| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 2410 centímetres cúbics (95,00 mm diàmetre 85,00 mm carrera), amb dos carburadors Weber |
| Potència |
I (1980-1981) 240 CV a 7000 rpm, II (1982- ) 255 CV a 7000 rpm |
| Canvi | Manual de 5 velocitats |
| Transmissió |
Propulsió |
| Longitud |
4320 mm |
| Amplada | I (1980-1981) 1664 mm, II (1982- ) 1760 mm |
| Alçada | 1360 mm |
| Distància entre eixos | 2518 mm |
| Pes mínim | 1050 – 1100 kg |
| Títols | |
| Pilots |
Walter Röhrl 1982 |
Amb l’inici del 48è Ral·li Monte-Carlo el dissabte 19 de gener de 1980, l’Opel Ascona 400 feia debut en la màxima competició mundial. El cotxe es dissenyava amb unes característiques similars a les dels rivals que volia batre, és a dir, una potència al voltant dels 250 CV i amb transmissió a les rodes posteriors com el Ford Escort RS 1800 o el FIAT 131 Abarth, i ja en la seva primera aparició en competició, aquest es quedava a les portes del podi, aconseguint en la següent ronda, el Ral·li de Suècia, la seva primera victòria de mans dels suecs Anders Kullang i Bruno Berglund. Malauradament, la manca de pilots de primera fila i de resultats va fer que mica en mica el programa s’anés deixant i de fet Opel només concorria oficialment l’any 1981 al Ral·li Monte-Carlo, on la primera fase del cotxe sumava el seu segon podi, i a l’Acròpolis, per després passar a competir sota estructures privades o d’importadors.
L’arribada del patrocini de la tabaquera britànica Rothmans i dels pilots alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer l’any 1982, va revifar el projecte i totes dues parts germàniques aconseguien el segon títol de pilots per al de Regensburg, no sense un cert malestar per part del polèmic pilot a qui el feien competir al Ral·li Costa d’Ivori.
L’Opel Ascona 400 va estar en actiu fins al Tour de Corse 1983, moment en que el Manta 400 prenia el relleu al model en la màxima competició, el que permetia al model competir en 25 esdeveniments mundials al llarg de les tres temporades i escaig en les que va estar en actiu, sumant-hi un total de 4 victòries i 13 podis, i per tant una relació de victòries per participacions del 16 %.
Anders Kulläng:
Suècia 1980.
Walter Röhrl:
Monte-Carlo 1982, Costa d’Ivori 1982.
Ari Vatanen:
Safari Rally 1983.