El diumenge 22 de gener de 2017 es donava per finalitzada la ronda inaugural de la corresponent temporada del campionat del món de ral·lis, el 85è Ral·li Monte-Carlo, amb la capital monegasca com escenari i 54 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura. La cita alpina, que atorgava punts en els certàmens reservats a pilots, constructors i mundials WRC-2 i WRC-3, tenia un recorregut format per 17 proves especials cronometrades d’una distància total competitiva de 382,65 km; distància a la que 73 equips dels 76 que prèviament hi havia oficialitzat la seva inscripció, començarien a afrontar el dijous 19 de gener als peus del Casino de Monte-Carlo.
Dues proves especials programades de 46,74 km de distància competitiva generaven la primera jornada del ral·li, la qual tanmateix servia per unir Monte-Carlo amb Gap, epicentre de la prova alpina. Malauradament la primera d’elles havia de ser cancel·lada quan al pas dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard saltava la desgràcia; els pilots de Hyundai trepitjaven una placa de gel negre i en perdre el control del seu i20 Coupe WRC atropellaven mortalment a un aficionat asturià que estava molt mal ubicat a peu de carretera.
La segona prova doncs, era la que servia per donar el tret de sortida de l’edició, en la que els belgues de Hyundai, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, aconseguien el millor temps per 7,8 segons de diferència vers els locals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Juho Hänninen i Kaj Linström amb el Toyota Yaris WRC, completaven el tram com els tercers homes més ràpids i tancaven les posicions de podi provisional a 15,0 segons dels primers classificats, doncs la classificació provisional es basava en els temps d’aquesta segona especial programada.
La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, ja que en el seu programa hi constaven 6 proves especials d’una distància total cronometrada de 160,80 km. Alhora aquestes 6 especials, seguint un model llargament establert en l’època, es trobaven repartien en tres trams que formaven un bucle pel que s’hi passaven en dues ocasions. Els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera especial del dia per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que una sortida de pista per part de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en un encreuament glaçat, costava 43 segons a la parella provençal i 6 posicions en la general.
Els següents en sortir-se de la carretera eren els qui justament abans havien entrat en les places de podi amb el rebombori inicial, els veïns irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle, si bé en el seu cas, la sortida era tan violenta que els dos galons no podien continuar en competició, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul confirmaven la seva posició amb un nou escratx, al que li seguiria un altre per tancar el bucle matinal, on la prova tindria una altra baixa quan Juho Hänninen i Kaj Lindström xocaven contra un arbre. Aquests dos incidents units amb dos segons temps escratx consecutius per part de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, deixaven a la parella, que debutava amb M-Sport, de nou en places de podi.
Per la tarda, en tornar a passar per les especials cronometrades del matí, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul refermaven el seu liderat amb un escratx i un segon temps escratx, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia progressaven fins la segona plaça en imposar-se en les dues últimes proves especials programades pel divendres.
Després de tota aquesta activitat, els pilots retornaven al parc tancat de Gap a partir de mitja tarda, on la parella de Hyundai formada per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul conservaven la primera plaça per 45,1 i 45,4 segons de marge vers els dos Ford Fiesta WRC’17 en mans dels campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila restaven a les portes del podi a més de 2 minuts dels líders, mentre que Dani Sordo i Marc Martí eren cinquens a gairebé 3 minuts dels seus companys d’equip i jugant-se la plaça amb l’inferior Citroën DS3 WRC de Craig Breen i Scott Martin.
La jornada sabatina tenia en el seu programa 5 proves especials que suposaven 121,39 km cronometrats als participants que seguien en competició. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul obrien distàncies vers els seus rivals en imposar-se en la primera especial del dia i en aturar el cronòmetre just per darrera dels més ràpids Elfyn Evans i Daniel Barritt en la següent.
Després del pertinent pas per les assistències, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia copiaven els resultats dels líders, és a dir un millor temps en la tercera especial, i el segon millor registre per darrera d’Elfyn Evans i Daniel Barritt en la quarta, si bé amb aquest ball de cronòmetres els provençals en sortien perdent una quinzena de segons. Molt pitjor els hi anava als seus companys de formació Ott Tänak i Martin Järveoja, els quals a causa d’uns problemes de canvi i direcció perdien el contacte amb la parella local.
El cop de teatre arribaria en la cinquena i última prova especial sabatina, quan Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul topaven amb la llosa d’un torrent d’aigua i trencaven la suspensió posterior del seu Hyundai i20 Coupe WRC, amb el que la parella líder es veia obligada a l’abandonament i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es convertien en els nous líders de la general provisional per davant dels seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja i dels que just un parell de mesos abans eren els seus companys, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals retornaven a la localitat francesa de Gap a 47,1 segons i 2 minuts i 20,6 segons dels francesos respectivament.
Com mana la tradició, l’edició es tancava passant pel mític Col du Turini, si bé els cànons televisius moderns li treien el caràcter nocturn a l’etapa. Aquest darrer periple suposaven 53,72 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 4 proves especials, una distància suficientment curta com per a que l’únic punt calent de la taula fos la lluita per la quarta posició entre Craig Breen i Scott Martin i Dani Sordo i Marc Martí.
Precisament la parella espanyola de Hyundai marcava el seu primer i únic escratx a tota la cita en la primera prova dominical, mentre que els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja començaven a estar amoïnats per uns problemes de motor. En la següent, primera passada pel Col du Turini, els espanyols marcaven el segon millor registre i superaven a la parella de Citroën en la classificació, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja perdien la segona posició en mans de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en funcionar el seu Ford Fiesta WRC’17 en només 2 cilindres.
Donat que la jornada es celebrava sense assistències, la cancel·lació de la tercera cronometrada dominical suposava un globus d’aire a la parella estoniana d’M-Sport, i per tant els inquilins de la darrera plaça de podi, es dicidirien en la segona passada pel Col du Turini, prova que tanmateix suposava el Power Stage. Els reincorporats Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi marcaven el millor temps, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja arriscaven al límit en el descens del coll per tal de conservar la tercera posició, fita que aquests aconseguien en quan Dani Sordo i Marc Martí no feien la millor elecció de gomes de cara a l’especial.
Sense gaires canvis rellevants a la taula finalitzava la 85ena edició del ral·li, amb la victòria dels provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals sumaven la seva quarta victòria consecutiva a la cita alpina en invertir un temps total de 4 hores i 3,6 segons per a recórrer els 355,90 km que finalment s’acabaven celebrant. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila escortaven als seus ex-companys d’equip en el podi a 2 minuts i 15 segons del seu temps, mentre que els actuals companys d’equip dels guanyadors, Ott Tänak i Martin Järveoja, tancaven les places d’honor a 2 minuts i 57,8 segons del registre guanyador.
Entre els cotxes homologats per al WRC-2, els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger no donaven opció als seus rivals en imposar-se en 6 de les 7 proves especials que es celebraven al llarg de dijous i divendres, el que conferia a la parella ocasional d’koda un marge proper als 3 minuts.
Donat el gran coixí de segons acumulat, els noruecs es prenien l’etapa sabatina amb una mica més de calma i nomes sumaven dos millors temps en el seu compte particular, per tancar el seu concurs alpí amb dos escratxs més, aconseguits al Col du Turini, amb el que la seva inqüestionable victòria es segellava per 3 minuts i 25,4 segons de marge amb els seus companys d’equip, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.
Lògicament, en tractar-se de la ronda inaugural del certamen, Andreas Mikkelsen passava a liderar la classificació provisional amb 7 punts de marge vers el txec Jan Kopecký i 10 en relació al francès Bryan Bouffier, cap dels tres pilots estava cridat a tenir un programa complet.
En la categoria reservada als cotxes de dues rodes motrius, força nodrida gràcies als participants de la Clio Trophy, els francesos Raphaël Astier i Frédéric Vauclare no donaven opció a cap rival en imposar-se en totes les proves especials del primer i segon dia, el que malgrat pilotar un inferior Peugeot 208 R2, els suposava un marge superior als 9 minuts vers els segons classificats.
Una punxada soferta per la parella líder en la primera prova cronometrada sabatina, suposava un petit contra-temps pels francesos, els quals acte seguit es posaven mans a la feina per acabar guanyant la resta d’especials del dia i així fer entrada al parc tancat del dissabte al vespre novament amb més de 9 minuts, gairebé 10, de marge. Diumenge els líders no assumien cap risc i s’anotaven una meritosa victòria que els permetia liderar el campionat de forma provisional en tractar-se de la primera prova del certamen.
Els favorits a victòria, els francesos Romain Dumas i Gilles de Turckheim, iniciaven el seu concurs alpí amb mal peu, doncs un accident sofert en la segona prova especial programada, última del primer dia, els obligava a abandonar la jornada i rebre els conseqüents 10 minuts de penalització per tal de poder sortir a competir l’endemà divendres. D’altra banda els seus compatriotes François Delecour i Dominique Savignoni s’anotaven el millor temps a bord d’un FIAT 124 Abarth i esdevenien els primers líders de la categoria.
Al llarg del divendres Fabio Andolfi i Manuel Fenoli, que pilotaven un cotxe homòleg al dels veterans francesos, mantenien un estira i arronsa amb François Delecour i Dominique Savignoni pel liderat de la categoria, un duel que es salvava a favor dels francesos en quan els transalpins rebien una penalització de 2 minuts per haver arribat 12 minuts tard al control horari. Alhora Romain Dumas i Gilles de Turckheim mostraven un cert progrés a la taula i arribaven a Gap el divendres al vespre en la tercera posició.
Una tercera posició que en la primera especial sabatina esdevenia en liderat, en quan François Delecour i Dominique Savignoni havien d’abandonar el ral·li per averia en el seu diferencial, mentre que Fabio Andolfi i Manuel Fenoli seguien el mateix camí per accident. Imposant-se en totes i cadascuna de les proves especials que restaven en el programa, la victòria de Romain Dumas i Gilles de Turckheim s’acabava quallant per més de 26 minuts de marge en relació als segons classificats.
Cap dels pilots que acabava la ronda inaugural del campionat del món de ral·lis en posicions de podi, aconseguia algun punt extra al Power Stage, pel que el podi provisional del certamen reservat a pilots era un viu reflex del podi que es celebrava a Mònaco, encapçalat pel francès Sébastien Ogier i seguit pel finlandès Jari-Matti Latvala i l’estonià Ott Tänak a 7 i 10 punts respectivament del campió mundial en vigència.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier
|
25
|
|
Jari-Matti Latvala
|
18
|
|
Ott Tänak
|
15
|
Pel que fa a la taula de constructors, els homes de Malcolm Wilson, alma mater d’M-Sport, s’emportaven una gran alegria en tenir dos dels seus cotxes dalt del podi per primera vegada des de feia més de 4 anys; si bé l’alegria podia haver estat major de no haver aparegut una inoportuna averia que trencava el doblet. Amb el que l’estructura privada vinculada a Ford passava a encapçalar la classificació provisional amb 16 punts de marge vers Toyota, uns altres que d’entrada no comptaven gaire a les travesses dels il·lustrats. Hyundai, a 4 punts dels nipons, tancaven les places d’honor, mentre que Citroën tenia una arrencada per oblidar.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
M-Sport
|
40
|
|
Toyota
|
24
|
|
Hyundai
|
20
|