Un cop el recorregut composat per 23 proves especials de 410,18 km de distància havia estat completat el diumenge 20 d’agost del 2000, el mateixa dia a la ciutat de Jyväkylä es celebrava la corresponent cerimònia de clausura del 50è Ral·li de Finlàndia, única prova en el calendari del campionat del món que mai s’havia vist interrompuda des de la seva fundació l’any 1951. La ronda nòrdica, amb la seva velocitat de vertigen sobre la grava, era la novena cita en el calendari del mundial de ral·lis, i aquesta era puntuable en els certàmens de constructors, pilots i producció, una triple opció que atreia fins a un total de 130 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests, 122 emprenien la sortida des de la rampa ubicada a la mateixa ciutat central finlandesa el dijous 17 d’agost, per 55 d’ells completar i superar el recorregut.
El matí previ a la baixada per la rampa de sortida es disputava a Ruuhimäki l’habitual tram de proves, tradicionalment conegut com “shakedown” en l’extens anglicisme emprat per la majoria de mitjans, medis i comunicats de premsa. Un tram en el que es va poder veure una gran igualtat entre tots els pilots prioritaris tret dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui hi demostraven tenir un ritme molt superior a la resta.
Divendres a les 10 en punt del matí arrancava la competició pròpiament dita, amb un programa composat per 9 trams cronometrats forestals, majoritàriament cap al nord de Jyväskylä, així com una primera passada per l’especial espectacle de l’hipòdrom de Killeri per tal de tancar l’activitat competitiva. Un rutòmetre que tenia 3 pauses en les assistències remotes de Tikkaroski i que suposava els primers 128,10 km cronometrats de l’itinerari, els quals es completarien a manca de 3 minuts per a les 9 del vespre per a la parella més matinera.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen deixaven constància que allò que havien mostrat el dijous al matí a Ruuhimäki no era flor d’un dia, doncs els locals de la casa del lleó s’imposaven consecutivament en les 5 primeres proves especials del programa.
Tot i aquest excels rendiment de la parella, els britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid aconseguien uns registres molt propers als dels finlandesos de Peugeot i els de les illes per les que es condueix pel costat equivocat de la via, amb 4 segons millors temps i un tercer registre, només concedien 8,8 segons als líders en arribar a l’equador de la primera etapa, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, creditor de 4 tercers millors temps i un cinquè al volant d’un Toyota Corolla WRC llogat a l’equip Grifone, eren ferms tercers a 15,3 segons dels seus compatriotes.
Entretant, Carlos Sainz i Luis Moya, dos pilots amb bon currículum a la prova finlandesa, s’endarrerien en gairebé 6 minuts en el transcurs de la segona prova especial a causa d’una avaria electrònica, dinamitant qualsevol opció de la parella espanyola d’aconseguir qualsevol resultat rellevant.
Richard Burns i Robert Reid trencaven la ratxa dels líders només iniciar-se la segona meitat de la jornada, i aquests amb quatre victòries de tram en les 5 darreres proves especials, aparellades de 2 en 2, per una per part dels pilots de la firma borgonyona, reduïen fins als 4,9 segons el gap que tenien amb la primera posició en el moment d’ingressar en el parc tancat de Jyväskylä.
Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aconseguien 2 tercers millors temps en aquestes 5 últimes proves especials de la jornada i els finlandesos tornaven a casa a 25,5 segons del registre dels seus compatriotes i amb 8,0 segons de marge vers Colin McRae i Nicky Grist i 17,3 segons amb el segon dels Subaru confiat a Juha Kankkunen i Juha Repo, tanmateix vencedors de la darrera edició de la ronda domèstica.
El programa de la segona jornada veia incrementada la seva duresa en quan a distància cronometrada es referia. Amb un parc d’assistències remotes a Halli per a la reparació i manteniment de les mecàniques, l’activitat s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä a les 6 en punt del matí del dissabte 19 d’agost, una competició que finalitzaria a manca de 2 minuts per a 2 quarts de 9 del vespre un cop disputades les 8 proves especials del programa de 165,11 km cronometrats, entre les que hi calia comptabilitzar novament la disputa de l’especial espectacle de l’hipòdrom de Killeri per a clausurar la jornada. Una etapa que en contraposició a l’anterior, discorria majoritàriament cap al sud del punt central de l’edició.
Ja en la primera d’elles l’emoció de la competició perdia molts enters, quan després de creuar la línia de final de tram, Richard Burns i Robert Reid, qui completaven els 30,34 km cronometrats de l’especial a 4,8 segons del registre vencedor de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, patien una espectacular sortida de pista que deixava el seu Subaru Impreza S6 WRC molt malmès, així com les cervicals del pilot anglès, obligant-los a prendre la decisió d’abandonar.
Així doncs Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen heretaven la segona posició de la parella britànica de Subaru, mentre que Colin McRae i Nicky Grist accedien al darrer graó del podi, unes posicions que es ratificarien al llarg de la jornada si bé en dues ocasions Juha Kankkunen i Juha Repo semblaven estar en disposició de llevar la darrera plaça de podi als de Ford, en aconseguir respectives victòries de tram.
A Ouninpohja, la cronometrada més mítica i més llarga de tot el programa, els líders acabaven amb el ball de segons que s’estava produint en les posicions capdaventeres, en aconseguir la seva segona victòria de tram del dia, la qual el recomfortava amb un increment d’uns 10 segons en les distàncies al capdavant de la taula. D’altra banda, la parella finlandesa de Subaru, Juha Kankkunen i Juha Repo, s’hi havia d’aturar a canviar una roda punxada i s’acomiadava de qualsevol opció de podi, quan estava a només 5,7 segons dels britànics de Ford, en deixar-s’hi més de 4 minuts i mig.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven també en la darrera prova especial campestre així com en la segona passada per l’especial espectacle de Killeri i els finlandesos de Peugeot feien entrada al parc tancat de Jyväskylä amb 56,7 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i amb 1 minut i 13,3 segons en relació a Colin McRae i Nicky Grist. Baixa i punxada permetien a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki accedir fins a la quarta posició, fitxant a 12,5 segons de la parella britànica de la firma anglosaxona de l’oval blau i per 10,5 segons de marge amb el Peugeot del cosí del líder, Sebastian Lindholm i Jukka Aho.
El programa de la jornada dominical contenia 5 proves especials cronometrades en el seu itinerari, de les que 4 d’elles corresponien a una segona passada per les 4 últimes proves especials campestres de l’etapa prèvia. Amb 116,97 km de lluita contra el cronòmetre doncs, l’escull distava de ser un mer tràmit llevat de per a la posició líder, una activitat que novament s’iniciaria a les 6 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä i que novament comptava amb un parc per a les assistències remotes a Halli. Trobant el seu punt i final amb la cerimònia del podi en passar 11 minuts de les 4 de la tarda del diumenge 20 d’agost.
Decidits a desempellegar-se de la pressió que els hi venia per darrera, Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en les dues primeres proves especials dominicals, unes victòries que coincidien amb una sanció de 10 segons a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per un error de procediment en un control horari, una confluència de fets que donava la segona plaça als de Ford per 6,4 segons de marge amb els locals del Toyota de l’equip Grifone.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen vencien en la segona passada per Leustu, cronometrada que marcava l’equador de l’etapa, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen reduïen les distàncies en relació amb la segona posició recentment perduda fins als 2,9 segons just abans de prendre la sortida a la darrera prova especial del recorregut.
Esperonats, Colin McRae i Nicky Grist aconseguien per tercera vegada al llarg del dia el millor temps i així l’escocès i el gal·lès de Ford s’asseguraven quedar-se en el graó intermedi del podi.
Sense incidents ni avaries entre la línia de meta de la vint-i-tresena prova especial del programa i el parc tancat de Jyväskylä, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis, i el que probablement era el més important per a un pilot finlandès, la primera victòria en la cita domèstica, en completar els 410,18 km cronometrats de recorregut en un temps de 3 hores 22 minuts i 37,1 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 6,4 segons l’aconseguit Colin McRae i Nicky Grist, i en 1 minut i 9,6 segons el que acumulaven els seus compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
En la classificació reservada als cotxes de producció, tres formacions locals deixaven clar que aquell era el seu feu, i així tan Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, com Joukko Puhakka i Tomi Tuominen, com Jani Paasonen i Jakke Honkanen, i en aquest mateix ordre, superaven a Manfred Stohl i Peter Müller o Gustavo Trelles i Jorge del Buono entre d’altres habituals del certamen.
Immediatament però, durant la disputa de la segona prova especial, una sortida de pista endarreria en quelcom més d’un minut als primers líders de la classe, Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, amb el què els nous líders de la categoria passaven a ser Joukko Puhakka i Tomi Tuominen, tanmateix els més ràpids en aquest segon repte cronometrat.
Amb un repartiment pràcticament equitatiu de les victòries de tram en les restants especials del dia entre Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi amb Jani Paasonen i Jakke Honkanen, els primers líders de la categoria s’enfilaven fins a la cinquena posició, mentre que els segons se n’anaven a descansar com a líders de la classe per 11,5 segons de marge amb Joukko Puhakka i Tomi Tuominen i per 28,2 segons en relació amb Manfred Stohl i Peter Müller. Gigi Galli i Flavio Zanella restaven a les portes del podi en la quarta posició a 5,6 segons dels austríacs i amb 28,4 segons de marge amb els llebrers finlandesos.
Dissabte al matí, la segona prova especial cronometrada del dia, oferia un gir de guió molt sobtat, quan els transalpins Gigi Galli i Flavio Zanella hi aconseguien el millor temps, alhora que Joukko Puhakka i Tomi Tuominen eren baixa en deixar inoperatives les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo VI, així com la direcció de la berlina nipona. La baixa dels uns i el millor temps dels altres, situava als italians en segona posició provisional 40,3 segons dels líders i per 14,5 segons de marge vers Manfred Stohl i Peter Müller, si bé per darrere Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi seguien obstinats en recuperar el terreny perdut al llarg de l’etapa anterior.
Amb dues victòries de tram consecutives, els finlandesos es feien amb la tercera plaça que bona part del ral·li havien estat ocupant Manfred Stohl i Peter Müller, per una prova cronometrada més tard, i gràcies a establir novament el temps de referència per a la resta de participants de la classe, arrabassar la segona posició a Gigi Galli i Flavio Zanella.
Així doncs, poc després de superar l’equador de la segona etapa, 46,2 segons separaven als líders Jani Paasonen i Jakke Honkanen de Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, moment en que s’havia tocat os, doncs els líders aconseguien contenir l’envestida dels seus compatriotes i fer entrada al parc tancat de Jyväkylä amb 49,6 segons, gràcies a imposar-se en la cronometrada reina d’Ouninpohja, així com una mala especial espectacle de Killeri per part dels seus perseguidors.
Els resultats de les dues primeres cronometrades dominicals seguien aplanant el camí de Jani Paasonen i Jakke Honkanen vers la victòria, doncs d’una banda Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi concedien quelcom menys de mig minut als seus compatriotes en l’especial inaugural, mentre que Gigi Galli i Flavio Zanella patien una sortida de pista que els endarreria en més d’11 minuts, caient fora de les primeres 10 posicions.
Administrant distàncies i amb un altre bon resultat en la segona passada per Ouninpohja, finalment Jani Paasonen i Jakke Honkanen es feien amb la victòria en la classe amb un temps total de 3 hores 37 minuts i 25,8 segons, registre que els hi donava un marge final d’1 minut i 23,4 segons vers els desencertats llebrers Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi. Manfred Stohl i Peter Müller tancaven les posicions de podi a 16,0 segons dels seus més immediats predecessors.
Tot i que Manfred Stohl només aconseguia 4 punts en el seu podi finlandès, l’austríac aconseguia eixamplar distàncies vers el seu més immediat perseguidor, l’uruguaià tetracampió mundial Gustavo Trelles, qui després de no haver aconseguit fer anar bé el seu Mitsubishi al llarg de les dues jornades inaugurals, cursava baixa de la prova a la conclusió de l’etapa sabatina. Jani Paasonen per la seva banda, amb la seva segona victòria de la temporada aconseguida en latituds septentrionals, saltava fins a la tercera posició del certamen a 24 punts del centre-europeu i a 13 del llatino-americà.
La victòria aconseguida per Marcus Grönholm, combinada amb l’abandonament de Richard Burns, permetia al pilot finlandès passar a encapçalar la general provisional del campionat de pilots, mentre que el britànic, que sumava el seu tercer abandonament consecutiu, veia com la seva nova segona plaça començava a estar amenaçada per l’escocès Colin McRae, qui restava a tan sols 2 punts de l’anglès.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
44 |
|
Richard Burns |
38 |
|
Colin McRae |
36 |
En el certamen de constructors, Ford treia un molt bon renidment dels sis punts que otorgava la segona posició de Colin McRae i Nicky Grist, doncs els de l’oval superaven als nipons de Subaru per tan sols tres punts a la general, els quals havien de conformar-se amb el vuitè lloc, cinquè en constructors, de Juha Kankkunen i Juha Repo. Peugeot per la seva banda obtenia la màxima puntuació a la prova finlandesa, 13 punts, el que permetia als borgonyons del lleó situar-se en la lluita pel títol a sis punts de Subaru i nou de Ford.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
63 |
|
Subaru |
60 |
|
Peugeot |
54 |