Ral·li Alsàcia 2013

El diumenge 6 d’octubre de 2013 finalitzava a Estrasburg el 4t Ral·li d’Alsàcia, onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, WRC-2, WRC-3 i campionat júnior, aconseguia atreure l’interès de fins a 88 equips per a inscriure’s-hi, dels que 82 van empendre des de la rampa de sortida el dijous 3 d’octubre el camí cap a les 20 especials cronometrades de 312,14 km de distància que composaven la prova i que 49 dels participants van aconseguir completar.

La prova va començar pel final, és a dir, el Power Stage, que va ser guanyat per Dani Sordo i Carlos del Barrio, això va permetre lògicament que els càntabres de Citroën passessin a liderar la prova alsaciana, però també va tenir una segona lectura, donat que l’especial no va ser guanyada per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que van acabar en segona posició a 7 dècimes dels primers, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es proclamaven ja campions del mòn de ral·lis el mateix dijous 3 d’octubre.

Ja situats en els trams del divendres es va viure una interessant lluita pel liderat, Sébastien Loeb i Daniel Elena, que en principi havien de fer la seva última aparició en el mundial de ral·lis motiu pel qual lluien una decoració especial en el seu DS3 WRC, van guanyar les tres primeres especials del matí, el que va permetre a la parella franco-monegasca liderar la prova en l’última especial, on els líders, Sordo-Del Barrio cedien 6 segons i queien fins al 4t lloc, senyal de com estava d’apretada la classificació.

En la represa de la tarda va arribar el torn dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals van marcar tots els escratxs de les segones passades i esdevenien els líders de la prova ja en el segon tram del bucle arribant a la neutralització de la primera jornada com a líders de la prova amb Dani Sordo i Carlos del Barrio a 9,9 segons, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb un molt bon paper sobre asfalt, a 11,8 segons i Sébastien Loeb i Daniel Elena, a qui una semi-virolla en la última cronometrada els feia caure fins la quarta plaça a 12,2 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia romanien en cinquena posició a gairebé mig minut, els quals semblaven encara estar celebrant el seu títol doncs en cap moment van donar senyals de volguer entrar en la lluita.

El dissabte el cel estava enboirat i plujós i en aquestes condicions van ser en les que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van sortir disposats a canviar el rumb que estaven portant a la prova alsaciana marcant el dos primers escratxs del dia, en el tercer el millor crono va ser per a Loeb-Elena mentre que una lleugera sortida de pista del Fiesta RS WRC de Neuville-Gilsoul tornava a situar en posició de líder a Dani Sordo i Carlos del Barrio. Ogier-Ingrassia tornarien a guanyar els dos trams que havien fet pel matí, mentre que el tercer seria per a Neuville-Gilsoul, els quals una punxada en el primer tram de la tarda pràcticament els deixava fora de la lluita per la victòria final.

Sordo-Del Barrio arribarien com a líders de la prova a l’especial espectacle de Mulhouse que tancava la segona jornada, on el millor registre va tornar a ser per a Ogier-Ingrassia, mentre que el liderat de la general queia en mans de Jari-Mati Latvala i Miikka Anttila per tan sols 4 dècimes de segon, mentre que els provençals de Volkswagen eren ja tercers a només 1,5 segons de diferència dels seus companys d’equip. Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el grup dels qui perseguien la victòria a 5 segons del primer classificat.

Així doncs calia esperar una última jornada, la del diumenge, plena d’emocions fortes en la que la pluja va afegir la seva dosi extra. Ja en la primera especial cronometrada del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una sortida de pista deixant el seu DS3 WRC panxa amunt mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor registre clavant un bon grapat de segons als seus competidors situant-se al capdavant de la general provisional, condició que confirmarien amb l’escratx en el segon i tercer tram del matí.

Sense pràcticament canvis en els trams del migdia, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a guanyar dos anys després el Ral·li d’Alsàcia, el que suposava la seva setena victòria de la temporada en completar el recorregut amb un aventatge de 12,2 segons vers a Dani Sordo i Carlos del Barrio i de 19,5 segons en relació a Jari-Mati Latvala i Miikka Anttila, en una de les millors actuacions que es recordava fins al moment de la parella finlandesa sobre asfalt.

Els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran van mostrar un pilotatge superior als demés en la primera jornada, aconseguint marcar tots els escratxs i un aventatge de més de 3 minuts i mig sobre els seus més immediats perseguidors, els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals amb un inferior Ford Fiesta R5 poc més podien fer. En una segona etapa de transició, on les distàncies es varen mantenir neutres, els del Citroën DS3 RRC van tornar a atacar fort el diumenge establint una diferència final de 4 minuts amb els de Ford. La victòria que aconseguien els polonesos els permetien empatar al capdavant de la general provisional amb el qatarí Abdulaziz Al-Kuwari.

En la categoria WRC-3 el liderat de la categoria va ser per a Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye en les primeres especials cronometrades fins que Quentin Gilbert i Renaud Jamoul van reaccionar en la quarta cronometrada per fer-se amb el liderat de la prova, situació que ja no abandonarien fins a la conclusió de la mateixa, permetent-se fins i to incrementar distàncies en les darreres especials del ral·li, per a Gilbert tot just era la primera victòria de la temporada, mentre que Chardonnet feia bo el segon lloc per mantenir-se al capdavant de la general amb un bon coixí.

En el campionat júnior els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera, així com la parella canaria formada per Yeray Lemes i Rogelio Peñate van començar dominant la prova en una superficie que els hi era molt propicia, fins que Suárez-Carrera patien en la quarta especial cronometrada un accident que els feia abandonar la prova. Lemes-Peñate dominaren la general provisional fins que a falta de tres especials per acabar la prova, cal recordar que els júnior no competien en diumenge per llavors, varen patir una punxada que els va fer perdre de l’entorn de 2 minuts i tota opció de victòria, recollint el testimoni Pontus Tidemand i Ola Fløene que d’aquesta manera obtenien els punts suficients com per proclamar-se campions del mòn júnior.

Com ja he mencionat anteriorment, el fet que Thierry Nueville no guanyés la Power Stage inaugural, prclamava ja automàticament campió del mòn 2013 a Sébastien Ogier, el qual a més a més, aconseguia la seva setena victòria de la temporada, incrementant encara més les distàncies al capdavant de la general, ja que el belga completava el ral·li en 4a posició. Jari-Matti Latvala per la seva banda gràcies al seu podi mantenia a ratlla un incipent Dani Sordo.

En l’apartat de marques el balanç era molt favorable per a Volkswagen ja que Dani Sordo i Carlos del Barrio no puntuaven per al campionat i Citroën s’havia de comformar amb els 8 punts del sisè lloc de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els de Wolfsburg aconseguien 40 punts gràcies al 1-3. En la lluita per la tercera plaça, Qatar seguia conservant una breu aventatge d’un sol punt vers l’equip oficial de M-Sport tot i que aquests competien amb dos cotxes.