Ral·li Finlàndia 1980

El 30è Ral·li 1000 Llacs s’iniciava el divendres 29 d’agost de 1980 com la setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis a Jyväskylä, on 124 equips dels 134 que havien formalitzat la seva inscripció a l’edició, començaven a celebrar les primeres especials de les 48 programades amb una distància total cronometrada de 472,20 km. El ral·li, que només era puntuable per al mundial de pilots així com l’europeu de ral·lis amb coeficient màxim, finalitzava el diumenge 31 d’agost amb 68 equips presents a la seva cerimònia de clausura.

La cerimònia de sortida tenia lloc a les 6 en punt de la tarda a les rodalies de Jyväskylä, concretament a Laajavuori, des d’on el primer equip participant afrontaria el tram inaugural 1 minut més tard. La primera etapa del ral·li comptava amb 21 proves especials cronometrades en el seu programa, unes hostilitats vers les agulles dels rellotges dels cronometradors, que després d’un reagrupament a Aulanko als volts de la mitjanit, finalitzarien a primera hora del matí de l’endemà dissabte i que suposaven 198 km de competició. 

Els guanyadors de les dues darreres edicions de la prova, els finlandesos de FIAT Markku Alén i Ilkka Kivimäki, sortien com una exhalació a bord del 131 Abarth de l’importador local de la marca torinesa, Autonovo, doncs com a tal, la marca torinesa no s’hi desplaçava. Establint el millor temps en les 10 primeres especials cronometrades que constaven en el programa, la parella arribava al primer reagrupament del ral·li amb 56 segons de marge al capdavant de la classificació vers Ari Vatanen i David Richards, si bé a Urria, tercera prova especial de la jornada i de l’edició, l’honor era compartit amb l’Opel Ascona 400 dels suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund.

Entretant, un dels favorits per a les posicions d’honor, els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen, queien en el transcurs de la cronometrada inaugural en clavar-s’hi un pistó del seu Vauxhall Chevette 2300 HSR, sent aquest el segon abandonament consecutiu de la formació local de la marca britànica del grup General Motors, per un problema de motor a les primeres de canvi. En un grau inferior de drama, Henri Toivonen i Antero Lindqvist rebien 1 minut de sanció en aquesta mateixa prova especial inaugural per avançar-se en la seva sortida.

Anders Kulläng i Bruno Berglund mostraven un ritme molt competitiu en els compassos inicials del programa, brindant una lluita aferrissada per la segona posició amb el Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards als espectadors que s’aplegaven a peu de pista. Malauradament la parella sueca s’envirollava en el 5è tram d’Ouninpohja, la qual els suposava concedir un mig minut vers els homes més ràpids, alhora que refredava els ànims en el compartiment de l’auto germànic, que en pilotar amb excessiva cautela en les següents proves especials, baixaven des de la segona fins a la cinquena posició provisional.

Després del primer centenar de quilòmetres competitius, l’elevat ritme imposat pels de FIAT, així com uns problemes en l’arribada de carburant al motor de combustió del Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards, parella que havia fet suar de valent a Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la seva darrera victòria, deixava als de la marca de l’oval a 56 segons del lideratge en arribar al reagrupament de mitjanit. Hannu Mikkola, guanyador de fins a 5 edicions del ral·li, i el copilot suec Arne Hertz, veien com el Toyota Celica 2000 GT que pilotaven no podia seguir l’elevat ritme de les dues formacions que els precedien, i després de perdre de l’ordre d’1 segon per quilòmetre, aquests fitxaven a 1 minut i 42 segons dels líders i per 28 segons de marge amb el Talbot Sunbeam Lotus d’Henri Toivonen i Antero Lindqvist, autors d’una excel·lent remuntada, tot i pilotar un cotxe menys prestacional de Grup 2.

El ral·li es reprenia després de la pausa d’Aulanko de matinada i amb les 11 proves especials que restaven en el recorregut per a completar la primera etapa. Un descans que permetia als tècnics de Sutton Cars solucionar el problema en l’arribada de benzina en el motor de l’Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards, posant així final al domini aclaparador de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

En la primera prova especial de la represa, Henri Toivonen i Antero Lindqvist patien una sortida de pista a causa de la pluja que es tornava a precipitar sobre la regió. Una sortida que els hi provocava donar diverses voltes de campana i que deixaven el seu Talbot Sunbeam Lotus per a la ferralla, si bé per sort no calia lamentar danys personals. La baixa dels finlandesos de la marca franco-britànica, situava en quarta posició als suecs d’Opel Anders Kulläng i Bruno Berglund, si bé a més d’1 minut del Toyota de Hannu Mikkola i Arne Hertz.

Amb 6 victòries de tram per a cadascun dels 2 primers equips classificats, una d’elles ex-aequo, en aquesta segona meitat de la primera etapa, la distància entre els de FIAT i de Ford no experimentava un canvi massa rellevant, accedint els 4 protagonistes de l’edició al parc tancat de les afores de Jyväskylä a partir de 2 quarts de 9 del matí del dissabte 30 d’agost, amb 1 minut i 13 segons de diferència entre els seus temps. Hannu Mikkola i Arne Hertz per la seva banda es trobaven ja a 3 minuts i 20 segons dels líders, constatant que el seu cotxe no era ni de bon tros tan competitiu, si bé aquests mantenien a ratlla l’Opel d’Anders Kulläng i Bruno Berglund, quarts a 47 segons del darrer graó del podi.

La segona etapa del ral·li s’iniciava a 2 quarts de 3 de la tarda del mateix dissabte i per a la primera formació participant de les 92 que restaven en el parc tancat. Una segona meitat de l’itinerari que finalitzaria l’endemà diumenge 31 d’agost a partir de 2 quarts de 9 del matí i que comptava amb 27 proves especials de 281 km cronometrats en el seu programa, la primera de les quals, Harju, es disputava pels carrers asfaltats de Jyväskylä.

En abandonar Laajavuori, Markku Alén i Ilkka Kivimäki perllongaven l’estira i arronsa que havien mantingut amb Ari Vatanen i David Richards en la segona meitat de la primera etapa, alternant-se com els homes més ràpids en cadascuna de les proves especials individuals, si bé els de l’Escort RS1800, havien de lidiar amb un motor que s’escalfava, veient com en termes generals, els líders aconseguien un petit rèdit de 4 segons a l’arribada al reagrupament de Suonenjoki de mitja tarda. 

Per darrera seu, tram rere tram Anders Kulläng i Bruno Berglund anaven esgarrapant segons a Hannu Mikkola i Arne Hertz i les distàncies entre els dos equips es situaven en 20 segons exactes just abans de disputar la cronometrada de Myhinpäa, desena prova especial de la segona etapa i segona després del primer reagrupament de l’etapa, la qual amb 19,40 km de lluita contra els cronòmetres, era de les més longeves de l’etapa i per tant de les que podien oferir algun canvi en la classificació.

Hannu Mikkola i Arne Hertz trencaven l’arbre de transmissió del seu Celica 2000 GT pràcticament sobre la línia de sortida, obligant-los a abandonar el ral·li. Anders Kulläng i Bruno Berglund, que sortien a tram per darrere dels nòrdics, veien l’incident i eren coneixedors que havien guanyat la plaça de podi, emperò aquests no la van poder gaudir, doncs en la mateixa especial i quan es trobaven afrontant un sector en línia recta a uns 170 km/h, una de les seves rodes esclatava provocant-los una sortida de pista, així com un aterratge molt fort, que deixava el seu Ascona 400 fora de combat sense cap pneumàtic utilitzable.

Un cop que es produïen aquestes dues baixes sobtades i seguides, finalment el darrer graó al podi el recollia el Triumph TR7 V8 dels suecs Per Eklund i Hans Sylvan, si bé la parella del constructor britànic es trobava a 6 minuts i 56 segons dels líders en aquells instants i per tant pràcticament sense opcions de seguir guanyant més posicions. Rera seu, els seus compatriotes Björn Johansson i Ragnar Spjuth es trobaven a 49 segons del registre dels darrers inquilins de les posicions d’honor a bord de l’Opel Ascona 400 de l’importador suec de la firma, tot esperant pescar en aigües tèrboles. 

Les dinàmiques es mantenien en caure la nit i així mentre que el forat entre Markku Alén i Ilkka Kivimäki en vers a Ari Vatanen i David Richards es mantenia més o menys constant en la seva lluita particular per les victòries de tram, si que les diferències en vers els tercers i quarts classificats s’anaven incrementant progressivament, així com entre aquestes dues formacions.

Muittari era la cronometrada més llarga de tot el programa amb 32 km de distància competitiva. Figurant en l’itinerari com la divuitena prova especial de la segona etapa, dissetena de facto després de la cancel·lació abans de celebrar-se la cerimònia de sortida de la trenta-setena prova especial, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’hi esforçaven de valent i hi aconseguien un temps impossible per a la resta de participants, incrementant en un mínim de 16 segons les distàncies amb els seus principals perseguidors, o sigui Ari Vatanen i David Richards. 

En la següent prova especial, els líders aconseguien afegir 3 segons més en el seu marge al capdavant de la taula general de temps. Acumulant un total d’1 minut i 28 segons en el seu coixí i amb 8 trams per davant, la parella de FIAT optava per afluixar una mica el seu ritme, deixant els riscos per a Ari Vatanen i David Richards, qui consecutivament s’imposaven en aquestes últimes proves especials de l’itinerari i portar així les distàncies entre els dos primers classificats per sota del minut. Alhora, Markku Alén i Ilkka Kivimäki rubricaven un excel·lent ral·li, figurant sempre els seus noms i cognoms entre els dos primers classificats a final de cada tram tret d’una prova especial, en la què els pilots del FIAT 131 Abarth de l’importador local hi esdevenien tercers.

Paral·lelament, en aquesta recta final de l’itinerari, Per Eklund i Hans Sylvan coneixien moments de tensió quan al seu Triumph TR7 V8 se li havia de canviar la caixa de velocitats de competició per una altra un xic més estàndard. Tot i que l’intervenció mecànica era llarga i que comportava una reducció en les prestacions del petit coupé biplaça britànic, els suecs aconseguien mantenir a ratlla als seus compatriotes de l’importador suec d’Opel s’asseguraven així el lloc en el podi.

En sonar 2 quarts de 9 del matí del diumenge 31 d’agost de 1980 a l’ús horari finlandès, el 30è Ral·li dels 1000 Llacs es donava oficialment per finalitzat amb l’entrada al parc tancat de Laajavuori dels 68 equips que aconseguien completar les 47 proves especials disputades de les 48 programades. Markku Alén i Ilkka Kivimäki espantaven els fantasmes que planaven sobre el seu futur a FIAT amb una contundent victòria, aturant el cronòmetre amb un temps total de 4 hores 24 minuts i 11 segons, 56 segons menys que Ari Vatanen i David Richards, precisament el temps que la parella de Ford va perdre en les 10 primeres especials cronometrades a causa d’un problema de motor. Per Eklund i Hans Sylvan tancaven el podi a 11 minuts i 14 segons, en el que era el millor resultat de la marca britànica en el mundial de ral·lis.

En el campionat de pilots, únic certàmen mundialista per al que el ral·li entregava punts, Markku Alén donava un cop de puny a la taula amb la que era la seva primera victòria de la temporada, la qual permetia al pilot finlandès situar-se en segona posició del campionat a 21 punts del seu company i nineta del ulls de l’equip FIAT, l’alemany Walter Röhrl. Anders Kulläng, que signava el seu segon abandonament de la temporada perdia una posició i veia com Ari Vatanen, que sumava 15 punts en el seu compte particular, s’acostava a la seva posició.

Donat que la prova finlandesa no era puntuable per al campionat de constructors, la provisional d’aquest certamen restava igual vers l’acabament del Ral·li Codasur, amb FIAT al capdavant per 20 punts de marge vers Ford i Datsun i Mercedes-Benz tancant el podi prop de la segona posició compartida.