Figurant com la vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 63è Ral·li 1000 Llacs finalitzava el dissabte 3 d’agost de 2013 a Jyväskylä. La prova que comptava amb un recorregut format per 23 proves especials de 324,31 km cronometrats, era iniciada el dijous 1 d’agost per 96 equips dels 101 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció. La cita, que era puntuable pels certàmens de pilots i constructors, així com els campionats WRC-2, WRC-3 i mundial júnior, era completada per 58 dels equips participants.
La celebració de 5 trams cronometrats forestals, més aviat curts, així com una superespecial espectacle a Killeri, a partir de dijous al migdia i sense assistències, totalitzant 45,51 km de lluita contra el cronòmetre, suposava l’inici de la prova finlandesa. Arrancar un ral·li amb especials curtes i a sobre amb previsió de pluja té els seus riscos que aquest sigui un tan foll, i així es com va ser.
La parella de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’anotaven el primer escratx del ral·li, seguits pels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals en la següent prova cronometrada del programa s’acomiadaven de qualsevol opció a guanyar el ral·li de casa, doncs en trencar un braç de la suspensió posterior, els finlandesos perdien prop de mig minut en l’especial al que s’hi afegirien 3 minuts i mig més de penalització per retard en el següent control horari quan els pilots miraven de reparar el seu Polo R WRC. La reparació no es va poder dur a terme, amb el que el cotxe dels finlandesos era molt díficil de pilotar i els minuts vers els líders anaven caient fins que finalment en la penúltima especial cronometrada, aquests finalment decidien acollir-se a la norma «rally-2» per tal de sortir l’endemà.
Tornant a la segona prova especial cronometrada, els belgues de l’equip de Qatar Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el millor registre, el que permetia a la jove parella passar de la sisena posició provisional que ocupaven al terme de la primera prova cronometrada, fins al liderat ex-aequo amb els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson restaven en la tercera posició a 1 dècima de segon dels dos líders empatats, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia baixaven fins la quarta plaça a tan sols 9 dècimes de segon dels millors temps.
La tercera prova especial cronometrada era la més llarga de la jornada inicial, amb tan sols 13,68 km de distància; aquí els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi marcaven el millor temps, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el segon millor registre a 9 dècimes de segon de l’escratx dels de Volkswagen i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’hi deixaven 2 segons, el que significava que la parella belga seguia compartint el liderat una especial si bé ara era amb els pilots de la Provença.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el seu primer escratx al ral·li en la quarta especial cronometrada, i com si d’un caprici es tractés, els finlandesos treien 1,1 segons als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, justament la distància que els separava al terme de la cronometrada anterior, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia cedien 2,7 segons amb la parella de Citroën, amb el que finlandesos i belgues tornaven a compartir la primera posició. D’altra banda Mads Østberg i Jonas Andersson hi marcaven el sisè millor temps, a 3,3 segons de l’escratx, amb el que corrien el risc de perdre el tren de la lluita per la victòria.
La parella escandinava de M-Sport reaccionava en la penúltima especial cronometrada emportant-se el seu primer millor temps, el qual els permetia pujar fins la segona plaça provisional, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que havien escollit sortir en la posició més endarrerida possible després de marcar el temps més baix en el tram de proves, un aiguat els enxampava en el moment d’iniciar l’especial i es deixaven 16 segons i quatre posicions en la general.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul quedaven llavors com a líders en solitari, i els belgues confirmaven la seva posició adjudicant-se l’escratx a l’especial espectacle de Killeri, mentre que per darrera Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’intercanviaven la posició amb Mads Østberg i Jonas Andersson després de que tots dos equips hi tinguessin una actuació més aviat discreta.
Així doncs s’arribava a la neutralització de la primera etapa, amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul com a líders provisionals amb 5,2 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que l’avantatge en relació a Mads Østberg i Jonas Andersson era de 8,9 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda aconseguien superar en el darrer sospir de la jornada als seus compatriotes privats Juho Hänninen i Tomi Tumoninen i restar així a les portes de les places de podi a 13,8 segons dels primers classificats.
La segona jornada del ral·li, programada a 8 proves especials més una nova passada per la superespecial espectacle de Killeri, tenia ja un format més convencional en quan hi havia un reagrupament per a les assistències en l’equador de l’etapa, que tanmateix servia per dividir els bucles del matí i de la tarda, o les primeres de les segones passades pels trams.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la primera cronometrada del dia per tornar-se a ficar en la lluita per les primeres places, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul mostraven un rendiment inferior al de l’etapa anterior i viatjaven de la primera fins la tercera posició, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson feien el viatge a la inversa, passant a liderar provisionalment el ral·li. L’arrancada folla progressava en quan el reenganxat Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, així com els seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia empataven a l’escratx en la segona prova del dia i deixava pas als provençals cap al liderat del ral·li per tan sols 2 dècimes de segon.
D’altra banda en aquesta segona especial cronometrada es produia una de les imatges més mítiques d’aquesta edició del ral·li quan el pilot rus Evgeniy Novikov i la seva navegant austíaca Ilka Minor se sortien de la pista i colisionaven contra els arbres, els pilots, tot i tenir el capot del seu Fiesta RS WRC alçat i enganxat al para-brises, van continuar disputant l’especial fins al final, el que va perjudicar considerablement als britànics de Citroën Kris Meeke i Chris Patterson que els van atrapar en la pista i sense possibilitat d’avançar-los, motiu pel qual la organització els va conferir un registre més proper al que haguessin marcat de no haver-se topat amb la xicana rodant.
Tornant a les primeres places, el marge de només 2 dècimes de segon era neutralitzat immediatament per la parella escandinava de M-Sport, que en aconseguir el registre més baix en la tercera i penúltima especial del bucle, amb el que els pilots del Ford Fiesta RS WRC número 4 passaven a liderar la prova. D’altra banda, els pilots del Fiesta RS WRC número 11, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, seguien mostrant-se cautelosos, i els seus cronos no eren ni de bon troç com els de la jornada anterior, amb el que aquests es veien superats per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en aquesta especial cronometrada i per tant fora de les places de podi.
Abans d’entrar al reagrupament per a les assistències, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es tornaven a imposar en la quarta prova cronometrada del dia, amb el que les distàncies entre els dos aspirants a victòria quedaven reduides a 8 dècimes de segon. Mentre que el forat amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’obria una mica més i a la seva vegada el dels finlandesosen relació amb els belgues, també.
Ja per la tarda, en les segones passades pels trams cronometrats del matí, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es mostraven inaccessibles, en quan els pilots s’embutxacaven els 5 escratxs possibles del bucle, el que no només els hi conferia el liderat provisional de la prova amb el primer d’ells, sino que a més a més aprofitant tot un seguit de problemes per part dels seus rivals més directes, aconseguien un marge prou important tenint en compte el devenir de la prova fins aquell moment.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren els primers en trobar-se amb problemes quan en la sisena especial del dia patien una sortida de pista en una secció que es disputava en cinquena velocitat, aixó els suposava una doble punxada i cedir una vintena de segons i la tercera plaça en mans de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Precisament els belgues punxaven en la següent prova especial, peró l’esmortidor posterior danyat en el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a resultes de la sortida de pista anterior, els impedia atacar per aconseguir l’última plaça de podi.
Els següents en trobar-se amb problemes van ser Mads Østberg i Jonas Andersson, els pilots desllandaven la roda anterior esquerra sense ni tan sols punxar-la en l’últim dels trams cronometrats forestals, perdent-hi 25,8 segons vers els provençals i la segona plaça en favor dels belgues.
La superespecial de Killeri no deixava massa canvis rellevants en la taula, i com en la jornada anterior donava pas a la neutralització de l’etapa, a la que s’hi arribava amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia com a líders seguits de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 38,1 segons del seu temps. Mads Østberg i Jonas Andersson tancaven les places de podi a 39,0 segons de la parella francesa de Volkswagen, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, a 1 minut i 1,4 segons, veien impossible plantejar-se la victòria.
Com en la temporada anterior el ral·li finalitzava en dissabte, jornada en la qual s’hi programaven 4 trams a doble passada, el que generava un total de 8 proves especials d’una distància cronometrada de 130,20 km. Mads Østberg i Jonas Andersson s’imposaven en la primera prova sabatina per tal d’avançar als belgues en la segona plaça provisional. Aquests reaccionaven i en guanyar la següent especial, escurçaven distàncies amb els pilots del primer equip de M-Sport sense arribar a superar-los.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que havien tingut una arrencada d’etapa un tan cautelosa, es destapaven en el tram llarg de l’etapa, el mític Ouninpohja en el que paral·lelament Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul recuperaven la segona plaça per 3 dècimes de segon. Mads Østberg i Jonas Andersson tornaven a anotar-se l’autoria del registre més baix en el quart tram del dia, el que permetia als escandinaus tornar a recuperar la plaça que acabaven de perdre en mans dels pilots belgues de l’equip de Qatar.
En sortir de les assistències, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien un altre escratx justament per davant dels seus acompanyants provisionals al podi peró en ordre invers, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul seguien escurçant distànces amb Mads Østberg i Jonas Andersson amb l’escratx en el sisè tram cronometrat del dia.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es tornaven a deixar anar en la segona passada per Ouninpohja, on amb una velocitat promig de 130,7 km/h, els francesos s’emportaven l’escratx alhora que el récord de temps en tan icónic tram. Alhora Mads Østberg i Jonas Andersson havien de fer una maniobra evasiva per evitar colisionar contra una pedra que havia quedat al mig de la traçada, els que els va suposar perdre uns 20 segons i la segona plaça.
En el Power Stage, última de les proves cronometrades del recorregut del ral·li, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien llevar per 3 dècimes de segon el millor temps a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que la parella belga s’emportava al seu compte particular els 3 punts extra que suposava haver marcat el temps més baix, mentre que els francesos s’havien de conformar amb 2.
Un cop els 57 equips participants van entrar al parc tancatde Jyväskylä, es donava per finalitzat el 63è Ral·li 1000 Llacs, oficialment anomenat Ral·li de Finlàndia, en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien la seva primera victòria en territori finlandès en completar el recorregut en 2 hores 43 minuts i 10,4 segons, 37,0 segons menys que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que demostraven així haver madurat molt en el seu pilotatge. Mads Østberg i Jonas Andersson per la seva banda tancaven el podi a 57,6 segons dels guanyadors, el que suposava que per segona vegada en la història del ral·li, l’anterior fou en 2003, que cap pilot finlandès ocupés un dels calaixos del podi.
En categoria WRC-2, és a dir la reservada a cotxes de 4 rodes motrius peró sense homolagació WRCar, la primera jornada va estar marcada pel domini dels debutants Ford Fiesta R5, cotxes que aconseguien tots els escratxs possibles, amb 3 per a Jari Ketomaa i Marko Sallinen, que completaven la jornada com a líders, un escratx pels britànics Eflyn Evans i Daniel Barritt i un altre per la parella d’estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja.
Els líders arrodonien la feina feta en imposar-se en totes les cronometrades del divendres al matí, amb el que la parella finlandesa aconseguia obrir un forat d’una mica més d’1 minut en relació als polonesos Robert Kubica i Maciej Baran, segons classificats en la provisional. En les segones passades per les especials, els locals aconseguien imposar-se en tres de les 5 cronometrades, i només una sanció aplicada de 10 segons per fer 1 minut tard en un control horari, posava una mica de fre a l’arrencada dels líders.
Cara la jornada sabatina final, Jari Ketomaa i Marko Sallinen van afluixar una mica el ritme per no posar en perill la seva victòria, tot i aixó els pilots encara van ser a temps d’anotar-se dos millors temps més en el seu compte particular. La concessió que feien els líders, donava una oportunitat per a que els seus compatriotes d’Škoda Esapekka Lappi i Janne Ferm brillessin en embutxacar-se un total de sis escratxs al llarg de l’etapa final i maquillar una mica el resultat de la jove parella que en la sisena especial del dissabte s’havia vist obligada a abandonar en malmetre les suspensions del seu Fabia S2000.
En clau de campionat, la victòria que aconseguia Jari Ketomaa en la cita domèstica era del tot irrellevant en quan el pilot finlandès tot just participava per primera vegada en el certàmen i per tant aquests eren els seus primers punts. Qui treia profit als 18 punts aconseguits era el polonès Robert Kubica, el qual davant les absències d’Abdulaziz Al-Kuwari i Nicolas Fuchs, i l’abandonament de l’ucrainès Yuriy Protasov s’enfilava fins la tercera plaça provisional a tan sols 2 punts del pilot peruà.
En categoria WRC-3, els birtànics Alastair Fisher i Gordon Noble començaven dominant la prova en sumar 4 escratxs de 6 possibles al llarg de la primera etapa per davant de l’irlandès Keith Cronin i el britànic Marshall Clarke, que amb un únic temps escratx feien entrada al parc tancat a 9,2 segons dels líders.
Divendres els líders començaven l’etapa marcant un altre millor temps, peró en la segona especial cronometrada els britànics es veien forçats a abandonar per accident, cedint el testimoni a Keith Cronin i Marshall Clarke, que a la seva vegada eren els homes més ràpids en l’especial i en les tres que la seguien. Per la tarda el pilot irlandès i el seu acompanyant britànic seguien mostrant unes altes prestacions, gràcies a les quals aconseguien un marge de minut i mig vers els segons classificats.
Arribats a la jornada final sabatina, els líders van afluixar una mica més el ritme per tal d’assegurar-se la victòria, una victòria que era la primera de la temporada i que en unir-se amb el segon lloc de Sardenya, deixava al pilot irlandès a 18 punts del líder provisional del certàmen, el francès Sébastien Chardonet, el qual precisament a Finlàndia obtenia 18 punts.
La competició reservada als més joves, la coneguda com Junior WRC, tenia una arrencada gairebé tan trepidant com el de la categoria reina. Els turcs Murat Bostanci i Onur Vatanserver sorprenien a propis i aliens amb el millor temps en la primera especial cronometrada del recorregut, si bé immediatament els estonis Sander Pärn i Ken Järveoja posaven les coses al seu lloc. A partir de llavors es va establir un duel tancat per la victòria a tres bandes entre els estonis, els finlandesos Andreas Amberg i Mikka Lukko així com el suec Pontus Tidemand i el seu copilot norueg Ola Fløene, que acabaria amb aquests tres equips classificats en aquest ordre a l’entrada al parc tancat separats per 1,7 i 5,0 segons respectivament.
Divendres al matí Andreas Amberg i Mikka Lukko començaven a enfilar camí cap a la victòria en guanyar tres dels quatre trams cronometrats del primer bucle de l’etapa, mentre que Pontus Tidemand i Ola Fløene rebien 3 minuts i 10 segons de penalització en fitxar 19 minuts tard al control horari, el que allunyava considerablement a la parella escandinava de la victòria. Amb les segones passades per les especials, arribava la reacció de Pontus Tidemand i Ola Fløene, que miraven de recuperar quantes posicions els hi fos possible, així com de Sander Pärn i Ken Järveoja, fins que una punxada en la penúltima especial aturava la progressió dels estonis i deixava als finlandesos amb més de 2 minuts al capdavant de la general.
Amb unes distàncies tan importants, la general ja no va viure més canvis fins a la conclusió de la prova, en la que el pilot local Andreas Amberg aconseguia la seva primera victòria de la temporada i assolia la quarta posició provisional del certàmen a 1 punt de Sänder Parn, tercer classificat, a 6 punts de José Antonio Suàrez, segon, i a 35 de Pontus Tidemand, líder destacat amb una victòria a Portugal, un segon lloc a Grècia i el tercer lloc que just aconseguia a Finlàndia.
Tot i que Sébastien Ogier assegurava que no tenia intencions de sortir a guanyar el Ral·li de Finlàndia gràcies al marge que el pilot gaudia en la provisional del campionat de pilots, el cert és que el pilot de Gap finalment acabava guanyant la prova i gairebé el Power Stage, amb el que el líder gairebé aconseguia doblar la puntuació que el separava dels segons classificats, que donats els resultats de la cita finlandesa eren el belga Thierry Neuville i el finlandès Jari-Matti Latvala. L’empat d’aquests dos pilots, donava pas ficticiament Mikko Hirvonen al tercer lloc provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
181 |
|
Jari-Matti Latvala Thierry Neuville |
91 91 |
|
Mikko Hirvonen |
73 |
En la taula provisional del campionat de constructors, Volkswagen seguia afermant-se en el liderat gràcies a sumar més punts que cap altre dels seus opositors; encapçalats per Citroën, que a Finlàndia tenien una de les seves pitjors acutacions, sobretot per part d’uns desaparescuts Dani Sordo i Carlos del Barrio, i seguits per M-Sport, els quals gràcies a tenir 2 cotxes en el seu equip, aconseguien sumar més punts que la formació satèlit de Qatar i desfer la igualada que tenien en sortir de Sardenya.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
251 |
|
Citroën |
196 |
|
M-Sport |
112 |