Constant com la vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 44è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 28 d’agost de 1994 a Jyväskylä, lloc natural de la prova de la velocitat als boscos. El ral·li, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, mundial de producció i FIA 2-L, comptava amb 89 equips isncrits en la seva llista oficial, dels que 85 van iniciar des de la rampa de sortida, ubicada també a Jyväskylä, a afrontar un recorregut programat de 35 proves especials cronometrades d’una distància de 522,76 km a partir del divendres 26 d’agost.
Després d’unes jornades de reconeixements en les que els xàfecs van estar acompanyant als diferents equips participants, el sol i l’ambient càlid era la nota predominant el divendres al matí, moment en que es donava la sortida al primer participant al primer tram cronometrat d’un total de 15 de 179,78 km de distància que composaven aquesta primera jornada.
Els campions mundials Juha Kankkunen i Nicky Grist esdevenien els homes més ràpids en l’especial per 1 segon de marge vers els seus companys d’equip a Toyota, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, així com els locals Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els quals per primera vegada en la seva carrera es posaven al volant d’un cotxe oficial per tal d’ajudar en la mesura del possible al lesionat François Delecour i el seu navegant Daniel Grataloup. Els argentins Jorge Recalde i Martin Christie eren la primera baixa de la prova en patir una sortida de pista amb el seu Mitsubishi Lancer Evo I de Grup N, si bé els pilots van poder prosseguir fins a completar l’especial, els pilots de Mitsubishi Alemanya descobrien que el seu radiador d’oli s’havia malmés i l’abandonament era obligat.
Peró un segon cop de teatre, encara més gran, aguardava per la segona especial del dia i del ral·li, Juha Kankkunen, que corria prop de casa seva, i Nicky Grist patien dues voltes de campana a manca d’uns 5 km per completar l’especial. En conseqüència les suspensions posteriors del seu Celica Turbo 4WD quedaven inoperatives i la parella perdia prop de 8 minuts. Sense possibilitat de rebre assistències fins després de la tercera especial cronometrada, els pilots l’afrontaven en unes condicions que distaven de ser les ideal, saltant-els-hi a més a més la corretja de l’alternador a mitja especial, el que els va fer aturar-se per recolocar-la, perdent-hi uns 10 minuts suplementaris que els feien baixar fins la 76ena posició provisional.
Un dels altres perjudicats en aquesta segona especial cronometrada, eren els experimentats Ari Vatanen i Fabrizia Pons, el pilot finlandès, ex-campió mundial l’any 1981, i la seva copilot italiana se n’anaven llargs en la sortida d’un revolt, i arrel de cop que atzivaven al seu Ford Escort RS Cosworth, deixaven la suspensió posterior clavada i per tant el cotxe circulava sobre tres rodes; malgrat que Fabrizia Pons es va seure sobre el capot del cotxe per fer contrapes, el cert és que la navegant transalpina pesava poc i l’efecte que aquesta feia era nul. En anar fregant el diferencial del tren posterior sobre la grava finlandesa, es va produir una fuita d’oli que desencadenaria amb l’abandonament de l’equip.
La cara amable de la competició era pels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els quals en imposar-se en la segona prova especial cronometrada, prenien el relleu als accidentats Juha Kankkunen i Nicky Grist al capdavant de la taula general de temps. Dos dels competidors que s’estaven jugant les opcions a títol no tardarien massa a replicar, i així tan els francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli, com els espanyols de Subaru Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien l’escratx ex-aequo en la tercera prova del ral·li sense arribar a desplaçar peró a la parella líder que un tram abans els hi havia aconseguit endosar 11 segons.
Els líders confirmaven la seva posició en marcar el millor temos en el quart tram, mentre que Juha Kankkunen i Nicky Grist, que podien reparar alguns dels desperfectes en el seu Toyota Celica Turbo 4WD en les assistències permeses després de la tercera especial cronometrada, iniciaven a partir de llavors una remontada sobretot forjada amb les victòries parcials de la cinquena, sisena i setena prova especial.
Arribats aquest punt, al reagrupament de Pieksämäki després de la celebració de la setena especial cronometrada, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne gaudien de 22 segons de marge vers Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals van reaccionar a partir de llavors amb tres escratxs consecutius, el tercer dels quals coincidia amb una virolla dels finlandesos de Ford que cedien la primera posició provisional als seus rivals francesos.
Carlos Sainz i Luis Moya patien una lleugera sortida de pista a l’onzena cronometrada, una excursió que els hi suposava malmetre un suport de la suspensió i punxar ambdues rodes posteriors, si bé el sistema anti-punxades de les Pirelli que muntava, conegut popularment com «mousse», atenuava els efectes negatius d’aquesta sortida i els de la Constelació de les Plèiades tot just es deixaven 14 segons vers els homes més ràpids en l’especial, els dos Toyota oficials en mans de Juha Kankkunen i Nicky Grist i de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals compartirien l’honor en la següent prova cronometrada el que conferia un marge en el liderat als francesos de 13 segons vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.
Precisament Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne escurçaven distàncies en la recta final de la jornada gràcies dos temps escratx i un tercer millor registre, que si bé no els portava fins al liderat, els deixava ben aprop fent entrada al parc tancat de Laajavuori a només 2 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya tancaven les places de podi a 27 segons dels francesos. Per darrera s’hi trobaven els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot i els francesos François Delecour i Daniel Grataloup amb els seus respectius Ford Escort RS Cosworth a 1 minut i 10 segons i 1 minut i 18 segons respectivament del Toyota líder.
La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, comptabilitzant 242,78 km de lliuta contra el cronòmetre al llarg de 13 trams individuals, en el primer dels quals Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aprofitaven una millor posició de sortida que no pas els seus rivals francesos per llevar-lis 4 segons i el liderat provisional en la taula de temps.
Amb el liderat al seu abast, la parella local va anar escapant-se paulatinament de Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que per darrera Carlos Sainz i Luis Moya anaven escurçant distàncies i pressionant la parella francesa de Toyota, si bé la descomposició de la «mousse» anti-punxades en la segona prova especial i la més llarga del dia, Ouninpohja amb els seus 32,89 km cronometrats, els suposava un petit entrebanc en la seva fita i només retallaven 1 segon als francesos de Toyota, els quals en alguna ocasió admitien haver optat per una munta de pneumàtics equivocada.
Bruno Thiry i Stéphane Prévot per la seva banda, volcaven el seu Escort RS Cosworth en la segona prova cronometrada sabatina, malgrat aixó, els belgues van ser capaços de continuar la marxa i completar l’especial, peró amb problemes de temperatura al motor del seu Ford, tals que en completar la tercera especial perdia aigua i oli, obligant-los a abandonar la prova.
Juha Kankkunen i Nicky Grist tenien un gran ensurt quan en plena remuntada de posicions a base d’escratxs, havien de fer una maniobra evasiva en l’aterrament d’un salt que es gestionava a uns 200 km/h per tal d’evitar atropellar un nen que creuava la pista, afortunadament ningú va patir danys, peró l’incident deixava glaçat a tothom.
En la novena especial cronometrada del dia, Didier Auriol i Bernard Occelli calaven el motor del seu Toyota Celica Turbo 4WD en la línia de sortida de l’especial, el que els suposava deixar-se una desena de segons amb els seus companys d’equip així com als líders provisionals, el problema es repetia en la següent cronometrada, perdent-hi una mica menys de temps que en el cas de la prova anterior, peró que si més no va obligar als tècnics de Toyota a canviar la centraleta i la vàlvula de descàrrega del turbo.
Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, arrel del problema patit a Ouninpohja, descartaven utilitzar més els pneumàtics amb sistema anti-punxades, pel que els espanyols no podien afrontar la novena especial amb l’ímpetu que haguessin volgut i el seu temps era igual al de Didier Auriol i Bernard Occelli.
Ja en la penúltima especial cronometrada, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne veien retallada la seva escapada al capdavant de la taula general, quan en optar per uns compostos un pèl massa durs, els finlandesos es deixaven uns 10 segons vers els seus més immediats perseguidors, Didier Auriol i Bernard Occelli i Carlos Sainz i Luis Moya, els quals feien entrada de nou al parc tancat de Laajavuori a 22 i 29 segons dels líders respectivament. François Delecour i Daniel Grataloup hi ocupaven la quarta posició, si bé el pilot francès que encara estava convalescent de l’accident que l’havia deixat uns mesos fora de la competició, estava ja a 3 minuts i 50 segons dels seus companys d’equip, peró amb un marge de minut i mig vers el Toyota de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
L’etapa final dominical s’iniciava amb un clima plujós i amb 7 trams diferents per davant, llur distància cronometrada total arribava fins als 100,20 km. Aquestes condicions climatològiques no suposaven un entrebanc a l’hora d’obrir pista per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, doncs la pista no es netejava de grava i a més a més per a la parella finlandesa eren unes condicions en les que s’hi sentien a gust pilotant.
Didier Auriol i Bernard Occelli s’imposaven en la primera especial de la jornada, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya se n’anaven llargs en la sortida d’un revolt i trepitjaven per uns instants el voral de la pista, fent-los perdre uns importants 8 segons. En aquestes condicions la parella espanyola va entendre que valia més la pena assegurar la tercera plaça, que no pas arriscar per la segona i quedar-se amb un zero al comptador del campionat, aixó va donar un globus d’aire a la parella francesa de Toyota, la qual podia respirar més trànquila quan en la quarta prova cronometrada, la més llarga de la jornada, els de Subaru colpejaven amb una roca i s’hi deixaven uns altres 8 segons.
Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne per la seva banda es van seguir mostrarnt a un nivell molt alt, i amb 3 temps escratx i 4 segons temps escratx, els finlandesos de Ford certificaven així la seva primera victòria al mundial en la primera ocasió que gaudien d’un volant realment competitiu. Els pilots cobrien els 522,76 km cronometrats en un temps de 4 hores 33 minuts i 44 segons, 22 segons menys que Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, en una actitud un tan més conservadora, tancaven el podi a 1 minut i 4 segons dels guanyadors.
En l’apartat reservats als cotxes de producció els finlandesos Jouko Puhaka i Keijo Eerola inciaven el ral·li amb força, tanta que a vegades els pilots es lamentaven de veure’s enlentits pels últims cotxes que sortien a pista sota les especificacions de Grup A. Peró l’ímpetu dels líders destacats del Grup N arribaria al seu punt final quan en la tercera prova especial sabatina, els pilots patien un accident amb el seu Mitsubishi Lancer Evo que desapareixia entre la naturalesa. El testimoni el prenien llavors uns altres locals, els pilots Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen.
A manca de quatre proves cronometrades per completar el ral·li, Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen es veien obligats a aturar-se en plena especial per canviar una roda punxada, la qual, de seguir en aquelles condicions, posava en perill la integritat d’un conducte del radiador d’oli; els 4 minuts que invertien en la operació els finlandesos, deixava en primera posició per 6 segons als suecs Tomas Jansson i Ingemar Algerstedt. Una especial més tard, tots dos equips van atacar a fons cada un dels revolts del tram, i si bé tots dos patien una sortida de pista, els suecs deixaven el seu Toyota Celica GT-Four pel desguàs, veient-se obligats a abandonar la prova i brindant la victòria a uns sorpresos Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen.
A efectes de campionat, la victòria del pilot finlandès era intrascendent, doncs aquest no afrontava la temporada al complet, peró si més no privava a la pilot germànica Isolde Holderied sumar punts i mantenir al càntabre Jesús Puras al capdavant de la provisional amb els seus 36 punts.
En campionat FIA 2-Litres, la prova va estar controlada de principi a final pels belgues Gregoire de Mévius i Willy Lux, els quals al llarg de la primera jornada van treure profit de l’endarreriment que patien els britànics Alister McRae i David Senior a causa d’un fuita d’oli que afectava negativament l’embragatge del seu Nissan Sunny GTi; mentre que la menor potència dels Škoda 136 L oficials, era un handicap afegit pels seus pilots txecs en unes pistes tan ràpides com eren les finlandeses.
Un cop solventada la fuita, els britànics de Nissan van ser regularment els homes més ràpids en pista, peró el temps cedit al llarg del divendres, pesava com una llosa pels seus interessos, mentre que uns problemes amb les suspensions dels 136L aplanaven encara més el camí cap a la victòria per a Opel, que d’aquesta manera es quedava a 6 punts en el certàmen dels líders, Škoda.
En el campionat de pilots, Didier Auriol sortia de Finlàndia encara més líder de la taula provisional en quan el pilot de Montpeller es classificava per davant de Carlos Sainz i de Juha Kankkunen, donant al francès un marge de 6 punts vers el pilot madrileny i de 16 en relació al seu company d’equip. Tommi Mäkinen, que tot just competia per segon cop en la temporada, obtenia una victòria de prestigi, peró estéril a efectes de campionat.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Didier Auriol
|
90 |
|
Carlos Sainz |
84 |
|
Juha Kankkunen |
74 |
En el campionat de constructors la segona plaça que brindava Didier Auriol i Bernard Occelli a Toyota, donava a la marca japonesa els suficients punts com per aquesta esdevenigués ja campiona mundial a manca de celebrar-se dues cites més, mentre que Subaru ja tenia per segur que seria la segona marca del campionat tot i la victòria de Ford.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
145 |
|
Subaru |
129 |
|
Ford |
61 |