Ral·li Mèxic 2010

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 24è Ral·li de Mèxic finalitzava el diumenge 7 de març de 2010 a León, Guanajuato. La cita centre-americana, que feia de l’altitud en la que es disputaven les especials la seva senya, era puntuable pels campionats de pilots, constructors, S-2000 o SWRC i producció, malgrat aixó, només s’aconseguien 35 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 30 es van personar a la rampa de sortida ubicada enmig d’un Patrimoni Mundial de la Humanitat com era la ciutat de Guanuajuato. El recorregut del ral·li, format per 22 proves especials de 354,60 km cronometrats, era superat per 25 participants.

La primera etapa del ral·li, celebrada en divendres, estava formada per 9 especials cronometrades, que es repartien en 3 trams que es celebraven a doble passada més 3 superespecials espectacle, una per tancar el bucle matinal i dues per tancar la jornada. Ja en la primera prova especial cronometrada tan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, guanyadors del Ral·li de Suècia i per tant líders del mundial, com Petter Solberg i Phil Mills que sortien a tram en vuitena posició, evidenciaven que l’ordre de sortida als trams era clau, i mentre els finlandesos de Ford s’enfonsaven a raó d’un segon per quilòmetre perdut, la parella noruego-britànica encadenava tres escratxs consecutius que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb el millor temps en la superespecial espectacle s’encarregaven de posar-hi fi a la ratxa.

Entremig dels dos extrems del bucle s’hi situaven la parella provençal del Citroën Junior Team, els dos Citroën oficials, amb els campions mundial Sébastien Loeb i Daniel Elena per davant de Dani Sordo i Marc Martí, i en cinquena posició els companys a Ford dels grans perjudicats, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

En tornar a passar per les especial, semblava que el guió es tornava a repetir en quan Petter Solberg i Phil Mills aconseguien els millors registres en la cinquena i sisena especial cronometrada, primera i segona del bucle, mentre que els Ford seguien perdent segons. Peró en la sisena especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a trencar la ratxa de la parella privada de Citroën i aconseguien els tres últims escratxs de la jornada, que si bé no els hi servia per prendre la primera posició, si que els hi servia per acostar-s’hi entrant al parc tancat a 15 segons dels líders, alhora que incrementaven en uns pocs segons més a la seva distància amb Sébastien Loeb i Daniel Elena que conservaven la tercera posició a 27,4 segons dels líders. Dani Sordo i Marc Martí, afluixaven una mica i finalitzaven l’etapa a 40,8 segons mentre que Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila estaven ja a més d’1 minut de la primera posició.

Entre les baixes era de destacar la soferta per Kimi Räikkönen i Kaj Lindström. L’ex-campió mundial de Fórmula 1 s’endarreria en els primers compassos de la prova quan la seva bomba de gasolina s’averiava a conseqüència d’haver colisionat amb una roca en la segona especial cronometrada, mentre que en la setena, últim tram del dia, patien una forta volcada i es veien obligats a deixar la competició.

Al llarg de les nou proves especials cronometrades de la jornada sabatina, amb un model calcat al de la primera etapa peró amb una distància competitiva lleugerament superior, 158,82 km, els Citroën oficials evidenciaven que s’havien estat reservant al llarg del divendres per tal d’obtenir una bona posició de sortida, en quan Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien els 4 escratxs dels 4 trams del matí. El primer servia als campions mundials per a superar a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona plaça, mentre que el segon els donava accés a la posició de líders, posició que amb el tercer i quart escratx consecutiu del bucle, la parella franco-monegasca s’encarregava de comfirmar.

D’altra banda els seus companys d’equip, el càntabre Dani Sordo i el barceloní Marc Martí es trobaven copiant els temps parcials dels seus companys en la primera cronometrada, peró en un revolt de dretes la parella espanyola es menjava una pedra del voral i es quedava sense direcció en perdre un cargol del trapeci de suspensió, obligant-los a optar pel sistema de superally de cara a l’etapa final dominical.

Els Ford evidenciaven una millora dels seus cronos, peró tot i així només es veien capaços de superar a 1 o 2 dels altres Citroën que seguien en competició, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena no donaven treva. Ja en les segones passades per les especials, els líders seguien mantenint un ritme impossible pels altres participants, i amb 4 escratxs consecutius de 5 possibles, els campions mundials elevaven les distàncies vers els altres Citroën C4 WRC que seguien en competició, passant dels aproximadament 20 segons que mantenien al terme del bucle matinal, fins a gairebé 1 minut al terme de la jornada.

Petter Solberg i Phil Mills feien entrada al parc tancat en segona posició a 55,5 segons dels líders, mentre que els murris de l’equip júnior de la casa dels dos galons, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que aixecaven una mica el peu de l’accelerador per tal d’haver d’escombrar menys el diumenge, completaven l’etapa en tercera posició a 58,2 segons dels primers classificats. Per darrera dels provençals, a 45 segons i pràcticament 1 minut, s’hi trobaven els Ford Focus RS WRC’09 oficials de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que seguien experimentant una millora en els seus temps si bé aquesta millora era tardana i insuficient.

Comparada amb les dues etapes anteriors, la dominical es podria considerar com un tràmit, doncs només estava composada per 58,54 km cronometrats al llarg de tres trams i una cinquena passada per la superespecial espectacle que solia tancar les jornades. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera prova cronometrada de la tercera etapa i assolien la segona plaça a la general provisional, mentre que la cancelació de segona especial aplaçava l’intens duel que s’estava vivint pel segon graó del podi. Petter Solberg i Phil Mills s’imposaven en la tercera cronometrada dominical i retallaven en 8 dècimes les distàncies vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que els dos pretendents a la segona posició es trobaven separats en 6 dècimes de segon de cara a la última passada per l’especial espectacle.

D’altra banda Ford tornava a tirar d’ordres d’equip i estrategies, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es veien obligats a perdre temps per tal de que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen guanyessin una plaça, la seva, a la general provisional.

La superespecial espectacle final doncs resoldria l’inquilí del segon graó del podi, i Petter Solberg i Phil Mills amb el millor registre que hi aconseguien, el seté al llarg del ral·li, se’l feien seu en quan superaven per 1,7 segons a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Així s’arribava al terme del ral·li, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva primera victòria de la temporada en completar el recorregut celebrat en 3 hores 42 minuts i 41,7 segons, 24,2 segons menys que els pilots provats Petter Solberg i Phil Mills. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que invertien 25,3 segons més que els guanyadors de la prova, finalment tancaven el podi.

Malgrat les distàncies, el novedós campionat SWRC, reservat a vehicles S-2000, animava fins a sis equips a fer-hi acte de presència. Els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak esdevenien els primers líders de la prova en quan guanyaven 4 de les 5 primeres especials cronometrades, peró en la sisena els líders es veien obligats a optar pel superally en quan trencaven la corretja de distribució en un canvi de rasant, deixant com a líders als catalans Xevi Pons i Alex Haro que tancaven la jornada guanyant els dos trams que hi restaven.

Dissabte, un problema d’embragatge que apareixia en les primeres cronometrades en el Ford Fiesta S2000 dels catalans feia que aquests cedissin la seva primera plaça als txecs Martin Prokop i Jan Tománek, que completaven el bucle matinal com a líders. Amb el pas per les assistències es va poder reparar el problema i la parella catalana escurçava distàncies amb dos escratxs per situar-se a 4,7 segons dels líders a l’espera de la darrera jornada, on Xevi Pons i Alex Haro sortien a l’atac per superar clarament a Martin Prokop i Jan Tománek i emportar-se la primera victòria en el campionat. En clau de campionat, el txec era dels pocs pilots que podien comptabilitzar dues participacions en el certàmen, i ho feien amb dos podis, el que els permetia superar per 8 punts al suec Per-Gunnar Andersson, guanyador a Suècia, i al català Xevi Pons.

En el campionat de producció, els portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho amb Mitsubishi Lancer Evo IX van protagonitzar una intensa lluita amb el japonès Toshi Arai i el britànic Daniel Barritt a bord d’un Subaru Impreza STi N15 per la primera posició, favorable als dels tres diamants vermells al terme de la primera etapa per tan sols 5,6 segons de diferencia, després que els lusitans haguessin perdut la primera posició en la segona cronometrada i l’haguessin recuperat al llarg de l’etapa.

Dissabte, el frec a frec entre portuguesos i nipo-britànic es mantenia, més quan tots dos equips empataven a temps en la general al terme de la primera especial cronometrada, fins a la tercera prova especial programada, on els de Subaru patien una volcada en pilotar amb una roda punxada i perdien de cop prop de 4 minuts. Si bé Toshi Arai i Daniel Barritt no van perdre plaça, aquesta incidència va aplanar molt el camí d’Armindo Araújo i Miguel Ramalho que es van limitar a controlar el ral·li per tal d’aconseguir la victória, la primera de la temporada, que combinada amb el tercer lloc de Suècia, permetia als campions mundials en vigència passar a liderar la provisional del campionat.

Sébastien Loeb comptava les dues participacions que duia en el mundial per podis, el que permetia al pilot alsacià rellevar al finlandès Mikko Hirvonen de la primera plaça, que amb el quart lloc aconseguit a Mèxic, queia fins la segona posició. Per darrera Sébastien Ogier i Jari-Matti Latvala empataven a punts en haver aconseguit els mateixos resultats en les dues proves inicials, un tercer i un cinquè lloc.

En la taula de constructors, tot i el ral·li fluix que feien els homes de Ford, la marca de l’oval seguia capitanejant la taula gràcies a que Dani Sordo i Marc Martí poc podien contribuir a la victòria dels seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena, pel que la marca dels dos galons es quedava a 6 de Ford. Per darrera, l’equip Junior de Citroën defeia la igualada amb Stobart tot i que només un dels seus cotxes arribava al final del ral·li.