Ral·li Argentina 2009

Cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 29è Ral·li d’Argentina finalitzava el diumenge 26 d’abril de 2009 a la Villa Carlos Paz, centre de l’acció de la prova i punt d’ubicació del parc tancat. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors, mundial júnior i producció, aconseguia que s’hi desplacessin fins a 51 equips dels 59 prèviament inscrits a la prova, la qual iniciava el seu recorregut composat de 23 especials cronometrades de 331,80 km de distància el dijous 23 d’abril i que 33 participants aconseguirien completar.

La celebració d’una especial espectacle a l’Estadi de Córdoba dijous al vespre, donava el tret de sortida a la prova sud-americana, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien amb el volant calent després de marcar el millor registre en l’habitual tram de proves, s’adjudicaven el millor registre i per tant esdevenien els primers líders.

Ja l’endemà divendres es completava l’etapa deixant pas als trams genuins d’un ral·li, concretament quatre a doble passada el que generava un total de 8 especials cronometrades. En la primera especial del dia, els pilots finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor temps alhora que passaven a liderar la prova, peró el seu liderat va ser efímer, doncs en la segona cronometrada del dia, Dani Sordo i Marc Martí aconseguien l’escratx i el liderat del ral·li per un marge de només 1,8 segons vers l’altra parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que afavorits per la seva posició de sortida a les especials, aconseguia passar a liderar la prova després de la tercera especial del dia sense haver marcat cap escratx.

En l’aturada de mitja jornada i corresponent pas per les assistències, la pluja va fer acte de presència, peró aquesta ho feia de manera molt minsa, pel que no ajudava a paliar els problemes de visibilitat que arrossegaven molts dels pilots en trobar-se la pols en suspensió. En la represa Dani Sordo i Marc Martí van protagonitzar un bonic duel amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al llarg dels quatre trams del bucle; primer la parella cantabro-catalana de Citroën recuperava el liderat en la primera especial marcant un escratx, els finlandesos responien tot seguit amb la mateixa moneda i recuperaven la primera plaça per només 7 dècimes de segon. En la tercera i penúltima especial de la tarda, els de Citroën retallaven 7 dècimes als de Ford, pel que els dos equips es trobaven empatats a temps en la provisional seguits de ben aprop per Sébastien Loeb i Daniel Elena, condicionats per haver d’obrir pista. Ja en la última especial cronometrada, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aixecaven el peu de l’accelerador per tal de no haver d’obrir pista l’endemà deixant com a líders en solitari als espanyols per 5,1 segons, mentrestant Sébastien Loeb i Daniel Elena romanien en tercera posició provisional a 16,3 segons dels seus companys d’equip en calar dues vegades el motor negociant unes paelles.

Dissabte pel matí, i amb una millor posició de sortida, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar tots els escratxs del bucle, el que permetia a la parella franco-monegasca superar primer a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la segona cronometrada del dia i situar-se líders de nou a continuació en detriment de Dani Sordo i Marc Martí que baixaven fins a la tercera posició provisional per darrera del Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

De cara a les segones passades per les especials cronometrades, els finlandesos de Ford van intentar forçar una mica més el ritme, el que els permetia marcar el millor registre en la primera especial de la tarda i escurçar lleugerament les distàncies, peró en la segona cronometrada del bucle, el motor del seu cotxe va patir problemes de sobreescalfament, el que els feia cedir entorn 1 minut i la segona posició que ara era per a Dani Sordo i Marc Martí. En la segona passada per «El Cóndor» es consumava l’abandonament de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per problemes de motor, el que facilitava que els seus companys d’equip, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila passessin a ocupar el darrer calaix del podi provisional amb unes distàncies força marcades que es mantindrien fins a la neutralització de la segona etapa.

La tercera i última etapa, celebrada en diumenge, guardaria encara un parell més de cops de teatre. Si bé el doblet de Citroën es donava per fet i per tant ambdós equips no s’atacarien, els moviments es varen produir per darrera, quan en la primera especial que es celebrava, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es veien endarrerits en perdre més de 8 minuts per problemes elèctrics, cedint la seva posició de podi al Citroën Xsara WRC privat de Petter Solberg i Phil Mills. La parella campiona mundial l’any 2003 no perllongaria gaire més enllà la seva posició de podi, doncs en la següent cronometrada uns problemes amb la pressió del carburant, obligava a la parella noruego-britànica a abandonar la prova. El relleu en el darrer calaix del podi el prenia el germà del pilot, Henning Solberg, que acompanyat de Cato Menkerud, es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders a bord d’un Ford Focus WRC de l’equip Stobart.

La resta de la jornada es va celebrar sense més sobresalts, pel que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva cinquena victòria consecutiva de la temporada en cinc proves disputades amb un temps total de 3 hores 57 minuts i 40,3 segons, 1 minut i 13,1 segons per davant dels seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí. Henning Solberg i Cato Menkerud sumaven per la seva banda el seu quart podi al mundial a 4 minuts i 4,1 segons dels guanyadors de la cita.

En la categoria reservada als cotxes de producció, després del bullici propi de les primeres cronometrades, els locals convidats per la organització Gabriel Pozzo i Daniel Stillo lideraven la categoria des de la quarta especial del ral·li fins a la conclusió de la primera etapa, ja que en la primera especial del dissabte una averia en el seu Impreza STi N14, obligava als argentins a abandonar la prova. Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini prenien les regnes de manera temporal, ja que Marcos Ligato i Rubén Garcia, també convidats pels organitzadors del ral·li, passarien a ocupar la primera plaça en la segona especial de la segona jornada marcats de ben aprop per la parella arabo-italiana fins l’equador del bucle de la tarda, moment en que els líders es quedaven sense direcció assistida en el seu Mitsbushi Lancer Evo X i cedien gairebé 2 minuts, facilitant la primera victòria del pilot qatarí al campionat que es situava a només 2 punts del portugués Armindo Araújo, líder provisional i absent a la prova.

En la categoria júnior només 3 equips s’hi donaven cita pel que una posició al podi estava assegurada d’acabar la prova. Els italians Alessandro Bettega i Simone Scattolin van esdevenir els primers líders de la categoria amb el seu Renault Clio S1600 fins la quarta especial cronometrada del ral·li, moment en que el seu cotxe es va convertir en una màquina dificil de governar a causa d’un braç de suspensió trencat que acabaria amb el cotxe a 3 rodes.

Els polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak prenien llavors el relleu i marcant constantment millors temps vers els alemanys Aaron Burkart i Micheal Kölbach que corrien amb cotxe homòleg al seu semblaven llençats a la victòria fins que en la darrera cronometrada els pilots trencaven un braç de la direcció del seu Swift S1600 i obligava als polonesos a optar pel superally amb els pertinents 10 minuts de penalització. L’incident situava de nou en primera posició a la parella italiana del rombe, ja que els alemanys havien hagut d’acollir-se al superally una especial abans. Alessandro Bettega i Simone Scattolin gaudien llavors d’un bon coixí que els permetia adoptar una estrategia força conservadora, peró tot i així en trencar-se el seu alternador a falta de dues especials per completar la segona jornada, tot se’n va anar en orris i novament el liderat era per als polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak els quals van tenir una tercera jornada plàcida cap a la victòria.

Amb aquesta, Kosciuszko sumava dues victòries i un segon lloc al campionat el que situava al pilot polonès 4 punts per davant de l’alemany Aaron Burkart, segon a l’Argentina. Martin Prokop, amb una cita menys amb el seu haver restava en tercera posició a 10 punts del líder.

En el campionat reservat a pilots, les cinc victòries aconseguides per a Sébastien Loeb en les cinc primeres cites del certàmen, no deixaven lloc a cap mena de dubte i el pilot alsacià liderava la general provisional per davant del seu company d’equip càntabre Dani Sordo, que gràcies al seu segon lloc a la prova sud-americana, superava per un sol punt al finlandès Mikko Hirvonen.

En el campionat de marques, les posicions dels dos pilots oficials de Citroën en el campionat de pilots, es reflexava amb un liderat cómode per a la marca dels dos galons, que gairebé doblava la puntuació acumulada per a Ford fins aquell moment. Stobart, que sumava uns importants 10 punts, gràcies en bona part al podi de Henning Solberg i Cato Menkerud, restava a només 6 punts de l’equip oficial.