El 21è Ral·li d’Argentina, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el diumenge 6 de maig de 2001 en el seu lloc natural, la Villa Carlos Paz amb 32 equips presents en la corresponent cerimónia de clausura. La cita sud-americana era puntuable pels campionats de pilots, constructors i mundial de producció, el que permetia a la organització presentar una llista d’inscrits formada per 72 equips. D’aquests, 65 es van personar a la rampa de sortida el dijous 3 de maig per tal d’afrontar un recorregut programat amb 21 proves especials de 389,58 km cronometrats.
El mateix dijous al capvespre, després de celebrar-se la cerimónia de sortida des de la pertinent rampa, la organització programava dues passades per una especial espectacle al Complex Pro Racing en la que els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist hi aconseguien marcar els respectius millors temps, just per davant dels seus companys d’equip espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que entraven al parc d’assistències de Villa Carlos Paz a 5,3 segons del seu temps. El pilot norueg de Subaru Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills aconseguien el tercer temps escratx en les dues passades per l’especial espectacle, amb el que els de la Constelació de les Plèiades entraven en aquesta posició al parc tancat a 7,6 segons dels líders.
La primera etapa es complementava a partir de l’endemà divendres amb l’entrada en escena dels trams autèntics de ral·li. En total es programaven sis especials que elevaven la distància cronometrada fins als 150,59 km. Colin McRae i Nicky Grist aprofitaven la seva posició endarrerida en les especials, ja que els britanics encara no comptaven amb cap punt en el campionat de pilots en no haver acabat encara cap ral·li en el que es portava de temporada, per tal de guanyar consecutivament en les tres primeres especials del dia aconseguint un avantatge acumulat de 47,5 segons vers els seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid.
Precisament aquests van ser els pilots que posaven final al monòleg de Colin McRae i Nicky Grist en guanyar el quart tram del dia, mentre que en el cinquè el millor temps anava a parar en mans de Carlos Sainz i Luis Moya, que d’aquesta manera aconseguien tornar a entrar en les places de podi en superar als finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que en els primers compassos de la jornada havien estat els més immediats perseguidors dels líders, peró que en patir una punxada i haver de fer una maniobra evasiva per evitar uns expectadors mal ubicats els va anar fent perdre posicions.
Colin McRae i Nicky Grist tornaven a imposar-se en la última prova cronometrada del dia amb el que els de Ford arribaven a la neutralització de la primera etapa amb 41,4 segons d’avantatge vers els seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid de Subaru. Per la seva banda Carlos Sainz i Luis Moya, incrementaven en 1,7 segons el gap que tenien amb els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i completaven la jornada a 57,3 segons dels seus companys d’equip i amb un coixí de tan sols 3,6 segons per conservar la seva plaça de podi.
En quan als Peugeot, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es veien obligats a abandonar per un problema amb les suspensions quan eren els cinquens classificats i mentre completaven la darrera especial del dia, problema que també portava de corcoll als francesos Didier Aurioli Denis Giraudet, que si bé no van arribar a abandonar, uns sorolls sospitosos en les suspensions els amoïnaven força. Els caps de files de l’equip i actuals campions mundials, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, veien com un problema amb el turbo manifestat en les dues primeres especials del divendres, l’enfonsaven en la classificació.
Els catalans Marc Blazquez i Jordi Mercader acompanyaven als finlandesos de Peugeot en l’apartat de baixes, en quan patien una revolcada amb el seu SEAT Córdoba WRC Evo3 quan disputaven la sisena especial cronometrada del ral·li que provocava una fuita d’oli i els enviava directament a la grúa.
El programa de la segona etapa del ral·li afegia 120,43 km cronometrats al recorregut repartits al llarg de 7 proves especials, en les que es va poder veure un estira i arronsa entre Richard Burns i Robert Reid amb Colin McRae i Nicky Grist en la lluita per liderar el ral·li. Els de Subaru s’imposaven en la primera, tercera, cinquena i sisena especial cronometrada de la jornada, mentre que els de Ford ho feien en la segona i quarta, amb el qué els segons que un aconseguia retallar en una especial, l’altre els tornava a posar en la següent sent doncs pràcticament les diferències assolides entre la primera i la segona etapa entre els dos equips britànics, els segons que Richard Burns i Robert Reid aconseguien retallar en la sisena especial.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki posaven final al domini britànic en quan aconseguien marcar el millor temps en la setena i última prova especial cronometrada, si bé els finlandesos es trobaven totalment despenjats de les primeres posicions en trencar un palier posterior en la primera prova cronometrada del dia i cedir minut i mig en l’inicident. Incident que facilitava el concurs de Carlos Sainz i Luis Moya, doncs el pilot madrileny portava dies afligit per un fort dolor lumbar, que fins i tot havia fet planar la opció de l’abandonament, més quan el doble campió mundial va precissar dels serveis mèdics a quarts de tres de la matinada doncs la intensitat del dolor li impedia fins i tot dormir.
Un problema amb el turbo feia cedir dos minuts a Didier Auriol i Denis Giraudet quan els francesos acabaven d’acomodar-se en la quarta plaça provisional, just per darrera de la parella espanyola de Ford, cedint la plaça els seus companys d’equip finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que a la seva vegada més endavant es veurien endarrerits per un problema de diferencials deixant en la quarta plaça al Subaru de Petter Solberg i Phil Mills que alhora estava fortament pressionat pel Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.
Peró si un incident s’havia de destacar per sobre de tots, era el que passava en la sortida de la tercera prova especial cronometrada sabatina, Amboy. Una de les moltes barbacoes que els aficionats argentins feien mentre es desenvolupava el ral·li, causava un incendi que es propagava ràpidament, lógicament l’incendi va obligar a mobilitzar un camió de bombers que en arribar massa ràpid al lloc dels fets volcava i perdia la seva cisterna d’aigua. L’incident deixava l’equip Škoda molt mermat, doncs obligava a abandonar els dos Octavia WRC Evo2 que resultaven danyats per l’accident mentre esperaven el seu torn per prendre la sortida a l’especial i alhora enviava al director esportiu de l’equip, Jes Pohlman, a l’hospital amb el meluc trencat.
Tota l’acció registrada al llarg de la segona etapa mantenia a Colin McRae i Nicky Grist al capdavant de la taula provisional de temps a l’entrada al parc tancat de la Villa Carlos Paz amb 37,1 segons de marge vers Richard Burns i Robert Reid. Els seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya entraven a la neutralització de la segona etapa a 1 minut i 26,2 segons d’ells, i alhora gaudien d’un marge d’1 minut i 15,7 segons vers Petter Solberg i Phil Mills.
L’etapa dominical posava els últims 118,56 km cronometrats al ral·li al llarg de les sis proves cronometrades que la organització hi programava. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi sortien disposats a guanyar la quarta posició que ostentava Petter Solberg i Phil Mills, un fet que la parella finlandesa de Mitsubishi ho aconseguia gràcies a marcar el millor temps en la primera especial del dia i un segon millor temps en la tercera, moment en que els seus rivals cedien una mica més de mig minut en els 24,60 km del tram cronometrat.
Paral·lelament Richard Burns i Robert Reid escurçaven distàncies amb els primers classificats gràcies a imposar-se en la tercera i quarta especial dominical, el que va obligar a canviar de ritme a Colin McRae i Nicky Grist per imposar-se en les dues últimes proves cronometrades del ral·li i reestablir parcialment les distàncies amb els seus compatriotes.
Així doncs s’arribava a la neutralització de la tercera etapa i per tant al final del ral·li, al que s’hi arribava amb la victòria dels britànics Colin McRae i Nicky Grist, els quals invertien un temps total de 4 hores 18 minuts i 25,3 segons per completar els 389,58 km del recorregut. A 26,9 segons per darrera seu es classificaven els també britànics peró de Subaru Richard Burns i Robert Reid, mentre que els seus companys d’equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya ho feien amb una demora d’1 minut i 46,4 segons del seu registre.
En el campionat reservat als cotxes de producció, els locals Gabriel Pozzo i Daniel Stillo van dominar la categoria plàcidament en quan les especials de la serra cordobesa van entrar en escena. Els argentins s’imposaven en les sis cronometrades del divendres i només una sanció aplicada per haver arribat 2 minuts tard al control horari, donava certes opcions als seus companys d’equip Marcos Ligato i Rubén Garcia.
Al llarg del dissabte proseguia el domini aclaparador de Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, els quals vencien en totes les cronometrades del dia tret de dues, amb el que el seu marge al capdavant de la categoria superava als 3 minuts, permetent-los afrontar la jornada dominical amb un ritme força més relaxat, administrant les distàncies per acabar-se assegurant la victòria amb més de 2 minuts de marge vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono.
Gabriel Pozzo aconseguia amb aquesta la segona victòria consecutiva de la temporada, amb la que el pilot cordobès incrementava distàncies vers la resta de rivals en la cursa del campionat, establint-se un quadruple empat a 13 punts de la seva posició, si bé només Gustavo Trelles semblava estar disposat seguir en la lluita.
En el campionat de pilots, la victòria que aconseguia l’escocès Colin McRae a l’Argentina, deixava un triple empat a 10 punts en la tercera plaça de la taula provisional, mentre que per davant Tommi Mäkinen veia com Carlos Sainz li aconseguia retallar un punt de distància en la cursa per liderar la general, sent el pilot madrileny l’únic que havia aconseguit puntuar en totes les cites celebrades.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen |
27 |
|
Carlos Sainz
|
22 |
|
Harri Rovanperä Didier Auriol Colin McRae |
10 10 10 |
En el campionat de constructors Ford retallava en 10 punts el gap que els separava de la posició líder de Mitsubishi, alhora que els de l’òval es distanciaven netament de Peugeot, els quals tornaven a Paris amb les mans buides doncs cap dels seus cotxes finalitzaven el ral·li. Subaru per la seva banda sumava 8 punts, doblant la puntuació aconseguida fins llavors i s’acostava als del lleó.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Mitsubishi |
44 |
|
Ford |
36 |
|
Peugeot |
20 |