Trèveris, la ciutat considerada com la més antiga de tot Alemanya, es retrobava un any més amb la familia del mundial de ral·lis per tal de tancar la 26ena edició del Rally d’Alemanya el diumenge 19 d’agost de 2007. La cita, desena entre un total de setze en el calendari del campionat del món de ral·lis, entregava punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com en el campionat júnior, el que aplegava fins a 107 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests, 102 esdevenien en participants en baixar per la protocol·lària per la rampa de sortida, emplaçada també als peus de la monumental «Porta Nigra» romana, el dijous 16 d’agost. 88 formacions participants aconseguien superar les 19 proves especials cronometrades d’una corda de 356,27 km.
A diferència de les edicions anteriors, de cara a la de l’any 2007 el parc tancat s’ubicava a les afores de Trèveris, concretament en el seu Messepark, abandonant així el llac artificial per al lleure de Bostalsee i que tants problemes havia donat en les jornades de pluja. Amb sortida del parc tancat el divendres 17 d’agost a 2 quarts de 10 del matí, la primera etapa del programa tenia en el seu itinerari 3 trams cronometrats que es dibuixaven entre les vinyes de la vora del riu Mosel·la, els quals en disputar-se matí i tarda, s’assolien les 6 proves especials cronometrades de 128,60 km de corda competitiva i que els més matiners començaven a donar per conclosa en passar 1 minut de 3 quarts de 8 del vespre.
Els vencedors de les 5 últimes edicions del ral·li, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, s’imposaven en les dues primeres proves especials del programa, si bé els oficials de la marca dels dos galons no aconseguien massa renda de segons vers els seus més immediats perseguidors, un grup capitanejat per un vell conegut del panorama mundialista, el belga François Duval i el francès Patrick Pivato, qui retornaven al certamen als comandaments d’un dels antics Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos i amb el suport de la Federació Belga d’Automobilisme.
Els del Xsara WRC aconseguien batre al segon dels Citroën C4 WRC oficials en les dues primeres proves especials, el pilotat pel càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, si bé en la segona prova especial del bucle matinal, aquests també eren superats pels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui es refeien així de la desfeta inicial.
En la tercera prova especial, última del bucle matinal, François Duval i Patrick Pivato aconseguien per primera vegada en l’edició anotar el millor temps, i just per davant dels 2 Citroën C4 WRC així com del Ford Focus RS WRC’07 de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el què en el moment de retornar a Trèveris per a la posada a punt de les mecàniques de mitja etapa, 5,8 segons separaven als dos ex companys de l’equip Citroën de l’any 2005, mentre que Dani Sordo i Marc Martí tancaven les places de podi a 8,5 segons dels líders i per 5,5 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
A la represa saltava una altra sorpresa, quan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen batien per mig segon el registre de François Duval i Patrick Pivato i esdevenien així en els pilots més ràpids en completar la segona passada per la primera cronometrada del bucle post meridional. Alhora Dani Sordo i Marc Martí s’envirollaven cap a les acaballes de la cronometrada i el contra temps els hi suposava perdre la tercera posició per 9 dècimes de segon vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
En la cronometrada més llarga de la jornada, François Duval i Patrick Pivato seguien escurçant distàncies amb els líders gràcies a una nova victòria de tram, deixant les distàncies entre les dues parelles francòfones en 1,7 segons, mentre que Dani Sordo i Marc Martí tornaven a ser batuts, en 7 dècimes de segon, per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen arran d’uns problemes de motor, veient així com la recuperació de la plaça amb dret a dutxa dominical d’escumós s’allunyava.
Chris Atkinson i Stéphane Prévot reclamaven la quota de pantalla en el resum diari televisiu per als cotxes blaus de la formació de la Constel·lació de les Plèiades, en aconseguir el millor temps en la sisena i última prova especial de la jornada, mentre que François Duval i Patrick Pivato havien de conformar-se novament amb el segon millor temps. Un resultat però que no els privava d’aconseguir el lideratge de la provisional just en el moment d’enfilar cap al parc tancat de Trèveris.
Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda, prenien la sortida en el darrer tram 6 minuts tard a causa dels seus problemes de motor, el que els suposava 1 minut de penalització, però tot se n’anava en orris quan el propulsor es trencava sobre el vuitè quilòmetre de la darrera prova especial, deixant a la parella espanyola a l’estacada, alhora que perjudicava enormement els plans de Citroën que hi comptaven amb un bon resultat per part dels seus pilots per tal d’escurçar distàncies amb els líders de Ford.
Així doncs, a quarts de 8 del vespre, hora d’entrada al parc tancat de final d’etapa, 1,3 segons separaven a François Duval i Patrick Pivato de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 17,4 segons del temps de l’equip finançat per la Federació Belga d’Automobilisme i per tan sols 5,3 segons de marge amb els seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Una tercera formació finlandesa, la formada per Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, eren cinquens a bord d’un altre Citroën Xsara WRC, si bé de l’equip Astra, a 1 minut i 4,2 segons dels líders provisionals, però sense a penes pressió per darrera, doncs Petter Solberg i Phil Mills danyaven la direcció del seu Subaru Impreza S12B WRC en la sisena prova especial i es despenjaven a la taula.
La primera de les 96 parelles participants que restaven en actiu en el parc tancat de Trèveris, iniciava la segona etapa del ral·li a les 7 en punt del matí del dissabte 18 d’agost. Un bucle de 4 trams, amb una assistència remota intermitja entre la segona i la tercera especial a Konken, es disputava en dues ocasions, destacant especialment el darrer d’ells, l’Arena Panzerplatte, que amb 30,55 km de lluita contra el cronòmetre, esdevenia el més llarg de tot el programa de l’edició. Una activitat que finalitzava, com en l’etapa anterior, en passar 2 minuts de 3 tres quarts de 8 del vespre i que en total suposava afegir 164,86 km cronometrats al rutòmetre competitiu.
François Duval i Patrick Pivato sortien disposats a defensar el seu lideratge, però les humitats presents al ferm, així com uns compostos massa freds, jugaven una mala passada a la parella, qui en protagonitzar una espectacular virolla a alta velocitat, així com una lleugera sortida de pista, s’hi deixaven 16,8 segons vers el registre guanyador de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el cronòmetre darrera de la parella finlandesa de Ford i ambdues formacions aconseguien guanyar una posició a la classificació provisional, en detriment dels seus companys de fromació, així com dels pilots de l’equip Kronos respectivament.
Els líders refermaven la recuperació de la primera plaça en establir el millor temps en el segon repte cronometrat sabatí, mentre que la manca de confiança i seguretat seguia fent sangria en els temps de François Duval i Patrick Pivato, qui feien cap al reagrupament de Konken en quarta posició a 6 i 4 dècimes de segon de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen respectivament.
A la represa, el caps de files de la formació de l’oval blau superaven als escuders de l’equip anglosaxó en aconseguir la seva primera, i posteriorment única, victòria de tram a l’edició, i es feien així amb la segona plaça a la classificació provisional. Mentrestant que la reacció de François Duval i Patrick Pivato seguia sense arribar en les especials emplaçades a les zones d’entrenament militar, els seus companys d’equip austríacs, Manfred Stohl i Ilka Minor, qui hi lluïen una decoració especial, eren baixa al ral·li per accident.
Al Panzerplatte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen trepitjaven una placa de fang que un altre participant havia llençat prèviament a la traçada i en lliscar una mica en una secció ràpida, aquests colpejaven lateralment contra una bala de palla danyant lleugerament el seu flanc esquerre. Un incident que els feia perdre prou temps com per concedir la darrera posició de podi per 5 dècimes de segon a François Duval i Patrick Pivato.
Per davant Sébastien Loeb i Daniel Elena establien per segona vegada al llarg del bucle matinal, el temps de referència per a la resta dels participants a l’edició, un registre que gràcies al qual, els líders retornaven al Messepark de Trèveris amb 26,7 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 41,8 segons en relació a François Duval i Patrick Pivato.
Després d’haver fet un àpat per a recuperar forces i haver posat a punt les mecàniques, els participants es tornaven a afrontar a les 4 proves especials del matí amb una sort relativament similar. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen demostraven tenir ben presa la mida a la primera especial del bucle en repetir la victòria de tram del matí, gràcies a la qual els finlandesos restaven a 2 dècimes de segon del darrer graó del podi.
Chris Atkinson i Stéphane Prévot tornaven a inscriure els seus noms com els vencedors d’una especial abans d’entrar a les assistències remotes de Konken, mentre que entre els dos aspirants a tancar el podi, el gap s’eixamplava en 1 segon. Acte seguit, en un duel que distava molt d’estar resolt, en la cronometrada prèvia al Panzerplatte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen llevaven la tercera plaça a François Duval i Patrick Pivato per només 2 dècimes de segon, alhora que els líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, aturaven altra vegada el cronòmetre abans que ningú.
Uns 30,55 km cronometrats del Panzerplatte que tornaven a donar com a vencedors d’una especial a Chris Atkinson i Stéphane Prévot, si bé l’australià i el belga de Subaru poc més tenien a fer, després d’haver perdut més de 8 minuts arran d’una sortida de pista en la segona prova especial del divendres. Alhora, François Duval i Patrick Pivato aconseguien el tercer millor temps, just per darrere dels líders de la taula provisional, i el belga i el francès es feien així altre cop amb la tercera posició en el moment de retornar al parc tancat.
A quarts de 8 del vespre del dissabte 18 d’agost de 2007 doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena encapçalaven la classificació per 37,8 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, una distància que si es mesurava en relació a François Duval i Patrick Pivato arribava fins als 50,4 segons i des de la perspectiva de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fins als 55,5 segons. Una avaria en un amortidor en la segona passada pel Panzerplatte, així com una avaria hidràulica en la seva disputa prèvia, endarreria suficientment a Toni Gardemeister i Jakke Honkanen com per a aquests perdessin la cinquena posició per 2,7 segons vers els txecs Jan Kopecký i Filip Schovánek, qui fitxaven a 2 minuts i 48,7 segons dels líders, és a dir a una distància molt remota dels equips capdavanters.
La tercera i última etapa comptava amb 5 proves especials en el seu programa de 62,81 km cronometrats, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, més una especial espectacle urbana a Trèveris entremig. El principal handicap de la competició dominical, que s’iniciava a les 8 en punt del diumenge 19 d’agost, residia en l’absència d’assistències.
En un terreny que els va portar a liderar la classificació provisional, les vinyes de la riba del Mosel·la, François Duval i Patrick Pivato sortien amb el ganivet entre les dents per tal d’assegurar-se la posició de podi que ocupaven. La parella que pilotava un Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos, es feia amb un ple de victòries de tram al llarg de la jornada, gràcies al qual no només s’asseguraven la plaça de podi, sinó que a més a més es presentava a la línia de sortida de la darrera cronometrada del programa a tan sols 5,6 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i a 28,9 segons dels líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui clarament estaven administrant esforços, pel que qualsevol contingència podia canviar el podi final del ral·li.
Contingència que va ocórrer quan la parella finlandesa del Ford número 3, que havia estat sòlidament en la segona posició des de l’equador de l’etapa prèvia, es desconcentrava amb una vaca que hi havia al voral i se n’anava una mica llarg en el següent revolt. En trepitjar la gespa a alta velocitat, els nòrdics s’envirollaven malmetent la part posterior del seu Ford Focus RS WRC i aquests hi acabaven concedint una vuitantena de segons, suficients com per caure des de la segona fins a la quarta posició, concretament a 17,4 segons del registre dels seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Amb tot el programa completat, el públic aplegat al voltant del podi que s’emplaçava als peus del monument per excel·lència de la vila, la “Porta Nigra”, i els rellotges indicant que eren les 3 en punt de la tarda, Sébastien Loeb i Daniel aconseguien el seu sisè Ral·li d’Alemanya consecutiu en completar els 356,27 km cronometrats amb un temps de 3 hores 27 minuts i 27,5 segons, un registre que suposava un marge final de 20,3 segons per davant de qui precisament més difícil els hi havien posat la consecució d’aquesta victòria, la parella formada per François Duval i Patrick Pivato. El tercer graó del podi era finalment per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui completaven el recorregut a 1 minut i 19,1 segons dels guanyadors de la prova.
Amb un ple de victòries de tram al llarg de la primera etapa, els txecs Martin Prokop i Jan Tománek retornaven a Trèveris al capdavant de la classificació júnior amb 1 minut i 6 dècimes de segon de marge en vers els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk i de 2 minuts i 6,1 segons amb el zimbabuès Conrad Rautenbach i el britànic David Senior.
Amb un coixí de segons més que suficient, els líders sortien a controlar la classificació al llarg del dissabte, donant l’alternativa principalment a la parella estoniana de Suzuki, qui davant l’absència dels seus caps de files suecs, amb problemes amb la seva llicència de pilotatge, esdevenien la punta de fletxa de la formació nipona.
Martin Prokop i Jan Tománek donaven respectius cops de timó en les dues passades per l’Arena Panzerplatte, així com en la cronometrada prèvia en la seva primera disputa matinal, gràcies als quals els pilots se n’anaven a descansar el dissabte a la nit amb 53,5 segons de marge en el seu haver vers Urmo Aava i Kuldar Sikk, mentre que Conrad Rautenbach i David Senior havien concedit quelcom més de mig minut i es trobaven ja a 2 minuts i 43,2 segons dels líders.
En aquest context, la breu jornada dominical esdevenia un mer tràmit que es resolia sense incidents i amb la victòria de Martin Prokop i Jan Tománek amb un temps de 3 hores 52 minuts i 26,9 segons, registre que els suposava un marge final de 49,5 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk i de 2 minuts i 15,9 segons amb Conrad Rautenbach i David Senior.
Per al de Jihlava aquesta era la seva primera victòria de la temporada, gràcies a la qual el pilot sumava un total de 16 punts, justament la meitat dels que portava el nou líder del certamen i segon classificat a la prova, l’estonià Urmo Aava. Així doncs, els problemes amb la seva llicència de pilotatge, suposaven a Per-Gunnar Andersson perdre el lideratge de la classificació provisional per 4 punts.
En la taula general provisional del certamen de pilots, tot i l’errada de Marcus Grönholm en l’última especial cronometrada, el gegant finlandès continuava liderant la classificació, ara però amb 8 punts vers el seu màxim rival, el francés i guanyador de la prova Sébastien Loeb. Per darrera d’ells s’hi mantenia Mikko Hirvonen, que de passada incrementava distàncies amb Petter Solberg i Dani Sordo, els seus perseguidors.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm
|
80 |
|
Sébastien Loeb |
72 |
|
Mikko Hirvonen |
63 |
En el campionat reservat a constructors, Ford sumava un punt més que Citroën en un esdeveniment que a priori era favorable als de Versalles, gràcies al tercer i quart lloc aconseguits per les seves dues parelles finlandeses, mentre que els francesos es quedaven en solitari amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per darrera d’ells, Subaru també mantenia les distàncies amb Stobart-Ford, doncs tots dos equips aconseguien un rendiment de 5 punts, pel què els japonesos de Prodrive conservaven la tercera plaça provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
143 |
|
Citroën |
102 |
|
Subaru |
53 |