Ral·li Acròpolis 1975

Figurant en el calendari del campionat del món de ral·lis com la quarta ronda del certamen, el dissabte 31 de maig de 1975 finalitzava a la capital grega, Atenes, el 22è Ral·li Acròpolis. Esdeveniment llur recorregut estava composat per un total de 48 proves especials cronometrades, majoritàriament sobre terra, si bé també se n’hi podien trobar de comptades sobre asfalt, d’una corda competitiva de 580 km i a les que s’hi donava sortida el dissabte 24 de maig a la mateixa ciutat. En la rampa de sortida, ubicada als peus del monument que li donava nom, s’hi donaven cita els 87 equips dels 106 que hi formalitzaven la inscripció, dels que només 17, aconseguirien completar la distància programada. 

Abans de l’inici de la prova, l’organització va decidir disputar una especial al Circuit de Tatoi, llurs resultats no es comptabilitzarien en el còmput del ral·li, però que si més no servirien per determinar l’ordre de sortida als trams, tret dels 6 equips amb prioritat FIA que ho farien en les sis primeres posicions. Aquesta pròleg ja va generar els primers abandonaments, doncs molts amateurs forçaven les seves mecàniques i dos d’ells hi trencaven el seus motors.

Emplaçats als trams del programa, Björn Waldegård i Hans Thorszelius posaven de manifest la major potència del seu Lancia Stratos HF, en quan els pilots suecs s’adjudicaven el primer tram de la primera etapa i amb ell feien seva la primera posició de la taula general provisional. L’altra cara de la moneda per a la formació transalpina eren Simo Lampinen i Silvio Maiga, quan amb gairebé només uns 30 quilòmetres de ral·li cel·lebrats, s’havien de retirar de l’edició amb la caixa de canvis del Lancia Beta 1800 trencada. 

La parella líder sueca, Björn Waldegård i Hans Thorszelius, dominava l’etapa a plaer, en marcar 11 escratxs de 12 possibles. De fet el complet se’ls hi escapava als escandinaus quan a fi i efecte d’evitar un altre cotxe que li va sortir en contra direcció, els pilots patien una sortida de pista que els va suposar perdre 4 valuosos minuts així com certs danys a la suspensió. Tot i això, després d’aquest incident, els pilots marcaven 4 millors registres més i finalitzaven la primera etapa com a líders per davant del Toyota Corolla 1600 d’Achim Warmbold i John Davenport i de l’Opel Ascona de Walter Röhrl i Jochen Berger.

El tercer cotxe integrant de l’equip oficial Lancia, el pilotat per Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini, que tot i pilotar sense pressió i amb la única missió d’acabar en la zona de punts, també abandonava en la primera jornada quan la caixa de canvis del seu Lancia Stratos HF va dir prou en el transcurs de la vuitena prova especial. Poc després d’aquest abandonament, en la desena prova especial, se’n produiria un altre d’entitat, concretament el del Toyota Corolla dels suecs Ove Andersson i Arne Hertz, els quals en trencar-se l’embragatge i la transmissió del seu auto, es quedaven a l’estacada al tram.

En l’arrancada de la segona etapa, una fallada elèctrica en el Lancia Stratos HF de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, feia perdre 10 minuts a la parella que cedia el lideratge de la prova grega a la parella germano-britànica de Toyota composada per Achim Warmbold i John Davenport. De fet els suecs queien fins la tercera posició, classificant-se per darrere dels campions europeus en vigència, els alemanys federals Walter Röhrl i Jochen Berger. 

Björn Waldegård i Hans Thorsezlius iniciaven llavors la dificil missió de recuperar segons i es llençaven a un atac desenfrenat. En imposar-se en totes les cronometrades de l’etapa, els suecs aconseguien recuperar un parell de minuts vers els líders, que en el moment d’entrar en el parc tancat seguien sent Achim Warmbold i John Davenport, si per bé per darrera seu, Walter Röhrl i Jochen Berger en haver adoptat un ritme prou més ràpid, els hi havien aconseguit retallar el marge del que gaudien en el moment d’iniciar l’escull.

En el desenvolupament de la tercera etapa, Walter Röhrl i Jochen Berger van seguir mantenint un ritme superior al dels líders, amb el què les distàncies entre la parella d’Opel i la de Toyota es seguien reduint. Finalment, una punxada en el Corolla 1600 d’Achim Warmbold i John Davenport, desencadenava el relleu en la primera posició a favor dels campions europeus alemanys, mentre que al terme de l’etapa, els de la marca japonesa es veien seriosament amenaçats per l’Stratos HF de Björn Waldegård i Hans Thorszelius.

Per darrera de les posicions de podi, Rauno Aaltonen i Claes Billstam veien com la quarta posició que venien atresorant des de les acaballes de la primera etapa amb el segon dels Opel Ascona oficials, els hi era llevada per molt poca distància pels grecs Anastasios Livieratos “Siroco” i Miltos Andriopoulos, a bord d’un Alpine A110 1800 ex oficial. Amb el que l’edició de la ronda grega guanyava un altre punt calent i d’interès mediàtic.

Walter Röhrl i Jochen Berger afrontaven la quarta i última etapa del programa amb un parell de minuts de marge amb Achim Warmbold i John Davenport. Mentre que després d’haver recuperat uns 7 minuts dels 10 perduts en l’inici de la segona etapa, Björn Waldegård i Hans Thorszelius es trobaven classificats no massa més enllà.

Malauradament per a la parella sueca, la seva remuntada es veuria interrompuda en el desenvolupament de la trenta-cinquena prova especial cronometrada, moment en el que una fallada elèctrica que refusava tota mena d’assistència, emmudia el motor Ferrari del seu Lancia i els obligava a abandonar.

Paral·lelament Achim Warmbold i John Davenport cometien una errada de navegació, i el temps que aquests s’hi deixaven, els portava a incrementar el ritme en vistes a recuperar quants més segons els hi fossin possibles, tanmateix però, aquest increment del risc es cobrava el seu peatge quan una mica més avançada l’etapa, en la quarantena prova especial, els pilots de Toyota patien una sortida de pista que els aparcava de la competició en deixar clavat el Corolla en unes roques.

Aquests dos incidents, units a una punxada en l’Alpine de “Siroco” i Miltos Andriopoulos, facilitava el doblet provisional per a Opel en la recta final del programa, en quan Rauno Aaltonen i Claes Billstam grimpaven fins la segona plaça de la taula general. Malauradament pels de Russelsheim, aquest doblet no s’acabaria materialitzant, doncs uns perns de la caixa de canvis del seu Ascona s’afluixaven i es perdien en el transcurs de la competició; aquesta, en quedar-se sense oli, es quedava clavada i la parella s’acomiadava del ral·li sense arribar a Atenes.

Després de tot aquest drama en la recta final de l’edició, Walter Röhrl i Jochen Berger entraven a la capital grega el dissabte 31 de maig de 1975 com a guanyadors del 22è Ral·li Acròpolis. Els alemanys federals cobrien els 580 km del recorregut amb un temps de 9 hores 20 minuts i 36 segons, el que suposava la primera victòria mundial per al pilot que es va iniciar en la competició esquiant. Per darrera dels campions europeus en vigència, els locals Anastasios Livieratos, conegut popularment com Siroco, i Miltos Andriopoulos, pujaven al segon graó del podi a 35 minuts i 42 segons dels guanyadors, mentre que els tercers classificats, els xipriotes Michalis Koumas i Pétros Dimitriadis amb un Mitsubishi Galant, ho feien a 2 hores 15 minuts i 17 segons del registre dels primers classificats.

Tot i el fiasco grec, Lancia seguia comandant la taula general amb comoditat gràcies a les seves victòries al Monte-Carlo i Suècia, així com el segon lloc al Safari. Opel per la seva banda treia molt bon partit de la seva visita a l’Acròpolis, doncs amb la victòria de Walter Röhrl i Jochen Berger, la marca germànica escalava fins la segona plaça empatant a 23 punts amb FIAT. Mentre que per darrera seu, Mitsubishi acumulava 1 punt menys que italians i alemanys després de la posició de podi de Michalis Koumas i Pétros Dimiatriadis. Alpine-Renault restava a 1 punt de la firma nipona amb el segon lloc de «Siroco» i Miltos Andriopoulos