Ral·li Catalunya 1995

El dimecres 25 d’octubre de 1995, Lloret de Mar era escenari enmig d’un ambient caldejat pels esdeveniments de la cerimònia de clausura del 31è Ral·li Catalunya-Costa Brava, setena, i per tant penúltima, prova del calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors i producció, atreia fins a 95 equips a formalitzar la seva inscripció. D’aquests, 81 prenien la sortida el dilluns 23 d’octubre cap a un recorregut format de 23 especials cronometrades d’asfalt amb una corda de 474,35 km de distància i que 42 equips aconseguirien finalment completar.

La primera etapa del ral·li estava formada per 9 proves especials cronometrades de 162,24 km de distància que transcurrien per les comarques de Girona i Barcelona, tenint un reagrupament en el Circuit de Catalunya en l’equador de la mateixa. Els alemanys de Toyota Armin Schwarz i Klaus Wicha esdevenien els primers líders del ral·li en imposar-se en la cronometrada inaugural, mentre que un dels màxims favorits, els espanyols de Subaru Carlos Sainz i Luis Moya havien de lamentar un malfuncionament de la seva mousse antipunxades que li feia botar la direcció i li reduia la confiança necessària per afrontar els revolts al nivell exigit.

Molt pitjor li anaven les coses en aquesta primera especial cronometrada als pilots de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot, els belgues quan només havien celebrat 8 km de ral·li, veient com la boixa anterior dreta es trencava i roda i pinça de fre es separaven del seu Escort RS Cosworth, obligant-los a abandonar el ral·li.

Carlos Sainz i Luis Moya recuperaven part del temps perdut en imposar-se en la segona especial cronometrada, mentre que els líders Armin Schwarz i Klaus Wicha en cedien una mica a causa de la seva tediosa funció de provar pneumàtics de cara a l’etapa de l’endemà pels seus companys, sent precisament un dels seus companys els qui prenien el liderat gràcies a marcar per segona vegada consecutiva el segon temps escratx a 1 segon del millor registre, Juha Kankkunen i Nicky Grist.

Un cop instal·lats en el liderat provisional del ral·li, la parella finlandeso-britànica aconseguia marcar dos escratxs consecutius que els confirmaven en la seva posició a l’arribada al regarupament del Circuit de Catalunya, on finalment els seus companys d’equip francesos Didier Auriol i Denis Giraudet podien posar final als maldecaps que els hi generaven les suspensions reglades amb duresa excessiva.

Armin Schwarz i Klaus Wicha guanyaven l’especial del Circuit de Catalunya, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya recuperaven un segon als líders provisionals en imposar-se a l’especial de Talamanca. En la següent especial cronometrada líders i espanyols aconseguien un escratx ex-aequo, mentre que en la repetició de l’especial inaugural del ral·li en una versió extesa en gairebé 9 km, Armin Schwarz i Klaus Wicha sumaven el seu tercer escratx de la jornada mentre que Carlos Sainz i Luis Moya patien una virolla i perdien de cop 16 segons vers Juha Kankkunen i Nicky Grist, segons classificats a l’especial a 2 segons dels seus companys germànics.

La curta especial de Cladells, en la que Carlos Sainz i Luis Moya compartien el millor registre amb Armin Schwarz i Klaus Wicha, donava pas a la neutralització de la primera jornada, en la que Juha Kankkunen i Nicky Grist hi arribaven com a líders destacats amb 22 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, Armin Schwarz i Klaus Wicha, tot i haver hagut de fer assaigs de gomes pels seus companys d’equip, figuraven com a tercers classificats a 38 segons dels seus companys d’equip, mentre que la parella escosesa de Subaru formada per Colin McRae i Derek Ringer eren quarts a 3 segons dels alemanys en la que era la seva primera participació a la cita catalana.

Per primera vegada en la història del ral·li com a cita del mundial, l’acció de la segona jornada es desplaçava fins a les comarques tarragonines, on vuit proves especials cronometrades d’una distància total de 187,47 km, la més llarga de les tres jornades de ral·li programades, aguardaven als participants que seguien en actiu. En la primera especial cronometrada, Toyota rebia una de freda i una de calenta, la bona noticia venia de la mà de Juha Kankkunen i Nicky Grist, els quals imposaven el seu Celica GT-Four en la lluita contra el cronòmetre i ampliaven en 5 segons més el seu marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que les males noticies les portaven els alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha, els quals en trencar un palier de la seva unitat, s’endarrerien en gariebé un minut.

Carlos Sainz i Luis Moya responien guanyant la primera passada al tram de Capafonts, a costa però de torçar una llanda després de donar-hi un cop, mentre que Armin Schwarz i Klaus Wicha abandonaven en trencar les suspensions del seu Celica GT-Four. Els líders, que només cedien 1 segon en aquesta segona prova especial cronometrada davant la parella espanyola de la constelació de les Plèiades, s’imposaven consecutivament en les quatre especials següents mentre que els pilots locals es veien incapaços de trobar el compost adequat per a les seves Pirelli. En les primeres proves cronometrades les gomes escollides es varen revelar com massa toves, arribant-se a degradar en excés, el que va fer optar a Carlos Sainz i Luis Moya per uns compostos més durs que estaven en fase experimental i que mai havien arribat a assajar; el resultat va ser pitjor i la parella de Toyota seguia volant per les especials tarragonines, escapant-se de Carlos Sainz i Luis Moya alhora que els seus companys d’equip britànics escurçaven distàncies perillosament.

La segona passada per l’especial de Capafonts va suposar un gir de 180º en la sort de Juha Kankkunen i Nicky Grist, quan els pilots líders se sortien en una corba d’esquerres i el seu cotxe queia uns metres pel voral. Amb l’ajut dels espectadors, el seu Celica GT-Four tornava a estar sobre les quatre rodes al cap d’uns quants minuts lamentant uns danys molt evidents a la seva carrosseria, tot i així, amb incident incluit quan un fotògraf era tropellat mentre Juha Kankkunen i Nicky Grist intentaven tornar a pista, la parella de Toyota completava el tram cedint ni més ni menys que 35 minuts vers Colin McRae i Derek Ringer, autors del millor temps en l’especial, el que deixava als dos pilots de Subaru ocupant les dues primeres posicions.

Els danys soferts en el seu cotxe van dissuadir a Juha Kankkunen i Nicky Grist de prendre la sortida en la última prova especial cronometrada de la jornada, en la que Carlos Sainz i Luis Moya celebraven el seu recentment aconseguit liderat marcant-hi el millor temps, el que permetia a la parella espanyola de Subaru arribar a la neutralització de la segona jornada amb 8 segons d’avantatge vers Colin McRae i Derek Ringer. Didier Auriol i Denis Giraudet, que un cop van canviar el diferencial central del seu Toyota Celica GT-Four van començar a millorar el seu rendiment, restaven en tercera posició a 52 segons dels líders.

Per tal d’evitar una lluita fraticida que posés en perill el doblet de la marca de la constelació de les Plèiades, David Richards, patró de Prodrive, va dictaminar que es respectissin les posicions assolides fins aquell moment, aixó volia dir que Carlos Sainz i Luis Moya guanyarien el ral·li i que Colin McRae i Derek Ringer completarien el recorregut en segona posició de no mitjançar l’infortuni.

Per darrera del trío capdaventer Piero Liatti i Alessandro Alessandrini treien partit dels problemes en la recta final de la jornada amb el carburant per part de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne així com el fet que François Delecour i Catherine François es quedessin sense embragatge, per tal de guanyar places i situar el seu Subaru Impreza en quarta posició amb una vintena de segons de marge vers els seus més immediats perseguidors, la parella de Mitsubishi.

L’activitat de la tercera i última jornada del ral·li retornava a les comarques barcelonines i gironines, on sis proves especials de 124,64 km de distància cronometrada havien de servir per certificar els anhels de David Richards. Carlos Sainz i Luis Moya, confiant en el compliment de les ordres dictades pel seu director d’equip, adoptaven un ritme segur, arriscant el just i necessari per mantenir les distàncies amb Didier Auriol i Denis Giraudet, mentre que per sorpresa de molts Colin McRae i Derek Ringer sortien a l’atac guanyant les dues primeres especials cronometrades, reduint les distàncies entre els dos Impreza fins al segon de distància.

A la Trona, tercera especial cronometrada del dia, Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien el seu primer escratx de la jornada mentre que Colin McRae i Derek Ringer rellevaven a Carlos Sainz i Luis Moya de la primera posició provisional en superar-los per dos segons en el cronòmetre. La parella francesa de Toyota tornaven a imposar-se en la següent especial cronometrada, mentre que els nous líders de la prova tornaven a imposar-se als seus companys espanyols, ara per 3 segons, en marcar el tercer millor temps de l’especial.

Colin McRae i Derek Ringer prosseguien amb la seva rebel·lió en marcar el millor temps en la penúltima especial cronometrada del ral·li, establint una diferència de 8 segons entre britànics i espanyols en la lluita per la primera posició. Donada que la última prova especial cronometrada del ral·li era curta, Cladells, un grup de mecànics es va situar a pocs metres de la línia de meta del tram per tal de fer perdre a la parella britànica el suficient temps com per a que Carlos Sainz i Luis Moya acabessin guanyant el ral·li. Els escosesos no només van fer cas omís a les senyals dels seus mecànics, que gairebé són embestits pels seus pilots, sino que a més a més marcaven un temps millor al de la parella espanyola certificant així la seva victòria a la cita catalana.

Peró en aquestes dues darreres especials cronometrades Didier Auriol i Denis Giraudet es van endarrerir substancialment a causa d’uns problemes de direcció, perdent fins i tot la seva tercera plaça en favor de Piero Liatti i Alessandro Alessandrini al tram de Cladells, el que va permetre a David Richards que els seus plans s’executessin tal i com ell havia desitjat. El director de Prodrive va obligar a Colin McRae i Derek Ringer a penalitzar 1 minut per avanç al control horari, el que va permetre a Carlos Sainz i Luis Moya que acabessin guanyant el ral·li amb un temps total de 5 hores 5 minuts i 58 segons, lògicament 51 segons menys que Colin McRae i Derek Ringer un cop aplicada la penalització. Piero Liatti i Alessandro Alessandrini completaven un triplet per a Subaru a 1 minut i 58 segons dels guanyadors de la prova, mentre que posteriorment Didier Auriol i Denis Giraudet, que completaven el recorregut en quarta posició, van ser exclosos del ral·li per unes irregularitats en el seu turbo detectades arran de l’accident dels seus companys d’equip Juha Kankkunen i Nicky Grist i que acabarien suposant la exclusió de Toyota del mundial per dues temporades.

En el mundial de producció la situació es posava cómoda per als portuguesos Rui Madeira i Nuno Rodrigues ben d’hora, quan a la segona especial cronometrada abandonaven dos dels seus principals rivals, els argentins Jorge Recalde i Martin Christie, i la pilot alemanya Isolde Holderied i la seva navegant sueca Christina Thörner. En les següents jornades la parella portuguesa seguia obrint forat al capdavant de la categoria aconseguint finalment guanyar la prova catalana, victòria que automàticament els hi suposava esdevenir campions mundials en sumar els 13 punts corresponents a la primera posició i establir una diferència de 16 vers l’argentí Jorge Recalde quan només mancava el RAC Rally per celebrar.

En el certamen reservats a pilots, la victòria de Carlos Sainz i el segon lloc per decret de Colin McRae, deixava al pilot madrileny i a l’escocès empatats a 70 punts al capdavant de la general del campionat, 8 punts per davant del finlandès Juha Kankkunen el qual tot i el zero mantenia encara opcions de cara a la cita britànica final. Didier Auriol es situava quart amb 51 punts, i tot i encara tenir opcions al títol, aquestes eren molt remotes.

En el campionat de constructors la situació estava tan o més calenta que en el de pilots, Mitsubishi passava a liderar la classificació arran de la victòria en producció de Rui Madeira i Nuno Rodrigues i la cinquena plaça final d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, si bé el liderat de la marca dels tres diamants vermells era ínfim, doncs el marge amb Subaru, que amb el doblet aconseguia una forta pujada, era de tan sols 2 punts. Toyota, que encara no havia estat exclosa del mundial, veia conegalada la seva puntuació en abandonar dos dels seus pilots i el tercer ser exclós, tancant el podi provisional