Amb un recorregut revisat i ampliat vers l’edició anterior, la qual suposava l’entrada de la cita bàltica en el campionat del món de ral·lis, l’11è Ral·li d’Estònia es donava per conclòs el diumenge 18 de juliol de 2021 a Tartu. La prova, que entregava punts en els certamens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 49 equips en la seva llista d’inscrits, els quals tots ells van ser presents a la baixada per la rampa de sortida el dijous 15 de juliol, des d’on a partir del mateix dia s’afrontarien a un total de 24 proves especials de 314,16 km cronometrats, una distància que 38 parelles de noms aconseguirien completar.
Una cronometrada de només 1,64 km de distància, en les immediacions del parc tancat situat a les afores de Tartu, donava el tret de sortida a l’edició el mateix dijous 15 al vespre. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aconseguien el millor temps, si bé donada la poca corda competitiva d’aquesta especial, el seu marge al capdavant de la taula era el mínim mesurable, és a dir 1 dècima de segon, vers els irlandesos de Hyundai Craig Breen i Paul Nagle. 3 dècimes de segon més avall s’hi trobava el Ford Fiesta WRC de Teemu Suninen i Mikko Markkula, mentre a continuació dels finlandesos d’M-Sport s’hi podien trobar fins a 3 parelles de noms de la categoria RC2.
La competició seriosa arrancava el divendres en quan passaven 2 minuts de les 8 del matí, hora de sortida del parc tancat de la primera parella participant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Per davant els pilots tenien un bucle de 4 trams que es celebrava en dues ocasions, generant així les 8 proves especials de l’etapa de 128,24 km cronometrats, una activitat que començaria a veure’s pacificada en passar 8 minuts de les 8 del vespre.
Els idols locals i vencedors de la darrera edició de la cita, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’imposaven en la primera prova especial vera del programa per davant dels seus companys d’equip, Craig Breen i Paul Nagle, i de la parella de Toyota formada per Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, i els estonis de Hyundai passaven a comandar la taula de temps per davant de, precisament, les dues parelles esmentades.
Una punxada soferta per Ott Tänak i Martin Järveoja en la següent prova especial refredava els ànims entre els aficionats que s’aplegaven en les cunetes. La parella s’hi deixava 26,6 segons amb l’escratx ex-aequo de Craig Breen i Paul Nagle i de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, i els bàltics baixaven fins a la setena posició provisional, mentre que els irlandesos passaven a liderar la general provisional per 1,0 segons de marge amb els finlandesos de Toyota i els tercers integrants de Hyundai, els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe passaven a tancar les posicions de podi seguit de ben aprop pels Toyota de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt.
En la tercera cronometrada matinal arribaria el gerro d’aigua freda, quan Ott Tänak i Martin Järveoja hi patien una doble punxada i en no tenir més rodes de recanvi, els pilots es veien obligats a abandonar la competició. D’altra banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen marcaven el millor temps amb un avenç d’1,2 segons vers el registre de Craig Breen i Paul Nagle, amb el què els pilots finlandesos passaven a liderar la taula per 2 dècimes de segon, un marge que els de Toyota s’encarregarien d’eixamplar just abans d’entrar a les assistències de mitja etapa amb una altra victòria de tram.
Paral·lelament, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt prenien la darrera de les posicions de podi al terme de la tercera prova especial matinal, però el japonès i el britànic es veurien obligats a abandonar el ral·li en l’enllaç cap a la darrera especial del bucle, moment el que el copilot es ressentia d’una antiga lesió en la seva esquena i es veia incapaç de prosseguir amb la competició, situació que deixava a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la darrera de les posicions de podi a mitja etapa.
Per la tarda, en tornar sobre les cronometrades, les dues primeres posicions es confirmaven, doncs Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en 3 de les 4 proves del bucle, aconseguint el segon millor temps en la tercera cronometrada de l’escull, mentre que Craig Breen i Paul Nagle obtenien el resultat invers, és a dir, 3 segons millors temps i una victòria de tram en la cronometrada que se’ls hi escapava als líders. En l’altre punt calent de la taula, el que corresponia a la lluita per la tercera posició de podi, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe sumaven 4 tercers millors temps consecutius, o el que és el mateix, superaven sistemàticament a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al final de cada tram al llarg de tota la tarda, amb el què els belgues els hi arrebassaven la darrera de les posicions amb dret a trofeu el diumenge al migdia en la penúltima de les proves cronometrades.
Així doncs, un cop completat el programa per a la primera jornada, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen comendaven la taula per 8,5 segons de marge vers Craig Breen i Paul Nagle, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren tercers a 53,4 segons dels finlandesos de Toyota i per 6,0 segons de marge vers els companys francesos d’aquests, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Elfyn Evans i Scott Martin tancaven la pinça dels primers classificats a 15,7 segons dels provençals.
La jornada sabatina seguia pràcticament el mateix model que l’etapa anterior i amb una distància cronometrada sensiblement superior, és a dir, un bucle de 4 trams es disputava en dues ocasions, matí i tarda, amb un reagrupament per a les assistències entre passades; si bé a l’escull post meridional se l’hi afegia una segona passada per l’especial espectacle de Tartu, totalitzant així 9 proves especials de 132,18 km competitius. Una etapa que es donaria inici en quan les manetes del rellotge indiquessin que passaven 3 minuts de les 7 en punt del matí i que es començaria a donar per finalitzada a partir de quan passessin 5 minuts d’1 quart de 10 del vespre.
En els 23,53 km cronometrats de l’especial inaugural, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien un temps bestial, llevant 10,7 segons als herois locals Ott Tänak i Martin Järveoja o 14,3 segons a Craig Breen i Paul Nagle, els següents més ràpids. Amb aquest temps doncs, els líders de la classificació deixaven el seu marge amb els irlandesos en 22,8 segons, qui en ja no gaudir d’una pista tan neta com ahir, ja no es mostraven tan incisius i começaven a donar per bona la segona posició.
Els reenganxats Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en les 3 cronometrades següents, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aturaven el cronòmetre just per darrere d’ells en les dues primeres, amb el què al cap i a la fi la parella finlandesa no feia altra cosa que eixamplar distàncies al capdavant de la taula per presentar-se al reagrupament de Tartu amb 35,7 segons de marge amb Craig Breen i Paul Nagle, i amb 1 minut i 22,0 segons en relació a Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, qui tanmateix encara mantenien molt viu el seu estira i arronsa amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, quarts a 4,5 segons dels belgues.
En sortir de les assistències de Tartu, una mica més del mateix que s’havia vist al llarg del matí, demostració de força per part d’Ott Tänak i Martin Järveoja, que s’imposaven en les 3 primeres especials de l’escull i per davant de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en 2 d’elles, i estira i arronsa entre Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb una victòria de tram per a cadascun i en aquest ordre en les 2 darreres proves especials de l’escull post meridional.
Amb tot el viscut sobre les cronometrades estonies, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunenn entraven al parc tancat amb 50,7 segons de marge vers Craig Breen i Paul Nagle i amb 1 minut i 20,9 segons en relació a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia restaven a les portes de les posicions de podi a 1 minut i 38,8 segons dels seus companys de carpa i amb 23,4 segons de marge amb els seus altres companys, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin.
6 proves especials cronometrades de 52,10 km dibuixaven la jornada dominical, les quals resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Sense assistències intermèdies per tal d’agilitzar el programa, la sortida del parc tancat es produïa a 3 quarts i mig de 6 del matí, mentre que la cerimònia del podi es programava per 1 quart i mig de 4 de la tarda.
Ott Tänak i Martin Järveoja compartien la victòria de tram amb Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe en les dues primeres proves especials dominicals, si bé els belgues amb prou feines aconseguien afegir 2 segons al seu marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Obstinats en incrementar distàncies, el való i el flamenc repetien victòria de tram en la tercera especial del primer escull, però novament la recompensa era minsa, només 1 dècima de segon, amb el què en arribar a l’equador de l’etapa 20,0 segons s’interposaven entre belgues i provençals. Per davant d’ells poca història, doncs les distàncies estaven molt ben establertes.
En repetir l’escull es repetien resultats però no en el mateix ordre, Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera especial del bucle i guanyaven la tercera, el Power Stage, per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, mentre que els belgues s’imposaven en la segona d’elles. Tot i això, una sanció de 10 segons en fer 1 minut tard al penúltim control horari, afegia una mica més de pebre a la cronometrada del premi extra.
Completades les 24 proves especials del programa de l’11è Ral·li d’Estònia, Kalle Rovanperä s’erigia com el pilot més jove en guanyar una ronda del mundial amb 20 anys, 9 mesos i 17 dies. El pilot completava amb Jonne Halttunen els 314,16 km cronometrats del recorregut en un temps de 2 hores 51 minuts i 29,1 segons, un registre que reduïa en 59,9 segons l’aconseguit per Craig Breen i Paul Nagle i en 1 minut i 12,4 segons el de Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, qui en la seva lluita per conservar la plaça de podi, es quedaren a les portes d’arrebassar el segon lloc.
Mads Østberg i Torstein Eriksen aconseguien l’escratx ex-aequo amb Jari Huttunen i Mikka Lukko en l’especial espectacle inagurual de Tartu i en categoria WRC2 el dijous al vespre, amb el què noruecs i finlandesos compartien la primera posició i per davant de l’koda d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.
Iniciada la competició pròpiament dita el divendres al matí, Mads Østberg i Torstein Eriksen obrien distàncies amb dos escratxs consecutius en les dues primeres proves especials de la jornada, mentre que Jari Huttunen i Mikka Lukko tornaven a empatar a temps amb els noruecs de Citroën en la segona d’elles, per tal de recuperar la segona posició que instants abans els hi havien pres Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.
Acte seguit, els finlandesos de Hyundai havien d’abandonar el ral·li per accident, mentre que els noruecs d’koda hi aconseguien la seva primera victòria de tram, una hostilitat que trobava la resposta immediata dels seus compatriotes, que sumaven la seva quarta victòria parcial en la darrera especial de l’escull matinal.
A la represa, Mads Østberg i Torstein Eriksen, havien de lidiar novament amb una roda punxada, i els noruecs en completar els 12,68 km de la primera especial del bucle amb un temps 22,1 segons pitjor que no pas el d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, tanmateix els més ràpids en aquest apartat, els de Citroën entregaven la primera posició als d’koda per 15,9 segons.
Els nous líders s’avessaven a les victòries de tram i en completar la jornada imposant-se en quantes especials s’hi programaven, aquests es feien amb un marge prou confortable, mentre que Mads Østberg i Torstein Eriksen rebien sobre l’equador de l’escull una penalització de 10 segons per haver-se saltat la sortida.
Tot plegat deixava a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene al capdavant de la taula per 36,5 segons de marge amb els russos Nikolay Gryazin i Konstantin aleksandrov, mentre que vers Mads Østberg i Torstein Eriksen el marge s’elevava fins als 38,3 segons. Quarts eren Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul a 6,0 segons dels pilots de Citroën, mentre que Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian eren cinquens a 5 dècimes de segon de la parella d’M-Sport.
Dissabte al matí, ben ràpid Mads Østberg i Torstein Eriksen es feien amb el segon lloc, establint-se en el que restava de jornada un ball de segons entre les dues formacions noruegues, dansa que novament una punxada tornava a inclinar a favor dels líders de la marca de la sageta, que ingresaven al parc tancat de Tartu amb un coixí de 25,8 segons vers els dels dos galons.
Davant l’abandonament de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov en la darrera especial matinal per accident, Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian escalaven fins al tercer lloc a 27,8 segons dels seus companys de carpa i després d’haver acumulat uns molt bons registres al llarg del dia, 1 victòria de tram, 3 segons millors temps i uns altres tants tercers temps escratx. 4,7 segons més avall s’hi trobaven classificats Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.
Les distàncies doncs no eren massa àmplies en les 4 primeres posicions de cara a la breu jornada dominical final. Mads Østberg i Torstein Eriksen no defallien i s’imposaven en les dues primeres proves especials de la tercera i última etapa, una pressió a la que els líders Andreas Mikkelsen i Ola Fløene responien amb un millor temps en la tercera cronometrada matinal per deixar les distàncies en 17,2 segons entre les dues formacions i de cara a la repetició del bucle.
Una mica més avall en la taula s’hi establia un segon punt calent entre Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian amb Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, amb un intercanvi de posicions en les dues primeres proves especials de la jornada, en la tercera els francòfons d’M-Sport tornaven a escurçar distàncies i aquests afrontarien el darrer bucle del programa a 1,9 segons de la darrera de les posicions de podi.
Els dos companys de TokSport, estructura encarregada de gestionar els koda, no deixaven massa lloc a les sorpreses i amb dues victòries de tram i un segon millor temps per als sud americans, un escratx i un segon millor temps per als noruecs, l’edició es tancava sense més canvis de posicions.
Andreas Mikkelsen doncs guanyava la ronda estonia i el seu Power Stage, amb el què el pilot noruec aconseguia la màxima puntuació, possible 30 punts i aquest s’escapava una mica més al capdavant de la taula, passant dels 2 punts que portava amb Mads Østberg a l’arribada a Tartu, als 11 que en duia a l’eixida. Marco Bulacia, el tercer millor pilot a la prova, passava també a ocupar aquesta posició al campionat a 28 punts del líder provisional.
En el campionat WRC3 la lluita pràcticament no va existir, doncs els campions d’Europa en vigència, els russos Alexey Lukyanuk i Yaroslav Fedorov aparcaven el seu habitual Citroën C3 Rally2 del campionat continental i llogaven per a l’ocasió un koda Fabia Rally2 Evo, amb el qual aconseguirien 19 victòries de tram consecutives en les 19 primeres proves especials, o el que és el mateix, fins a la primera prova especial dominical. Un rendiment que els hi donava 2 minuts i 51,3 segons de marge amb els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, tanmateix els pilots a qui varen rellevar com a campions del vell continent.
El marge dels pilots de l’est era abusiu, sent fins i tot més ràpids que no pas els pilots del WRC2, i els russos abaixaven una mica el seu ritme. Tot i això aquests patien una rebolcada en la darrera prova especial del programa, celebrada en les immediacions del parc tancat, que els feia perdre un mig minut vers els més ràpids a l’especial i els pilots no podien arrodonir la festa grossa amb la victòria del Power Stage alhora que pujaven en el graó més alt del podi amb el seu cotxe masegat.
A efectes de campionat, Kajetan Kajetanowicz sumava 18 punts en la seva participació a Estònia i el polonès es situava a 24 punts del líder absent Yohan Rossel.
Amb la seva primera victòria mundial, Kalle Rovanperä escurçava distàncies vers els primers classificats en la provisional del campionat de pilots, una acció, la d’escurçar, que també feia Thierry Neuville amb el cinquè tercer lloc acumulat en les 7 primeres rondes de l’any, si bé el belga només aconseguia retallar 8 punts a Elfyn Evans i 4 punts a Sébastien Ogier, just quan es superava l’equador de la temporada.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
148 |
|
Elfyn Evans |
111 |
|
Thierry Neuville |
96 |
Toyota afegia 42 punts en el seu comptador en aconseguir la victòria a l’esdeveniment estoni més la quarta posició de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, la mateixa puntuació que sumaven els seus rivals de Hyundai en guanyar el Power Stage i situar els seus dos primers i20 Coupé WRC, en les restants posicions de podi, un resultat doncs que deixava el gap entre les dues marques asiàtiques tal i com estava, és a dir en 59 punts. M-Sport, tercera marca en discordia, restava en terra de ningú.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
315 |
|
Hyundai |
256 |
|
M-Sport |
125 |