Ral·li Alemanya 2004

Amb la monumental «Porta Nigra» de Trèveris com escenari de cerimònies, el diumenge 22 d’agost de 2004 finalitzava el 23è Ral·li d’Alemanya, desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda germànica entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, el que permetia als organitzadors de l’edició presentar una llista oficial d’inscrits amb 69 parelles de noms, sent totes elles presents al parc tancat de Bostalsee el divendres 20 d’agost, per tal de disputar un recorregut composat per 24 proves especials cronometrades d’una corda total de 411,06 km, distància completada per 41 formacions participants.

La primera etapa del ral·li arrancava a les 9 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de Bostalsee, un llac artificial construït a les acaballes dels anys 70 per al lleure dels vilatans. Per davant, els equips participants tenien un total de 8 proves especials cronometrades de 135,02 km de distància, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 4 trams. Les 3 primeres cronometrades es caracteritzaven per celebrar-se entre les vinyes de la riba del Mosel·la, i per tant aquestes tenien un número de forquilles molt elevat, així com uns desnivells molt pronunciats, mentre que la quarta i última era una ascensió a la muntanya de Peterberg, propera al parc tancat. Una activitat que finalitzava per a la primera formació en completar les assistències programades a quarts de 7 de la tarda, havent-se de trobar tots els participants en règim de parc tancat en quan els rellotges indiquessin que eren 2 quarts de 10 del vespre.

A la dificultat d’haver d’afrontar les especials sense les notes dels respectius “ouvreurs”, la variabilitat meteorológica, en forma de ruixats que en certs moments van ser molt intensos, afegia més dificultat encara a les característiques especials germàniques. 

El madrileny Carlos Sainz i el seu copilot català Marc Martí aconseguien aturar el cronòmetre amb el millor registre en la primera prova especial del programa, el que en bona lógica els donava el rol de ser els primers líders de l’edició. La parella de Citroën hi aconseguia un marge de 2,5 segons amb els seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els catalans de Mitsubishi Dani Solà i Xavier Amigó eren tercers a 4,4 segons dels líders i per 7,6 segons amb el Subaru Impreza S10 WRC dels campions mundials Petter Solberg i Phil Mills.

Alhora, en el transcurs d’aquesta mateixa primera prova especial cronometrada, es recollia la primera baixa d’entitat, quan amb prou feines havien celebrat uns centenars de metres, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien obligats a abandonar la prova en arrancar una roda del seu 307 WRC.

Els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot esdevenien els pilots més ràpids al terme de la segona prova especial, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’havien de tornar a conformar en obtenir el segon millor temps a 8 dècimes de segon del registre de referència establert pels pilots de la marca de l’oval. Emperò no tot era negatiu per als francòfons de la marca dels dos galons, doncs aquests hi aconseguien superar en escreix els 2,5 segons de marge que els hi portaven Carlos Sainz i Marc Martí, i per tant el madrileny i el molinenc perdien el lideratge de la classificació provisional en favor dels seus companys d’escuderia.

Dani Solà i Xavier Amigó trepitjaven unes humitats mentre intentaven frenar el seu Mitsubishi Lancer WRC oficial, i l’osonenc i el gironí es veien obligats a abandonar el ral·li en estavellar-se frontalment contra un arbre. La vacant que deixaven els pilots de la marca dels tres diamants vermells en les posicions de podi, la passaven a ocupar François Duval i Stéphane Prévot, qui en la tercera prova especial que es disputava a la riba del Mosel·la, repetien autoria del millor temps, per tal de restar a 2,4 segons de la posició de Sébastien Loeb i Daniel Elena, alhora que arrabassaven la segona plaça a la parella espanyola de Citroën.

Les distàncies eren curtes i la reacció dels guanyadors de les dues darreres edicions de la prova germànica, tanmateix les dues primeres dins el calendari mundial, era necessària. Els francòfons de Citroën s’imposaven en l’ascensió a Peterberg i aquests s’endisaven en les assistències que es programaven a mitja etapa al parc de Bostalsee amb 3,5 segons de marge vers François Duval i Stéphane Prévot, segons a final de tram també, i 15,3 segons amb Carlos Sainz i Marc Martí.

La reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena trobava continuïtat al llarg de la tarda i aquests s’avesaven a les victòries de tram després d’haver dinat, en tan en quan aquests establien el temps més baix en totes i cadascuna de les proves especials que es programaven en el bucle a 4 per tal d’anar eixamplant distàncies al capdavant de la classificació provisional.

Carlos Sainz i Marc Martí feien una millor elecció de compostos en les seves Michelin, el que permetia al madrileny i al català aconseguir el segon millor temps en les 3 proves especials celebrades entre les vinyes germàniques, un rendiment que els situava en segona posició al terme de la primera especial post meridional, per tal d’aconseguir un cert coixí de segons en relació a François Duval i Stéphane Prévot, qui experimentaven una caiguda en el seu rendiment, en patir una avaria hidràulica en el seu Focus RS WRC’04 i haver d’accionar les velcoitats manualment.

En el segon ascens i descens al mont Peterberg, els campions mundials Petter Solberg i Phil Mills trencaven la successió de doblets dels pilots de la marca dels dos galons i amb aquest resultat els de Subaru, els quals sobre asfalt mullat eren uns pilots a tenir en compte, s’acostaven a les places d’honor, quelcom que hores abans semblava bastant dificil.

Superades les assistències a manca d’uns 10 minuts per a 3 quarts de 7 de la tarda, els primers participants estaven habilitats a fer entrada al parc tancat de Bostalsee, una maniobra que tots aquells que volguessin continuar competint, havien de realitzar abans de 2 quarts de 10 del vespre. Instant en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven la classificació per 26,5 segons de marge amb els seus companys Carlos Sainz i Marc Martí i per 58,5 segons en relació a François Duval i Stéphane Prévot. Petter Solberg i Phil Mills eren quarts a 12,3 segons dels belgues de Ford, mentre que rere seu la classificació començava a trencar-se amb el segon dels Ford, el pilotat per l’estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park, a 2 minuts i 7 dècimes de segon dels líders, és a dir a 49,9 segons dels pilots de Subaru.

En passar 2 minuts de 2 quarts de 9 del matí del dissabte 21 d’agost, arrancava la segona jornada del ral·li, la qual en el seu itinerari hi constaven fins a 9 proves especials cronometrades de 177,66 km competitius, les quals, en la seva majoria, discorrien pel complex d’entrenament militar de Baumholder, terreny prohibit per a la circulació i on no era estrany trobar pistes de formigó dissenyades per als tancs i on el perill residia en els «Hinkelstein», una mena de parapets discontinus d’aquest mateix material a tocar de pista i que per tant no deixaven marge d’error als pilots, més quan el ferm es trobava en unes condicions tan lliscants. Unes 9 proves especials que finalitzaven en retornar al parc tancat en passar 1 minut de les 9 del vespre i que sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, més una especial urbana a les afores de Sankt Wendel per tal de tancar les hostilitats vers el cronòmetre.

La primera especial cronometrada del dia era neutralitzada a causa de l’espectacular accident que patien els francesos de Mitsubishi Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, motiu pel qual als principals equips participants se’ls hi donava el temps marcat pel Subaru Impreza S10 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.

Els dos equips oficials de Ford composats per François Duval i Stéphane Prévot i per Markko Märtin i Michael Park, es reivindicaven marcant els millors temps en la segona i tercera prova programada del dia, si bé els belgues de la marca anglosaxona de l’oval blau, amb prou feines aconseguia retallar un parell de segons amb Carlos Sainz i Marc Martí, qui tanmateix concedien segon i escaig en vers els seus companys d’equip líders.

El bucle matinal es tancava amb la primera passada pel mític tram del Panzerplatte, el qual es cobrava el tribut de la seva fama, en tan en quan aquest resultava ser neutralitzat després del fort accident de Petter Solberg i Phil Mills. Abans però, Sébastien Loeb i Daniel Elena estigueren a temps d’anotar-se la seva primera victòria de tram de la jornada, gràcies a la qual els de Citroën aconseguien un bon feix de segons en vers als seus rivals, tret de Carlos Sainz i Marc Martí i de Markko Märtin i Michael Park, a qui no se’ls hi permetia completar l’especial i rebien el mateix temps de l’alsacià i el monegasc.

Només la baixa de la parella campiona mundial oferia doncs un canvi significatiu a la taula en el pas a quarts d’1 del migdia pel parc d’assistències emplaçat al Bostalsee. Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven la taula per 27,7 segons de marge amb Carlos Sainz i Marc Martí i per 1 minut i 1,0 segons en relació a François Duval i Stéphane Prévot. Markko Märtin i Michael Park ascendien fins a la quarta posició, si bé a 50,8 segons del temps dels seus companys d’equip, emperò amb 1 minut i 44,9 segons de marge amb el Peugeot 307 WRC confiat a Cédric Robert i Gérald Bedon.

Per la tarda les condicions meteorològiques empitjoraven i l’elecció de pneumàtics esdevenia encara més dificil. La solució de Carlos Sainz i Marc Martí per aquest repte era la d’emprar rodes llises tallades a mà, mentre que François Duval i Stéphane Prévot optaven pels compostos intermitjos. 

Els alemanys d’Škoda Armin Schwarz i Manfred Hiemer s’imposaven en la primera especial del bucle post meridional per davant dels belgues de Ford, mentre que en la tercera prova especial de l’escull, el registre de referència era l’aconseguit pels belgues de Peugeot Freddy Loix i Sven Smeets, molt endarrerits en els compassos inicials de la prova a causa d’uns problemes d’encès del seu motor, així com quedar-se el seu canvi blocat en la primera i segona relació. 

En les altres dues especials de la tarda, el millor temps l’establien els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui en la segona passada pels 40,30 km cronometrats del Panzerplatte, tornaven a obtenir un bon botí de segons en vers els seus més immediats perseguidors, no pas en relació als 3 Peugeot 307 WRC oficials que els seguien a final de tram, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen inclosos, si bé fora de classificació.

De fet un Peugeot 307 WRC, el pilotat pels francesos Cédric Robert i Gérald Bedon, era l’autor del millor temps en l’especial urbana que es dibuixava en les immediacions de Sankt Wendel per tal de tancar l’etapa sabatina. Un registre que els esporàdics de la firma borgonyona aconseguien per davant dels seus caps de files Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, del Ford de Markko Märtin i Michael Park i dels seus altres companys Freddy Loix i Sven Smeets. 

Com en les 4 proves especials anteriors, a Sankt Wendel François Duval i Stéphane Prévot tornaven a batre en la lluita vers el cronòmetre a Carlos Sainz i Marc Martí i amb aquest resultat els belgues llevaven la segona posició als espanyols de Citroën just abans d’entrar en el parc tancat de Bostalsee.

De fet François Duval i Stéphane Prévot esdevenien la formació més ràpida al llarg de tota la jornada sabatina, si bé els de Ford només aconseguien retallar uns insuficients 3,8 segons als líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, pel que pràcticament l’interés per la lluita per la victòria havia desaparegut, donat el temps que els de Ford havien concedit la tarda anterior. Així doncs els primers classificats fitxaven amb 54,7 segons de marge en relació a la parella belga, mentre que si la distància es mesurava en relació als seus companys d’equip Carlos Sainz i Marc Martí, aquesta s’eixamplava fins a 1 minut i 4 dècimes de segon, és a dir a 5,7 segons de la segona posició que minuts abans ostentaven. Markko Märtin i Michael Park es trobaven ja a 2 minuts i 24,1 segons dels líders, tot veient com Cédric Robert i Géarld Bedon els hi escurçaven en mig minut les distàncies per darrere, però encara a una mica més d’1 minut del seu temps.

La tercera i última etapa discorria majoritàriament per l’estat del Saarland, la regió més propera al parc tancat de Bostalsee, i en el seu programa hi constaven 7 proves especials de 98,38 km cronometrats, resultants de passar en 2 ocasions per un bucle de 3 trams, més una segona passada pels carrers de Sankt Wendel a fi i efecte de tancar l’edició. Una activitat que s’iniciava amb la pertinent sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí del diumenge 22 d’agost, i que finalitzaria amb la cerimònia del podi a Trèveris a les 3 en punt de la tarda, previ pas per Bostalsee per tal de posar a punt els cotxes per a la foto a quarts d’1 del migdia.

Obligats a assumir certs riscs, Carlos Sainz i Marc Martí optaven per muntar els pneumàtics més tous en el seu Citroën Xsara WRC de cara al primer bucle de la jornada. Emperò, tot i que les distàncies de les proves especials eren relativament curtes i que aquestes es celebraven a primera hora del matí, és a dir amb l’asfalt fred, l’aposta era del tot infructuosa i els de Ford es classificaven sempre per davant dels de Citroën, posan-t’hi a més a més la cirereta amb l’escratx en la segona especial del dia, amb el què en el reagrupament de mitja etapa programat a quarts de 10 del matí, François Duval i Stéphane Prévot havien aconseguit eixamplar el seu coixí fins als 17,1 segons, mentre que els líders, que sortien a controlar els temps dels seus rivals, restaven encara a 44,6 segons.

A la represa, François Duval i Stéphane Prévot certificaven la seva posició en imposar-se en les dues primeres proves especials del segon bucle de la jornada, alhora que portaven les distàncies en vers als líders per sota del mig minut, concretament fins als 29,4 segons. Paral·lelament, Carlos Sainz i Marc Martí provaven una altra opció de gomes, les quals anaven pitjor que les de primera hora del matí i l’elecció els feia perdre encara més terreny, restant ja a més de mig minut de la segona plaça. 

Amb una vintena de quilòmetres cronometrats per davant, la lluita per la victòria semblava impossible, però François Duval i Stéphane Prévot no llencaven la tovallola i aquests aconseguien el segon millor temps rere Marcus Grönholm i Timo Rautiainen abans de tornar a visitar els carrers de Sankt Wendel, on els finlandesos reincorporats a la competició de Peugeot, tornarien a establir el millor temps, si bé en aquesta ocasió per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, que recuperaven en bona part el segon i escaig concedit en l’anterior repte cronometrat.

Completats els 411,06 km cronometrats del programa del 23è Ral·li d’Alemanya, Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a fer amb la victòria, la tercera consecutiva, en aturar el cronòmetre amb un temps global de 4 hores 1 minut i 57,4 segons, registre que els hi suposava un coixí de 29,1 segons en vers François Duval i Stéphane Prévot. En l’últim graó del podi s’hi trobaven els seus companys Carlos Sainz i Marc Martí, llur temps era 1 minut i 9,5 segons pitjor que el seu.

Entre els cotxes de producció, els italians Gigi Galli i Guido d’Amore esdevenien els primers líders de la classe gràcies a establir el millor temps en la primera cronometrada del programa per davant dels finlandesos Jani Paasonen i Jani Vainikka i dels japonesos Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi. 

Els catalans Xevi Pons i Oriol Julià, que en la primera especial hi concedien quelcom més de mig minut en vers els líders, feien el mateix en la segona i tercera prova especial del bucle matinal del divendres i aquests esdevenien els màxims contrincants dels transalpins, grimpant fins a la segona posició a 20,7 segons del lideratge, mentre que els japonesos de Mitsubishi esdevenien baixa per avaria en el canvi.

A Peterberg Gigi Galli i Guido d’Amore igualaven en número de victòries de tram als protegits del RACC i aquests feien entrada al reagrupament per a les assistències amb 21,8 segons de marge en relació als catalans, mentre que Jari Paasonen i Jari Vainikka, a 40,2 segons dels líders, havien de mirar de no perdre la tercera posició en vers al primer Subaru de la classificació, el pilotat pels britànics Niall McShea i Michael Orr.

Els italians es tornaven a imposar en la primera prova especial del bucle de 4 trams, si bé en aquesta ocasió Xevi Pons i Oriol Julià, amb el segon millor temps en el seu haver, només hi entregaven 1,8 segons als líders. 

Malauradament per als interessos dels líders, la selectora del canvi en el Mitsubishi Lancer Evo VIII de Gigi Galli i Guido d’Amore, quedava bloquejada en la quarta relació en la següent prova especial, la sisena de l’etapa, i aquests es deixaven 46,6 segons en vers al millor temps establert pels catalans, amb el què l’osonenc i el vallesà es feien amb la primera posició per 23,0 segons de marge. Alhora Niall McShea i Michael Orr esdevenien els segons més ràpids en aquesta segona passada per l’especial més llarga de la jornada i els britànics es feien amb la darrera posició de podi.

La reparació efectuada en el Mitsubishi número 43 en el tram d’enllaç vers la setena prova especial, resultava del tot positiva, doncs Gigi Galli i Guido d’Amore escurçaven el marge amb Xevi Pons i Oriol Julià fins als 8,3 segons en aconseguir respectives victòries de tram en les dues últimes cronometrades de la jornada, mentre que Niall McShea i Michael Orr s’aferraven a la tercera posició amb un segon i un tercer millor temps. 

La cancel·lació de 2 de les 4 proves especials del bucle matinal del dissabte, minvava l’espectacle que estaven oferint catalans i italians sobre les carreteres germàniques, si bé l’interès no defallia, doncs Xevi Pons i Oriol Julià aconseguien el millor temps en la primera prova especial que aquests disputaven en la jornada, mentre que en la següent el millor temps corresponia a Gigi Galli i Guido d’Amore, qui portaven les distàncies en vers el lideratge fins als 4,0 segons, en el moment de posar a punt les mecàniques de cara a la tarda.

En sortir del reagrupament de mitja jornada, els catalans s’envirollaven en la primera prova especial del bucle i els italians, que hi aconseguien novament el registre de referència per a la resta de la categoria, es retrobaven amb el lideratge del certamen. Una condició que Gigi Galli i Guido d’Amore conservarien  fins a la segona passada pels 40,30 km cronometrats de Panzerplatte Lang, primera de fet pels pilots del campionat de producció, quan després de respectives victòries de tram de Xevi Pons i Oriol Julià i de Niall Mcshea i Michael Orr, els italians de Mitsubishi patien una sortida de pista que els obligava a abandonar el ral·li.

Després d’una intranscendent cronometrada per Sankt Wendel, Xevi Pons i Oriol Julià accedien al parc tancat de Bostalsee amb un marge prou important de 31,9 segons en vers Niall McShea i Michael Orr, mentre que Toshi Arai i Tony Sircombe es trobaven ja a 1 minut i 6,7 segons dels catalans.

Al Saarland, Xevi Pons i Oriol Julià incrementaven en un 50 % les distàncies en vers els seus primers perseguidors, en aconseguir el millor temps en les 3 cronometrades matinals del diumenge, acte seguit aquests optaven per pilotar en un mode més de control en les restants cronometrades de la jornada, mentre que els britànics Alister McRae i David Senior aconseguien llevar la tercera posició a Toshi Arai i Tony Sircombe en la penúltima prova especial del programa.

En la segona passada pels carrers de Sankt Wendel, Xevi Pons i Oriol Julià posaven la cirereta al pastís en aconseguir-hi el millor temps i quallar així la victòria final, la primera per a un Mitsubishi Lancer Evo VIII, per 30,4 segons de marge amb els britànics Niall McShea i Michael Orr i per 1 minut i 45,6 segons amb Alister McRae i David Senior.

En clau de campionat, el de Manlleu hi aconseguia la seva primera victòria de la temporada, així com de la seva carrera, i el jove de 24 anys emparat pel RACC, es situava en sisena posició amb 17 punts i a només 3 punts del segon classificat, el japonès Toshi Arai. El finlandès Jani Paasonen, cinquè al ral·li, era ferm líder del certamen amb dues victòries acumulades i 29 punts en el seu haver.

En el campionat per a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada, el que li permetia obrir encara més el forat que exisitia entre ell i els seus més immediats perseguidors, ara encapçalats per l’estonià de Ford Markko Märtin que completava la prova en quarta posició. Els 6 punts que sumava Carlos Sainz amb el seu podi al ral·li, permetien al pilot madrileny situar-se en tercera posició provisional del campionat superant a Petter Solberg i Marcus Grönholm que sortien amb les mans buides de Trèveris en patir respectius accidents.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	76
Markko Märtin	47
Carlos Sainz	46

En l’apartat de marques Citroën situava dos dels seus cotxes en el podi, el que permetia als dels dos galons sumar 16 punts i refermar-se al capdavant de la provisional del campionat de constructors. Ford per la seva banda, aconseguia les dues posicions més altes que restaven, és a dir 2n i 4t al ral·li, el que deixava als de l’oval en ferma segona posició, a 29 punts dels líders i a 29 dels tercers classificats que eren els nipons de Subaru amb un avantatge de 2 punts sobre els de Peugeot.

Constructor	Punts
Citroën	125
Ford	96
Subaru	67