Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, entre un total de 10 rondes, el dissabte 2 de juliol de 1994 finalitzava a Córdoba el 14è Ral·li d’Argentina, ciutat en la qual també hi tenia lloc la protocolària cerimònia de la rampa de sortida el dijous 30 de juny. La cita sudamericana, entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, i tenia un recorregut composat per 29 proves especials que suposaven 563,90 km de lluita contra el cronómetre, un duel contra les manetes dels rellotges que era iniciat pels 90 equips que oficialitzaven la seva inscripció al ral·li i que era finalitzat per 25 d’ells.
Per primera vegada en la seva història, Córdoba esdevenia epicentre de l’esdeveniment per a joia d’equips, que s’estalviaven llargs i incomprensibles trams d’enllaç, i dels aficionats, que podien fer un seguiment més complet de l’edició. Des de la seva Plaza San Martín, als peus de la Catedral de la ciutat, la catorzena edició de la ronda argentina arrancava motors a 1 quart de 9 del matí i amb 11 proves especials programades que es dirigien cap al nord de la capital de província. Aquestes proves especials comptaven amb un reagrupament a Jesus Maria i la seva disputa suposaven els primers 196,53 km de lluita vers el cronòmetre.
Debutants a l’Argentina, els Subaru-Prodrive dels escocesos Colin McRae i Derek Ringer i dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en les dues primeres proves especials del programa, si bé un problema tècnic impedia la transmissió adequada dels temps i aquests desconeixien, així com els periodistes que feien el seguiment de l’esdeveniment argentí des del parc tancat de Córdoba, els registres exactes així com les classificacions que en derivaven.
Així doncs tot eren aproximacions i suposicions, amb el malestar que aquesta incertesa aportava als pilots que s’estaven barallant amb les manetes dels cronògrafs per les ràpides pistes de grava. De fet no va ser fins a l’arribada al reagrupament de Jesús Maria, quan els participants ja havien disputat un total de 7 proves especials de les 11 que havien estat programades, que els registres van començar a arribar de manera tediosa i paulatina, poguent a partir de llavors confeccionar unes classificacions com hom podia esperar d’un certamen mundial.
Els escocesos doncs lideraven la taula al terme de la primera prova especial per 3 segons de marge vers Didier Auriol i Bernard Occelli, però les sorts dels uns i els altres canviarien en el transcurs de la segona prova especial cronometrada.
Els de Subaru picaven contra el voral de la pista i en l’incident els escocesos s’hi deixaven minut i mig, al que hi seguiria un altre minut amb penalitzacions per retard, el que els enfonsaria fins a la setena posició provisional a la taula, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli passaven a liderar la classificació, tot i que en aquesta ocasió el millor temps corresponia a l’altre cotxe blau i groc, el de Carlos Sainz i Luis Moya.
Els espanyols repetien victòria de tram en la tercera prova especial cronometrada i ara si el madrileny i el gallec es feien amb el lideratge de la prova. Un assalt tanmateix facilitat en quan Didier Auriol i Bernard Occelli hi picaven contra una roca, i si bé l’escuma de les seves Michelin aturava la sangria de segons en una desena, l’occità i el provençal veien com la seva direcció s’obria com a conseqüència d’aquesta trobada amb la natura local.
Sense temps material per a la reparació al terme de la cronometrada i amb la prohibició de portar-la a terme fins a la conclusió de la cinquena prova especial, els francesos de Toyota es veien obligats a pilotar en les dues següents proves especials en unes condicions no del tot òptimes.
Colin McRae i Derek Ringer es tornaven a imposar en la quarta prova especial cronometrada per tal d’iniciar la seva remuntada particular, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya confirmaven la seva primera posició, així com el moment dolç per a Subaru, amb una altra victòria de tram, la tercera en el seu compte individual, en el cinquè tram del dia.
Un cinquè tram en el que Colin McRae i Derek Ringer veien frenada la seva progressió. Els escocesos venien patint un mal funcionament del seu ventilador des de la segona cronometrada, si bé les altes velocitats assolides en pista en reduïen la importància. La cinquena prova especial era força més lenta i revirada que les 4 anteriors, facilitant que el seu motor boxer assolís temperatures més elevades. En conseqüència d’aquest increment de temperatura, la centraleta electrònica del seu Impreza va reduir la potència del propulsor i els de Subaru es veien afligits en la lluita contra el cronòmetre.
Els fins a tres vegades vencedors de la ronda argentina, els italians de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero, també es veien endarrerits en aquesta cinquena prova especial. Els transalpins doblegaven un suport de les seves suspensions després de picar contra una roca, i si bé en les assistències posteriors aquests van poder solventar la incidencia pràcticament d’immediat, la parella va haver de fer mitja volta al poc d’abandonar els seus mecànics en detectar un problema de frens, quelcom que els va suposar una penalització de 30 segons per retard en el control horari.
No va ser doncs fins a la sisena prova especial quan Didier Auriol i Bernard Occelli, i gràcies a tenir el seu Celica Turbo 4WD treballant a ple rendiment, que no aconseguien doblegar els de la Constel·lació de les Plèiades. L’occità i el provençal de Toyota marcaven el registre de referència al tram, mentre que en la setena i última del primer escull del dia, el millor temps tornava a ser per a Carlos Sainz i Luis Moya.
Al breu reagrupament de Jesús Maria doncs, Carlos Sainz i Luis Moya hi feien accés com a líders per 2 segons de marge vers Juha Kankkunen i Nicky Grist, pilots que hi complien el seu primer aniversari com a parella i que malgrat no haver-se mostrat com els més ràpids en cap moment, si que havien aconseguit escapar de les contrarietats, mentre que en relació a Didier Auriol i Bernard Occelli les distàncies s’eixamplaven fins als 15 segons. Bruno Thiry i Stéphane Prévot i Miki Biasion i Tiziano Siviero restaven a les portes del podi separats per 1 segon i a 1 minut i 43 segons dels líders després d’haver arrossegat problemes d’encès els belgues, i en el diferencial central els italians.
A la represa, Carlos Sainz i Luis Moya es tornaven a imposar en la cronometrada més llarga del dia, la vuitena, en la que els seus companys Colin McRae i Derek Ringer hi patien una punxada, amb l’agreujant que l’escuma anti-deflació es desprenia, provocant un nou retard per als pilots de les illes britàniques.
Els líders compartien l’autoria del millor temps amb Didier Auriol i Bernard Occelli en la novena prova especial, obrint així els francesos de Toyota una ratxa de 3 victòries de tram consecutives en la recta final de la jornada, sent la darrera d’elles compartida amb Miki Biasion i Tiziano Siviero en l’especial espectacle que es celebrava prop de l’Estadi Olímpic de Córdoba, punt en el que s’hi ubicava el parc tancat.
Si Didier Auriol i Bernard Occelli eren la cara, Juha Kankkunen i Nicky Grist eren en certa manera la creu, el finlandès i el britànic danyaven la carrosseria del seu Toyota Celica Turbo 4WD pel seu flanc dret, després d’impactar contra una roca, i aquests començaven a cedir terreny davant les dues parelles llatines.
A la conclusió de la jornada a 1 quart i mig de 7 de la tarda, Carlos Sainz i Luis Moya lideraven la taula provisional per 20 segons de marge amb Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que Juha Kankkunen i Nicky Grist tancaven les posicions de podi a 1 minut i 3 segons dels líders. Bruno Thiry i Stéphane Prévot restaven a les portes del podi a 2 minuts i 42 segons dels líders i per un marge de 18 segons en relació a Colin McRae i Derek Ringer. Miki Biasion i Tiziano Siviero eren sisens a 10 segons de la parella escocesa, o el que és el mateix, a 3 minuts i 10 segons dels líders.
La segona etapa del ral·li era iniciada per 54 formacions participants el divendres al matí, i per ben poc era la més llarga de tot l’itinerari amb 206,63 km cronometrats. Tal i com havia passat en la jornada anterior, aquesta distància competitiva es distribuïa al llarg d’11 proves especials de grava, sent la darrera d’elles una especial espectacle en les immediacions de l’Estadi Olímpic de Córdoba. Però a diferència de la jornada inaugural, aquestes cronometrades dibuixaven un bucle cap a l’oest de la capital de provincia, concretament en direcció Mina Clavero, on els participants hi podien gaudir d’un reagrupament per a les assistències a mitja etapa.
Colin McRae i Derek Ringer sortien desbocats de Córdoba i els pilots s’imposaven de manera consecutiva en les 4 primeres proves especials cronometrades del dia. Però en la cinquena, Taninga, els riscs que els escocesos estaven assumint es cobraven els seus tributs; els de Subaru picaven contra un embornal de formigó i el seu Impreza perdia una roda, malgrat que els pilots van intentar seguir sobre 3 rodes, endarrerint el progrés de Miki Biasion i Tiziano Siviero que venien per darrera, la parella es va veure obligada a aturar-se en quan el seu carter es trencava per fricció amb el terra i el seu motor boxer es quedava sense oli.
Mentrestant els seus companys d’equip, Carlos Sainz i Luis Moya, perdien bona part del seu avantatge al capdavant de la general a causa de dues virolles, i després d’aquestes 4 primeres proves especials cronometrades del divendres, els líders compartien la primera posició amb Didier Auriol i Bernard Occelli.
A Taninga, la cronometrada més llarga del dia, Carlos Sainz i Luis Moya patien una punxada, i tal i com havia passat el dia anterior en el Subaru dels seus companys d’equip, l’escuma anti-deflació es desprenia, el que provocava un mal funcionament de la seva direcció assistida, deixant als francesos de Toyota al capdavant de la taula en solitari.
Paral·lelament Juha Kankkunen i Nicky Grist es lamentaven de problemes de motor en el seu Celica Turbo 4WD, mentre que Bruno Thiry i Stéphane Prévot, així com Miki Biasion i Tiziano Siviero, es barallaven amb les suspensions posteriors dels seus respectius Ford Escort RS Cosworth. Els belgues veien com un suport del braç de suspensió s’afluixava, el que feia anar la roda boja, mentre que els italians es lamentaven que els seus amortidors s’estovaven i perdien eficiència.
Tot això en un punt de l’etapa en el que les assistències en ruta no estaven permeses i que per tant afligiria a les 4 formacions participants com a mínim durant un tram més, a partir del qual els seus mecànics ja hi podien intervenir.
Malauradament, Didier Auriol i Bernard Occelli, no van poguer treure massa renda dels problemes dels seus rivals, doncs els francesos obrien la direcció en colpejar contra una pedra, facilitant així la primera victòria de tram del dia per a Carlos Sainz i Luis Moya, qui compartien l’honor amb Ari Vatanen i Fabrizia Pons, molt més satisfets amb el comportament del seu Ford d’ençà que la caixa de velocitats els hi fou canviada al terme de la primera etapa.
Després d’un escratx de Didier Auriol i Bernard Occelli i dos de consecutius per part de Carlos Sainz i Luis Moya, francesos i espanyols feien entrada al reagrupament de Mina Clavero, havent disputat ja les 8 primeres proves especials del dia, separats per només 1 segon i amb els de Subaru per davant dels de Toyota.
Malgrat estar a l’hivern argentí, l’ambient estava roent entre els dos aspirants a victòria i amb una nova victòria de tram a la pujada a Giulio Cesare, Didier Auriol i Bernard Occelli recuperaven el lideratge, posició que l’occità i el provençal confirmarien amb una nova victòria de tram en la baixada pel Cóndor, penúltima prova especial cronometrada del dia i anomenada Copina en el programa de la present edició.
Paral·lelament els seus companys Juha Kankkunen i Nicky Grist es lamentaven de problemes d’encès, incidència que es corregia canviant la centraleta electrònica així com les bombes de benzina del seu Toyota, mentre que Ari Vatanen i Fabrizia Pons es deixaven 1 minut a la pujada a Giulio Cesare en patir una caiguda sobtada de potència en el seu Escort RS Cosworth, per culpa de la vàlvula de descàrrega que no treballava adequadament.
Just abans d’arribar a l’especial espectacle que tancava la jornada en les immediacions de l’Estadi Olímpic de Córdoba, també conegut com Chateau Carreras, Miki Biasion i Tiziano Siviero veien com la pressió d’oli del seu Ford queia en picat. Sense espai material per a cap mena de diagnòstic ni d’intervenció, els transalpins no van poder fer altra cosa que afegir oli al seu motor i creuar els dits. Per desgràcia, el seu propulsor va dir prou davant el públic que s’hi congregava i els pilots engruixaven la llista de baixes del dia.
35 formacions participants completaven la segona jornada del ral·li a partir d’1 quart i mig de 7 de la tarda amb Didier Auriol i Bernard Occelli al capdavant de tots ells per 5 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, tanmateix els més ràpids en la segona passada per l’especial espectacle de San Martin. Juha Kankkunen i Nicky Grist tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 55 segons del temps dels seus companys d’equip líders, mentre que Ari Vatanen i Fabrizia Pons restaven a les portes de les places d’honor a 6 minuts i 4 segons dels líders i per només 3 segons de marge vers els seus companys belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot.
La tercera i última etapa del ral·li comptava amb 7 proves especials en el seu programa de 160,74 km cronometrats, una corda que dibuixava un bucle cap al sud de Córdoba i que comptava amb un reagrupament a Santa Rosa de Calamuchita després de la disputa de les 4 primeres proves especials sabatines.
De cara a aquesta darrera jornada, Carlos Sainz i Luis Moya decidien muntar els diferencials que havien portat a l’Acròpolis, pràcticament un mes abans, que si bé tornaven el seu Subaru quelcom més radical, si que es mostrava molt més efectiu. El canvi semblava un encert en quan els espanyols s’imposaven en la primera prova especial del dia i els de la Constel·lació de les Plèiades en retallar els 5 segons de desavantatge amb els que sortien del parc tancat de Córdoba, passaven a compartir el lideratge amb els de Toyota.
Didier Auriol i Bernard Occelli es tornaven del cop i en imposar-se en la següent prova especial, els de Toyota es situaven de nou en solitari al capdavant de la taula per 4 segons de marge. Alhora, els seus companys d’equip experimentaven nous problemes elèctrics en el seu Celica Turbo 4WD, si bé en aquesta ocasió no hi va haver manera de tornar-lo a posar en marxa després de dues aturades intermèdies, amb el què els vencedors de la darrera edició de la ronda argentina es veien obligats a abandonar la competició.
Paral·lelament, Bruno Thiry i Stéphane Prévot de ben poc no colisionaven amb el Toyota aturat de Juha Kankkunen i Nicky Grist, un contratemps al que s’hi afegiria un braç doblegat, que en haver-lo de reparar en el tram d’enllaç, suposaria una sanció posterior de 20 segons en fer 2 minuts tard al següent control horari.
Dos contra-temps que deixaven als veterans Ari Vatanen i Fabrizia Pons en la darrera de les posicions amb dret a dutxa d’escumós en el podi, si bé el finlandès i la transalpina tampoc estaven tenint un desenvolupament de cursa dolç, doncs la parella es veia obligada a canviar el radiador del seu Escort RS Cosworth després d’haver aterrat amb contundència a la recepció d’un salt.
La tercera prova especial matinal, en la que Ari Vatanen i Terry Harryman 9 anys abans hi havien tingut un esfereïdor accident que de ben poc no costava la vida al pilot, suposava una nova entrega del frenètic duel entre espanyols i francesos. Carlos Sainz i Luis Moya hi establien el millor temps per 6 segons de marge vers Didier Auriol i Bernard Occelli, i els de Subaru tornaven a liderar la taula per 2 segons. Distància amb la qual totes dues formacions feien entrada al reagrupament de 30 minuts de Santa Rosa de Calamuchita, en quan aquestes empataven a l’escratx en la quarta prova especial.
La competició doncs es reprenia amb 3 proves especials per davant, sent la primera d’elles, Falda del Carmen, la més longeva de tot el recorregut amb 45,21 km de distància competitiva. Malgrat haver donat un desgast excessiu als seus amortidors, Didier Auriol i Bernard Occelli hi aconseguien el millor temps, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya veien com de nou la mousse anti-deflació es desprenia de les seves Pirelli i això es transmitia en forma de vibracions que malmetien la bomba de la direcció assistida, a més a més, el madrileny i el gallec trencava el seu parabrises i completaven l’especial amb el seu compartiment del motor fumejant, unes contrarietats que suposaven la pèrdua de 10 segons per part de la parella i amb ells el lideratge de la classificació per 8 segons.
Les dues últimes proves especials del programa s’afrontaven sense assistències, i per tant l’elevada tensió que es respirava en l’ambient anava “in crescendo”, més tenint en compte els problemes que les dues parelles havien patit a la cronometrada reina. Carlos Sainz i Luis Moya no tiraven la tovallola i amb la victòria de tram en la penúltima prova especial programada, els de Subaru reduïen el seu gap vers als líders fins a la meitat, és a dir 4 segons.
Didier Auriol i Bernard Occelli no es deixaven sorprendre i en imposar-se en el darrer tram del programa, rebaixant en 2 segons el registre de Carlos Sainz i Luis Moya, els francesos incrementaven el seu marge fins als 6 segons.
Completades doncs les 29 proves especials que composaven el recorregut del 14è Ral·li d’Argentina i sense haver de lamentar incidents en la cinquantena de quilòmetres que separaven Cosquin de Córdoba; Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien la victòria final per tan sols 6 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, completant els 563,90 km de distància cronometrada del programa en un registre de 5 hores 50 minuts i 42 segons. Ari Vatanen i Fabrizia Pons pujaven al darrer graó del podi a manca de 2 minuts per a 3 quarts de 5 de la tarda a 6 minuts i 40 segons dels guanyadors de l’esdeveniment.
En la categoria de producció, donada la impossibilitat de tenir els seus Peugeot 405 Mi16 a punt, Mike Little Preprations enviava dos Ford Escort RS Cosworth per als locals Carlos Menem jr, fill del per llavors president argentí i ex-pilot de ral·lis Carlos Menem, i Hugo Zucchini i un altre per als seus compatriotes Jorge Bescham i José Garcia, qui de fet utilitzarien el muleto dels primers.
Carlos Menem i Hugo Zucchini, favorits a la victòria després de l’aconseguida a Grècia un mes abans, veien com el seu ral·li tenia un final precipitat a les primeres de canvi. Els argentins en quan van engranar la primera velocitat a la sortida del primer tram, la caixa de canvis del seu Ford Escort RS Cosworth es trencava i els pilots es veien obligats a abandonar sense pràcticament haver pogut deixar constància de res.
La mala estrugança també acompanyava als per llavors dels líders de la classificació provisional del certamen, els càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio, qui en creuar amb massa ímpetu en un dels nombrosos passos d’aigua del dia, veien com el motor del seu Ford Escort RS Cosworth s’aturava en el transcurs de la sisena prova especial, obligant-los a abandonar.
L’altra cara de la competició era pels argentins Jorge Recalde i Martin Christie, qui es posaven al volant d’un Mitsubishi Lancer Evo II enviat des d’Alemanya per l’importador local de Ralliart, per tal de formar equip amb les líders entre les pilots femenines, és a dir, Isolde Holderied i Tina Thörner.
Els locals progressaven amb mà de ferro per les més que conegudes per a ells cronometrades de la serra codobesa, mentre que la germànica i la sueca completaven la primera etapa del ral·li fetes una fera en quan un indigent intel·lectual els hi llençava una pedra que trencava el seu para-brises. Entre mig dels dos companys d’equip, Jorge Bescham i José García s’instal·laven en segona posició, malgrat tenir ben poc coneixement del seu cotxe, així com de pilotar un auto amb tracció integral o fins i tot amb turbo.
Jorge Recalde i Martin Christie van gestionar amb intel·ligència el que restava de prova, doncs la menor preparació dels cotxes de producció, sovint generava problemes mecànics, sobretot en la transmissió, mentre que els seus compatriotes Jorge Bescham i José García s’emportaven un bon ensurt a la baixada de Taninga, quan el seu cotxe sobtadament no frenava, un problema habitual entre els Escort RS Cosworth de producció quan els frens no es feien servir durant una bona estona, degut a que les pastilles es separaven massa dels discs.
Finalment Jorge Recalde i Martin Christie esdevenien vencedors en la categoria de producció, i cinquens absoluts, per un marge de 6 minuts i 55 segons en relació a Jorge Bescham i José García, sisens absoluts, mentre que Isolde Holderied i Tina Thörner tancaven el podi a 24 minuts i 27 segons dels seus companys de formació.
Tot i el zero recol·lectat, el pilot càntabre Jesús Puras es mantenia en la primera posició de la provisional, si bé la pilot alemanya Isolde Holderied escurçava distàncies i es quedava a 12 punts del lideratge. Jorge Recalde, amb 17 punts, es situava per darrere dels dos pilots europeus i per davant dels 3 pilots que només havien aconseguit una victòria al llarg de la temporada, el monegasc Pierre-Manuel Jenot, el kenyà Patrick Njiru i el seu compatriota Carlos Menem jr.
En el campionat de pilots, l’abandonament de Juha Kankkunen combinat amb el segon lloc de Carlos Sainz, deixava al pilot espanyol al capdavant de la taula provisional amb 5 punts de marge vers el francès Didier Auriol, a qui els 20 punts obtinguts li permetien superar al seu company d’equip i campió mundial.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz |
72 |
|
Didier Auriol |
67 |
|
Juha Kankkunen |
57 |
En quan a marques, Toyota sumava la seva quarta victòria de la temporada, el que refermava al constructor japonès afincat a Colònia al capdavant de la provisional del campionat amb 3 punts més d’avantatge vers els seus compatriotes gestionats per Prodrive. Ford, que havia esdevingut pràcticament un observador de les contingències de les dues marques nipones, es mantenia en tercera posició estant cada cop més lluny de la condició de líder.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
111 |
|
Subaru |
95 |
|
Ford |
68 |