RAC Rally 1989

El 45è RAC Rally posava punt i final a la temporada corresponent a l’any 1989 del campionat mundial de ral·lis amb un recorregut format per 55 proves especials cronometrades d’una distància de 603,57 km. La ronda britànica, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i pilots de vehicles de producció, es presentava amb una llista d’inscrits formada per 202 equips, dels que 187 iniciarien el diumenge 19 de novembre a disputar les primeres proves programades. 84 d’ells aconseguirien completar-les el dijous 23 de novembre.

Amb l’absència destacada de l’equip oficial Lancia a la prova britànica, doncs els transalpins ja havien esdevingut campions tan en marques com en pilots, el ral·li es plantejava com un duel entre constructors japonesos, entre els que Toyota partia com a favorita.

Aquest rol de favoritisme el plasmaven sobre els terreny els tres equips oficials de la marca, més el de l’importador britànic de la marca en mans dels locals David Llewellin i Phil Short, al llarg de les vuit proves especials de 37,97 km cronometrats de la primera jornada, les popularment conegudes com Mickey Mouse. Carlos Sainz i Luis Moya s’anotaven el millor temps en la primera especial del dia, amb el que els espanyols esdevenien els primers líders de la prova.

En la següent especial, l’escratx passava a ser compartit pels altres tres Toyota Celica GT-4 presents a la prova, donant pas a David Llewellin i Phil Short cap al liderat de la general. Un nou escratx ex-aequo dels homes de Toyota en la tercera especial, si bé en aquesta ocasió només hi empataven Juha Kankkunen i Juha Piironen així com Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, deixava a la parella finlandesa en la primera posició, mentre que els seus companys d’equip espanyols, Carlos Sainz i Luis Moya, perdien uns valuosos segons quan hi impactaven contra una pedra i la direcció del seu cotxe s’obria.

Juha Kankkunen i Juha Piironen es van anar repartint els millors temps amb els seus companys Kenneth Eriksson i Staffan Parmander al llarg de les cinc cronometrades que restaven a l’etapa, i quan uns no aconseguien el millor temps, els altres s’hi anotaven el segon millor registre a 1 segon dels seus companys, amb el que l’entrada al parc tancat de Telford es feia amb els finlandesos al capdavant de la general per 5 segons de marge amb els suecs. Els locals David Llewellin i Phil Short tancaven les places de podi a 22 segons dels líders i amb només 1 segon de coixí vers Carlos Sainz i Luis Moya.

Per darrera dels quatre Toyota Celica GT-4 es barrejaven els Mitsubishi Galant VR-4 i els Mazda 323 4WD, amb el finlandès, però de llarga trajectòria als ral·lis britànics, Pentti Airikkala i el seu copilot irlandès Ronan MacNamee al capdavant del grup perseguidor amb 44 segons de demèrit vers la parella que figurava en primera posició, mentre que els seus companys Ari Vatanen i Bruno Berglund eren vuitens a 55 segons del liderat en unes especials que no eren gens del seu gust, malgrat que el seu Mitsubishi entregava molta més potència que no pas els dos Mazda que aconseguien classificar-se per davant seu.

El ral·li de debò arrancava l’endemà dilluns a les 6 del matí amb la disputa de les primeres proves especials secretes que transcorrien pels boscos galesos. En total els organitzadors hi programaven 15 proves especials de 155,89 km de lluita contra el temps que conduirien als 176 equips que restaven actius fins a Nottingham. Carlos Sainz i Luis Moya decidien canviar la caixa de velocitats abans d’arrancar l’etapa, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander amb l’escratx de la primera especial del dia passava a compartir el liderat amb els seus companys finlandesos.

Al terme de la segona prova especial, els suecs passaven a liderar en solitari el ral·li en aconseguir un temps 1 segon millor que no pas el dels seus companys finlandesos, mentre que Pentti Airikkala i Ronan McNamee trencaven el domini dels Toyota imposant-hi un seriós correctiu de més d’un segon per quilòmetre als seus rivals. Amb uns marges tan curts, el liderat de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander era molt volàtil i amb el millor temps del tercer tram, Juha Kankkunen i Juha Piironen tornaven a liderar.

Els finlandesos es mantenien en el liderat fins la vuitena prova especial de l’etapa malgrat no guanyar cap tram cronometrat, produint-se moviments interessants en les posicions immediatament posteriors en aquest interval de la jornada. Els locals David Llewellin i Phil Short patien una averia en el turbo del seu Celica GT-4, el que els enviava cap a la part baixa de la taula, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya gràcies a dos escratxs consecutius en la cinquena i sisena prova especial, superaven a Kenneth Eriksson i Staffan Parmander per classificar-se en la segona posició provisional.

Si Juha Kankkunen i Juha Piironen cedien el liderat als seus companys d’equip espanyols a la vuitena cronometrada, era per una lleugera sortida de pista que aquests hi patien, cedint 12 segons en l’incident en relació a Carlos Sainz i Luis Moya, que passaven a liderar per 2 segons de marge. Aquests es mantingueren en la posició d’honor fins la dotzena prova especial, quan a raó d’un escratx de Juha Kankkunen i Juha Piironen, la parella finlandesa de Toyota recuperava el liderat, per en la penúltima prova del dia, de tan sols 4,96 km, afegir 9 segons més al gap que separava ambdós equips.

Amb l’entrada dels 145 participants que restaven en actiu en el parc tancat de Nottingham el mateix dilluns a partir de les 21 hores, es donava per finalitzada l’etapa, a la que Juha Kankkunen i Juha Piironen hi arribaven com els líders per 19 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi a 29 segons dels seus companys. Per darrera dels tres Toyota s’hi instal·laven els dos Mitsubishi Galant VR-4, després de que aquests s’anotessin 7 temps escratx al llarg de l’etapa, 3 per a Pentti Airikkala i Ronan McNamee, 4 per Ari Vatanen i Bruno Berglund.

La tercera etapa del ral·li era la més llarga de totes en estar programada a 165,51 km cronometrats al llarg d’onze proves especials, que unien Nottingham amb Carlisle travessant els sempre temuts boscos de Kielder, i amb sortida el dimarts a les 6.30 del matí i arribada a partir de les 21.15 del mateix dia.

Carlos Sainz i Luis Moya mantenien un estira i arronsa amb els seus companys d’equip líders al llarg de les 7 primeres proves especials cronometrades del dia, que deixaven als segons classificats a 3 segons més de distància de la que sortien de Nottingham, mentre que una punxada soferta per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en la cinquena cronometrada, deixava als suecs a l’abast de Pentti Airikkala i Ronan McNamee.

En caure la nit i arribar als boscos de Kielder, Carlos Sainz i Luis Moya s’anotaven el seu primer millor temps de la jornada per tal de llimar considerablement les distàncies amb els seus companys líders, que arrossegaven problemes d’alternador, mentre que una averia en els frens del cotxe de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, acabava amb el domini a les places de podi dels Toyota, deixant pas al Mitsubishi Galant VR-4 de Pentti Airikkala i Ronan McNamee a la darrera posició possible.

En els 26,47 km cronometrats de Broomylinn, novena prova especial de la jornada, Carlos Sainz i Luis Moya donaven un correctiu de més de 40 segons a tot el parc tancat tret de Pentti Airikkala i Ronan McNamee, grans coneixedors dels ral·lis britànics i que només hi cedien 20 segons. Juha Kankkunen i Juha Piironen no només cedien el liderat en aquesta especial, doncs en seguir arrossegant problemes amb l’alternador que deixaven el seu cotxe pràcticament a les fosques quan ja era negre nit, permetia a la parella dels tres diamants vermells situar-se a tan sols 15 segons de la de Toyota.

Amb el problema de l’alternador sense resoldre, al que se’ls hi afegia el mateix problema en els frens posteriors que estaven patint Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, però sobretot amb dos millors temps consecutius per tancar la jornada per part de Pentti Airikkala i Ronan McNamee, els finlandesos baixaven fins la tercera posició, fent entrada a Carlisle a 2 minuts i 6 segons de Carlos Sainz i Luis Moya i a 30 segons de la parella de Mitsubishi. Per darrera, els suecs de Toyota feien sort que la menor potència dels Mazda els hi impedia presentar lluita per la quarta posició, i que sobretot Ari Vatanen i Bruno Berglund veien aturada la seva remuntada en bolcar el seu Galant VR-4 a la quarta prova especial i cedir una mica més de 2 minuts a Broomylinn.

En quan els 116 equips que aconseguien completar la tercera etapa del ral·li es disposaven a sortir de Carlisle el dimarts a les 6.30 del matí, aquests s’enfrontaven a 10 proves especials cronometrades de 117,92 km de distància en terreny escocès, el que conferia un cert avantatge a Pentti Airikkala i Ronan McNamee, doncs els pilots de Mitsubishi hi havien estat competint el passat mes de juny dins la cita del campionat britànic de ral·lis.

Aquest avantatge es plasmava en forma de 9 temps escratx de 10 possibles, de fet al pilot finlandès i al seu copilot irlandès el millor temps només se’ls hi escapava en la vuitena especial de la jornada, tanmateix la més llarga de l’etapa, on la parella de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya eren els qui aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú, aturant parcialment la sangria de segons.

En total la parella de Mitsubishi aconseguia retallar 1 minut i 5 segons als líders al llarg de l’etapa, aconseguint-se gran part d’aquest temps en les primeres especials de la jornada, on Carlos Sainz i Luis Moya patien també els problemes amb els frens posteriors que havien estat patint els seus companys d’equip en la jornada anterior i que obligaven als membres del Toyota Team Europe a seguir buscar solucions sobre la marxa per tal de solucionar-los.

Amb l’entrada a Newcastle Upon Tyne el mateix dia a les 18.20, es donava per finalitzada l’activitat de l’etapa, la qual deixava a Carlos Sainz i Luis Moya amb 31 segons de marge vers Pentti Airikkala i Ronan McNamee, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen conservaven la tercera posició a 2 minuts i 42 segons del seus companys, és a dir, 36 segons més dels que havien iniciat la jornada i amb 10 segons més de coixí vers els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, quarts.

Sobre el paper els 126,28 km cronometrats de la cinquena i última etapa eren un tràmit, però la remuntada que havia protagonitzat en la jornada anterior els segons classificats, donaven un gran protagonisme a totes i cadascuna de les 11 proves especials del programa. Carlos Sainz i Luis Moya no es volien deixar sorprendre i amb dos escratxs consecutius, els espanyols aconseguien incrementar en 9 segons el gap amb els segons classificats. La rèplica dels pilots de Mitsubishi arribava d’immediat i aquests amb uns altres dos millors temps consecutius recuperaven 8 dels 9 segons perduts.

Espanyols i pilots dels tres diamants vermells empataven a l’escratx en la cinquena especial, deixant pas a un altre estira i arronsa entre líders i aspirants a liderar que beneficiaven als segons en 7 segons menys de marge. Els 28 km de la segona passada per Dalby dictarien sentència en quan la transmissió del Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya s’avariava, deixant el seu cotxe amb només tracció frontal en un tram que estava enfangat i presentava molts desnivells positius, en total els espanyols hi cedien gairebé 2 minuts, amb el que el liderat passava a ser per a Pentti Airikkala i Ronan McNamee.

Amb més de minut i mig de marge, els nous líders afrontaven amb molta serenor les 2 proves especials que tenien per endavant en el programa, per tal de fer entrada al parc tancat de Nottingham el dijous a primera hora de la tarda com els guanyadors de la ronda britànica, la primera victòria mundial per un pilot que per llavors ja tenia 44 anys. Pentti Airikkala i Ronan McNamee completaven els 603,57 km cronometrats del recorregut amb 6 hores 19 minuts i 22 segons, 1 minut i 28 segons per davant dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. Els companys a Toyota d’aquests, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, s’acomiadaven de la marca nipona amb una plaça de podi a 3 minuts i 49 segons dels guanyadors.

En el campionat reservat als vehicles de producció, els locals Graham Middleton i Paul Watkins completaven la primera jornada com els primers classificats amb cert avantatge per davant dels belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux, però en trepitjar les especials gal·leses, una averia en el turbo del Toyota Celica GT-4 que pilotaven, els relegava lluny del liderat, paper que per llavors prenien els belgues del Mazda 323 4WD davant el desastre dels diferents equips locals que hi podien presentar batalla.

Finalment Grégoire de Mevius i Willy Lux s’anotaven la victòria a la ronda britànica, una victòria que a efectes de campionat era totalment intranscendent, doncs el francès Alain Oreille, absent a la darrera cita del certamen, s’havia proclamat campió amb anterioritat a la Costa d’Ivori.

En el campionat de pilots el finlandès Pentti Airikkala tot just aconseguia els seus primers punts de la temporada, amb el que la seva victòria era més simbòlica que altre cosa. D’altra banda, el podi que aconseguia al Regne Unit el seu compatriota Juha Kankkunen, permetia al dues vegades campió mundial immiscir-se en les places de podi del campionat, tancant la temporada en la tercera posició per darrera dels italians Miki Biasion i Alex Fiorio.

Pilot	Punts
Miki Biasion	106
Alex Fiorio	65
Juha Kankkunen	60

En el certamen reservat a constructors, Mitsubishi tot just aconseguia la segona victòria de la temporada, si bé aquesta era estèril, doncs els dels tres diamants vermells afrontaven la ronda britànica amb un gap de 21 punts en relació a Mazda, darrer inquilí de les places d’honor; si més no la marca japonesa aconseguia superar Audi i tancar l’any en quarta posició. Toyota per la seva banda, superava per primer any el centenar de punts gràcies a la segona plaça dels seus pilots espanyols si bé encara els hi queda força camí per llimar distàncies vers els líders indiscutibles de Lancia.

Constructor	Punts
Lancia	140
Toyota	101
Mazda	67