s’havien registrat en les altres categories, i Osian Pryce i Dale Furniss perdien la posició de privilegi que ostentaven en deixar-se minut i escaig en la primera cronometrada dominical.
La neutralització de la segona passada per l’especial llarga de l’etapa pels participants a la copa, restava les possibilitats de remuntada dels antics líders que s’havien de conformar amb la segona posició, plaça que donava els punts suficients al pilot galès com per a seguir liderant la taula provisional del campionat.
En el campionat de pilots, el provençal Sébastien Ogier compensava el fet de no pujar al podi per primera vegada en la temporada, amb la victòria parcia al Power Stage, gràcies al que, tot i la victòria del seu company i màxim rival en la cursa del títol, el norueg Andreas Mikkelsen, el campió mundial mantenia un marge superior als 50 punts. Hayden Paddon per la seva banda, es refeia dels dos zeros consecutius marcats des de la seva victòria a l’Argentina, i tornava a entrar en les tres primeres posicions de la taula provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
143 |
|
Andreas Mikkelsen |
92 |
|
Hayden Paddon |
72 |
Hyundai era la marca que aconseguia sumar més punts a la cita centre-europea en situar els seus NG i20 WRC en la tercera i quarta posició, resultat que permetia als coreans residents a Alemanya afermar la seva segona plaça a la taula provisional. Taula en la que seguia comandant Volkswagen i que precisament el segon equip del constructor alemany, gràcies a la victòria que els hi brindaven Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, es situaven a 1 sol punt de M-Sport, que tancava les places de podi provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
196 |
|
Hyundai |
135 |
|
M-Sport |
100 |