Novena ronda en el calendari del campionat del món, el dissabte 6 d’agost de 1988 finalitzava a Córdoba el 8è Ral·li d’Argentina. La prova, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots i constructors, així com per al de vehicles de producció, arrancava el dimarts 2 d’agost des de la capital, Buenos Aires, amb els 81 equips oficialment inscrits presents a la rampa de sortida, per tal de començar a afrontar les primeres especials de les 29 que s’hi programaven amb una distància competitiva de 583,60 km. Un recorregut que només 21 equips van aconseguir superar en la seva totalitat.
A les 10 en punt de la nit del dimarts 2 d’agost, amb l’ex pilot de ral·lis i President de la República Argentina Carlos Menem a peu de línia de sortida, es donava inici a l’esdeveniment des de Buenos Aires, si bé amb una diferencia notable vers edicions anteriors, doncs els participants no s’afrontaven a un llarg enllaç de gairebé 800 kms fins a la provincia de Córdoba sense haver disputat cap quilòmetre cronometrat, sinó que els organitzadors programaven una especial espectacle a l’Hipòdrom Palermo de la ciutat, emplaçament en el qual es celebrava la cerimònia de sortida, acostant així una mica més el ral·li als portenys, alhora que es maquillava l’absurd i longeu desplaçament fins a la capital.
Els austríacs Franz Wittmann i Jörg Pattermann, a bord d’un Lancia Delta Integrale privat, esdevenien els homes més ràpids en els 3,07 km cronometrats de l’especial espectacle de l’Hipòdrom Palermo i per tant primers líders de la prova argentina. Emperò, en la seva condició de ser els portadors del dorsal número 1, aquests pagaven la novatada d’aterrar malament en un salt artificial que s’ubicava a l’especial, i que a llur parer havia estat incrementat en el seu angle després del reconeixement de mitja tarda, i en picar de morro, els austríacs danyaven el radiador de l’oli del seu cotxe.
Per darrera de la parella privada, sortien amb els dorsals 2 i 3 les unitats oficials de fàbrica confiades als argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono i als italians Massimo “Miki” Biasion i Tiziano Siviero respectivament, qui també hi picaven de morro i per tant causaven danys en el seus radiadors d’oli, si bé en menor grau i menor afectació. Els següents participants, en veure aquest incident, es prenien amb més calma el salt artificial, entregant uns pocs segons als líders, però assegurant la integritat de les seves mecàniques.
Amb nocturnitat, els participants es dirigien tot seguit cap a la provincia de Córdoba, on l’endemà dimecres al matí s’hi disputarien les 4 primeres proves especials cronometrades campestres amb les que es completava la primera etapa, assolint així els 83,28 km cronometrats de l’escull inaugural.
Els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono, a bord d’un Lancia Delta Integrale oficial, marcaven el millor registre de manera consecutiva en les dues primeres proves especials, celebrades en la periferia de la Villa Carlos Paz, el que situava a la parella argentina com a líders del ral·li al terme de la segona especial programada i primera campestre. Alhora, en el transcurs de la tercera prova especial cronometrada, els austríacs Rudi Stohl i Ernst Rohringer patien una rebolcada a bord del seu Audi 90 Quattro, un contratemps que els feia perdre uns 8 minuts en quedar el seu cotxe atrapat entre les roques, emperò que no els privava de prosseguir la competició, quelcom que Gabriel Raies i Raul Campaña no podien dir en trencar el motor del seu popular i obsolet Renault 18 GTX.
Més avançada la jornada, els companys d’equip dels líders i guanyadors de les dues darreres edicions de la cita, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, s’imposaven en les dues últimes cronometrades de l’etapa tot i els problemes de transmissió que els estaven afligint, i els transalpins escurçaven les distàncies amb els argentins, però sense arribar a arrabassar-lis la primera posició, mentre que uns altres austríacs, Georg Fischer i Thomas Zeltner, es veien obligats a abandonar el ral·li en accidentar el seu Audi 200 Quattro en la quarta prova especial del ral·li i no comptar encara amb els seus vehicles d’assistència.
En passar 4 minuts de 3 quarts de 2 de la tarda del dimecres 3 d’agost, la primera parella participant concloïa l’etapa inaugural amb la pertinent entrada al parc tancat de Córdoba, novament emplaçat a l’Estadi Chateau Carreras. Per a jubileu del públic que allà s’hi aplegava, Jorge Recalde i Jorge del Buono lideraven la taula de temps per 20 segons de marge amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Franz Wittmann i Jörg Pattermann, llur Lancia Delta Integrale mai més va arribar a entregar el pic de potència que se li esperava arran de l’incident de l’hipòdrom porteny, tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 43 segons dels líders. A les portes de les places d’honor, i molt despenjats de les primeres posicions quan tan sols s’havia disputat un 15 % del programa, s’hi trobaven uns altres argentins, Ernesto Soto i Martin Christie, qui al volant d’un Renault 18 GTX fitxaven a 6 minuts i 26 segons dels seus compatriotes. Els uruguaians Gustavo Trelles i Pablo di Bello, amb un Volkswagen Gol, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 7 minuts i 20 segons.
A les 7 en punt del matí del dijous 4 d’agost arrancava la segona etapa del ral·li, la qual amb 8 proves especials cronometrades en el seu programa, dibuixava un bucle en forma de 8 cap al sud oest de la capital de la provincia, les quals suposaven 185,84 km competitius. Una activitat a la que s’enfrontarien les 53 parelles que restaven en cursa i que finalitzaria amb el retorn al punt de sortida a partir d’1 quart de 6 de la tarda més 1 minut.
Solucionats els problemes de transmissió que havien afectat el cotxe de Miki Biasion i Tiziano Siviero al llarg de la primera etapa, els màxims aspirants al títol mundial dominaven la primera meitat de l’etapa fins arribar al reagrupament de Villa Dolores, amb 4 victòries de tram sobre 5 possibles, si bé els líders Jorge Recalde i Jorge del Buono ressistien l’envestida dels seus companys d’equip italians, establint el millor temps en la segona especial de la jornada, tanmateix la més llarga d’aquesta primera fracció.
La jornada finalitzava amb 3 proves especials que es celebraven en les immediacions de Mina Clavero, vila natal de Jorge Recalde, i el pilot posava a lluir els seus elevats coneixements del territori tancant la segona meitat de l’etapa amb 3 victòries parcials consecutives.
Després d’aquestes dues meitats tan polaritzades Jorge Recalde i Jorge del Buono retornaven a Córdoba a primera hora de la tarda havent perdut 5 segons de marge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero, és a dir, amb 15 segons de distància entre els dos Lancia Delta Integrale oficials. Per la seva banda i amb una oposició francament tova per a l’estat del seu Lancia reconvertit a Integrale, Franz Wittman i Jörg Pattermann conservaven la darrera plaça de podi en el moment de la neutralització de la segona etapa, si bé a 10 minuts i 53 segons dels líders provisionals, mentre que Ernesto Soto i Martin Christie, que mantenien la quarta plaça, ho feien a 19 minuts i 52 segons dels seus compatriotes i per tant a 9 minuts de la darrera plaça amb dret a dutxa d’escumós a la conclusió del recorregut.
Novament a les 7 en punt del matí, en aquest cas del divendres 5 d’agost, l’activitat cronometrada es reprenia amb un bucle que es desenvolupava cap al nord de Córdoba i el qual incloïa 9 proves especials en el seu programa de 178,63 km cronometrats, un escull que tradicionalment es mostrava com el més trencador de tots i que era iniciat per 40 formacions participants.
Només arrancar la jornada, Ernesto Soto i Martin Christie havien d’abandonar la prova en trencar la caixa de velocitats del seu Renault 18 GTX, deixant encara més marge a Franz Wittmann i Jörg Pattermann per a conservar una posició de podi que venien ostentant des dels primers compassos del ral·li.
En la lluita per la victòria tot semblava seguir el mateix guió de la jornada anterior i així el primer temps escratx de Miki Biasion i Tiziano Siviero, trobava la réplica per part de Jorge Recalde i Jorge del Buono per deixar les distàncies entre els dos equips pràcticament tal i com estaven en sortir del parc tancat.
La tenacitat dels pilots italians, vencedors de les dues darreres edicions de l’esdeveniment argentí, era inesgotable i aquests tornaven a intentar assaltar el lideratge dels seus companys amb el millor temps en la tercera prova especial del dia, una victòria de tram que venia acompanyada del drama en el cotxe de Jorge Recalde i Jorge del Buono. Els locals danyaven la suspensió anterior del seu Lancia Delta Integrale i punxaven una roda en colisionar contra una pedra que algun indigent intel·lectual havia dipositat a la traçada i aquests completaven el tram a 1 minut i 15 segons del registre dels transalpins, qui també picaven contra la mateixa pedra, però només trencat-hi el protector del càrter. El lideratge doncs canviava de mans.
Completada la tercera especial a Ascochinga, Jorge Recalde i Jorge del Buono s’endarrerien en el següent control horari, quan el seu equip de mecànics havien de fer una reparació d’emergència per tal de poder continuar en competició, un retard que els suposava rebre una penalització de 2 minuts.
Miki Biasion i Tiziano Siviero semblaven doncs tenir la victòria al seu abast en gaudir d’un marge d’uns 3 minuts amb els argentins, distància que s’ampliaria en quan els italians sumaven 3 victòries de tram consecutives en la fase central de la jornada.
Després d’un cert estira i arronsa de segons entre els dos protagonistes de l’edició en les dues primeres proves especials de la segona meitat de l’etapa, així com en l’especial espectacle de Cosquin, tot va donar un nou gir de 180º quan els pilots afrontaven la darrera prova especial campestre del dia.
Miki Biasion i Tiziano Siviero veien com el seu Lancia Delta Integrale emmudia sobtadament i lògicament els pilots demanaven ajuda per ràdio al seu equip de mecànics i enginyers. No va ser fins al cap de 7 minuts i mig que aquests no trobaven la causa de l’avaria, un fusible fos que comandava la injecció electrònica i el qual en bescanviar-se, va permetre al motor del compacte italià tornar a rugir en la seva plenitut. L’incident en el cotxe dels líders, tornava a situar a Jorge Recalde i Jorge del Buono al capdavant de la classificació, qui tanmateix hi establien el registre de referència vers la resta de participants.
Uns altres amb problemes en la darrera cronometrada de la jornada eren Franz Wittmann i Jörg Pattermann, els austríacs després de gestionar un revolt, es trobaven enmig de la traçada amb una renglera de 5 pedres de grans dimensions, qui sap si dipositades per a perjudicar als per llavors aturats Miki Biasion i Tiziano Siviero, doncs Jorge Recalde i Jorge del Buono no se les havien trobat. En ser impossible esquivar-les, la parella donava un fort cop contra una d’elles i el bot que provocava l’impacte era tan fort, que en aterrar bruscament els pilots contra el voral, arrancaven una roda del seu Delta Integrale.
Per a major problema per als austríacs, els organitzadors havien programat un control de pes dels autos a la conclusió de l’etapa i per tant a la parella no els quedava cap altre remei que penalitzar per tal de recuperar la integritat del seu cotxe i superar aquest tràmit. Un equip de 5 mecànics es posava mans a la feina i en 4 minuts el cotxe tornava a estar amb tots els seus elements, tot esperant intervencions més profundes l’endemà al matí, quan el marge de temps per a les reparacions era major.
Amb 4 minuts i 2 segons de distància entre Jorge Recalde i Jorge del Buono amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, els 28 equips que prosseguien en cursa reprenien l’activitat cronometrada el dissabte 6 d’agost a les 7 en punt del matí, per tal d’afrontar la quarta i última etapa del ral·li. Un escull format per 7 proves especials de 136,15 km competitius que es desenvolupaven vers San Agustin, és a dir, cap al sud de la provincia.
Les distàncies eren importants i pràcticament l’únic punt d’interès pels periodistes que s’aplegaven al centre de premsa, era saber si des d’Itàlia, Cesare Fiorio, director esportiu de l’estructura, donava consignes sobre en quin ordre havien d’acabar la prova els seus dos equips.
Buscant prevenir qualsevol ordre que els hi pogués ser desfavorable en veure una presumpta baixada de rendiment, Jorge Recalde i Jorge del Buono guanyaven les tres primeres proves especials de la jornada sabatina, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero feien el mateix, per tal de tornar-se a guanyar la benedicció del seu patró, en la quarta.
Mentre els pilots estaven disputant la cinquena prova especial, arribava finalment la trucada de Cesare Fiorio, qui ordenava que es mantinguessin les posicions d’aquell instant, és a dir que Jorde Recalde i Jorge del Buono havien de guanyar la prova en cas de completar el recorregut. Miki Biasion i Tiziano Siviero es treien el gust amarg de no guanyar el ral·li que havien conquerit en les seves dues últimes edicions, imposant-se en els tres últims trams de l’itinerari i maquillant així una mica les distàncies que els separaven del lideratge.
Sense cap incident rellevant en la recta final del programa, Jorge Recalde i Jorge del Buono inscrivien el seu nom a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 4 de la tarda del dissabte 6 d’agost de 1988, en el palmarès del ral·li argentí, així com en la llarga llista de guanyadors d’un esdeveniment de primera fila internacional. La parella completava els 583,60 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 7 hores 5 minuts i 16 segons, un registre que suposava quedar 3 minuts i 35 segons per davant dels seus companys d’equip italians, Massimo “Miki” Biasion i Tiziano Siviero. Franz Wittmann i Jörg Pattermann tancaven el podi després de la seva odissea particular a 28 minuts i 57 segons dels guanyadors, en el que era no només al podi un monopoli dels cotxes torinesos, sinó també com a guanyadors d’especials cronometrades.
Sense cap equip inscrit dins el grup N, el campionat reservat a cotxes de producció no sofria cap modificació vers la finalització del Ral·li de Nova Zelanda i per tant Pascal Gaban, Giovanni del Zoppo i Jorge Recalde mantenien el seu triple empat a 23 punts en el campionat.
En el campionat reservat a pilots, Jorge Recalde guanyava bastantes posicions en la provisional per a situar-se cinquè, si bé és cert que s’esperava que el pilot argentí finalitzès la temporada amb el Lancia de Grup N i per tant aquest tinguès poques possibilitats de guanyar més llocs. Massimo Biasion veia truncada així la seva ratxa de 4 victòries consecutives en el campionat amb aquest segon lloc, una posició que de tota manera li servia per obrir forat vers el seu compatriota absent Alessandro Fiorio així com el seu company, també absent, Markku Alén.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Massimo Biasion |
95 |
|
Sandro Fiorio |
57 |
|
Markku Alén |
36 |
En el campionat de constructors Lancia aconseguia la seva setena victòria de la temporada, descartant així el 2n lloc aconseguit al Tour de Corse i retenint així 7 victòries com els 7 millor resultats, el que automàticament donava el títol a la marca italiana. Audi sumava 12 punts gràcies al 4t lloc de Rudi Stohl i Ernst Rohringer, el que permetia als bavaresos distanciar-se de Ford en la lluita pel segon lloc de la general.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
140 |
|
Audi |
61 |
|
Ford |
47 |