La 33ena edició del Ral·li d’Alemanya suposava la novena ronda en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, la qual finalitzava el diumenge 23 d’agost de 2015 a Trier, seu habitual del ral·li. La cita alemanya era puntuable per als certàmens de pilots, marques, WRC-2, WRC-3, la Copa R-GT i la Copa Drive Dmack, el que elevava la llista d’inscrits fins als 78 equips. D’aquests, 74 iniciaven el divendres 21 d’agost a celebrar les primeres cronometrades d’un total de 21 que composaven el recorregut, el qual tenia una distància de 374,43 km. 56 equips van poder completar la última de les proves especials i ser presents a la cerimònia de finalització de la cita germànica.
Volkswagen venia disposada a treure’s la gran espina que duien clavada en el ral·li de casa, doncs en les dues últimes edicions en les que el equip havia estat present de manera oficial al màxim nivell, només podien comptar amb un podi, el 3r lloc que havien aconseguit els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en l’anterior edició de 2014. Ja en el tram de proves el millor temps era pels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguits de precisament Andreas Mikkelsen i Ola Fløene mentre que els pilots número 1 de l’equip alemany, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, decidien no arriscar després de patir un ensurt.
Divendres es van començar a celebrar les primeres proves cronometrades del ral·li entre les vinyes de Mosel, en les que els pilots de Volkswagen van continuar amb la seva demostració de força. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven set de les vuit proves especials cronometrades que composaven la primera jornada, mentre que el millor temps en la tercera especial cronometrada del dia, la que s’escapava de les mans dels campions mundials, era obra de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. La superioritat dels cotxes alemanys no acabava aquí, doncs els tres Polo R WRC van aconseguir ocupar les tres primeres posicions en totes les especials cronometrades del divendres tret de la última, en la que el Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí va aconseguir classificar-se en tercera posició. Si bé també cal destacar que en la quarta prova cronometrada, els pilots de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle assolien el tercer temps escratx ex-aequo amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.
Arribats a la neutralització de la primera etapa doncs els tres Volkswagen Polo R WRC ocupaven les tres primeres posicions provisionals amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al capdavant seguits de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 9,5 segons i els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en tercera posició a 34,9 segons dels seus companys d’equip. El primer grup de pilots perseguidors els haviem d’anar a buscar a més d’un minut dels líders, on els Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí i dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, guanyadors de les dues últimes edicions del ral·li alemany es trobaven separats per només 1,9 segons.
En sentit negatiu destacaven els polonesos Rubert Kubica i Maciej Szczpaniak, a qui a més d’arrossegar una penalització de cinc minuts per haver canviat el motor del seu Ford Fiesta RS WRC se’ls hi afegia una sortida de pista amb pèrdua de parabrises inclosa en la penúltima especial cronometrada del dia. Tanmateix la parella oficial de Citroën formada pel pilot nor-irlandès Kris Meeke i el seu copilot irlandès Paul Nagle patien una sortida de pista en la sisena especial cronometrada del dia que malmetia les seves suspensions, enfonsant-los en la general provisional quan eren l’equip amb més capacitat de pressionar als tres Volkswagen.
La segona jornada, la més llarga de totes tres del ral·li i que es caracteritzava per emprar pistes encimentades d’entrenament dels tancs alemanys, els Panzer, s’iniciava dissabte a primera hora del matí. Si bé es mantenia el domini dels Volkswagen en quan a l’autoria dels millors temps, altres cotxes aconseguien avantposar-se a algun o dos dels Polo R WRC en certes proves especials cronometrades.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb quatre escratxs de les cinc especials cronometrades del bucle del matí, aconseguien estirar una mica les distàncies vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals guanyaven l’especial en la que no ho feien els provençals pel matí i deprés de passar pel reagrupament i assistències de mitja jornada aconseguien escurçar tímidament les distàncies amb dos escratxs consecutius. Arribats a la segona passada per Panzerplatte Lang, de 45,61 km de distància, els líders donaven un cop de gràcia en incrementar en 15,3 segons les distàncies que tenien amb els seus companys d’equip finlandesos, el que pràcticament equivalia a doblar la diferència de temps acumulada. Un últim escratx dels campions mundials deixava als dos equips oficials Volkswagen separats per 33,8 segons en acabar la jornda de competició.
Els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la seva banda vivien aliens al duel que mantenien els seus companys d’equip i s’asseguraven de conservar la seva tercera plaça, doncs malgrat perdre més d’1 minut amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els pilots de Volkswagen amb prou feines cedien 5 segons vers els quarts classificats, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí.
Precisament Dani Sordo i Marc Martí juntament amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul formaven un altre dels punts calents del ral·li, els belgues aconseguien superar als seus companys d’equip al terme de la segona prova especial cronometrada del dissabte després de classificar-se en els dos primers trams per davant dels espanyols. Les posicions es van mantenir fins a la celebració de la primera passada per Panzerplatte Lang, la cronometrada reina del ral·li, en la que els espanyols aconseguien recuperar la quarta plaça provisional amb 6,7 segons de marge. Aquesta diferència de temps al llarg de la tarda s’aniria estirant i arronsant per situar-la en els 9,5 segons definitius de la neutralització d’etapa.
L’etapa dominical, amb només dos trams que es celebraven a doble passada i per tant molt poca distància cronometrada que els participants tenien per endavant i unes distàncies entre els primers classificats prou importants, va tenir molt poca història més enllà de l’escratx en la primera especial per part dels britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt, el que suposava el primer escratx d’un cotxe diferent a un Volkswagen. L’escratx va ser anecdòtic, doncs els pilots de Volkswagen van tornar a la feina i guanyaven les tres proves cronometrades que tenien per endavant, en les que sense incidents rellevants, l’interés residia en saber qui s’adjudicaria els punts extra del «Power Stage». Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van patir un ensurt i van decidir no arriscar en la última especial cronometrada del ral·li, pel que els 3 punts extra van ser per a Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila que rebaixaven el crono marcat per Kris Meeke i Paul Nagle així com el de Dani Sordo i Marc Martí que obtenien 2 i 1 punt extra respectivament.
Completats doncs els 374,43 km cronometrats del 33è Ral·li d’Alemanya sense cap incident important, Volkswagen es podia treure finalment l’espina que tenia clavada en situar els seus tres cotxes en el podi de Trier. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven el recorregut en un temps de 3 hores 35 minuts i 49,5 segons, és a dir, en 23 segons menys que els seus companys d’equip finesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene repetien el tercer lloc que havien aconseguit l’any passat a 1 minut i 56,6 segons dels seus companys francesos.
Entre els cotxes de categoria WRC-2 les dues primeres etapes, que pràcticament englobaven el 80 % de la distància cronometrada, eren un passeig marcial dels dos Škoda Fabia R5 oficials, especialment el pilotat pels veterans txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, els quals marcaven consecutivament els 10 primers escratxs del ral·li més el que aconseguien en la primera passada per l’especial reina Panzerplatte Lang. Tot i no atacar tan intensament en la tercera i última etapa, els txecs que feien una de les seves poques aparicions en el mundial aconseguien incrementar la distància vers els segons classificats fins a situar-la per sobre dels 4 minuts.
A efectes de campionat, el qatarí Nasser Al-Attiyah, qui estrenava un Fabia R5 a la cita germànica, es situava com a líder de la taula provisional per 2 punts en combinar el seu quart lloc al ral·li amb el zero que s’enduia el per llavors líder Esapekka Lappi, a qui un accident en la segona especial cronometrada l’obligava a acollir-se al rally-2 enfonsat en la provisional.
En el campionat WRC-3 la cita va tenir molt poca història, doncs els italians Andrea Crugnola i Michele Ferrara eren els únics inscrits al ral·li amb el seu Renault Clio RS R3T. Per tant de completar el recorregut, els transalpins tenien la victòria assegurada. I així va ser, el que donava una forta empempta al pilot en la taula provisional del campionat, en la que pujava fins al tercer lloc provisional peró a 23 punts del primer classificat, el francés Quentin Gilbert.
La Copa R-GT combinava proves de l’Europeu de Ral·lis amb algunes del Mundial, sent totes elles sobre asfalt, superficie més adeqüada per aquest tipus de cotxes. Només dues parelles franceses feien acte de presència al ral·li alemany amb els seus respectius Porsche 911 997 GT3, eren Romain Dumas i Denis Giraudet i François Delecour i Dominique Savignoni. Els primers, que pilotaven la versió RS 4.0 del cotxe alemany, guanyaven les 7 primeres especials cronometrades del ral·li, acumulant una distància superior als 2 minuts i mig vers el Cup que pilotaven François Delecour i Dominique Savignoni, als quals una fuita d’aigua en la última cronometrada del divendres, els deixava a l’estacada i amb 10 minuts de penalització en acollir-se al rally-2.
Romain Dumas i Denis Giraudet tot i guadir de més de 12 minuts i mig de marge, van seguir obrint forat, més quan els seus únics rivals es sortien de la traçada en la primera passada pel Panzerplatte Lang, pel que els pilots pràcticament només s’havien de preocupar de dur el seu 911 d’una peça fins a la conclusió del ral·li. Amb pràcticament tot fet quan mancaven dos especials per completar el recorregut, François Delecour i Dominique Savignoni aconseguien finalment marcar els seus primers i únics escratxs al ral·li.
A efectes de campionat però, François Delecour era ferm líder amb la victòria aconseguida al Monte-Carlo i els dos segons llocs d’Ypres i d’Alemanya, el que permetia al veterà pilot acumular 61 punts, mentre que Romain Dumas es situava en segona posició del campionat amb 43 punts recuperant-se així de l’abandonament de Bèlgica.
A la Drive Dmack Cup el ral·li es va plantejar en les seves primeres especials cronometrades com una lluita tancada entre els belgues Ghislain de Mevius i Johan Jalet i els britànics Tom Cave i Craig Parry. La lluita però va tocar final quan a la cinquena especial cronometrada de la prova els britànics patien un accident, deixant llavors als líders belgues amb un marge bastant comfortable de més de mig minut sobre el neerlandès Mats van den Brand i el belga Martijn Wydaeghe, marge que el fill de l’ex-pilot de ral·lis vencedor del campionat de producció l’any 1992 elevaria fins a fregar al minut amb un temps brutal en la sisena especial cronometrada del recorregut. Tot i el coixí acumulat en el primer quart del ral·li, els belgues aconseguien sumar 12 escratxs més en les 15 proves especials cronometrades que restaven per celebrar-se, amb el que la seva victòria en la categoria era inqüestionable.
En clau de campionat, tot i el fantàstic ral·li de Ghislain de Mévius, aquest només arribava fins la quarta posició provisional, doncs l’abandonament de Portugal pesava molt en un campionat tan curt. Per davant el norueg Marius Aasen es mantenia líder per 5 punts sobre el finlandès, també fill d’ex-campió mundial, Max Vatanen que a Alemanya sumava el seu quart podi en quatre proves. El britànic Tom Cave perdia gas en només poder sumar 2 punts corresponents als 2 escratxs aconseguits en les primeres especials cronometrades.
En el campionat de pilots la sisena victòria de Sébastien Ogier de la temporada, així com el vuitè podi de nou possibles, permetia al campió mundial encarar la revàlida del títol amb força calma en la recta final del calendari doncs el coixí que tenia vers el seu company Jari-Matti Latvala s’acostava als 100 punts. Andreas Mikkelsen per la seva banda, gràcies al sisè podi que sumava al llarg de la temporada, superava al seu comaptriota Mads Østberg per vuit punts.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier
|
207 |
|
Jari-Matti Latvala |
114 |
|
Andreas Mikkelsen |
98 |
En el campionat de constructors, el domini dels pilots de Volkswagen es traduia en el quart doblet de la temporada, el que permetia als de Wolfsburg arribar als 300 punts. Hyundai per la seva banda gràcies a situar els seus dos cotxes just per darrera dels cotxes alemanys, es situava en segona posició del campionat, superant a Citroën que a Alemanya no quallava una bona actuació.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
300 |
|
Hyundai |
161 |
|
Citroën |
148 |