Tour de Corse 1975

Novena i penúltima cita en el calendari del campionat del món, el diumenge 9 de novembre de 1975 finalitzava a Ajaccio el 19è Tour de Corse, 30è ral·li en la història del mundial de ral·lis. La prova havia avançat la seva data del desembre fins a principis de novembre per tal d’evitar així la presència de neu o gel que en anteriors edicions havien afectat la prova corsa. Al ral·li s’hi inscrivien fins a 79 equips, dels que 77 l’inciaven el dissabte al migdia, per 22 d’ells acabar completant les 10 especials de 479,40 km de distància.

El ral·li tenia un format molt peculiar, més proper al d’una cursa en carretera que a un ral·li convencional, ja que des de la sortida que es donava el dissabte a les 13h fins el diumenge a les 15h quan el ral·li es donava per finalitzat, els equips no s’aturaven el més mínim, on fins i tot un repostatge o un simple canvi de rodes s’havia de fer amb la màxima celeritat, i qualsevol intervenció mecànica que es fes fora de les 2 hores del parc tancat d’Ajaccio la mitjanit del diumenge, suposava incorrer en penalitzacions.

La prova estava dividida en vuit trams cronometrats i dos sectors selectius, els primers tenien unes distàncies estàndar, al voltant dels 20 km de longitud, en els que els participants lluitaven per marcar el registre menor possible, mentre que en el segon tipus d’especial, la distància era superior als 100 km i calia cobrir-la en un temps que determinava la organització, aquest temps però era impossible de complir doncs els promitjos que exigien eren molt elevats pel que tots els participants rebien penalitzacions, per cada segon de retard vers el temps estipulat, els equips rebien un punt de penalització fins arribar a un llindar màxim.

Pels interessos de Lancia la prova era vital, ja que un bon resultat aquí evitaria als italians jugar-se la corona mundial al RAC, tot i això segurs com n’estaven de la superioritat dels seus Stratos HF en una prova de muntanya com la corsa, Lancia només va enviar dos dels seus cotxes a disputar el ral·li, un en la seva versió de 24 vàlvules per a Sandro Munari i Mario Manucci, i un altre en versió de 12 vàlvules per a Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini. En aquesta ocasió, Lancia va eliminar els discs de fre refigerats per aigua que havien introduit al Sanremo, i els substituien per uns altres de major tamany.

Al davant hi tenien la presència dels Alpine-Renault oficials, els quals desplaçaven fins a 3 cotxes diferents a la illa mediterrània, un A110 per a Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne i dos A310 per a Francis Vincent i Jacques Jaubert i Jean-Luc Thérier i Michel Vial, sent un d’ells amb el nou motor de 16 vàlvules que debutava en un ral·li mundialista.

El ral·li s’iniciava amb un sector selectiu de 158 km en el que Sandro Munari i Mario Manucci aconseguien completar-lo amb la menor penalització de tot el parc tancat, esdevenint lògicament els primers líders de la prova, seguits del Lancia Stratos HF de l’importador francès que pilotaven Bernard Darniche i Alain Mahé, els quals participaven al ral·li gràcies a que última hora havien aconseguit reunir el pressupost necessari. A continuació, la celebració d’un tram cronometrat va comfirmar als pilots italians de Lancia com a líders de la prova, ja que novament tornaven a ser els pilots més ràpids.

I així es va acabar l’activitat de la primera jornada, ja que les manifestacions dels independentistes cors que van tallar diverses carreteres, van impedir que es celebressin els tres trams que quedaven per disputar-se.

En la represa, mentre Sandro Munari preguntava a Mario Manucci quan temps els quedava per arribar al següent control horari, quelcom molt normal en un ral·li per tal d’evitar arribar tard o que els pneumàtics es refredessin en excès esperant a entrar-hi, els italians no prenien correctament una corva que era més tancada del que semblava a priori, provocant que el seu Stratos HF caigués uns 5 metres pel voral. Si bé el cotxe no presentava seriosos danys, va resultar impossible retornar-lo a pista pel que els màxims favorits es veien obligats a abandonar la prova.

Els companys d’equip d’aquests, Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini, es trobaven noquejats a causa dels danys soferts en les seves suspensions posteriors quan els italians van estar pilotant amb dues rodes punxades, més tard el seu embragatge es va bloquejar, i tot i que van poder continuar canviant de marxes sense embragar, en els enllaços entre trams van superar el màxim permès de demora quedant exclosos.

Amb aquest panorama les opcions de victòria i títol mundial per a Lancia passaven a estar en mans del Stratos francès que pilotava l’aquità Bernard Darniche i el seu copilot Alain Mahé, els quals ara passaven a tenir tot un exèrcit de mecànics italians i experts en pneumàtics per tal d’assegurar una victòria d’ells.

Jean-Claude Andruet i Yves Jouany van aconseguir imposar-se en els dos primers trams cronometrats del segon dia a bord del seu Alfa-Romeo Alfetta GT preparat per Autodelta, mentre que Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne s’imposaven en el sector selectiu de 120 km de distància, el que deixava als pilots del A110 a tan sols 5 segons de la primera posició.

Bernard Darniche i Alain Mahé van suportar bé la pressió a la que els sometien els pilots de Alpine-Renault i amb els escratxs en els dos últims trams cronometrats, els pilots donaven la victòria a Lancia en completar el recorregut en 4 hores 58 minuts i 26 segons, 32 segons per davant de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne en el que seria la última prova en la que el Alpine A110 competiria en la seva versió lleugera d’apenes 700 kg. Jean-Claude Andruet i Yves Jouany per la seva banda, tancaven el podi cors en completar el ral·li a 11 minuts i 25 segons dels guanyadors, el que suposava que per primera vegada un cotxe del fabricant milanés pugés a un podi del mundial.

La victòria que Darniche-Mahé donaven a Lancia en terres corses, suposava la corona mundial pels italians, els quals ja no havien d’especular al RAC britànic. Alpine-Renault per la seva banda, gràcies al 2n lloc de Nicolas-Laverne superava a FIAT per tan sols 2 punts en la taula provisional del campionat, si bé els francesos no tenien previst competir en terres britàniques on si ho farien els de Turí.