Ral·li Nova Zelanda 2010

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 40è Ral·li de Nova Zelanda finalitzava el diumenge 9 de maig de 2010 a Auckland amb 38 equips participants presents en la seva cerimónia de clausura. La prova es presentava amb 21 proves especials en el seu programa, d’una distància total cronometrada de 396,50 km a les que els 54 equips participants dels 57 que hi formalitzaven la seva inscripció, havien de començar a fer front a partir del divendres 7 de maig. La cita austral era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, mundial de producció i de vehicles S-2000.

La primera jornada del ral·li estava programada integrament el divendres 7 de maig amb 8 proves especials cronometrades més una superespecial espectacle a Auckland, ciutat que tornava a acollir la comunitat del mundial de ral·lis després de que durant diversos anys Hamilton fóra l’encarregada d’aquesta tasca. En total els pilots tenien per davant 159,18 km de lluita contra el cronòmetre i el pilot norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills esdevenien els primers líders de la ronda oceànica en adjudicar-se la primera especial del ral·li amb el seu Citroën C4 WRC privat.

Tot seguit els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia posaven en perill la posició líder de la parella noruego-britànica en quan amb un cotxe homóleg de l’equip junior de Citroën guanyaven la segona especial cronometrada del programa i restaven a tan sols 5 dècimes de segon de la primera posició.

No va ser fins l’arribada de la tercera especial cronometrada del ral·li, la més llarga de tot el programa, que no es produiria un canvi en el liderat. Els espanyols oficials de Citroën Dani Sordo i Marc Martí hi aconseguien el registre més baix, gràcies a sortir a pista en sisena posició i per tant trobar-se-la més neta de grava. L’escratx permetia als dels dos galons passar des de la sisena posició que ocupaven fins llavors fins a la primera, posició que certificarien en guanyar la quarta cronometrada i última del bucle matinal, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena es deixaven minut i mig en colisionar lateralment amb un pont i deixar la porta del conductor molt malmesa.

Les distàncies entre els primers classificats no eren massa àmplies i en sortir de les assistències Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sumaven el seu segon escratx al ral·li, el qual els donava pas a liderar el mateix per un marge estret vers els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Els joves pupils de la marca dels dos galons es tornaven a imposar en la següent cronometrada, sisena en el comput global del ral·li, peró en veure que el marge assolit no era massa ampli, optaven per fer com Dani Sordo i Marc Martí, aixecant una mica el peu de l’accelerador amb discreció i així perdre algunes posicions i evitar obrir pista l’endemà.

L’estrategia deixava a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com a líders en primer terme sota l’escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena, que miraven d’anar llimant distàncies, mentre que en l’últim tram cronometrat del dia Petter Solberg i Phil Mills feien el passarell marcant el millor temps i passant a liderar la taula provisional.

En l’especial espectacle d’Auckland que tancava l’activitat de la primera etapa, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien l’escratx ex-aequo juntament amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Si bé aquest resultat no modificava les posicions, si que estrenyia les distàncies entre els quatre primers classificats de cara a la segona etapa, fent entrada al parc tancat d’Auckland Petter Solberg i Phil Mills en primera posició seguits de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 1,4 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren tercers a 3,9 segons dels líders, mentre que Dani Sordo i Marc Martí es trobaven classificats en quarta posició a 8,7 segons del Citroën C4 WRC privat. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mantenien opcions d’entrar a les places de podi a 20,2 segons dels líders, mentre que en sisena posició i ja més despenjats de les primeres places es trobaven Matthew Wilson i Scott Martin a 1 minut i 9,7 segons dels líders i amb 10,1 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la jornada del dissabte es va poder veure el domini i resorgiment de Sébastien Loeb i Daniel Elena, doncs dels 3 trams que es programaven a doble passada cadascun, els campions mundials hi aconseguien en tots ells el registre més baix, amb el que la parella franco-monegasca de Citroën passava de la setena plaça que ocupaven en iniciar la jornada fins a la segona en entrar de nou al parc tancat d’Auckland per a la neutralització del ral·li. Els pilots, afavorits per sortir a pista en setena posició i trobar-se menys grava, només van deixar escapar el millor registre en les dues passades per la superespecial espectacle que servia per tancar tan el bucle matinal així com l’activitat de la jornada, on en les dues ocasions es quedaven a 2 dècimes de segon del millor temps obra dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda es mostraven lluny del ritme que havien fet gala al llarg de la primera jornada i veien com es quedaven lleugerament despenjats de la lluita per les places d’honor, completant la segona jornada a les portes de les places de podi i a 47,5 segons dels líders que no eren altres que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia des de la primera especial sabatina tot i que era la primera vegada que participaven a la peculiar i ràpida cita neozelandesa. I es que Petter Solberg i Phil Mills pagaven molt car el fet d’obrir pista, baixant progressivament des de la primera posició fins la cinquena a 53,6 segons dels líders. Els Ford per la seva banda no semblaven ser capaços de seguir la pauta que marcaven els equips dotats amb Citroën C4 WRC i així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren tercers classificats a 33,2 segons i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sisens a 1 minut i 2 dècimes de segon. Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven la jornada a només 5,3 segons dels provençals.

Diumenge l’organització només programava 4 proves especials cronometrades de 81,70 km de distància repartides en 2 trams que es celebraven per duplicat cadascun, els quals es trobaven mullats per la pluja que havia caigut durant la matinada anterior, amb el que la grava costava més de netejar-se.

Aquestes condicions van facilitar que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’envirollessin per duplicat en la primera especial, el que els feia cedir 15 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors del millor temps i per tant primer escratx d’un no-Citroën al llarg del ral·li, i la primera posició, que anava a parar en mans de Sébastien Loeb i Daniel Elena. L’alegria del liderat els hi era efímera, doncs els campions mundials cometien una segona errada en el ral·li, quelcom molt extrany en la parella de Citroën, en patir una sortida de pista i quedar-se atrapat en uns arbusts on s’hi deixaven 48,3 segons i baixaven tres posicions a la general provisional fins arribar a la quarta posició.

Petter Solberg i Phil Mills eren els autors del millor temps en aquest segon tram seguits de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a només 5 dècimes de segon del seu registre. Els primers guanyaven dues posicions i tornaven a entrar en les places de podi, mentre que els segons superaven els cada cop més desinflats Dani Sordo i Marc Martí i entraven al reagrupament de mitja jornada en la cinquena posició i a només 23,6 segons dels líders, 1,9 segons per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena escurçaven distàncies amb les places de podi en imposar-se en la tercera especial, presentant-se a la línia de sortida del darrer tram a només 9 dècimes de segon de Petter Solberg i Phil Mills. Un tram que semblava tenir alguna mena de malefici, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia quan tenien a tocar dels dits la seva victòria en la seva primera participació a la illa oceànica, s’envirollaven i calaven el motor del seu C4 WRC, perdent-hi 9,1 segons en l’incident. Petter Solberg i Phil Mills per la seva banda patien una sortida de pista i colisionaven contra un pal elèctric, obligant-los a abandonar el ral·li, mentre que una petita errada de pilotatge de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que va mantenir el suspens fins al darrer instant.

Al final victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sense haver guanyat cap especial cronometrada, fent valdre doncs la premisa que es tan o més important no perdre temps per errades que guanyar trams. Els finlandesos aconseguien la seva tercera victòria particular i donaven a Ford la 75ena victòria mundial, desplaçant així a Lancia com la marca amb més ral·lis guanyats al mundial amb 74 des de 1992. Els pilots completaven les 21 proves cronometrades en 4 hores 4 minuts i 9,8 segons, 2,4 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda tancaven el podi neozelandès a 15,2 segons del temps dels guanyadors.

Els finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg s’imposaren en tots els trams cronometrats de la primera jornada tret de dos, en els que el millor registre va anar a parar en mans dels catalans Xevi Pons i Alex Haro, el que donava com a resultat una primera plaça amb 22,5 segons de marge pels pilots nòrdics entre els inscrits en el campionat S-WRC, seguit dels pilots de les nostres contrades. Els catalans en veure que no podien donar caça als finlandesos, van optar per afermar la segona posició i controlar als txecs que tenien per darrera, Martin Prokop i Jan Tománek ja a partir del mateix dissabte, amb el que les posicions es van mantenir intactes i les distàncies es van incrementar lleugerament en el que restava de prova.

Pel que fa al comput del campionat, el pilot de Manlleu acumulava ja dues victòries i una segona plaça al llarg de la temporada, amb el Xevi Pons sumava ja 68 punts, 20 més que el seu més immediat perseguidor, el txec Martin Prokop. Jari Ketomaa, amb 33 punts i en cinquena posició, encara romania lluny de les primeres posicions si bé tot no estava dit.

Entre els inscrits en el mundial de producció, el matrimoni local format per Richard Mason i Sara Mason dominava els compassos inicials del ral·li, passats els quals uns altres neozelandesos, Hayden Paddon i John Kennard, passaven a liderar la categoria en imposar-se consecutivament en les 6 últimes especials del primer dia, el que els hi conferia un avantatge superior als 2 minuts vers els segons classificats.

Els re-enganxats al ral·li Toshi Arai i Daniel Barritt van impedir que de nou es produís un monóleg de la parella kiwi en vèncer en tres proves cronometrades individuals, si bé els líders sumaven 4 escratxs més de 8 possibles amb el que la parella entrava al parc tancat d’Auckland amb una mica més de 3 minuts i mig al sarró de cara als 81,70 km de la jornada dominical; jornada en la que es van dedicar a assegurar la victòria administrant el gran advantatge aconseguit.

La victòria de Hayden Paddon i John Kennard suposava els primers punts per a la parella neozelandesa al campionat, el que unit a la no participació dels pilots que ocupaven les primeres posicions provisionals del certàmen, va suposar que la taula es mostrés inalterada vers la cita anterior, Turquia.

En la taula provisional del campionat de pilots, tot i les dues errades comeses per Sébastien Loeb al llarg de la prova oceànica, el cert és que l’alsacià seguia comandant la classificació amb 108 punts, un 33% més que el finlandès Jari-Matti Latvala, pilot que gràcies a la seva primera victòria de la temporada, superava al seu company d’equip Mikko Hirvonen per 8 punts. Sébastien Ogier, amb 1 punt menys que el finlandès, esperava el seu torn per entrar a les places d’honor.

En el campionat de constructors el Citroën Junior Team no havia fet la seva inscripció com equip a la cita austral, malgrat aixó l’equip mantenia la seva tercera posició amb un punt d’avantatge vers Stobart. D’altra banda, aquesta no inscripció a la prova comportava que Ford va aconseguir situar els seus dos cotxes en el podi del certamen i retallar 10 punts als líders provisionals de Citroën per deixar les distàncies en uns efímers 5 punts.