Ral·li Mèxic 2016

Amb 20 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura celebrada a León, el diumenge 6 de març de 2016 finalitzava el 30è Ral·li de Mèxic, tercera prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat. La cita americana, que atorgava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, tenia un recorregut format per 21 proves especials, llur corda cronometrada assolia els 399,71 km. 28 equips participants dels 30 que abans hi havia oficialitzat la seva inscripció, hi prenien part a partir del dijous 3 de març.

A l’habitual i espectacular especial vespertina pels carrers i túnels patrimoni de la humanitat de Guanajuato, dijous es programaven també dues passades per l’especial espectacle de les afores de León, arribant així fins als 5,69 km cronometrats. Els pilots belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, imposaven el seu Hyundai NG i20 WRC per estret marge en l’especial de Guanajuato, mentre que en les dues passades per l’especial espectacle el millor temps corresponia als francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que rellevaven als seus rivals al capdavant de la general.

Celebrades les tres especials concebudes per acostar el ral·li al públic més profà de la matèria, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia se n’anaven a descansar com a líders provisionals amb 1,7 segons de marge vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, companys d’equip dels líders provisionals, es classificaven en la tercera posició provisional a 3,3 segons d’ells i amb només 5 dècimes de segon de marge vers el tercer dels Volkswagen, el pilotat per Andreas Mikkelsen i Anders Jager.

Amb l’arribada de la segona jornada, s’iniciaven les hostilitats reals dels pilots vers els elements, més quan l’etapa arrancava amb el tram “El Chocolate” de 54,21 km. Al llarg del divendres es programaven 7 proves especials, 3 de les quals es corresponien a les especials espectacle i les altres 4, a 2 trams genuïns pels que els pilots hi passaven en dues ocasions cadascun, permetent a l’organització presentar un programa de 145,15 km cronometrats.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en virtut de ser els líders provisionals del campionat, es veien obligats a obrir pista divendres i dissabte, en aquestes condicions i amb 54,21 km cronometrats en l’especial inaugural, el liderat de la parella provençal de Volkswagen era volatilitzat immediatament pels seus companys finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals sortien força endarrerits en no tenir cap punt a la general provisional i per tant es trobaven una pista força més neta. La parella finlandesa de Volkswagen s’hi anotava el millor temps a “El Chocolate” per davant dels espanyols Dani Sordo i Marc Martí, els quals situaven el seu NG i20 WRC en la darrera posició de podi, mentre que els seus companys belgues, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, queien de la competició en trencar-hi les suspensions del seu cotxe.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es confirmaven en el liderat imposant-se en la segona especial cronometrada de la jornada, mentre que en l’especial espectacle de León, el millor temps era per a un altre Polo R WRC, el pilotat pels noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jager, sense que això comportés cap canvi en la general provisional.

Després d’un re-agrupament i de 30 minuts per a les assistències, els pilots tornaven a afrontar les dues especials en plena serra mexicana, en les que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi repetien l’autoria del millor temps. Mentre que en la segona passada per “El Chocolate”, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí es despenjaven en mig minut de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, allunyant-los de la possibilitat de disputar als campions mundials la segona posició provisional.

En les dues passades per l’especial espectacle de les afores de León, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila encara hi serien a temps de sumar un altre escratx més al seu compte particular, mentre que en la següent passada que tancava la jornada, l’escratx era ex-aequo entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb Dani Sordo i Marc Martí.

A última hora de la tarda, els participants feien entrada al parc tancat de León, en el que s’hi arribava amb Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila en la primera posició provisional per 32,1 segons de marge vers els seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals malgrat haver hagut d’obrir pista en totes les especials, estaven fent un paper molt meritós. Dani Sordo i Marc Martí, tancaven les places de podi a 1 minut i 15,6 segons dels líders i amb un coixí de 31,1 segons vers els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jager, després de que aquests perdessin un bon grapat de segons en saltar-se un encreuament.

La jornada sabatina repetia la celebració de tres especials espectacle, dues de les quals es corresponien a la de les afores de León, i una altra per la urbana, a les que se’ls hi afegien 3 trams cronometrats a doble passada enmig de la naturalesa mexicana per tal de totalitzar 152,40 km, la distància més llarga de tot el programa per a una etapa, al llarg de 9 proves especials.

Amb el mateix ordre de sortida que en la jornada anterior, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien traient petroli de tenir el compte a 0 en la general provisional del campionat per tal d’imposar-se consecutivament en les 6 primeres especials celebrades a les serres del voltant de León.

Amb aquest excel·lent rendiment, els finlandesos aconseguien posar 1 minut per mig amb els seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que vers Dani Sordo i Marc Martí, el forat s’incrementava en minut i mig, amb el que les posicions s’afermaven, sobretot perquè quan semblava que Andreas Mikkelsen i Anders Jager podien pressionar la parella espanyola de Hyundai, primer els noruecs rebien 1 minut de penalització en avançar-se a l’entrada del control horari, el que els allunyava del darrer graó del podi, i després en patir un accident en el transcurs de la cinquena especial cronometrada, els pilots quedaven definitivament fora de la competició.

Les tres especials espectacle que tancaven la jornada, van permetre als altres dos equips integrants del podi provisional trencar la ratxa victoriosa de la parella finlandesa de Volkswagen, sent en primer terme els espanyols Dani Sordo i Marc Martí els qui aconseguien la fita, per després venir dos millors temps consecutius de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que donaven pas a la neutralització de la tercera jornada, a la que s’hi arribava amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb 1 minut i 35,7 segons de marge vers els seus companys d’equip francesos, i 2 minuts i 40,4 segons vers Dani Sordo i Marc Martí. Malgrat la pèrdua de ritme, la parella espanyola podia competir amb la tranquil·litat de gaudir d’una mica més de 2 minuts de marge vers el Ford Fiesta RS WRC dels noruecs Mads Ostberg i Ola Floene, quarts classificats.

L’etapa final dominical només tenia 2 trams cronometrats en el seu programa, si bé el primer d’ells tenia ni més ni menys que 80 km cronometrats, mentre que el segon amb una corda més normal de 16,47 km, permetia assolir així els 96,47 km de la jornada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ja no havien d’obrir pista, i els provençals aconseguien marcar el millor temps al tram rei del ral·li, retallant-hi gairebé mig minut als seus companys d’equip, un resultat que els campions mundials aconseguien repetir en l’última prova especial de l’esdeveniment i emportar-se així al seu compte particular els 3 punts extra del Power Stage.

Completades les 21 proves especials programades, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’anotaven una inqüestionable victòria amb un temps total de 4 hores 25 minuts i 57,4 segons, 1 minut i 5 segons menys que els seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Dani Sordo i Marc Martí tancaven el podi mexicà a 3 minuts i 37,9 segons de la parella finlandesa, però quan la cerimònia del podi ja s’havia celebrat i els pilots havien fet el pertinent brindis, la parella de Hyundai rebia una penalització de 2 minuts per part dels comissaris en comprovar-se que els espanyols havien emprat 1 pneumàtic més dels permesos en tot el ral·li, una errada del seu enginyer que privava al pilot càntabre i al copilot català de la seva plaça al podi per 1,5 segons, deixant aquest honor pels noruecs de M-Sport Mads Ostberg i Ola Floene.

En el campionat WRC-2 la lluita per la victòria només va existir en els seus primers compassos entre la jove perla finlandesa Teemu Suninen, el veterà alemany Armin Kremer i el peruà Nicolás Fuchs acompanyats respectivament pels seus copilots Mikko Markkula, Pirmin Winklhofer i Fernando Mussano. Els tres equips van rotar en la primera posició de la seva classe, i no va ser fins la quarta prova especial del divendres, que Teemu Suninen i Mikko Markkula es desmarcaven al capdavant de la general.

En el que restava de prova tots o gairebé tots els equips que participaven a la prova van anar caient víctimes de diversos incidents tret de Teemu Suninen i Mikko Markkula, amb el que els finlandesos s’acabaven imposant a la prova per un marge superior als 20 minuts vers els segons classificats, els polonesos Hubert Pt. Per al pilot finlandès aquesta victòria tot just suposaven els seus primers 25 punts al campionat, restant doncs a idèntica distància del gal·lès Elfyn Evans, el qual després de guanyar les dues primeres rondes del calendari, a Mèxic es prenia un respir.

Si la lluita per la victòria en la categoria WRC-2 va durar poc, en el WRC-3 va ser totalment inexistent. Els francesos Michel Fabre i Maxime Vilmot tornaven a aprofitar que la cita estava molt poc concorreguda en no coincidir amb el calendari del mundial junior, de fet els veterans pilots eren els únics que s’hi inscrivien dins el certamen, pel que aquests només els va caldre portar el seu cotxe a la línia d’arribada per aconseguir la victòria, la qual era segona de la temporada i permetia al pilot acumular ja 50 punts en la taula provisional, 25 més que el noruec Ole-Christian Veiby que havia guanyat al Monte-Carlo.

En el campionat de pilots, el campió del món en vigència, el francès Sébastien Ogier, acumulava ja dues victòries i un segon lloc en les tres cites celebrades de la temporada, amb el que el pilot acumulava ja 77 punts, 35 més que el noruec Mads Ostberg, el qual tanmateix superava al seu compatriota Andreas Mikkelsen en la segona posició provisional, que de Mèxic en sortia amb les mans buides.

En el campionat de constructors Volkswagen en sortia amb el millor resultat possible de la seva visita a l’altra banda de l’Atlàntic amb un doblet que llençava a la marca de Wolfsburg al capdavant de la general per 36 punts de marge vers els seus principals rivals de Hyundai. En un altre pla, M-Sport aprofitava el zero del segon equip de Volkswagen per tirar una mica de terra per mig i afermar la seva tercera posició.