Ral·li Olympus 1988

El diumenge 26 de juny de 1988 finalitzava a la ciutat de Tacoma la 23ena edició del Ral·li Olympus, l’ultim ral·li celebrat fins a dia d’avui celebrat als Estats Units amb categoria de mundial. La prova, que era la setena ronda en el calendari, tot i ser puntuable per als campionats de pilots i constructors comptava amb només 29 equips en la seva llista d’inscrits dels quals 21 aconseguirien completar el recorregut de 38 especials cronometrades programades d’una corda total de 549,91 km.

Des d’un magatzem el dijous al vespre es donava sortida una especial urbana d’1,93 km de distància que es celebrava dues vegades pels carrers de Tacoma i concebuda per atreure el públic en general cap a l’event, peró l’objectiu no s’assolia i només alguns esporàdics que s’hi trobaven de pas miraven que hi passava. Per desesperació dels organitzadors que tan s’hi havien esforçat per tirar endavant la prova, aquesta va ser la tónica al llarg de les tres etapes, i es que el públic nord-americà no semblava estar gaire interessat en una competició automovilística celebrada fora dels circuits i en la que els participants no hi sortien de cop sino cada certs minuts, sent a més a més els cotxes que hi paricipaven, petits pels seus estàndars.

En el terreny purament esportiu, els italians Paolo Alessandrini i Alessandro Alessandrini imposaven el seu Lancia Delta HF 4WD privat en la primera passada per l’especial de Tacoma per un sol segon vers els màxims favorits a victòria, els també italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, al volant d’un Lancia Delta Integrale oficial, i davant de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, amb un altre Lancia Delta Integrale, peró en aquest cas del Jolly Club.

La sorpresa va arribar al seu final en la segona passada per l’especial urbana, quan Massimo Biasion i Tiziano Siviero esdevenien els homes més ràpids i prenien el liderat de la prova empatats a temps amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo deixant en tercera posició provisional als primers líders de la prova a 3 segons d’ells.

L’incident més rellevant d’aquests dues primeres especials venia quan un dels herois locals, el nord-americà John Buffum i el seu copilot canadenc John Bellefleur entraven amb el seu Audi Coupé Quattro amb una antelació de 12 minuts al parc tancat, el que automàticament suposava una penalització de 24 minuts per part de la FISA, ja que les dues primeres especials cronometrades no es consideraven com una etapa si bé l’acció no es reemprenia fins l’endemà al matí. John Buffum va presentar una reclamació, doncs el reglament particular del ral·li recollia que s’aplicarien tan les normatives internacionals com les nacionals, i en el segon cas la operació era permesa.

Un altre dels herois locals, el neozelandès, californià d’adopció, Rod Millen i el seu copilot Harry Ward, cedien molt temps en aquestes dues primeres especials celebrades sobre l’asfalt de Tacoma amb el seu Mazda 323 4WD, deixant en força mala posició a un dels favorits a victòria. Tanmateix aquesta primera jornada va servir per veure el debut del Mitsubishi Galant VR-4 amb les quatre rodes direccionals, registrat sota la normativa de Grup N i amb el pilot natural de Hong Kong Michael Lieu al volant acompanyat del copilot nord-americà Geoff Case.

Divendres es reemprenia la competició amb 12 especials cronometrades que completarien la primera jornada, en les que els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, de mica en mica s’anaven marxant dels seus competidors. Els pilots oficials de la marca turinesa aconseguien un total d’onze escratxs, un d’ells ex-aequo amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo i un altre amb Rod Millen i Harry Ward, els quals aconseguirien marcar un altre escratx en solitari en el seu intent de recuperar quan més temps els hi fos possible del perdut el dijous a la tarda assumint un cert grau de risc per les pistes de l’estat de Washington.

La superioritat demostrada en els trams, deixava a Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb un marge de 3 minuts i 8 segons vers els segons classificats, els seus compatriotes i en certa manera companys d’equip Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, en completar la primera jornada. Els també italians Giovanni del Zoppo i Pierangelo Scalvini a 8 minutsi 34 segons i els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono a 12 minuts i 52 segons amb els seus respectius Lancia Delta Integrale de Grup N tancaven el que estava sent un domini aclaparador de la marca italiana a l’espera que es resolguès la reclamació interposada per John Buffum i John Bellefleur i que de progressar en el seu favor, situaria a la parella americana d’Audi en tercera posició.

La baixa per accident dels germans Alessandrini en la quarta especial cronometrada, suposava la baixa de més entitat, si bé dels 29 equips que prenien la sortida, 23 aconseguien completar aquesta primera etapa.

Dissabte a les 9 del matí es donava la sortida a la segona jornada de competició, amb 15 especials cronometrades programades d’una distància total de 172,97 km, 14 d’elles sobre terra i una mixta. Però abans de la seva celebració, les dues passades pel tram conegut com «California Road» eren cancelades davant la oposició local, reduint així la jornada a 13 cronometrades en les que els líders de la prova no van expremer tan com a l’anterior l’accelerador i els frens del seu Lancia Delta Integrale, limitant-se a controlar a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo els quals perdien 9 segons més vers els seus compatriotes en el transcurs de la jornada. Tot i així els oficials de Lancia s’adjudicaven 8 temps escratx més, 2 d’ells empatant a temps amb Rod Millen i Harry Ward que amb el seu Mazda n’aconseguien 4 més en solitari el que els acostava al seu nou objectiu, donar caça als tres Suzuki Cultus GTI de «Monster» Tajima i Kenzo Sudo, Alan Carter i Martin Headland i de Yutaka Awazuhara i.

Sandro Fiorio i Luigi Pirollo s’adjudicaven el millor registre en la tercera especial cronometrada del dia, completant així el compte de les 13 especials celebrades. D’altra banda la organització retirava els 24 minuts de penalització imposats en la primera jornada a John Buffum i John Bellefleur, amb el que la parella estatunidenco-canadenca pujava fins la tercera posició provisional del ral·li per davant dels dos Lancia Delta Integrale Grup N de l’equip TopRun i a 10 minuts i 20 segons dels líders indiscutibles de la prova.

Ja en diumenge es celebrava la tercera i última jornada, en la que al llarg de les seves 9 especials cronometrades de 169,96 km de distància, els homes del dia van ser els pilots de Mazda Rod Millen i Harry Ward. La parella va ser autora de fins a 8 temps escratx , el que els permetia acabar la prova en vuitena posició final, just per davant del neozelandès Alan Carter i el local Martin Headland, a qui uns problemes de frens els endarrerien a última hora perdent dues posicions a la general. Massimo Biasion i Tiziano Siviero només aconseguien, o només volien, marcar un escratx al llarg de la jornada , tot i així els pilots italians aconseguien incrementar les distàncies amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo fins establir els 5 minuts i 23 segons registrats a la conclusió de la prova.

Els austríacs Georg Fischer i Thomas Zeltner al volant d’un Audi 200 Quattro feien un últim esforç en la jornada dominical que els permetia superar als dos Lancia Delta Integrale amb especificacions de Grup N de l’equip TopRun i alhora quedar-se a les portes del podi en acabar a 2 minuts i 9 segons de l’Audi Coupé Quattro de John Buffum i John Belelfleur.

Diumenge al vespre es donava per finalitzat el 23è Ral·li Olympus, en el que Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien una victòria còmoda completant les 36 especials cronometrades celebrades amb un temps total de 5 hores 28 minuts i 44 segons. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo finalitzaven la prova en segona posició amb un retard de 5 minuts i 23 segons vers els guanyadors, mentre que John Buffum i John Belefleur tancaven el podi a 16 minuts i 15 segons dels primers classificats.

Amb aquesta victòria, Massimo Biasion acumulava ja quatre en el campionat de pilots al llarg de les seves cinc participacions a la temporada, el que catapultava al pilot vicentí al capdavant de la provisional amb 80 punts. Sandro Fiorio per la seva banda, treia renda del seu quart podi de la teporada així com de l’absència de Markku Alén al ral·li, el que aferrava al pilot italià en la segona posició del campionat.

En el campionat de constructors Lancia era ja campiona mundial tot i que encara no arribava a sumar els 140 punts de la temporada perfecta, equivalents als set millors resultats que es podien retenir. Audi per la seva banda treia profit del podi de John Buffum i John Bellefleur i superava en la segona posició a Ford, absent a la prova, que baixava fins al tercer lloc.