Ral·li Austràlia 2017

Tretzena i per tant última ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 19 de novembre de 2017 finalitzava a Coffs Harbour, i amb 25 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el 26è Ral·li d’Austràlia. La prova austral, que com tantes altres cites del calendari, tenia puntualitat pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, presentava una llista d’inscrits de només 34 equips, dels que 33 emprenien a partir del divendres 17 de novembre el camí cap a un recorregut format per 21 especials cronometrades de 318,33 km de distància.

En el programa de la primera jornada hi constaven un total de 8 proves especials cronometrades de 113,42 km de distància total, les quals es distribuïen al llarg de 3 trams que es disputaven en dues ocasions, més una doble passada per una especial espectacle per tal de tancar la jornada a mitja tarda.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger aprofitaven la seva posició de sortida endarrerida per marcar tres escratxs consecutius en els tres primers trams del dia i fer-se així amb el liderat provisional de la prova per una quinzena de segons per davant dels Citroën C3 WRC dels irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle i l’irlandès Craig Breen i el britànic Scott Martin. Les segones passades per les tres especials no serien una excepció, i la parella noruega s’anotava dos millors temps més, veient-se només privats de l’escratx en la cinquena especial del dia i per 1 dècima de segon pels seus companys de formació, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui tanmateix es feien amb la tercera plaça provisional desplaçant-se a Craig Breen i Scott Martin.

Malgrat la curta distància de les dues especials espectacle que tancaven la jornada, dos millors temps consecutius dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, el primer d’ells ex-aequo amb Ott Tänak i Martin Järveoja, deixava als pilots de Hyundai en la segona posició provisional a 20,1 segons d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i per només 7 dècimes de segon de marge vers els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, a 29,9 segons de l’i20 WRC de la parella noruega, romanien a les portes del podi tot esperant una millor segona jornada, posicions a les que tampoc es podia descartar a Craig Breen i Scott Martin, classificats a 9 dècimes de la parella finlandesa de Toyota, ni a Ott Tänak i Martin Järveoja que es trobaven a 33,0 segons del liderat o a Hayden Paddon i Sebastian Marshall a 38,2 segons dels seus companys noruecs.

La segona jornada del ral·li tenia en el seu programa l’inacabable especial de Nambucca, llurs 48,97 km de distància contribuïen de gran manera a que l’etapa sabatina fos la més llarga de quantes l’organització disposava amb 140,27 km cronometrats distribuïts al llarg de 8 proves especials. Precisament l’especial de Nambucca era l’encarregada de donar el tret de sortida a la jornada i per a més inri en els primers quilòmetres de l’especial s’hi registraven intenses pluges per donar lloc a una segona meitat de tram completament seca.

Tot i aquests ingredients, l’especial propiciaven propiciava pocs canvis, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que s’anotaven el millor registre, es refermaven en la segona posició, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el segon millor temps a 3,9 segons dels belgues, prenien la darrera plaça de podi a Kris Meeke i Paul Nagle.

Newry, l’especial que seguia a Nambucca, donaria els primers cops de teatre. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger patien una doble punxada en tallar massa un voral pel seu flanc esquerre, i en disposar només d’una roda de recanvi, els noruecs es veien obligats a abandonar la prova cedint el testimoni de la primera posició als seus companys Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Tanmateix Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor temps, escurçaven considerablement les distàncies amb els nous líders i presentaven la seva candidatura a la plaça d’honor.

El bucle matinal es tancava amb la celebració d’una altra especial espectacle, més curta que la de la jornada anterior, amb el que la classificació no viuria canvis rellevants fins a la represa de la competició a la sortida de les assistències intermèdies. Kris Meeke i Paul Nagle colpejaven amb un pont i malmetien la part posterior del seu Citroën C3 WRC, malgrat que els irlandesos aconseguien completar l’especial, aquests es veien obligats a abandonar en l’enllaç cap al següent tram i ja en la pròpia cronometrada eren superats per Ott Tänak i Martin Järveoja en la tercera posició.

Alhora Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’imposaven en les dues primeres cronometrades de la tarda i obrien un petit forat vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que la tercera especial del bucle, la segona passada per Newry, es veia cancel·lada per un pont malmès.

Amb la celebració de dues noves passades per l’especial espectacle del divendres, es tancava la segona etapa del ral·li amb les posicions dels tres primers classificats bastant definides, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul entraven al parc tancat amb 20,1 segons de marge en relació a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja ho feien a 40,6 segons. Per darrera dels estonians d’M-Sport Craig Breen i Scott Martin fitxaven a 1 minut i 5,2 segons, mentre que Hayden Paddon i John Kennard estava a 1 minut i 21,1 segons.

Donades aquestes distàncies entre els 5 primers classificats, els 64,64 km cronometrats de la jornada final dominical semblaven pràcticament un tràmit, més quan la meitat d’aquests es concentraven en un sol tram, Bucca, però les pluges torrencials farien acte de presència a la zona i afegirien una mica més de cafeïna a la jornada. Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila reduïen a la meitat el gap que tenien vers els líders en les dues primeres especials del dia, mentre que Craig Breen i Scott Martin es veien obligats a abandonar el ral·li en patir un accident a Bucca, segona especial dominical.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul reaccionaven imposant-se en la tercera prova especial de l’etapa, mentre que la cancel·lació de la quarta cronometrada dominical a causa d’un pont malmès, deixava tot el joc a una sola carta, el Power Stage. Una especial que s’acarnissava amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quan els finlandesos lluny de poder pressionar als líders, es veien obligats a abandonar el ral·li per accident, un accident que tanmateix situava a Hayden Paddon i Sebastian Marshall en la tercera posició.

Amb 19 proves especials cronometrades celebrades de les 21 que es programaven, es tancava la 26ena edició del Ral·li d’Austràlia amb la victòria de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els belgues invertien un total de 2 hores 35 minuts i 44,8 segons en recórrer els 287,53 km que finalment s’acabaven celebrant, per la seva banda els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja precisaven de 22,5 segons més que els guanyadors i s’acomiadaven així dels seus mentors a M-Sport des de dalt del podi. Pràcticament de rebot, Hayden Paddon i Sebastian Marshall tancaven el podi austral a 59,1 segons dels seus companys d’equip.

En la categoria reservada als participants amb vehicles de 4 rodes motrius però de grau de preparació inferior als World Rally Car, el WRC-2, a la llista d’inscrits només hi constava un equip, el format pel jove finlandès Kalle Rovanperä, fill de qui fou pilot de SEAT, Peugeot i posteriorment Mitsubishi, Harri Rovanperä, i el seu compatriota Jonne Halttunen que el copilotava. Competint contra ells mateixos i sense més referències per avaluar el seu ritme, els pilots s’acabaven emportant la victòria de la classe, no sense abans haver de recórrer al rally2 en punxar dues rodes el dissabte a la tarda i poder afrontar així la jornada dominical final.

En clau de campionat la victòria de Kalle Rovanperä era totalment intranscendent, doncs aquesta era la primera aparició del pilot al certamen i Pontus Tidemand ja havia revalidat la seva corona a l’agost.

Amb aquesta victòria Thierry Neuville esdevenia el pilot amb més victòries a la temporada, el pilot que més trams havia guanyat així com el pilot que durant més especials havia comandat la taula de temps, malgrat tot, al pilot belga totes aquestes estadístiques favorables només li servien per completar la temporada en la segona posició final a 24 punts del penta-campió Sébastien Ogier. Per la seva banda Ott Tänak acabava la temporada en la tercera posició, demostrant que l’aposta que Malcolm Wilson havia fet amb ell recuperant-lo de l’exili estonià tres temporades abans, era tot un encert.

En el campionat reservat als constructors, ja decidit a Gales en favor de M-Sport a finals d’octubre, Hyundai maquillava una mica els resultats situant a dos dels seus cotxes dalt del podi i escurçant així en 10 punts el dèficit que els coreans establerts a Alemanya tenien vers el preparador britànic. Toyota, que a principis de temporada estava titllada com la venta-focs del certamen, completava la temporada sumant més punts que Citroën, a qui acabava superant per 33 punts.