El 20è el Ral·li d’Austràlia suposava el retorn de la cita oceànica al calendari del Campionat del Món de l’especialitat, després de 3 anys d’absència. I ho feia reinventant-se, abandonant la costa oriental de Perth, per anar a buscar un nou emplaçament a l’estat occidental de Nova Gales, concretament a la ciutat de Kingscliff. La prova arrancava a 3 quarts de 7 de la tarda del dijous 3 de setembre de 2009 amb la protocolària cerimònia de sortida, a la que li seguirien les primeres proves especials cronometrades de les 35 que constaven en el programa d’una corda total competitiva de 344,72 km. El ral·li, que finalitzava el diumenge 6 de setembre, entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, un ventall de possibilitats que només aconseguia atraure fins a 44 formacions per a oficialitzar la seva inscripció, dels que 40 esdevenien en participants i 25 els que aconseguien completar el programa.
Només 8 minuts després de baixar per la rampa de sortida, els 40 equips participants a l’edició s’afrontaven a una doble passada per una especial espectacle de 2,55 km de distància que es dibuixava pels carrers asfaltats de Murwillumbah. En ella els provençals del Citroën Junior Team, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, hi obtenien el millor temps en respectives passades, primer per davant dels noruecs de l’equip Stobart Henning Solberg i Cato Menkerud i després dels campions del món Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el què els francesos s’endinsaven en el parc tancat de Kingscliff amb 3,5 segons de marge amb els noruecs d’Stobart, tercers en la segona disputa de la cronometrada anomenada Tweed i 4,3 segons en vers als oficials de Citroën que lluïen el dorsal número 1 sobre les seves finestretes, Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els portadors del dorsal número 2, el càntabre Daniel Sordo i el molinenc Marc Martí eren quarts a 5,0 segons del lideratge precedint en només 1 dècima de segon a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
La competició es reprenia a 2 quarts de 6 del matí del divendres 4 de setembre amb la sortida del parc tancat de Kingscliff, per tal d’afrontar els primers quilòmetres cronometrats forestals de l’edició. Al llarg de 13 proves especials, amb un bucle matinal i post meridional totalment diferents, 101,69 km cronometrats s’afegien al recorregut, una activitat competitiva que els més matiners conclourien en quan passessin 10 minuts de les 8 del vespre.
Gràcies a una posició de sortida als trams lleugerament endarrerida, quarts, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila establien el millor temps en la primera especial cronometrada del dia i aquests s’enfilaven fins a la tercera posició provisional per darrera dels dos Citroën C4 WRC en mans dels dos Sébastien.
Els seus companys a Ford i caps de files, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que tot i que havien de lluitar amb la feixuga tasca d’haver d’obrir pista, feien el mateix en la següent prova especial i precisament per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què els escuders de Ford ascendien fins a la primera posició i els seus compatriotes fins a la tercera a 2 dècimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Segona passada per la primera prova especial de la jornada, Dani Sordo i Marc Martí aturaven el cronòmetre abans que ningú en la tercera prova especial del dia i aquests acostaven el seu crono al de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui hi perdien el tercer lloc en favor de Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons en la sortida a tram rere els finlandesos de la firma anglosaxona de l’oval blau.
Les protestes veïnals obligaven als organitzadors a cancel·lar la quarta prova especial, tan en la seva disputa matinal, com en la seva segona passada posterior al reagrupament de mitja jornada.
De poca entitat cronometrada, Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila aconseguien 2 victòries de tram en les 3 últimes proves especials de l’escull, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el mateix en la darrera per tal de ratificar-se en les dues primeres posicions de la taula provisional. Mentre que amb l’increment de les temperatures ambientals, l’efecte escombrat de pista anava “in crescendo” i tan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen com Sébastien Loeb i Daniel Elena veien com Dani Sordo i Marc Martí els hi anaven menjant el marge acumulat, fins al punt que els espanyols de Citroën s’immiscien en les posicions de podi just en el moment de reagrupar-se per a les assistències de mitja etapa a 12,4 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i a 11,3 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren quarts 2,0 segons per darrere dels seus companys d’equip i per 2,2 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Per la tarda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila vencien en les 3 proves especials forestals del programa, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en emprar pneumàtics desgastats, feien el mateix en les dues passades per l’especial espectacle dels carrers de Murwillumbah, Tweed, amb la que els organitzadors concloïen l’activitat cronometrada de la jornada.
Entretant, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, s’avesaven a la segona posició a final de tram rere els seus companys d’esquadra en les 3 especials forestals del bucle de la tarda i els finlandesos es feien amb la tercera posició en la classificació provisional, si bé una mala actuació d’aquests en les dues passades per Tweed, els comportava perdre dos llocs a la general.
A quarts de 9 del vespre els primers equips participants començaven a entrar en règim de parc tancat a Kingscliff, lloc i moment en el que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila lideraven la classificació per 2,2 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven les posicions de podi per la mínima distància mesurable, 1 dècima de segon, vers els seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí i a 22,7 segons dels líders, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 23,6 segons dels seus companys de formació, és a dir 9 dècimes de segon dels darrers inquilins del podi.
La segona etapa del ral·li incrementava lleugerament la distància cronometrada vers la primera, amb 113,45 km competitius al llarg de 10 proves especials, de les que 8 eren sobre grava i les 2 restants, la doble passada a Tweed per tancar l’etapa, sobre asfalt. Unes hostilitats vers les agulles del cronòmetre que s’iniciava en tornar a passar 2 quarts de 6 del matí, en aquest cas del dissabte 5 de setembre, mentre que el retorn al punt d’exida es produiria a manca de 5 minuts per a les 9 del vespre.
Amb unes posicions de sortida a tram més favorables que no pas en la jornada inicial, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien 2 victòries de tram i un segon millor temps en les 4 proves especials del bucle matinal, idèntic resultat que sumaven els seus rivals en la cursa pel títol mundial, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Tot i aquest bon rendiment dels dos caps de files, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila retornaven a Kingscliff a quarts de 12 del migdia per a les assistències de mitja etapa conservant la primera posició per 3,5 segons de marge amb els francòfons de Citroën i per 7,9 segons amb els seus companys d’equip. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia perdien dos llocs a la taula i baixaven fins a la quarta posició a 10,2 segons dels líders i per 6,3 segons de marge amb la unitat oficial de Dani Sordo i Marc Martí en una taula molt compactada en els primers llocs. Rere el segon dels Citroën un gran buit, doncs Henning Solberg i Cato Menkerud eren sisens a més de 2 minuts dels líders.
En les dues primeres cronometrades de la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien aturar abans que ningú el cronòmetre, dues victòries de tram que permetien als campions del món assaltar el lideratge de la provisional per 5,3 segons de marge.
Una tercera victòria de tram consecutiva dels pilots de Citroën, els ratificava al capdavant de la taula provisional pel marge no massa significatiu d’11,1 segons, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien arrabassar la segona posició als seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per 2,8 segons. Uns compassos de l’etapa en els que Dani Sordo i Marc Martí, amb dos tercers i un segon millor temps, superaven a la parella del Citroën Junior Team per situar-se en quarta posició.
Ja en la darrera cronometrada forestal de la jornada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es lamentaven d’una punxada que els feia perdre 49,5 segons vers el registre de referència de Dani Sordo i Marc Martí i aquests hi perdien 1 posició més a la taula. De fet la darrera prova especial forestal era la que determinava l’ordre de sortida de cara a la tercera i última etapa dominical i en ella Sébastien Loeb i Daniel Elena optaven per tornar a emprar el joc tàctic, alçant deliberadament el peu de l’accelerador per tal de que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen lideressin la classificació 2,0 segons per davant de Dani Sordo i Marc Martí i 4,1 segons per davant dels campions del món, amb el què així l’endemà aquestes dues formacions els hi netegerien la pista de grava.
Amb la mesura ben presa als carrers de Murwillumbah, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a imposar-se en les dues passades per Tweed i els provençals afrontarien l’etapa dominical en cinquena posició a 1,8 segons del temps de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i a 46,2 segons del lideratge que ostentaven Dani Sordo i Marc Martí. 1 dècima de segon per darrera dels espanyols, s’hi trobaven empatats a temps tan Sébastien Loeb i Daniel Elena com Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
A contracorrent amb d’altres esdeveniments contemporanis, la jornada de clausura dominical era la més llarga de tot el programa de l’edició amb 124,48 km cronometrats al llarg de 10 proves especials de terra, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 5 trams, en el que 1 d’ells variava entre una passada i l’altre, doncs en el de primera hora del matí es repetia una cronometrada del dissabte, mentre que en el de mig matí es tornava a passar pel tram més llarg de tot el programa, Repco, que s’havia disputat el divendres. Del parc tancat de Kingscliff Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en sortien a les 5 en punt del matí, mentre que la cerimònia del podi es programava a 3 quarts de 5 de la tarda.
La tàctica funcionava i amb el millor temps en la primera especial dominical, de tan sols 7,40 km cronometrats, Sébastien Loeb i Daniel Elena es feien amb l’anhelada primera posició de la classificació provisional per 2,3 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Dani Sordo i Marc Martí feien el mateix que els seus caps de files en la cronometrada següent, la segona més llarga de tot el programa, i aquests prenien el segon lloc als finlandesos de Ford per 1 dècima de segon.
Per darrera Sébastien Ogier i Julien Ingrassia batien per segona vegada consecutiva el temps de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui s’hi deixaven poc menys d’1 minut en patir una punxada, i els joves talents de Citroën prenien la quarta posició als de la marca anglosaxona de l’oval blau.
La rèplica de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen als seus rivals de Citroën no tardaria massa en arribar, i aquests en establir el millor temps en la tercera prova especial matinal, gràcies a que la pista no es netejava tant per la presència de certes humitats matinals, recuperaven la segona posició recentment perduda amb els espanyols de Citroën per 5,9 segons de marge, alhora que restaven a 4,4 segons del lideratge de Sébastien Loeb i Daniel Elena.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’afegien a la llista de vencedors de cronometrades dominicals, si bé el marge a recuperar era força ampli després d’haver perdut pressió d’aire en una roda, mentre que els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven aquest primer bucle tal i com l’havien començat, és a dir amb una victòria de tram, per tal de deixar les distàncies vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en 11,0 segons en el moment de fer entrada a Kyogle per a les assistències remotes equatorials.
Per la seva banda, tot i aturar el cronòmetre per davant dels caps de files finlandesos a Ford en les dues últimes especials matinals, Dani Sordo i Marc Martí es mantenien en la tercera posició a 3,8 segons de la parella nòrdica.
Pràcticament en una repetició del que havia passat hores abans sobre aquelles mateixes cronometrades, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera prova especial del bucle i Dani Sordo i Marc Martí ho feien en la següent per tal de tornar a guanyar la segona posició, ara per 1,5 segons. Per 3,2 segons Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es veien privats de repetir la victòria de tram en la tercera prova especial, fita que aconseguien els líders francòfons de Citroën, si bé els de Ford recuperaven de nou la plaça perduda i tornaven ocupar provisionalment el graó intermedi del podi per 2,3 segons de marge vers els espanyols i a 16,8 segons de l’anhelada primera posició.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es tornaven a imposar en la quarta prova especial del bucle, si bé en aquesta ocasió compartint el registre amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el què el resultat era del tot en va de cara a recuperar el quart lloc.
Repco, patrocinador principal de l’edició, donava el seu nom a la cronometrada reina de l’itinerari, amb llur segona passada es tancava el programa. En ella Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el seu concurs al ral·li amb una nova victòria parcial de tram, la cinquena, però els finlandesos no feien altra cosa que ratificar la seva segona posició, doncs aquests no eren capaços de retallar els 18,4 segons que els separaven del lideratge.
Arribats a 3 quarts de 5 de la tarda del diumenge 6 de setembre, Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven el 20è Ral·li d’Austràlia en completar els 322,06 km cronometrats disputats, dels 344,72 km del programa, en un temps de 2 hores 52 minuts i 54 segons, registre que els hi conferia un marge de 12,5 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, i de 17,1 segons amb els seus companys Dani Sordo i Marc Martí, emperò en el transcurs de les verificacions posteriors i amb la cerimònia del podi completada, els inspectors de la FIA trobaven una barra estabilitzadora no homologada en els Citroën, el que els va costar rebre una penalització d’1 minut en tots 3 cotxes francesos que completaven el programa; la parella cantabro-catalana no va veure modificada la seva posició, doncs el marge que tenien amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila era prou important, però Sébastien Loeb i Daniel Elena si que perdien administrativament el ral·li per 47,5 segons de distància, a favor dels seus màxims rivals en la cursa pel títol, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
En el campionat de producció, els pilots portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho podien esdevenir campions del món del certamen en la prova australiana, entretant que el recurs presentat per Nasser Al-Attiyah a la seva exclusió al Ral·li Acròpolis no progressava.
Els lusitans sortien a marcar paquet, imposant-se en les dues passades per Tweed amb les que s’inaugurava el programa, i sempre per davant dels seus compatriotes Bernardo Sousa i Jorge Carvalho, però en posar les 4 rodes motrius del seu Mitsubishi Lancer Evo IX, el sentit comú imperava i els aspirants a títol restaven a l’expectactiva, deixant el rol de llebrers als txecs recentment proclamats campions mundials en categoria júnior, Martin Prokop i Jan Tománek, entressin en batalla pel lideratge amb la parella portuguesa que es situava als comandaments del FIAT Abarth Grande Punto S2000, és a dir Bernardo Sousa i Jorge Carvalho.
Els portuguesos del FIAT es feien amb la primera posició després de la primera cronometrada forestal, però en la següent els txecs arrabassaven la primera posició amb una victòria de tram en la cronometrada reina, per conservar-la just abans de completar l’escull matinal, moment en el què aquests donaven un cop a l’intercooler del seu Lancer Evo IX i l’auto experminetava una caiguda de potència, cedint la primera plaça al Subaru Impreza STi N12 dels neozelandesos Richard Mason i Sara Mason, qui feien entrada al reagrupament e Kingscliff per 3,9 segons de marge amb Bernardo Sousa i Jorge Carvalho, 9,2 segons vers els australians Cody Crocker i Benjamin Atkinson i 17,6 segons amb els també locals Neal Bates i Coral Taylor, sent Martin Prokop i Jan Tománek i Armindo Araújo i Miguel Ramalho cinquens i sisens a 20,2 segons i 27,5 segons dels líders respectivament.
El bucle de la tarda s’iniciava amb la cronometrada amb la qual s’acabava el matinal, i en ella Richard Mason i Sara Mason es feien forts en el lideratge, repetint la victòria de tram que instants abans havien aconseguit. Per la seva banda, Martin Prokop i Jan Tománek començaven a escalar posicions, en tan en quan aquests s’imposaven en les dues proves especials forestals següents, completant la feina en la doble passada per Tweed, si bé el millor registre no era en cap cas el que ells aconseguien.
Així doncs, els kiwis Richard Mason i Sara Mason completaven la primera etapa en primera posició per 15,3 segons de marge vers Martin Prokop i Jan Tománek, 15,4 segons amb Bernardo Sousa i Jorge Carvalho i 15,5 segons amb Cody Crocker i Benjamin Atkinson. Armindo Araújo i Miguel Ramalho tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 36,4 segons dels líders.
La jornada sabatina es plantejava doncs trepidant, amb 3 parelles separades per tan sols 2 dècimes de segon. Martin Prokop i Jan Tománek seguien eixamplant la seva ratxa victoriosa sobre les especials forestals i aquests retallaven notablement les distàncies amb els Mason, imposant-se en la primera cronometrada del dia, mentre que Cody Crocker i Benjamin Atkinson hi assolien el segon millor temps, per tal de situar-se en tercera posició a la general provisional.
Avesats a les victòries de tram, Martin Prokop i Jan Tománek recuperaven l’anhelada primera posició després de la disputa de la segona prova especial sabatina, eixamplant el marge amb una tercera victòria consecutiva; si bé la rèplica de Richard Mason i Sara Mason en la quarta i última especial matinal, rebaixava el marge que els centreeuropeus aconseguien al capdavant de la classificació, qui retornaven a Kingscliff amb només 4,1 segons de marge vers els neozelandesos.
Entretant Bernardo Sousa i Jorge Carvalho rebien 20 segons de sanció en fer 2 minuts tard al control horari, donant així marge a Cody Crocker i Benjamin Atkinson, mentre que Neal Bates i Coral Taylor s’havien de retirar de l’etapa per avaria en el seu Toyota Corolla S2000, el que permetia a uns excessivament conservadors Armindo Araújo i Miguel Ramalho recuperar la cinquena posició que instants abans havien perdut per manca de ritme.
Per la tarda més del mateix, amb 3 victòries parcials per a Martin Prokop i Jan Tománek i 1 per a Richard Mason i Sara Mason en les 4 especials forestals, mentre que uns altres dels protagonistes d’aquesta edició, Bernardo Sousa i Miguel Ramalho, eren baixa per accident. Una baixa que esmorteïa la caiguda lliure dels seus compatriotes Armindo Araújo i Miguel Ramalho, llur manca de ritme tornava a suposar la pèrdua de posició, en favor d’uns grans experimentats en el campionat Asia Pacific com eren Toshi Arai i Glenn MacNeall.
Tweed acostava el ral·li al públic en general, però no aportava gairebé res a la classificació, amb el què Martin Prokop i Jan Tománek se n’anaven a descansar el dissabte al capvespre ocupant la primera posició per 16,3 segons de marge amb l’Impreza STi N12 de Richard Mason i Sara Mason. Tot i disposar de la darrera evolució del Subaru Impreza STi, Cody Crocker i Benjamin Atkinson i Toshi Arai i Glenn MacNeall restaven per darrere dels neozelandesos, a 56,4 segons dels líders i a 1 minut i 50,2 segons dels txecs respectivament, mentre que Armindo Araújo i Miguel Ramalho eren cinquens 4,6 segons del pilot japonès i el navegant australià.
La llarga jornada dominical oferia més o menys el mateix que la sabatina, amb 2 victòries parcials de tram per a Richard Mason i Sara Mason i 7 per a Martin Prokop i Jan Tománek, qui s’escapaven així irremeiablement de la resta d’equips participants en el cap de la classificació segon a segon. Toshi Arai i Glenn MacNeall trencaven el monòleg de neozelandesos i txecs en la primera prova especial de la represa post aturada equatorial, emperò el seu Subaru Impreza STi N14 patia una avaria en la caixa de velocitats en la darrera prova especial del programa i els pilots cursaven baixa a la prova, amb el què tot i nedar i guardar la roba, finalment Armindo Araújo i Miguel Ramalho aconseguien la quarta posició final a 4 minuts i 8,1 segons del registre de Martin Prokop i Jan Tománek.
Els txecs aconseguien la seva primera victòria de la temporada en el certamen de producció amb un temps de 3 hores 8 minuts i 51,2 segons, registre però que era 8,6 segons més lent que no pas el dels primers classificats en Grup N, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard. Uns altres neozelandesos, Richard Mason i Sara Mason, esdevenien segons en completar el programa a 42,2 segons del temps dels guanyadors, mentre els australians que Cody Crocker i Benjamin Atkinson eren tercers a 1 minut i 35,3 segons del registre de la parella txeca.
A efectes de campionat, Martin Prokop saltava fins a la tercera posició de la classificació provisional del certamen a 2 punts del segon lloc de Nasser Al-Attiyah, mentre que la quarta plaça aconseguida per Armindo Araújo en la penúltima ronda del calendari, permetia al pilot de Santo Tirso afegir 5 punts més en el seu comptador particular, assolint així un marge d’11 punts en vers el pilot qatarià i per tant el títol mundial.
La victòria per la via administrativa de Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès no només mantenir-se al capdavant de la general provisional del ral·li, sinó engruixar en dos punts més la curta distància que el separava de Sébastien Loeb, sent ara de 5 punts i quan només mancaven dos ral·lis per disputar-se. Dani Sordo seguia còmodament situat en tercera posició, pràcticament sense possibilitats d’inquietar ni de ser inquietat.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Mikko Hirvonen
|
78 |
|
Sébastien Loeb |
73 |
|
Dani Sordo |
50 |
En el campionat de constructors, tot i la sanció aplicada als Citroën, el ral·li es ressolia pràcticament en un empat entre la marca dels dos galons i la de l’oval blau, doncs si els francesos sumaven 14 punts, el britànics n’aconseguien 15. Per darrera d’ells, l’equip Stobart eren els més ben situats, gràcies a comptar amb dos cotxes per un del Citroën Junior Team.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
133 |
|
Ford |
120 |
|
Stobart |
69 |