Ral·li Alemanya 2002

El diumenge 25 d’agost de 2002, Trier era escenari per primer cop en la seva llarga història, de la finalització d’una cita del calendari del campionat del món de ral·lis, el 21é Ral·li d’Alemanya. Figurant com la desena prova, el ral·li era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, el que portava fins a 89 equips a formalitzar la seva inscripció oficial. D’aquests, 86 es van personar a la rampa de sortida, ubicada també a Trier, el dijous 22 d’agost per tal d’afrontar un total de 23 especials programades d’una distància total cronometrada de 415,55 km, distància que seria completada per 42 dels equips participants.

La primera jornada del ral·li comptava amb 8 proves especials cronometrades en el seu programa, celebrant-se integrament en divendres 23 d’agost, la seva corda competitiva era de 148,12 km, en els que competir a través de les vinyes escarpades a la llera del Rin era el seu tret més característic. Els dos equips de Peugeot formats pels britànics i campions mundials en vigència, Richard Burns i Robert Reid, així com els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, s’anotaven el millor temps en la primera prova especial del ral·li, aconseguint així el liderat ex-aequo per davant del Citroën Xsara WRC dels joves Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Precisament la jove parella que va tenir a tocar dels dits la seva primera victòria mundial al passat Monte-Carlo s’imposava en la segona prova cronometrada, peró els pilots de Citroën només aconseguien llevar 1,3 segons a Richard Burns i Robert Reid i 2 dècimes de segon a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el que els finlandesos passaven a liderar la prova en solitari mentre que la parella franco-monegasca dels dos galons restava en la tercera posició.

Sébastien Loeb i Daniel Elena es tronaven a imposar en la tercera especial i última del primer bucle de l’etapa, un escratx que els hi donava accés al liderat de la prova en treure més de 14 segons a la resta del parc tancat en tan sols 22,28 km cronometrats, mentre que la cara amarga de la competició era per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en patir un problema hidràulic en el seu canvi de marxes, havien d’aturar-se un moment i passar-ho a mode manual, perdent-hi uns 45 segons i 5 places en la classificació provisional. Més amarga era peró la cara que se’ls hi quedava a Jesús Puras i Marc Mrtí, quan després d’acumular problemes en el seu Xsara WRC en les dues primeres proves cronometrades, un problema electrònic en aquesta tercera especial, deixava el seu Citroën mut.

Els líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, en anotar-se l’escratx en totes les restants proves cronometrades del dia, tret de la setena prova especial, segona passada de la tercera cronometrada, que era anulada per l’organització, aconseguien anar incrementant de mica en mica el seu marge al capdavant de la general per tal de fer entrada al parc tancat de Trier amb un coixí de 27 segons vers Richard Burns i Robert Reid, mentre que els seus companys d’equip i guanyadors de l’última edició de la prova quan encara estava al campionat europeu de ral·lis, els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, tancaven les places de podi a 59 segons dels primers classificats i amb 11,4 segons de marge vers els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen finalitzaven l’etapa en cinquena posició, encapçalant un grup en el que s’hi trobaven els dos Hyundai Accent WRC en mans dels locals Armin schwarz i Manfred Hiemer, així com els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, un Peugeot 206 WRC privat pilotat pels també belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, que superaven als seus compatriotes de la marca coreana per 6 segons, i per últim, i una mica més despenjats, el Ford Focus RS WRC’02 de Carlos Sainz i Luis Moya, que s’equivocaren en dos encreuaments en les respectives passades per Moselland, i el Subaru Impreza S8 WRC de Petter Solberg i Phil Mills que penalitzaven 20 segons en el darrer control horari.

La segona etapa de la cita germànica era la més llarga de totes, amb 164,50 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, sent el seu tret més característic, l’ús de pistes de ciment per les quals s’hi entraven els tancs de l’exèrcit alemany. La pluja acompanyava als participants el dissabte al matí, i en aquestes condicions semblaven desenvolupar-s’hi molt bé els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en marcar el millor temps en les tres primeres cronometrades, aconseguien grimpar fins la tercera plaça de podi, mentre que Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni es veien obligats a abandonar per accident en la segona d’elles després de patir una fuita d’oli en la primera cronometrada per un petit impacte.

Richard Burns i Robert Reid acabaven amb la ratxa dels seus companys d’equip en marcar el millor temps en la quarta especial sabatina, on Sébastien Loeb i Daniel Elena tenien l’infortuni de tocar una pedra i obrir una mica la direcció, després, una mica més avançada l’especial, el pilot alsacià i el seu copilot monegasc patien una sortida de pista a 160 km/h en una zona arbrada, si bé per sort seva aquesta excursió no els hi suposava cap dany al seu Xsara WRC més enllà de perdre 17,7 segons vers els britànics de Peugeot en els poc més de 8 km cronometrats del tram i deixar els seus pneumàtics força degradats. Tot plegat deixava el seu marge al capdavant de la general reduit a 6,2 segons.

Els de Citroën es van sobreposar a l’adversitat, i sense passar per les assistències, la parella líder aconseguia el millor registre en la cinquena prova especial del dia, recuperant-hi 12,6 segons vers els seus més immediats perseguidors. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la segona passada pel tram de Panzerplatte, el més llarg de tot el recorregut, per davant dels seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid, amb el que la classificació s’extrenyia una mica per davant. Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el millor temps en la penúltima especial cronometrada tornaven a estirar una mica la taula, mentre que un nou escratx de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per davant dels seus companys d’equip britànics en la vuitena i última, tornava a estrènyer la classificació.

Així doncs es feia de nou entrada al parc tancat de Trier amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en primera posició per 10,1 segons de marge vers Richard Burns i Robert Reid, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren tercers a 25,4 segons dels primers classificats provisionals. Colin McRae i Nicky Grist conservaven la quarta plaça, peró ja a 2 minuts i 14,8 segons de la parella de Citroën, mentre que els seus companys a Ford, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya arribaven fins la cinquena posició gràcies a les baixes dels dos Hyundai Accent WRC, accident en el cas d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer i motor en el de Freddy Loix i Sven Smeets; així com superar en pista als belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

La celebració de l’etapa dominical, suposava els últims 102,93 km cronometrats al llarg de 7 proves especials cronometrades, en les que tant Sébastien Loeb i Daniel Elena com Richard Burns i Robert Reid hi sortien disposats a cremar-hi les seves últimes opcions. Els líders s’imposaven en la primera, tercera i sisena prova especial, mentre que els britànics pretendents ho feien en les restants, amb el que després d’una certa tensió pròpia d’un estira i arronsa com el que es va viure, les distàncies pràcticament no es van moure entre els dos primers classificats, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb un rendiment clarament inferior en les tres primeres especials del dia en les que ja quedava a més d’1 minut del liderat, queda rellevat a la definitiva tercera plaça.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda calaven el motor del seu Ford Focus RS WRC’02 en la línia de sortida del primer tram, necessitant més de 2 minuts per tornar-lo a fer rugir, el que suposà a la parella espanyola caure fins la novena plaça i restar fora de les places amb dret a punts.

Celebrades doncs 22 de les 23 proves especials que prèviament l’organització havia programat, es donava per conclòs el 21è Ral·li d’Alemanya amb la primera victòria absoluta en competició mundial per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps total de 3 hores 47 minuts i 17,3 segons en cobrir els 393,27 km disputats. Els britànics Richard Burns i Robert Reid s’havien de conformar amb la segona posició final a 14,3 segons dels seus rivals, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen veien com un cop més la victòria en asfalt els hi era esquiva, tancant el podi a 1 minut i 19,1 segons dels guanyadors.

Entre els més joves del mundial, els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini van ser els pilots més ràpids de la jornada, si bé els prop de 4 minuts cedits en la tercera especial cronometrada, els relegava fins la desena posició provisional a 3 minuts i mig dels sorprenents primers classificats, els locals de Citroën Sven Haaf i Michael Kölbach, els quals en el darrer suspir de la jornada aconseguien superar als britànics d’Opel Niall Mcshea i Michael Orr.

Dos escratxs consecutius sota la pluja per part dels belgues François Duval i Jean-Marc Fortin en les tres primeres especials cronometrades sabatines, la segona era neutralitzada després dels accidents de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer, donava accés als pilots del Ford Puma S1600 a la primera posició provisional, posició que els pilots enfortirien en classificar-se en totes les especials cronometrades tret de l’última per davant dels catalans Dani Solà i Alex Romaní, que en aquesta segona jornada passaven del quart lloc fins al segon després de les baixes de Niall McShea i Michael Orr, així com de Sven Haaf i Michael Kölbach.

La tercera i última etapa del ral·li semblava seguir un guió similar al de l’anterior etapa, peró en quan François Duval i Jean-Marc Fortin patien una sortida de pista en la tercera especial, tot es va posar de cara per la parella catalana, que de contentar-se amb la segona posició final, acabarien per guanyar la prova. Una victòria que en clau de campionat era vital, doncs suposava la seva segona victòria de la temporada i els permetia enfortir-se al capdavant de la taula provisional amb 5 punts de marge vers l’italià Andrea Dallavilla.

La primera victòria de Sébastien Loeb en el mundial de ral·lis en la primera edició mundialista del Ral·li d’Alemanya era pràcticament instrascendent a efectes de campionat, doncs tan el pilot alsacià com Citroën no estaven competint a programa complet, peró si més no servia de tastet pel que vindria en el futur més immediat. D’altra banda Marcus Grönholm aconseguia el seu sisè podi de la temporada, gràcies al qual el seu marge al capdavant de la taula provisional es veia incrementat vers Colin McRae, el seu més immediat perseguidor, mentre que el company d’equip a Peugeot, Richard Burns, escurçava distàncies amb el seu compatriota de Ford superant alhora al madrileny Carlos Sainz.

Citroën no es trobava inscrit en el campionat de marques, amb el que el resultat de la prova teutona es traduia en un doblet, el sisè, pels de la marca del lleó, que d’aquesta manera seguien escapant-se al capdavant de la taula general provisional. Ford aconseguia situar el seus dos cotxes a continuació dels 206 WRC, amb el que els de l’oval es feien forts en la segona plaça separant-se de Subaru.