Ral·li Austràlia 2004

Última cita en el calendari del campionat del món de ral·lis 2004, el 17è Ral·li d’Austràlia finalitzava el diumenge 14 de novembre a Perth, seu de la prova on s’hi ubicava el parc tancat. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, atreia fins a 68 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 62 es varen presentar el dijous 11 de novembre per començar a afrontar un recorregut composat de 25 especials cronometrades sobre terra de 388,25 km de distància. 29 equips van aconseguir completar la prova.

El ral·li començava amb una baixa il·lustre, Carlos Sainz, que estava cridat a disputar el seu últim ral·li al mundial, patia un accident en els reconeixements de la prova quan es sortia llarg en una corba i colisionava contra un arbre frontalment a uns 80 km/h. A conseqüència de l’impacte el pilot madrileny es lesionava un disc cervical i els metges desaconsellaven la seva participació. Amb el títol de pilots decidit a favor de Sébastien Loeb i de constructors per a Citroën, el dues vegades campió del món finalment no competia.

Per a més tristesa en el món dels ral·lis, els dos constructors del grup PSA, Peugeot i Citroën, anunciaven la seva intenció ferma d’abandonar el mundial de ral·lis en tan bon punt finalitzés la temporada següent, és a dir la del 2005.

Ja al dijous al vespre s’iniciava la prova amb la tradicional superespecial espectacle de Perth, en la que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien marcar el millor crono seguits a tres dècimes de segon pels pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena i a 4 décimes pels seus companys d’equip i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Per la seva banda els pilots de Ford i guanyadors de les dues proves anteriors, l’estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park, acabaven la superespecial a tres cilindres i amb tots els indicadors d’emergència encessos, pel que eren dubte per l’endemà.

Divendres es disputaven els 8 trams de 133,27 km de distància corresponents a la primera etapa, si bé dos corresponien a la doble passada a la superespecial de Perth. Trams als que finalment Markko Märtin i Michael Park no prenien la sortida en haver trencat un pistó del seu motor, pel que es va veure clarament que el ral·li era una lluita tancada entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Els de Peugeot s’adjudicaven quatre trams cronometrats, els dos primers del dia i el cinquè i el sisè, mentre que la parella franco-monegasca ho feia en dos d’ells, el tercer i el quart, deixant les distàncies entre els dos equips en uns poc importants 21,4 segons . Les dues passades per la superespecial de Perth que tancaven la jornada van ser per al Subaru Impreza WRC de Petter Solberg i Phil Mills; els quals es trobaven totalment fora de la lluita per la victòria quan en el quart tram patien una sortida de pista i trencaven un braç de la direcció, obligant-los a optar per al nou mètode que s’introduia anomenat «superally» que els permetia reempendre el ral·li des de les superespecials espectacle de Perth.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien ocupant la posició de podi, però ja a 1 minut i 6 segons dels seus companys d’equip i líders de la provisional. En quan a les baixes, a part de la ja coneguda de Markko Märtin i Michael Park, els catalans de Mitsubishi Dani Solà i Xavi Amigó, havien d’abandonar la prova en la cinquena especial cronometrada a causa d’uns problemes en el motor del seu Lancer Evo VII.

La segona jornada arrancava amb sorpresa, quan en la primera especial cronometrada del dia els líders provisionals se sortien de la pista colisionant contra un arbre, a conseqüència del qual es danyava la corretja de l’alternador del Peugeot 307 WRC número 5 i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen havien d’abandonar la prova. Amb els finlandesos de Peugeot i la parella noruego-britànica de Subaru fora de cursa, ja que tot i que Petter Solberg i Phil Mills corrien en condició de superally, no figuraven en la general de la prova, el camí va ser molt planer a partir de llavors per a Sébastien Loeb i Daniel Elena els quals marcaven tres temps escratx al llarg de la jornada, deixant que Petter Solberg i Phil Mills s’adjudiquessin 5 i que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, que pujaven fins la segona posició després de l’accident dels seus companys, ho fessin en les dues passades a la superespecial espectacle de Perth.

Tot i prendre’s el ral·li amb força més calma des de l’accident de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Sébastien Loeb i Daniel Elena van aconseguir incrementar distàncies vers els seus més immediats perseguidors, ara encapçalats per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a 1 minut i 20,5 segons seguit dels belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot, que no semblaven estar disposats a voler atacar posicions anteriors, a 2 minuts i 30 segons dels líders ja que el coixí que disposaven vers el Subaru Impreza S10 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen era força ampli com per posar en risc una posició de podi.

En el transcurs de la tercera i última etapa Sébastien Loeb i Daniel Elena van aconseguir sumar els dos primers escratxs de la jornada, per a partir de llavors dedicar-se a controlar les distàncies vers els seus rivals al podi, cedint tot el protagonisme als reenaganxats de Subaru Petter Solberg i Phil Mills que marcaven els quatre escratxs restants. Uns altres reenganxats eren els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals tornaven a abandonar la prova en accidentar per segona vegada, aquest cop molt espectacularment, el seu Peugeot 307 WRC quan faltaven 5 kms per completar la penúltima especial del ral·li.

Completats els 388,25 km cronometrats doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en completar el recorregut en un temps total de 3 hores 30 minuts i 25,4 segons, el que suposava que els pilots de Citroën igualaven el récord de 6 victòries en una temporada que mantenien des de 1992 Didier Auriol i Bernard Occelli, això si, amb menys cites per temporada. Els pilots de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen escudaven als de Citroën en segona posició a 1 minut i 52,8 segons dels guanyadors, mentre que François Duval i Stéphane Prévot treien partit de les nombroses baixes per fer-se un lloc al podi a 3 minuts i 34,1 segons dels qui la temporada següent serien els seus companys d’equip.

En el mundial de producció, si bé en la general eren el segon cotxe de Grup N darrera dels locals Chris Atkinson i Glenn MacNeall, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià guanyaven la categoria; si bé els pilots descartaven la cita a principis de temporada i per tant no aconseguien sumar els 10 punts que els hagués donat la victòria i el títol de campions de producció. El títol queia en mans del britànic Niall McShea, el qual tot i no guanyar cap ral·li, s’aprofitava de les baixes de Jani Paasonen i Alister McRae en el transcurs de la prova austral per endur-se la corona de campió cap a les illes britàniques.

La sisena victòria de la temporada permetia a Sébastien Loeb arribar fins als 118 punts totals, mentre que per darrera del pilot alsacià la general es mostrava inalterada després que des del 2n fins al 5è de la provisional abandonessin la prova, i el 6è, el belga François Duval, es trobava massa lluny com per guanyar plaça a Marcus Grönholm.

En el campionat de constructors, Citroën que ja tenia el títol des del Tour de Corse, sumava la seva setena victòria de la temporada, el que permetia a la marca dels dos galons distanciar-se encara més al capdavant de la general del campionat. Les distàncies que existien entre Ford, Subaru i Peugeot abans de la prova, va fer que el tercer, quart i segon lloc que aconseguien respectivament els pilots de la marca, no signifiquessin cap moviment en la general