El diumenge 20 d’agost de 2017 la població de Bostalsee era testimoni per primera vegada en la seva història de la finalització d’una edició del Ral·li d’Alemanya dins el calendari del mundial, concretament corria la 35 edició de la cita teutona i aquesta suposava la desena ronda dins calendari del campionat. El ral·li, que atorgava punts en els certàmens de constructors, pilots, WRC.2, WRC-3 i mundial junior, tenia fins a 68 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 62 prendrien la sortida el dijous 17 d’agost a la primera de les 21 proves especials cronometrades que constaven en el programa amb una distància total competitiva de 309,17 km. 54 dels equips participants aconseguirien completar la jornada dominical i ser presents a la cerimònia de clausura.
Com venia sent habitual en els programes contemporanis dels diferents ral·lis del campionat, l’activitat contra els cronòmetres s’iniciava amb una especial espectacle el dijous al vespre, la qual tenia lloc pels carrers de Saarbrucken amb una gran similitud a les gimcanes. Per sorpresa de tothom, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler s’hi anotaven el millor temps a bord del seu koda Fabia R5 amb un marge de 3 dècimes de segon vers els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Craig Breen i Scott Martin tancaven les posicions de podi provisionals a 1,3 segons de la parella txeca.
La competició més genuïna arrancava divendres al matí, amb 108,51 km cronometrats al llarg de 7 proves especials, 3 d’elles corresponents a una mateixa especial espectacle per la que s’hi competia en tres ocasions i les 4 restants a 2 trams pels que s’hi passava matí i tarda. Dani Sordo i Marc Martí s’imposaven en la primera cronometrada del dia, la primera passada per l’especial espectacle de Waden-Weiskirchen, i els espanyols de Hyundai passaven a liderar el ral·li. La jornada però arrancava amb una pluja fina, la qual convertia les especials en pistes de patinatge i obligava a extremar les precaucions de molts pilots, en aquestes condicions ràpidament la parella de Hyundai perdria el liderat, cedint-lo en mans d’Ott Tänak i Martin Järveoja, els quals s’anotaven el millor registre en la següent especial.
Els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, que tot just feien la seva segona participació a bord d’un Citroën, s’imposaven en la tercera especial del dia per tal d’oferir el quart canvi consecutiu de líder a la ronda, alhora que Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a abandonar la prova en patir una sortida de pista. Una nova passada per l’especial de Waden-Weiskirchen tancava el bucle matinal, la qual no oferia canvis rellevants en la general més enllà del primer escratx de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Per la tarda, en tornar a passar pels trams cronometrats, Ott Tänak i Martin Järveoja s’anotaven dos escratxs de forma consecutiva que permetien a la parella d’M-Sport recuperar el liderat provisional, mentre que la tercera passada per Waden-Weiskirchen servia per oferir a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila la seva dosi de protagonisme als llibres d’història en marcar-hi el seu primer escratx, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, autors del segon millor temps, superaven a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la lluita per la darrera plaça de podi.
Completada doncs l’activitat a les especials del primer dia real de competició, i amb els cotxes de nou al parc tancat de Bostalsee, s’hi arribava amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 5,7 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven les places de podi a 28,2 segons de la parella estoniana i amb només un coixí de 2,4 segons vers els campions mundials en vigència, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
La jornada sabatina tenia en el seu programa 9 proves especials d’una distància total cronometrada de 146,67 km, esdevenint així en la jornada més llarga de l’edició, entre les que hi destacava el respectable tram del Panzerplatte, llurs 41,97 km de distància i sobretot la presència constant de parapets de formigó als vorals, convertien l’especial un any més en la cirereta del ral·li.
El dia començava amb mal peu per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs els belgues se n’anaven llargs en un revolt i en colpejar de costat contra el voral de la carretera, la parella veia com al seu i20 Coupé WRC se li trencava una roda posterior, que no només els hi feia perdre la tercera posició en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sinó que a més a més els impedia fer via cap al següent tram, el Panzerplatte, i per tant els obligava a abandonar la tercera jornada de competició. Pel que fa a Ott Tänak i Martin Järveoja, els estonians s’anotaven un nou escratx i ampliaven una mica més les distàncies vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.
Malgrat patir una punxada lenta a manca de 6 km per a completar el Panzerplatte, la parella estoniana líder seguia obrint distàncies vers els seus màxims perseguidors, més quan al tercer tram del dia, els pilots d’M-Sport s’anotaven de nou l’escratx. Els pilots de Citroën, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, aconseguien revertir la dinàmica amb el millor temps en el quart i últim tram del bucle matinal, si bé l’esforç només els suposava un retall de 2,7 segons als líders, retornant així a les assistències intermèdies havent perdut 17,3 segons vers Ott Tänak i Martin Järveoja, és a dir, a 23 segons de la primera plaça.
En sortir de les assistències cap dels dos primers equips classificats s’anotaria un millor registre, però si que és cert que en la primera meitat del bucle els primers van tenir un major encert, i en la segona els segons eren els qui retallaven distàncies, amb el que els dos equips retornaven al parc tancat separats per 21,4 segons però amb la incomoditat de tenir a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a 8,2 segons de la parella noruega de Citroën.
Per darrera dels campions del món en vigència, Elfyn Evans i Daniel Barritt ocupaven la quarta posició, si bé aquests es trobaven a 1 minut i 18,7 segons dels seus companys d’equip francesos i a 1 minut i 48,3 segons dels seus altres companys estonians, pel que les seves opcions d’entrar a podi passaven per alguna mena d’incidència al llarg de l’etapa dominical, havent de vigilar a més a més a Juho Hänninen i Kaj Lindström els quals entraven al parc tancat a 4,2 segons dels britànics.
Dos trams a doble passada formaven la quarta i última jornada del ral·li, la qual només tenia 51,94 km de lluita contra el cronòmetre, gairebé tants com el Panzerplatte, llur principal handicap residia en l’absència d’assistències intermèdies. Juho Hänninen i Kaj Lindström escalfaven un dels punts calents de la taula en imposar-se en la primera especial del dia, superant així a Elfyn Evans i Daniel Barritt en la lluita per la quarta posició, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, gràcies al seu segon millor registre, aconseguien apropar-se a Ott Tänak i Martin Järveoja alhora que es separaven de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals asseguraven pilotar en clau de campionat després del zero de Finlàndia.
A partir de llavors les distàncies es mantenien bastant neutres entre els primers classificats, tret d’Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals anaven cedint segons tram rere tram, fins arribar al punt de perdre la cinquena posició en la darrera especial cronometrada del recorregut, el Power Stage, en favor del Citroën C3 WRC de Craig Breen i Scott Martin, un tram que per cert guanyaven el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí salvant així parcialment els mobles.
Completades doncs totes les 21 especials cronometrades programades, i amb els 54 equips participants de nou al parc tancat de Bostalsee el diumenge al migdia, es donava finalment per conclòs el 35è Ral·li d’Alemanya, el qual es resolia amb la victòria d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Els estonians invertien un total de 2 hores 57 minuts i 31,7 segons en recórrer els 309,17 km del programa, 16,4 segons menys que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals d’aquesta manera tornaven a pujar a un podi absolut del mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a 30,4 segons dels seus companys de formació, tancaven el podi germànic.
Entre els pilots de vehicles de 4 rodes motrius, però amb un grau de preparació diferent als World Rally Car, el WRC-2, els veterans txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler se n’anaven a dormir el dijous al vespre com els primers líders de classe gràcies al seu escratx absolut. Al llarg del divendres, primera jornada de facto del ral·li, la parella llargament vinculada a koda mantenia la seva posició de privilegi amb dos escratxs més i dos segons millors temps com a resultats més destacables.
Però en la jornada sabatina arribarien els alts i baixos per a la parella líder, doncs amb 5 escratxs en els 6 primers trams del dia, Jan Kopecký i Pavel Dresler obrien una mica de forat vers els francesos d’M-Sport Eric Camilli i Benjamin Veillas, mentre que una punxada en la segona passada pel Panzerplatte, setena especial del dia, suposava la pèrdua minut i mig als txecs i amb ells el liderat.
Jan Kopecký i Pavel Dresler es negaven a llençar la tovallola, però malgrat imposar-se en 4 de les 6 especials que restaven al programa i anotar-se el segon millor temps en les altres dues restants, la parella txeca es quedava a 48,1 segons d’Eric Camilli i Benjamin Veillas que s’anotaven així la seva primera victòria de la temporada.
En clau de campionat però, la victòria del pilot francès era insuficient com per evitar que Pontus Tidemand revalidés la seva corona mundial, doncs amb un paper bastant discret i pensant en clau de campionat, el suec completava el ral·li en la tercera posició i sumar així 15 punts, suficients per a proclamar-se campions.
En categoria WRC-3, la reservada als pilots de vehicles de dues rodes motrius, els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez esdevenien els primers líders gràcies a imposar-se en l’especial espectacle de dijous al vespre, si bé en quan l’activitat es desplaçava als trams genuïns, aquests perdien la seva posició de privilegi en favor dels francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, no sense produir-se un petit estira i arronsa entre tots dos equips, que acabaria amb el Ford Fiesta R2 de la parella catalana en molt males condicions obligant-los a abandonar la jornada competitiva per la tarda.
Els líders encara serien a temps d’ampliar distàncies en la primera especial sabatina, però en la primera passada pel Panzerplatte, aquests feien un aterratge molt brusc i doblegaven l’eix posterior del seu cotxe, facilitant que els locals Julius Tannert i Jürgen Heigl els rellevessin al capdavant de la classificació.
Els reenganxats Nil Solans i Miquel Ibañez anaven marcant el ritme de la categoria pel matí, mentre que per la tarda, i ja amb el seu cotxe reparat, Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye eren els amos i senyors dels millors temps. D’altra banda Julius Tannert i Jürgen Heigl es mantenien allunyats dels problemes i gràcies a això els alemanys retronaven al parc tancat de Bostalsee amb 10 minuts i 45,5 segons de marge vers els francesos Raphaël Astier i Frédéric Vauclare, una eternitat tenint en compte el tràmit que suposava la jornada dominical.
Sense massa història més, el ral·li es completava amb la victòria de la parella local, mentre que en clau de campionat el català Nil Solans esdevenia campió del món en categoria WRC-3, no pas en categoria Junior, doncs si bé només Raphaël Astier i Frédéric Vauclare eren els únics que hi competien fora de la classe, la diferent manera de comptabilitzar els punts aconseguits, obligava la parella catalana a esperar una mica més.
En el campionat reservat a pilots, el podi que sumava Sébastien Ogier a la cita germànica, combinat amb el zero que s’emportava el belga Thierry Neuville, permetia al campió mundial provençal desfer la igualada amb la qual els dos pilots arribaven a la cita, aconseguint un coixí de 17 punts a manca de celebrar-se tres rondes. D’altra banda, la victòria que s’hi anotava Ott Tänak, permetia al pilot estonià obrir encara més el gap que el separava de Jari-Matti Latvala i el deixava en condicions d’aspirar a posicions més altes.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
177 |
|
Thierry Neuville |
160 |
|
Ott Tänak |
144 |
Per quart ral·li de la temporada, M-Sport situava dos dels seus Ford Fiesta dalt del podi, amb el que el preparador britànic es feia encara més fort al capdavant de la provisional, obrint en 30 punts el coixí que els separava de Hyundai, clars favorits a l’arribava a la cita germànica, i en 20 punts més en relació a Toyota, equip que de presentar-se com la ventafocs del campionat, s’estava mostrant força regular
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
M-Sport |
325 |
|
Hyundai |
261 |
|
Toyota |
213 |