| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1994,4 centímetres cúbics (90,80 mm de diàmetre – 77,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 40 mm. |
| Potència |
300 CV a 6250 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 o 6 velocitats |
| Transmissió |
A les 4 rodes |
| Longitud |
4490 mm |
| Amplada | 1698 mm |
| Alçada |
1369 mm |
| Distància entre eixos | 2625 mm |
| Pes mínim | 1150 kg |
Després de gairebé dues temporades intentant-ho amb el Ford Sierra RS Cosworth, els de l’oval es van donar compte que per a guanyar al mundial més enllà de les propicies revirades carreteres corses, calia unir la tracció integral amb la potència. L’any 1990 doncs es produïa el pas en ferm cap les 4 rodes motrius amb la carrosseria de tres volums, coneguda entre els britànics com Sapphire, si bé aquesta mutació tenia un petit cost de potència en relació al model substituit.
L’estrena tenia lloc quan passaven uns quants minuts de dos quarts de set de la tarda del dijous 23 d’agost de 1990, moment en que es donava el tret de sortida al 40è Ral·li dels 1000 Llacs. Ford desplaçava tres unitats del seu nou cotxe de ral·lis al parc tancat de Jyväskylä, una per a Pentti Airikkala i Ronan McNamee, una altra per a Malcolm Wilson i Nicky Grist i una tercera unitat per a Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, si bé cap dels tres aconseguiria completar el recorregut.
L’any es tancava amb el sisè lloc de Colin McRae i Derek Ringer al RAC Rally, els quals disposaven d’una unitat de l’importador britànic de la marca, com el millor resultat del nou model. I si bé l’any 1991 s’iniciava amb un esperançador Ral·li Monte-Carlo, on François Delecour i Anne-Chantal Pauwels a punt van estar de guanyar la ronda alpina, finalment el cotxe va ser retirat a finals de la temporada de 1992 pel Ford Escort RS Cosworth, model pel qual el Sierra RS Cosowrth 4×4 va ser concebut com a banc de proves, sense aconseguir cap victòria i amb 6 posicions de podi.