Ral·li Finlàndia 1986

El diumenge 7 de setembre de 1986 finalitzava a Jyväskylä la 36ena edició del Ral·li dels 1000 Llacs, esdeveniment que suposava la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis i que en entregar punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el campionat reservat als Grup A, aconseguia aplegar en la seva llista d’inscrits fins a 169 parelles de noms. D’aquestes, 164 es convertirien en participants en realitzar la protocolària baixada per la rampa de sortida, des d’on s’emprenia el camí cap a les 48 proves especials cronometrades que els organitzadors disposaven sobre el programa, amb una corda total competitiva de 389,97 km, distància que seria superada per 81 equips participants.

Havent trencat amb la tradició de competir al llarg de tota la nit de divendres a dissabte l’any 1982, per a l’edició de 1986 es produïen dues noves petites ruptures, la de competir també al llarg de la curta nit finlandesa entre dissabte i diumenge, així com la celebrar l’esdeveniment el darrer cap de setmana d’agost, amb les excepcions dels anys 1973 i 1974 en les que una nova data va ser emplaçada a principis de mes per tal d’evitar coincidir amb el Ral·li Olympia alemany. 

Entomats aquests dos canvis sobre la tradició, el ral·li només es mantenia fidel a aquesta en iniciar-se a les afores de Jyväskylä, concretament en les instal·lacions de les termes de Laajavuori, la mitja tarda del divendres, amb una cerimònia de sortida que es programava en passar 1 minut de les 5 de la tarda del 5 de setembre. 11 proves especials de 84,92 km cronometrats es programaven al llarg de la primera etapa del ral·li, si bé la cancel·lació de l’onzena prova especial abans de produir-se la cerimònia de sortida, al·legant raons de seguretat, escurçava el programa fins als 76,81 km competitius al llarg d’una desena de trams, activitat que finalitzaria amb l’entrada al parc tancat de Tampere a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 12 de la nit.

El canvi de dates comportava una major presència de fang lliscant sobre les pistes finlandeses, tot i això Markku Alén i Ilkka Kivimäki sortien a l’atac i en els 3,95 km de la cronometrada inaugural, els de Lancia aconseguien 3 segons de marge sobre els Peugeot de Timo Salonen i Seppo Harjanne, i el d’Stig Blomqvist i Bruno Berglund, qui es tornaven a enfundar el mono de la firma del lleó, després del bon resultat obtingut a la ronda prèvia argentina, així com una nova absència del seu equip, Ford, al calendari mundial. Els companys d’equip suecs dels líders a Lancia, Kalle Grundel i Benny Melander, i Mikael Ericsson i Claes Billstam seguien als 2 Peugeot en la taula empatant també a temps a 5 segons dels líders, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen eren sisens a 9 segons de Markku Alén i Ilkka Kivimäki després d’haver tocat una pedra, empatant el seu registre amb els dels MG Metro 6R4 de Per Eklund i Dave Whittock i de Malcolm Wilson i Nigel Harris.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki es trobaven còmodes en aquest context i seguien imprimint un ritme fort, imposant-se en totes i cadascuna de les especials que es programaven al llarg de la primera etapa, mentre que amb 3 segons millors temps en les 3 primeres especials forestals del divendres, Juha Kankkunen i Juha Piironen recuperaven posicions per tal de pujar fins a la tercera posició a 16 segons dels líders, 3 segons per darrera dels seus companys d’equip i campions del món en vigència, Timo Salonen i Seppo Harjanne, tercers en aquestes 3 mateixes cronometrades.

En la versió curta d’Ouninpohja, cinquena cronometrada del programa, Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien controlar puntualment l’envestida dels seus companys d’equip, aturant el cronòmetre 2 segons per davant d’aquests, un resultat que trobaria certa continuïtat en la setena prova especial, quan els campions mundials igualaven el registre de Juha Kankkunen i Juha Piironen. 

Emperò avesats a la segona posició a final de tram, Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien finalment la segona plaça al terme de la vuitena prova especial, accedint al parc tancat de Tampere de quarts de 12 de la nit en aquesta mateixa posició a 38 segons del registre dels inabastables Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Timo Salonen i Seppo Harjanne, portadors del dorsal número 1 sobre el seu Peugeot 205 T16 Evo i per tant encarregats d’anar obrint una traçada amb les seves roderes sobre la pista lliscant, eren tercers a 49 segons dels líders, després d’haver perdut especialment força segons en la vuitena i desena prova especials. 

Després d’una lluita molt tancada, els també alliberats per Ford, però recalats a Lancia, Kalle Grundel i Benny Melander, compartien la quarta posició amb els seus companys d’equip Stig Blomqvist i Bruno Berglund, ara Peugeot, trobant-se ambdues formacions a 1 minut i 11 segons dels líders i per 1 minut i 3 segons de marge amb els seus compatriotes Mikael Ericsson i Claes Billstam, sisens, endarrerits en trencar un amortidor en el transcurs de la setena prova especial. 

A 2 quarts menys 5 minuts de 9 del matí del dissabte 6 de setembre, la competició es reprenia amb la sortida del parc tancat de Tampere. Per davant els 133 equips participants que restaven en actiu tenien l’etapa més longeva del programa, amb 170,88 km cronometrats al llarg de 20 proves especials, una activitat que conclouria en tan en quan la primera formació participant retornès al parc tancat de Laajavuori a manca de 2 minuts per a 1 quart de 9 del vespre, o el que era el mateix, 2 minuts després de l’hora de l’ocàs.

L’etapa s’iniciava amb una cronometrada curta asfaltada, en la que els suecs arrendats Kalle Grundel i Benny Melander trencaven la ratxa Markku Alén i Ilkka Kivimäki, però conservaven la dels membres de l’equip Lancia, establint-hi el registre més baix.

Ja sobre les ràpides pistes de grava finlandeses, els líders tornaven a les andades en la tretzena prova especial de l’itinerari, si bé en aquesta ocasió l’honor era compartit amb Timo Salonen i Seppo Harjanne, mentre que en la següent el millor temps era per a un Peugeot en solitari, el pilotat per Juha Kankkunen i Juha Piironen, uns registres que deixaven les distàncies tal i com estaven en el moment de sortir del parc tancat de Tampere, és a dir amb els joves finlandesos de la marca del lleó a 38 segons i els més veterans a 49 segons.

El canvi de tendència però no seria un fet aïllat, doncs sobre el territori es precipitava una fina pluja, que generava unes condicions que afavorien als finlandesos de la marca francesa, en detriment dels de la marca italiana. Juha Kankkunen i Juha Piironen compartien el millor registre amb Timo Salonen i Seppo Harjanne en la quarta prova especial sabatina 3 segons per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Kalle Grundel i Benny Melander patien una sortida de pista a causa d’un punxada lenta, la qual els feia perdre minut i mig sobre els pilots més ràpids a final, així com 2 posicions a la classificació provisional, entregant la quarta posició al tercer Peugeot en mans d’Stig Blomqvist i Bruno Berglund. Tanmateix la sortida de pista danyava les suspensions posteriors del seu Lancia Delta S4 i aquests concedirien 2 minuts i mig suplementaris en els pertinents treballs de reparació, una reparació que no acabava de deixar en plenes condicions el seu auto, veient-se despenjat de la lluita pels millors registres en el que quedava de dia i pràcticament de ral·li.

Timo Salonen i Seppo Harjanne semblaven retrobar-se amb el sisu que els havia portat a esdevenir campions del món un any abans a Finlàndia i la parella aconseguia 9 victòries de tram en les següents 10 proves especials programades, una d’elles ex-aequo amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui alhora establien el millor temps en la setena prova especial, trencant així amb una ratxa espectacular. Un excels rendiment que portava als campions del món a recuperar la segona posició al terme de la vuitena prova especial de la jornada i retallar les distàncies amb els líders de la provisional fins als 17 segons.

En la recta final de l’etapa però, concretament en les seves últimes 6 proves especials, les distàncies entre el trio capdavanter quedaven estancades, amb 3 victòries parcials de tram tant per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki com per a Juha Kankkunen i Juha Piironen i 2 més per a Timo Salonen i Seppo Harjanne, sent doncs una de elles, l’aconseguida a Moksi, ex-aequo a 4 bandes amb la incursió d’Stig Blomqvist i Bruno Berglund com coautors del registre més baix amb els 3 inquilins del podi.

Després d’una primera etapa clarament favorable a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i una segona amb un biaix cap a Timo Salonen i Seppo Harjanne, ambdues formacions accedien al parc tancat de Laajavuori quarts de 9 del vespre del dissabte 6 de setembre amb 18 segons de diferència entre els seus registres, sent els qui defensaven els interessos de la marca torinesa els qui ocupaven l’anhelada primera posició. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren tercers a 40 segons dels seus compatriotes de Lancia, mentre que totalment exclosos de la lluita per a les posicions de podi, però netament més ràpids que no pas els seus perseguidors, Stig Blomqvist i Bruno Berglund eren cómodes quarts classificats a 3 minuts i 32 segons dels líders i per  4 minuts i 40 segons de marge vers el MG Metro 6R4 del seu amic Per Eklund i el britànic Dave Whittock, qui a la seva vegada treien petroli dels problemes de suspensions que afligien als Lancia Delta S4 de Mikael Ericsson i Claes Billstam i de Kalle Grundel i Benny Melander sobre l’equador de l’etapa.

Encara quan el sol no havia sortit per l’horitzó, a 1 quart de 6 del matí del diumenge 7 de setembre, arrancava la tercera i última etapa amb 98 formacions participants dins del parc tancat i amb una lluita encara força oberta per la victòria entre els campions del món en vigència i un dels aspirants a obtenir aquest títol, Markku Alén i Ilkka Kivimäki. L’etapa contenia en el seu programa un total de 17 proves especials de 134,17 km cronometrats, de les que 9 ja s’havien disputat al llarg de la jornada inaugural. Una activitat cronometrada que trobaria el seu punt final, així com el de l’edició, en passar 6 minuts de les 2 de la tarda amb la protocolària cerimònia del podi.

En la segona passada sobre els 3,95 km cronometrats de l’especial inaugural de Laajavuori, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a marcar un registre impossible per a la resta de participants, assolint un marge d’1 segon per quilòmetre amb els dos Peugeot que els perseguien, una dinàmica que trobaria continuïtat en la cronometrada següent, amb el què els de Lancia elevaven fins als 26 segons el seu marge amb Timo Salonen i Seppo Harjanne i fins als 46 segons en vers Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Per 1 segon, Timo Salonen i Seppo Harjanne frenaven la ratxa dels líders en la tercera prova especial de la jornada, qui volent millorar la seva actuació del divendres i tornar a sentenciar el ral·li en el seu favor, cometien una errada en la següent prova especial, tanmateix segona passada per la quarta prova especial del programa. La parella de Lancia tallava excessivament un revolt i en picar contra el talús, el seu cotxe sortia expulsat cap al voral contrari, on s’hi quedava clavat. Tot i que no s’havien de lamentar danys en el seu Delta S4, la manca de públic en el lloc de l’incident, els suposava perdre molt temps per tal de poder reprendre la marxa, deixant-se a final de tram 3 minuts i 52 segons vers el registre vencedor de Juha Kankkunen i Juha Piironen i amb ells 2 posicions a la general.

Després d’aquesta quarta prova especial dominical doncs, Timo Salonen i Seppo Harjanne passaven a liderar la classificació per 19 segons de marge vers els seus companys Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki restaven en tercera posició a 3 minuts i 23 segons dels líders i per 21 segons de marge amb el Peugeot 205 T16 Evo2 que pilotaven Stig Blomqvist i Bruno Berglund. Així doncs, amb els dos cotxes de la firma borgonyona al capdavant de la classificació provisional, el títol de constructors era qüestió d’hores per a Peugeot, motiu pel qual Jean Todt, director esportiu de la marca del lleó, ordenava als seus dos pilots mantenir les posicions assolides.

Les dues formacions finlandeses de Peugeot acataven la consigna, amb el què l’interès es bolcava sobre la remuntada que estaven portant a terme els Lancia de Mikael Ericsson i Claes Billstam i de Kalle Grundel i Benny Melander, així com es desenvoluparia la possible lluita per la tercera posició.

Mikael Ericsson i Claes Billstam aturaven abans que cap altre participant el cronòmetre en la cinquena cronometrada dominical i els suecs de Lancia es feien amb aquesta plaça a la provisional, enviant fora de la pinça dels 5 primers classificats el MG Metro 6R4 de Per Eklund i Dave Whittock. Alhora, Kalle Grundel i Benny Melander ascendien fins a la setena posició, posant en el punt de mira els 35 segons que els separaven del compacte britànic del pilot suec i el navegant anglès.

Stig Blomqvist i Bruno Berglund s’imposaven en la segona passada per Ouninpohja, animant als qui especulaven amb una lluita pel tercer lloc, però res més lluny que un miratge, doncs els suecs només aconseguien dos millors temps més en el que restava de programa, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en les 9 restants per tal de ratificar un podi ple de finlandesos enlloc d’un podi ple de pilots de Peugeot.

Entretant, superat l’equador de l’escull dominical, Kalle Grundel i Benny Melander es feien amb la sisena posició provisional, relegant el MG Metro 6R4 de Per Eklund i Dave Whittock al setè lloc, posicions que ara si romandrien inalterades fins a la conclusió de l’edició.

Retornades a Laajavuori les 81 formacions participants que aconseguien completar els 381,86 km disputats del programa del 36è Ral·li dels 1000 Llacs, en passar 6 minuts de les 2 en punt de la tarda del diumenge 7 de setembre de 1986, es celebrava a les afores del seu balneari la protocolària cerimònia del podi, en la que per segon any consecutiu Timo Salonen i Seppo Harjanne ascendien al seu graó més alt. Els finlandesos aconseguien així la seva primera victòria de la temporada, en la que hi calien comptabilitzar fins a 4 abandonaments, 3 si es descomptava l’imperatiu portuguès, un resultat balsàmic per aquells qui un any abans s’hi havien proclamat campions del món. La parella completava l’itinerari en un temps de 3 hores 32 minuts i 45 segons, registre que els hi suposava un marge final de 24 segons amb Juha Kankkunen i Juha Piironen i d’1 minut i 45 segons amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

En la categoria de Grup A, els suecs Gunnar Petterson i Björn Cederberg, al volant d’un Audi Coupé Quattro, prenien la iniciativa imposant-se en les 5 primeres proves especials del programa, si bé en el 4t tram de la jornada l’honor era compartit amb els locals Lasse Lampi i Pentti Kuukala, mentre que els seus compatriotes Ingvar Carlsson i Jan-Olof Bohlin, inmersos també en la lluita per les posicions de podi en els compassos inicials de l’edició, havien de renunciar a la competició en el transcurs de la tercera prova especial, en patir una important fuita d’oli en el seu Mazda 323 4WD.

Arribats a l’equador de l’etapa, les dinàmiques s’invertien i Lasse Lampi i Pentti Kuukkala eren els qui aconseguien aturar abans que ningú de la classe el cronòmetre a final de tram. Amb tres victòries parcials consecutives, els finlandesos assolien el lideratge i un marge d’11 segons, però en caure la nit el seu rendiment tornava a defallir i aquests es tornaven a veure superats per Gunnar Petterson i Björn Cederberg, alhora que Sebastian Lindholm i Juha Saarinen, a bord d’un Audi 80 Quattro, s’acostaven als dos Coupé que els precedien.

A Tampere, punt final de la primera etapa, Gunnar Petterson i  Björn Cederberg lideraven per 4 segons de marge vers Lasse Lamppi i Pentti Kuukkala, mentre que Sebastian Lindholm i Juha Saarinen eren tercers a 13 segons dels suecs. Sense tracció integral, els líders del certamen Kenneth Eriksson i Peter Diekmann no podien fer altre cosa que completar l’etapa en quarta posició a 30 segons dels líders.

Sobre la primera prova especial asfaltada de la jornada sabatina, Kenneth Eriksson i Peter Diekmann aconseguien un anecdòtic temps escratx, mentre que Lasse Lampi i Pentti Kuukala es feien amb el lideratge de la classe en establir el registre de referència per a la resta de la classe en la cronometrada següent.

La distància però entre suecs i finlandesos era la mínima mesurable amb els aparells de l’època, és a dir 1 segon, i en imposar-se en les dues següents proves especials, Gunnar Petterson i Björn Cederberg es tornaven a fer amb la primera posició de la classe per 7 segons de marge, i després d’haver empatat a temps en la classificació general al terme de la tercera prova sabatina.

Al llarg de la primera meitat de l’etapa aquesta va resultar ser la tónica de la categoria, anades i vingudes de segons entre les dues formacions nòrdiques, però sempre amb Gunnar Petterson i Björn Cederberg al capdavant de la taula provisional, mentre que en la segona meitat de la jornada, Lasse Lampi i Pentti Kuukala batien regularment als seus oponents suecs per tal de fer-se amb la primera posició de la classe en el darrer terç de la jornada i fer accés al parc tancat de Laajavuori amb 12 segons de coixí.

Paral·lelament, sobre l’equador de la segona etapa, Sebastian Lindholm i Juha Saarinen rebien una sanció de 50 segons per retard sobre el seu programa en un control, facilitant que Kenneth Eriksson i Peter Diekmann es fessin amb la tercera posició a partir d’aquell instant, una plaça que els pilots de Volkswagen conservarien fins al terme de l’etapa per 9 segons de marge en vers als finlandesos de l’Audi 80 Quattro i a 2 minuts i 10 segons dels líders, pel que de cara a la jornada dominical de clausura, en resultaven dos punts calents.

Ràpidament però la taula es refredava, doncs Sebastian Lindholm i Juha Saarinen arrebassaven la plaça de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann al terme de la segona prova especial i aquests, esdevenint els més ràpids de la classe juntament amb Lasse Lampi i Pentti Kuukkala, començarien a posar segons d’entremig amb els de Wolfsburg. Gairebé alhora, en el transcurs de la tercera prova especial de l’etapa, Gunnar Petterson i Björn Cederberg s’accidentaven i la formació sueca havia de retirar-se de la competició, deixant el camí força planer a Lasse Lampi i Pentti Kuukala.

Encara però quedaven bastants trams per disputar-se i tot podia passar. Una sortida de pista de Sebastian Lindholm i Juha Saarinen en la segona passada per Ouninpohja, sisena especial dominical, situava de nou a Kenneth Eriksson i Peter Diekmann per davant dels pilots de l’Audi 80 Quattro, per 59 segons de marge, i en segona posició provisional.

Sebastian Lindholm i Juha Saarinen no tiraven la tovallola i en acumular 3 victòries de tram i 1 segon lloc, per darrera de Lasse Lampi i Pentti Kuukala, en les 4 següents proves especials del programa, els pilots escurçaven en 14 segons les distàncies amb els pilots de Volkswagen, una dinàmica que els semblava portar de nou vers la segona posició. Però una victòria de tram per a Kenneth Eriksson i Peter Diekmann en la 11ena prova especial dominical, així com una segona errada per part d’aquells qui perseguien el segon lloc en la tretzena, no feia més que ratificar les posicions assolides amb els primers raigs de sol.

Finalment doncs, Lasse Lampi i Pentti Kuukala es feien amb la victòria de la categoria en completar el recorregut en un temps de 3 hores 54 minuts i 25 segons, registre 2 minuts i 53 segons inferior a l’acumulat per Kenneth Eriksson i Peter Diekmann. Resignats, Sebastian Lindholm i Juha Saarinen tancaven el podi finlandès a 4 minuts i 5 segons del temps dels seus compatriotes guanyadors.

Per a Kenneth Eriksson el seu segon lloc final valia el seu pes en or, doncs aquest s’aconseguia en un terreny que a priori no era massa favorable al seu Volkswagen Golf GTi de tracció. En el certamen, el suec acumulava ja un total de 75 punts i duplicava així la puntuació de l’austríac Rudolf Stohl, 37 punts, absent a la cita i màxim contrincant en la lluita pel títol.

Timo Salonen aconseguia així la seva primera victòria des de que era campió del món, i el més important per a un finlandès, al Ral·li dels 1000 Llacs, el que permetia al pilot de Peugeot acostar-se a la posició de l’italià Massimo Biasion, qui per llavors era tercer. Per a Juha Kankkunen la victòria no li hagués servit per a proclamar-se campió del món, emperò en classificar-se per davant del seu màxim oponent, el seu compatriota de Lancia Markku Alén, aquest eixamplava en 3 punts més les distàncies al capdavant de la classificació provisional.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	91
Markku Alén	69
Massimo Biasion	47

En el campionat de constructors, Peugeot aconseguia el títol de constructors gràcies a la seva cinquena victòria de la temporada i a manca de dues rondes per a finalitzar el certamen, doncs tant el Ral·li Costa d’Ivori com l’Olympus nord-americà, no entregaven punts en el campionat de marques. Per la seva banda, Lancia s’assegurava ja la segona plaça, doncs Volkswagen, líder destacat en Grup A, era ja a més de 50 punts.

Constructor	Punts
Peugeot	141
Lancia	119
Volkswagen	65