Ral·li Finlàndia 1976

Setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis entre un total de 10, el 26è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 29 d’agost de 1976 a Jyväskylä, al cor de Finlàndia. Fidels a la tradició de l’esdeveniment nòrdic, l’edició arrancava el divendres 27 d’agost per la tarda amb 91 equips prenent la sortida, d’entre les 96 formacions que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, a la primera de les 45 proves especials que es programaven en el recorregut i que suposaven una distància total competitiva de 427,80 km, corda només va poder ser completada per 48 equips participants.

A les 6 en punt de la tarda es donava el tret de sortida a la primera etapa, i per extensió al ral·li, en les instal·lacions del balneari de Laajavuori, a les afores de Jyväskylä, per 1 minut més tard, la primera parella participant trobar-se disputant la primera de les 20 proves especials de 250,40 km que figuraven en el programa d’aquesta etapa. Una primera fracció del programa que finalitzaria l’endemà dissabte a primera hora del matí amb l’entrada al parc tancat de Savonlinna i que comptava amb un reagrupament de matinada a Mäntymotelli.

En uns trams especialment curts, el ral·li obligava als pilots anar a l’esprint des d’un primer instant, lliçó que tenien ben apresa dos pilots molt experimentats com eren Timo Mäkinen i Henry Liddon, guanyadors de la prova l’any 1973 i segons classificats en l’edició següent. La parella, al volant d’un dels Ford Escort RS1800 oficials, s’imposava en la primera prova especial del programa per davant de la unitat homòloga, però gestionada privadament per Sutton Cars, de Pentti Airikkala i Risto Virtanen i del FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Els líders ratificaven la seva anhelada posició amb una segona victòria de tram consecutiva, si bé la poca corda cronometrada acumulada, generava distàncies poc rellevants entre els primers classificats. 

D’altra banda, aquest ritme tan fort i els constants canvis de rasant, posava en compromís els xassís i les suspensions dels cotxes, sent aquí on un debutant en el mundial de ral·lis com era el Saab 99 EMS, fallava. Stig Blomqvist i Hans Sylvan amb prou feines podien completar una especial cronometrada, ja que en la segona els suecs es veien obligats a abandonar amb la caixa de canvis trinxada i el distribuidor molt malmès. Un aterratge brusc sobre una una pedra i unes proteccions d’aquests elements mecànics del tot insfucients, resultaven fatals per a la formació purament sueca.

Els seus companys d’equip i compatriotes Per Eklund i Björn Cederberg no anirien gaire més enllà, doncs dues cronometrades més enllà, en el transcurs del quart tram del divendres, aquests se’ls hi trencava una canalització d’oli, amb la conseqüent clavada del motor i abandonament. Posteriorment els tècnics van poder comprovar com tots dos cotxes presentaven seriosos danys en el protector del càrter, certificant que encara quedava molt a fer en l’equip suec.

Dues cronometrades en el que el ral·li havia esdevingut una lluita entre el Ford de Timo Mäkinen i Henry Liddon amb el FIAT de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, autors dels millors temps del quart i tercer tram respectivament.

A partir de la cinquena cronometrada la llum solar es dissipava de l’atmosfera i els pilots finlandesos de la marca transalpina, amb l’incalculable suport de l’importador local, Autonovo, que havia aconseguit portar un flamant 131 Abarth amb els recanvis justos per poder participar a l’esdeveniment, començaven a retallar distàncies amb els líders per restar a 1 segon d’aquests al terme del setè tram i després d’haver aconseguit tres victòries consecutives. Mentre que a bord del segon dels Ford Escort RS1800 oficials, Ari Vatanen i Atso Aho, s’immiscien en les posicions de podi, concretament la tercera.

Els 22 km cronometrats de la vuitena prova especial de l’itinerari, Mynnilä, suposaven el primer repte amb entitat de l’edició. Ari Vatanen i Atso Aho trencaven amb la ratxa dels seus compatriotes de FIAT, si bé la contra partida per als responsables de Ford la posaven els seus companys d’equip Timo Mäkinen i Henry Liddon, qui s’hi endarrerien una trentena de segons arran d’uns problemes d’alimentació, cedint el testimoni de la desitjada primera plaça a Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Arran de l’avaria dels seus companys d’equip, Ari Vatanen i Atso Aho també guanyaven una posició a la classificació provisional i aquests es feien amb el segon lloc per darrera dels seus compatriotes de FIAT. Amb un empat en l’autoria del millor temps entre els pilots de la marca torinesa amb els de la marca anglosaxona de l’oval blau en la novena prova especial, les distàncies restaven inalterades.

Ràpidament Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a imposar el seu ritme com el més ràpid en cada prova especial que els organitzadors disposaven en el programa, i aquests encadenaven sis victòries parcials de tram que elevaven el seu marge al capdavant de la taula, alhora que posaven de manifest les bondats del nou 131 Abarth.

Entretant, i just després de sortir del reagrupament de Mäntymotelli, Ari Vatanen i Atso Aho es veien obligats a abandonar la competició en patir un accident en la tretzena prova especial. Tot i que la parella aconseguia completar la cronometrada amb el seu cotxe malmès, els danys que acumulava impossibilitava el seguiment de la prova.

Timo Mäkinen i Henry Liddon prenien momentàniament la segona posició per davant del Ford privat de Pentti Airikkala i Risto Virtanen, si bé en la unitat oficial s’hi seguien arrossegant problemes de carburació. En un punt d’assistència immediat, es trobava aigua en el dipòsit del carburant i la pertinent operació de buidatge i reomplert es perllongava tan, que la parella rebia una penalització per retard i baixava dues posicions a la provisional, afavorint als pilots del Ford de Sutton Cars, així com al Toyota Celica 2000 GT de Hannu Mikkola i Arne Hertz.

Precisament Pentti Airikkala i Risto Virtanen eren els qui trencaven la ratxa de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, establint el registre més baix en la setzena i en la longeva dinovena prova especial del programa, de 41,30 km cronometrats, mentre que en les restants, el temps de referència per a la resta de participants tornava a ser l’establert pels locals de la firma piemontesa.

Completats els 250,40 km cronometrats corresponents a la primera etapa, els participants accedien al parc tancat de Savonlinna el dissabte a primera hora del matí amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en primera posició per 2 minuts i 11 segons de marge amb Pentti Airikkala i Risto Virtanen. Hannu Mikkola i Arne Hertz conservaven la tercera plaça per davant de Timo Mäkinen i Henry Liddon, mentre que penalitzats en 3 minuts per quedar-se sense carburant, els vells Saab 96 V4 de l’importador local de la marca, en mans de Tapio Rainio i Erkki Nyman i de Simo Lampinen i Juhani Markkanen, tancaven el grup dels 6 primers classificats a bord d’un auto amb especificacions de Grup 4.

A les 4 en punt de la tarda del mateix dissabte 28 d’agost, es donava la sortida a la primera formació participant de les 52 que restaven en el parc tancat, per tal de que aquestes afrontessin la segona etapa del programa. Una segona fracció que comptava amb un reagrupament en el mateix punt de sortida a tocar la mitjanit del diumenge i que finalitzaria l’endemà diumenge al matí, un cop que s’haguessin disputat les 25 proves especials de 177,40 km que s’hi programaven.

Hannu Mikkola i Arne Hertz s’imposaven en les dues proves especials inaugurals de la segona etapa, en tan en quan el motor del FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki treballava amb només 3 cilindres. Una bugia perdia el seu elèctrode i aquest en caure en el cilindre, provocava la fallada de la vàlvula, un contra-temps que feia perdre una quarantena de segons als líders en vers el Ford de Sutton Cars de Pentti Airikkala i Risto Virtanen.

Malgrat que les bugies es reemplaçaven immediatament, un pistó quedava afectat per l’avaria, afegint incertesa al resultat, doncs Markku Alén i Ilkka Kivimäki havien de gestionar el seu avantatge en el que quedava de cursa, alhora que mimaven la mecànica del seu cotxe.

Pentti Airikkala i Risto Virtanen es llençaven a l’atac, i aquests es feien amb 15 victòries parcials de tram al llarg de les 25 proves especials cronometrades del programa de la segona etapa, per només 2 de part de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en dues cronometrades relativament curtes. Afortunadament per als líders, els seus principals perseguidors muntaven uns pneumàtics Avon, el seu espònsor principal, els quals pràcticament eren de sèrie amb uns talls addicionals, un handicap que restava rellevància al seu excels rendiment aconseguit al llarg de la segona meitat del ral·li.

Per darrera, Hannu Mikkola i Arne Hertz mantenien distàncies amb Timo Mäkinen i Henry Liddon gràcies a que els pilots de la marca nipona hi acumulaven 6 victòries de tram com a resultats més destacables al llarg de l’escull final, en front de les 3 victòries parcials que hi recolectaven els de la marca nord-americana establerta al Regne Unit.

Completat el programa del 26è Ral·li dels 1000 Llacs a primera hora del matí del diumenge 29 d’agost de 1976, Markku Alén i Ilkka Kivimäki pujaven exultants en el graó més alt del podi després de completar els 427,80 km cronometrats del recorregut en un temps de 4 hores 10 minuts i 18 segons, registre que els hi conferia un marge final de 45 segons amb Pentti Airikkala i Risto Virtanen. Hannu Mikkola i Arne Hertz, vencedors en la darrera edició del ral·li, tancaven el podi finlandès a 3 minuts i 14 segons del temps dels guanyadors.

En el campionat de constructors, l’únic certamen que es celebrava per llavors, el resultat del ral·li va ser pràcticament neutre per a les posicions de podi provisional, que seguia estant encapçalat per l’absent Lancia amb 62 punts, mentre que Opel desaprofitava l’oportunitat d’escurçar distàncies, en veure com els seus pilots Anders Kulläng i Claes-Goran Andersson havien d’abandonar la prova amb el motor del seu Kadett GT/E trencat. Datsun per la seva banda es mantenia en tercera posició, i gràcies als sis punts que sumaven per a la marcaTimo Salonen i Jaakko Markkula, els japonesos es distanciaven de Peugeot alhora que mantenien a ratlla dos gegants com eren Ford i FIAT, els quals pujaven fort després de la ronda finlandesa.