El diumenge 28 d’agost de 1977 es donava per finalitzat a Jyväskylä el 27è Ral·li dels 1000 Llacs, setè esdeveniment en el calendari del Campionat del Món de Ral·lis; certamen que en aquella temporada comptava amb 11 cites. La prova tenia 46 trams cronometrats en el seu recorregut, totalitzant una distància competitiva de 452,90 km, corda que 44 formacions participants aconseguien completar. El ral·li, que com era tradicional s’iniciava la tarda del divendres anterior, és a dir el 26 d’agost, tenia 102 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 99 van prendre part en la protocolària baixada per la rampa de sortida emplaçada a Jyväskylä també.
Fidels al programa d’edicions precedents, el ral·li arrancava el divendres a mitja tarda a les afores de la ciutat, per després de disputar-se 18 proves especials cronometrades d’aproximadament 200 km cronometrats, finalitzar en el mateix punt de sortida la matinada de l’endemà dissabte amb els primers raigs de sol, i després d’un únic reagrupament a Länkipohja a tocar la mitjanit.
Les tres primeres proves especials cronometrades del programa tenien una corda competitiva relativament curta, característica que en conjuntura amb les ganes de victòria de les diferents formacions locals, per a qui guanyar a casa ho era tot, generava una autèntica lluita de segons i posicions en aquests compassos inicials del programa de l’esdeveniment, el qual discorria per les rapidissimes pistes de grava dels boscos centrals de Finlàndia.
Fins a tres equips finlandesos calcaven el millor temps en l’especial inaugural, Laajavuori, aquests eren Pentti Airikkala i Risto Virtanen amb el Vauxhall Chevette 2300, i els Ford d’Ari Vatanen i Atso Aho i de Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen, els quals precedien en només 2 segons un altre grup de 3 candidats a victòria entre els que hi figuraven el FIAT 131 Abarth de Timo Mäkinen i Henry Liddon i el tercer Ford oficial de Björn Waldegård i Hans Thorszelius i el Toyota Celica de Hannu Mikkola i Arne Hertz.
Per 1 segon de marge sobre el Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i Atso Aho, els FIAT 131 Abarth de Timo Mäkinen i Henry Liddon i de Markku Alén i Ilkka Kivimäki esdevenien els més ràpids en la segona prova especial, si bé per idèntic marge qui es mantenia al capdavant de la taula, eren els finlandesos de la marca anglosaxona de l’oval blau.
Malauradament el lideratge en solitari d’Ari Vatanen i Atso Aho tindria un recorregut curt, doncs una avaria en l’embragatge apareguda en el transcurs de la següent prova especial, Urria, els obligava a abandonar la competició a final de tram. Pentti Airikkala i Risto Virtanen, que havien baixat fins al tercer lloc a 2 segons dels líders en la prova anterior, establien el registre de referència en aquesta tercera prova especial i els de la marca anglesa del grup General Motors, així com Timo Mäkinen i Henry Liddon, passaven a compartir la primera plaça.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki, portadors del dorsal número 1 en virtut d’haver guanyat la darrera edició de la prova finlandesa, s’imposaven en la quarta prova especial cronometrada de la cita i els de FIAT passaven a compartir el lideratge a 3 bandes amb els 2 equips que anteriorment figuraven al capdavant de la classificació general provisional. Per darrera seu, Hannu Mikkola i Arne Hertz eren segons a 10 segons i per només 3 segons de distància amb Timo Salonen i Jaakko Markkula.
Superades les 4 primeres proves especials, la selectivitat de les 3 següents anava en auge coincidint amb un increment de la seva distància cronometrada, superant o fregant la vintena de quilòmetres competitius. Markku Alén i Ilkka Kivimäki posaven de manifest perquè havien vençut en la darrera edició del ral·li i aquests en encadenar 2 victòries de tram més consecutives, obrien un forat d’11 segons amb el Vauxhall de Pentti Arikkala i Risto Virtanen. Entretant, Hannu Mikkola i Arne Hertz abandonaven en la cinquena prova especial per avaria en l’embragatge, mentre que en la sisena arribava el torn de Timo Mäkinen i Henry Liddon per fallada elèctrica. Dues baixes d’entitat que deixaven en tercera posició a Timo Salonen i Jaakko Markkula a 21 segons dels seus compatriotes.
Precisament la parella de l’importador local de FIAT estrenava el seu comptador de victòries parcials de tram en un dels imprescindibles en la història de l’esdeveniment finlandès, Ouninpohja, el qual constava en setena posició en el recorregut de l’edició. Un millor temps que deixava a la parella a només 1 segon de la segona posició, per acte seguit arrabassar-la a bord del seu 131 Abarth, alhora que l’oficial en mans de Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’hi anotava dos millors temps més consecutius, per tal d’obrir les distàncies al capdavant de la taula fins als 26 segons amb Timo Salonen i Jaako Markkula i en 33 segons amb Pentti Airikkala i Risto Virtanen.
Al reagrupament de mitjanit de Länkipohja s’hi arribava amb una altra victòria de tram de Timo Salonen i Jaako Markkula, qui retallaven en 3 segons les distàncies amb els líders com a fet més rellevant. Mentre que Pentti Arikkala i Risto Virtanen es mantenien per sobre del mig minut en vers els oficials de FIAT i Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen restaven en quarta posició a 58 segons d’aquests i per més d’1 minut de marge amb Björn Waldegård i Claes Billstam i de Hannu Valtaharju i Risto Anttila, cinquens ex-aequo amb Ford i FIAT Autonovo respectivament.
A la represa Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen responien molt satisfactòriament a la confiança dipositada sobre ells des de Ford. L’equip, que habitualment pilotava cotxes amb especificacions de Grup 1 al campionat de Finlàndia, a principis d’agost se’ls hi havia confiat un Escort Grup 4 en el Sveitsin Ralli, on hi aconseguirien la victòria, resultat que animava als responsables de la marca anglosaxona per donar-lis el volant del tercer Escort RS1800 de Grup 4, tot i que el pilot no parlava altra cosa que no fos finlandès i per tant la comunicació amb els mecànics de l’equip havia de ser mitjançant el seu copilot, Martti Tiukkanen, qui exercia de traductor; pràcticament la única feina d’aquest, doncs Hämäläinen era dels finlandesos de la vella escola, dels que corrien de memòria i per tant sense notes.
Kyösti Hämäläinen posava de manifest el seu bon coneixement del terreny pel qual es disputava el ral·li de matinada i la parella aconseguia les 7 victòries parcials de tram possibles, la segona de les quals resultava especialment espectacular, doncs en assestar de cop una vintena de segons a la resta de competidors, la parella grimpava des de la quarta fins a la segona posició a 46 segons dels líders i per 6 segons de marge amb els tercers classificats ex-aequo Timo Salonen i Jaako Markkula i Pentti Airikkala i Risto Virtanen.
Paral·lelament, Stig Blomqvist i Hans Sylvan, que en els compassos inicials del programa havien assolit la sisena posició provisional a bord del seu Saab 99 EMS, cursaven baixa a l’edició per sortida de pista en el transcurs de la segona prova especial de la represa, mentre que la tercera havia de ser cancel·lada pels organitzadors.
La dinàmica guanyadora de Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen en la segona meitat de la primera etapa, només Pentti Airikkala i Risto Virtanen aconseguien igualar el registre dels de Ford en l’avantpenúltima prova especial, situava als segons classificats a 30 segons de Markku Alén i Ilkka Kivimäki a l’arribada al parc tancat de Jyväskylä, mentre que la parella de Vauxhall cursava baixa a Jukojärvi, cronometrada següent a la seva victòria de tram ex-aequo, a causa d’una avaria en l’arbre de transmissió, contrarietat que situava a Timo Salonen i Jaakko Markkula en la tercera posició a 1 minut i 27 segons dels líders. Entre els dos FIAT 131 Abarth de l’importador finlandès de la marca torinesa, s’hi situava l’Escort pilotat pels suecs Björn Waldegård i Claes Billstam, tanmateix primers estrangers en la taula, a 3 minuts i 49 segons dels líders i per un marge de 59 segons amb Hannu Valtaharju i Risto Anttila.
Amb només unes poques hores de repòs, cap a mig matí del dissabte 27 d’agost, les 59 parelles participants que restaven en competició es tornaven a posar mans al volant per tal de completar l’extenuant programa de l’esdeveniment finlandès. Amb 2 reagrupaments per tal de pausar momentàniament el ritme frenètic de la competició, Mäntymotelli al capvespre i Juva cap a les 2 de la matinada, 28 proves especials cronometrades de 256,10 km de corda dibuixaven la segona etapa de l’edició, la qual finalitzaria a primera hora del matí de l’endemà diumenge 28.
Les baixes i els encerts acumulats al llarg de la primera etapa, polaritzava el focus d’atenció de cara aquest segon escull en l’etern duel de l’època entre Ford i FIAT, enfrontant-se alhora dos models de pilotatge i preparació, el modern de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb el de la vella escola de Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen.
Els de Ford seguien esgarrapant segons als líders en perllongar la seva ratxa de la matinada sabatina. Amb 7 victòries de tram en les 9 primeres proves especials, sent els dos altres temps de referència per a Timo Salonen i Jaakko Markkula, Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen rebaixaven el diferencial de segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki fins a tan sols 2 segons en el moment de fer entrada al reagrupament de Mäntymotelli, mentre que els tercers classificats es trobaven ja a gairebé 2 minuts dels oficials de la marca transalpina.
En els 7,90 km cronometrats de la desena prova especial de la segona etapa, Enonlahti, Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen aconseguien llevar 5 segons a Markku Alén i Ilkka Kivimäki gràcies a la seva vuitena victòria parcial de l’etapa, i els de Ford prenien el comandament de la classificació per tan sols 3 segons de marge.
Els líders destronats reaccionaven un pèl tard, i a més a més en el seu intent de revertir la tendència, els de FIAT només aconseguien igualar el registre guanyador de la parella de Ford, congelant així momentàniament les distàncies al capdavant de la classificació. Una sangria de segons que trobaria continuïtat en les 3 següents proves especials, tanmateix les 3 més ràpides de l’etapa, en les que Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen tornaven a esdevenir els autors del registre més baix i elevaven així les distàncies amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki fins als 13 segons.
No va ser fins a la quinzena prova especial de la segona part del programa, de 5,80 km, en la que Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb un temps de 3 minuts i 13 segons, aconseguien per segona vegada en el que es portava d’etapa aturar el cronòmetre per davant de Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen, si bé aquests només aconseguien treure 2 segons del seu esforç.
A Korppisensalo, següent cronometrada en el programa, Markku Alén i Ilkka Kivimäki es trobaven amb una pedra de grans dimensions enmig de la traçada i a la recepció d’un salt, amb la qual l’impacte era inevitable. La suspensió i la direcció del seu FIAT 131 Abarth quedaven molt danyades, fent-lis perdre una gran quantitat de temps i caure fins a la tercera posició a 7 minuts i 11 segons dels líders, amb Timo Salonen i Jaakko Markkula enmig dels dos equips en lliça per 3 minuts i 30 segons d’avantatge amb els oficials. Una pedra que segons l’experiència i criteri del pilot de Hèlsinki, havia estat dipositada intencionadament per algú.
Per tal de facilitar la remontada de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i sense esperar arribar a l’immediat reagrupament de Juva, els enginyers de FIAT extreien el limitador de revolucions del seu cotxe i aquests es feien amb 4 victòries parcials en les 5 següents proves especials, un rendiment que si bé només els permetia retallar 7 segons als líders després d’un petit fiasco en la quarta d’elles, si que els deixava a 3 minuts i 8 segons de Timo Salonen i Jaakko Markkula.
Malauradament la maniobra portada a terme pels tècnics de la marca torinesa comportava un risc i aquest s’acabava produint en el transcurs de la quarantena prova especial del programa, Myhinpää, quan el motor del 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki esclatava i els finlandesos es veien obligats a abandonar la competició. El forat en les posicions de podi que deixaven els finlandesos de FIAT, l’omplien els suecs de Ford Björn Waldegård i Claes Billstam, si bé a 10 minuts i 4 segons dels convidats per la seva marca.
Dissipant qualsevol mena de dubte que es pogués produir, Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen s’imposaven en les 7 últimes proves especials del programa i aquests entraven en el parc tancat de Jyväskylä del diumenge al matí certificant la seva primera victòria mundial, i el que era més important per a un finlandès, a casa.
D’altra banda Hannu Valtaharju i Risto Anttila, completaven el recorregut en una meritòria quarta posició, però en uns treballs de manteniment realitzats a manca de 8 proves especials per a completar el programa, s’hi canviava l’embragatge al seu FIAT 131 Abarth de l’equip Autonovo. La parella sortia, segons encara recorda perfectament el copilot finlandès (kiitos Jarno Saari), uns 14 segons tard del control horari, el què traduit en el llenguatge dels comissaris esportius suposava 1 minut enter i amb aquest excedien el màxim retard permès en el reglament intern, comportant la seva exclusió. Així doncs, oficialment la quarta posició era per al Toyota Corolla de Markku Saaristo i Timo Alanen, mentre que Henri Toivonen i Antero Lindqvist, a bord d’un Chrysler Avenger de Grup 1, passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats.
Arribats al balneari de Laajavuori a primera hora del matí del diumenge 28 d’agost, a les afores de Jyväskylä, la 27ena edició del Ral·li dels 1000 Llacs es concloïa amb Kyösti Hämäläinen i Martti Tiukkanen pujant per primera vegada en el graó més alt d’un podi del mundial, en quan la parella local completava els 452,90 km cronometrats disputats del programa en un temps de 4 hores 26 minuts i 6 segons, registre que els suposava un marge final de 4 minuts i 25 segons amb el FIAT 131 Abarth de Timo Salonen i Jaakko Markkula i de 10 minuts i 16 segons amb el Ford Escort RS1800 oficial de Björn Waldegård i Claes Billstam.
En la Copa FIA per a pilots, els 4 punts que aconseguia Björn Waldegård a la cita finlandesa permetien al suec desempallegar-se una mica més de Sandro Munari, obrint les distàncies fins als 6 punts, mentre que Kyösti Hämäläinen, que hi arribava amb 4 punts obtinguts en les dues cites precedents nòrdiques, en sumava 9 per tal d’igualar al seu compatriota Markku Alén i restar a 2 punts de la tercera posició d’Ari Vatanen. El català Antonio Zanini, 3r al Monte-Carlo i 2n a Polònia, era sisè a 3 punts dels finlandesos.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Björn Waldegård
|
28 |
|
Sandro Munari |
22 |
|
Ari Vatanen |
15 |
En el campionat mundial de constructors, Ford treia un bon rendiment al seu pilot contractat a darrera hora, incrementant en dos punts més les distàncies que els separaven amb els seus màxims rivals, FIAT. Opel per la seva banda, encapçalava el grup dels «altres» amb 51 punts, ara només 6 punts per davant de Toyota, que en sumava 12 gràcies a la quarta plaça aconseguida.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
100 |
|
FIAT |
94 |
|
Opel |
51 |