Després de 8 anys de no figurar en el calendari mundial i de 3 anys d’absència absoluta en qualsevol tipus de certamen arran dels greus problemes financers que arrossegava la nació grega, el diumenge 12 de setembre de 2021 els organitzadors del Ral·li Acròpolis tornaven a celebrar una cerimònia de clausura. L’acte tenia lloc al cor del país, a Làmia, amb 42 equips participants presents dels 48 que el dijous 9 de setembre prenien la sortida a la primera de les 15 proves especials cronometrades del programa de 292,19 km competitius. La ronda grega, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 55 parelles de noms en la llista oficial d’inscrits de la seva 65ena edició.
A les portes del parlament grec el dijous a la tarda s’hi celebrava una especial espectacle de menys d’1 quilòmetre de distància i de dubtós interés, en la que els 3 Toyota Yaris WRC oficials hi aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ocupaven la primera posició per 6 i 8 dècimes de segon de marge vers els seus respectius companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin, i Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. 1 dècima de segon per sota del registre dels finlandesos de la firma japonesa s’hi trobaven Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que Dani Sordo i el seu nou navegant Cándido Carrera i Ott Tänak i Martin Järveoja compartien la cinquena posició a també la mínima distància mesurable dels seus predecessors.
Amb 980 metres quilometrats a les seves esquenes i amb 1 segon de distància des del primer fins al cinquè classificat, el divendres 10 de setembre a les 9 en punt del matí arrancava la primera jornada vera del ral·li amb un escull força lineal, doncs 5 proves especials es duien a terme al llarg de 4 trams cronometrats, o el que és el mateix, només 1 dels sectors competitius, el clàssic Aghii Teodori, es disputava en dues ocasions, amb el que l’ordre de sortida als trams cobrava en principi un pes més important en els 89,40 km cronometrats de l’escull, a priori perquè les pluges caigudes en les jornades de reconeixement, havien deixat el terreny força enfangat. A més a més, l’etapa discorria sense assistències mecàniques, quelcom vital en un terreny tant exigent com el grec.
Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal de saltar fins a la segona posició, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien el mateix en la següent per assolir el lideratge de la classificació provisional. Paral·lelament, els companys d’equip d’aquests últims, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, afrontaven la segona prova especial amb problemes de canvi i la parella s’hi deixava més d’un minut a final de tram, un temps al que caldria afegir 40 segons de penalització per retard que deixava als segons classificats de la provisional del certamen de pilots a gairebé 2 minuts del lideratge i en setzena posició.
Sense moure’s de les immediacions del canal de Corint, els pilots disputaven per segona vegada l’especial d’Aghii Teodori en la que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen privaven per 8 dècimes de segon a Ott Tänak i Martin Järveoja de repetir la victòria de tram aconseguida hores abans. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe arribaven 4 minuts tard al control horari en arrossegar problemes amb la direcció assistida, amb el que als belgues els hi corresponinen 40 segons de penalització. Sense haver solucionat la incidència, els de Hyundai s’hi deixaven una mica menys de 2 minuts vers els llebrers finlandesos i aquests queien fins a la vint-i-sisena posició provisional. Per la seva banda, Elfyn Evans i Scott Martin seguien acumulant retards i penalitzacions que els enfonsaven encara més a la taula, si bé ara els britànics ja no es deixaven tan temps a final de tram.
Les dues darreres proves especials del dia abandonaven l’àrea de Corint per enfilar camí cap al parc tancat de Làmia. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien una excel·lent lectura dels canvis d’adherència de l’especial de Thiva i hi marcaven el registre de referència per tal d’arrebassar la segona posició a Ott Tänak i Martin Järveoja.
Havent fet una reparació d’emergència amb pega en la direcció assistida del seu Hyundai, i a base d’anar afegint líquid al sistema, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven la primera etapa amb una victòria parcial en la cronometrada més curta de l’escull, mentre que entre els que s’hi estaven jugant les primeres posicions, Ott Tänak i Martin Järveoja es tornaven del cop rebut amb el segon millor temps i es feien amb la segona posició provisional per un coixí irrisori.
Havent esgotat tot el programa pel dia, els participants començaven a accedir al recinte de Làmia a 1 quart de 8 del vespre per tal d’efectuar les pertinents assistències de 45 minuts i entrar en règim de parc tancat abans de la mitjanit. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen encapçalaven la taula per 3,7 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que amb els seus companys d’equip francesos, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el marge s’ampliava en només 2 dècimes de segon. Dani Sordo i Cándido Carrera restaven a les portes del podi a 23,9 segons dels líders després d’haver-se trobat una sanció de 10 segons per falsa sortida, si bé per sort seva, ningú pressionava per darrera, doncs Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul eren cinquens a 30,3 segons del registre del càntabre i del gallec.
Amb una jornada dominical pràcticament de tràmit, els 132,56 km cronometrats corresponents a la jornada sabatina esdevenien clau en l’avenir de la ronda grega, una distància que es distribuïa al llarg de 6 proves especials en 4 trams, és a dir, 2 d’ells es disputaven a doble passada. La sortida del parc tancat de Làmia es produïa a 1 quart de 8 del matí per a la primera parella participant, mentre que el seu retorn es permetia a manca de 2 minuts per a les 8 del vespre.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en les 4 proves especials del bucle matinal i la parella líder eixamplava distàncies al capdavant de la taula provisional. Els finlandesos aconseguien aquest millor registre per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja en les 3 primeres proves especials del dia, mentre que en la quarta i última del bucle, l’honor era assolit per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, un rendiment que permetia als nòrdics de Toyota entrar al parc d’assistències de primera hora de la tarda amb 39,7 segons de marge vers els estonis de Hyundai i 43,3 segons amb els seus companys de formació provençals.
A la represa de l’activitat cronometrada, amb la repetició de la primera i la quarta prova especial matinal, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia llimaven distàncies primer amb una victòria de tram, un intent d’atac al que Ott Tänak i Martin Järveoja responien d’immediat amb la mateixa moneda per tal d’ingressar al parc tancat amb 9,4 segons de marge vers els campions del món en vigència i a 30,8 segons de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Aliens a tota aquesta lluita, Dani Sordo i Cándido Carrera es mantenien en quart lloc a 2 minuts i 9,4 segons dels líders, així com Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, darrers en la pinça dels 5 primers classificats a 3 minuts i 19,2 segons.
La jornada dominical tenia 3 proves especials en el seu programa; amb una versió llarga de la clàssica cronometrada de Tarzan per iniciar l’etapa i una segona versió molt més curta per tancar-la en forma de Power Stage, amb la cronometrada reina de l’edició, Pyrgos, entremig. En total la tercera i última etapa suposava els darrers 69,25 km cronometrats, als que se’ls hi donava sortida a 2 quarts i 2 minuts de 7 del matí.
Un escratx de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en la primera prova especial del dia i un altre d’Ott Tänak i Martin Järveoja en la cronometrada més llongeva de tot el programa, deixaven el ral·li pràcticament decidit a l’espera de saber qui s’emportaria els 5 punts extra al Power Stage, un premi que correspondria als finlandesos de Toyota que repetien resultat en la versió curta de Tarzan.
Completades doncs les 15 proves especials del programa, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la seva segona victòria mundial en completar els 292,19 km cronometrats del programa amb un temps de 3 hores 28 minuts i 24,6 segons, un temps que rebaixava en 42,1 segons l’acumulat per Ott Tänak i Martin Järveoja i en 1 minut i 11,3 segons el de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Pels carrers d’Atenes, Mads Østberg i Torstein Eriksen empataven a l’escratx en categoria WRC2 amb el seu compatriota Andreas Mikkelsen i el navagant britànic Elliott Edmonson, una igualtat que feia augurar una nova reedició de tants duels anteriors entre els dos pilots noruecs. Malauradament la lluita duraria ben poc, doncs els de Citroën s’endarrerien en la primera prova especial vera del programa en patir problemes de diferencial.
Paral·lelament Oliver Solberg i Aaron Johnston s’imposaven en aquesta primera cronometrada del dia i els de Hyundai s’enfilaven fins a la primera posició per 2,3 segons de marge amb els pilots d’koda, un gap que el suec i l’irlandès ampliarien en marcar el segon millor temps per darrera de Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian en la següent prova especial; instants abans de que els de la marca coreana s’haguessin de retirar en la tercera i última prova especial matinal a la zona del canal de Corint per avaria en les suspensions del seu i20 Rally2 i deixar així de nou al capdavant de la taula a Andreas Mikkelsen i Elliot Edmonson pel marge de 8 dècimes de segon vers els seus companys de carpa sud-americans.
En ple estat de gràcia, el bolivià Marco Bulacia i l’argentí Marcelo der Ohanessian s’imposaven en les dues últimes proves especials del dia i la parella prenia la primera posició als seus companys d’estructura per entrar al parc tancat de Làmia amb un marge de 5,4 segons vers Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson, mentre que els recentment “fitxats” per M-Sport, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov eren tercers a 1 minut i 55,1 segons dels pilots de la marca de la sageta.
Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson recuperaven la primera plaça al terme de la primera prova especial sabatina, en la que el noruec i el britànic hi marcaven el registre de referència per a la classe. Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian retallaven distàncies en les dues proves especials següents, però l’esforç resultava insuficient com per tornar a ocupar la primera posició, pel que davant la cancel·lació de la quarta prova especial sabatina per problemes amb el públic, les dues formacions d’koda entraven a les assistències de mitja etapa separades en 10,1 segons de distància.
A la represa, Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian tornaven a les andades i amb dues victòries de tram més en les dues proves especials del bucle post meridional, el bolivià i l’argentí ingressaven en el parc tancat de Làmia en primera posició per 8 dècimes de segon de marge amb Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson, mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov caldria anar-los a buscar a 3 minuts i 14,5 segons dels líders.
Diumenge al matí Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson posaven a lluir la seva major experiència al mundial sobre les cronometrades gregues i els pilots s’imposaven en les 2 primeres proves especials del dia per tal d’assolir la primera plaça amb un marge de 20,2 segons. Ja al Power Stage, Mads Østberg i Torstein Eriksen miraven de reconduir la desgràcia del divendres al matí amb el millor temps en aquesta especial, mentre que Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson aconseguien una treballada victòria per 16,7 segons de diferència.
La victòria era la tercera de la temporada per a Andreas Mikkelsen, qui d’aquesta manera s’acostava al títol continental tot eixamplant les distàncies amb Marco Bulacia fins als 22 punts i en 30 punts amb Mads Østberg.
En categoria WRC3 la primera etapa pràcticament va ser una lluita oberta entre els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak amb els britànics Chris Ingram i Ross Whittock, en la que també hi treien el cap els finlandesos Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, totes 3 formacions dotades d’un koda Fabia Rally2 Evo.
Els centreeuropeus s’imposaven en la primera prova especial celebrada a les portes del parlament i en bona lògica els pilots esdevenien els primers líders de la classe. En posar les rodes sobre la grava grega, els britànics els hi prendrien el relleu d’immediat amb una victòria de tram, a la que en seguiria una altra en el transcurs de la jornada per tal de conservar la primera posició fins a l’entrada al parc tancat de Làmia per 10,4 segons de marge vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, autors d’un total de 3 victòries de tram. En el graó més baix de les posicions provisionals de podi s’hi trobaven Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, a 13,5 segons de Chris Ingram i Ross Whittock amb 1 victòria de tram i 3 segons millors temps consecutius en les 3 primeres proves especials de l’escull.
Els líders provisionals del certamen, els francesos Yohann Rossel i Alexandre Coria, no es trobaven massa despenjats d’aquestes primeres posicions, concretament a 13,3 segons de la darrera de les posicions de podi. Si bé els seus resultats parcials no eren massa encoratjadors, per darrera seu hi havia un gran buit amb Fau Zaldívar i Carlos del Barrio a més d’1 minut del seu temps.
En arrancar la jornada sabatina, Chris Ingram i Ross Whittock encara serien a temps de sumar una altra victòria de tram per tal de perllongar el seu lideratge, just abans de que la parella occitana de Citroën, amb dos temps escratx consecutius, els hi arrebassés l’anhelada primera posició. Un canvi de places, que davant la cancel·lació de la quarta prova especial matinal per culpa del públic mal ubicat, es mantindria fins a l’entrada al parc d’assistències de mitja etapa.
El canvi de ritme de la formació líder trobava continuïtat al llarg de la tarda, i Yohann Rossel i Alexandre Coria aconseguien una nova victòria parcial i un segon millor temps per darrera de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, per tal d’entrar a Làmia amb 19,1 segons de marge vers precisament la parella polonesa. Chris Ingram i Ross Whittock passaven a tancar les posicions de podi a 34,5 segons dels francesos, mentre que Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen es desplomaven en rebre 100 segons de penalització per retard en el penúltim control horari, i es que els finlandesos van haver d’arranjar la direcció del seu koda abans d’afrontar la sisena i última prova especial sabatina, després d’haver fet una maniobra evasiva a un cotxe d’un vilatà que els hi venia de cara al tram d’enllaç i que els causà un accident.
Al llarg de les 3 proves especials dominicals, Yohann Rossel i Alexandre Coria hi aconseguien 2 victòries de tram més i el tercer millor temps al Power Stage final, un rendiment que donava la victòria als occitans per davant dels koda de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i de Chris Ingram i Ross Whittock. Emperò, en les verificacions técniques posteriors, es va trobar que el seu semi eix anterior tenia un pes superior a l’establert en la fitxa d’homologació, motiu pel qual la parella resultava desqualificada de la ronda grega i la victòria recalava en mans de la parella polonesa per 26,1 segons de marge amb la britànica i amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen tancant el podi a 2 minuts i 32,0 segons del registre dels vencedors.
A efectes de campionat, la tercera victòria de l’any per a Kajetan Kajetanowicz, deixava al pilot polonès a 15 punts del lideratge de Yohann Rossel, mentre que per darrera, tan Chris Ingram com Emil Lindholm acostaven les seves puntuacions a les del tercer classificat provisional, el francès Nicolas Ciamin.
Si bé el ral·li de Sébastien Ogier a Grècia no va ser dels millors, els dels seus rivals en la cursa pel campionat de pilots va ser força pitjor, amb el que el provençal aconseguia eixamplar distàncies al capdavant de la taula en fins a 44 punts amb el seu company Elfyn Evans i en fins a 50 punts amb Thierry Neuville. Kalle Rovanperä, amb la seva segona victòria de l’any assetjava al pilot belga en classificar-se a 1 punt d’aquest.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier
|
180 |
|
Elfyn Evans |
136 |
|
Thierry Neuville |
130 |
En el campionat de constructors, Toyota s’emportava un bon pessic de punts en el seu concurs a la ronda grega, doncs a la victòria absoluta així com en el Power Stage de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, calia afegir la tercera posició de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el que brindava 49 punts a la marca japonesa afincada a Finlàndia. Hyundai per la seva banda obtenia 33 punts i els coreans començaven a veure complicada la revàlida del títol.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
397 |
|
Hyundai |
340 |
|
M-Sport |
153 |