Ral·li Japó 2008

Figurant com la penúltima ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, la vuitena edició del Ral·li de Japó tenia un recorregut format per 29 proves especials cronometrades d’una distància total de 343,69 km, a les que els 86 equips participants dels 87 que prèviament hi havia formalitzat inscripció, començarien a fer front el divendres 31 d’octubre de 2008. La cita nipona, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i pilots de vehicles de producció, era completada per 57 equips els diumenge 2 de novembre de 2008 a Sapporo.

La primera jornada del ral·li tenia en el seu programa 10 proves especials de 90,48 km de distància, les quals es trobaven repartides en 4 trams forestals, pels que s’hi passaven matí i tarda, i dues especials espectacle que tancaven la competició a l’estadi de Sapporo.

Sapporo va ser la seu dels Jocs Olímpics d’hivern l’any 1972, i la neu en els vorals de les pistes en donava testimoni, de fet aquest element va obligar als organitzadors a cancel·lar les dues passades pel tercer tram, així com la segona passada pel quart tram del bucle. Els finlandesos de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, iniciaven el seu concurs nipó imposant-se en les dues primeres proves especials programades, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en el quart i últim del matí per intentar ficar-se en les posicions de podi que li donarien el seu cinquè títol mundial, una opció per llavors barrada pels Focus RS WRC’07 de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de François Duval i Patrick Pivato.

A la represa, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es tornaven a imposar en les dues primeres proves del bucle, ara cinquena i sisena especial cronometrada, mentre que la parella de l’equip Stobart formada per François Duval i Patrick Pivato, superava en un primer moment a l’oficial formada per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, per a continuació veure’s obligats a abandonar el ral·li en patir un fort accident lateral que causava lesions de consideració a la pelvis i tíbia del seu copilot francès. Com a conseqüència de l’accident l’especial es neutralitzava al pas del vuitè participant per a que l’ambulància pogués evacuar al pilot, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien així l’anhelada plaça de podi.

L’activitat del primer dia es tancava a l’estadi de Sapporo, on Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen seguien demostrant la seva velocitat en imposar-se en les dues passades per l’especial. Tot plegat donava a la parella finlandesa un marge de 26,2 segons vers els seus companys i compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al terme de la primera etapa, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que pilotaven amb molta cura, entraven al parc tancat en la tercera posició a 30,6 segons dels líders provisionals, però amb la tranquil·litat de gaudir d’un marge gairebé idèntic, 29,7 segons, vers els quarts classificats, el Subaru Impreza S14 WRC de Chris Atkinson i Stéphane Prévot.

Seguint el model de la primera etapa, la segona jornada constava de 10 proves especials, les quals també es repartien al llarg de 4 trams forestals a doble passada, més dues passades per l’especial espectacle de Sapporo, si bé en aquesta ocasió el tràmit suposaven 156,78 km de lluita contra el cronòmetre, als que la pluja hi afegia la seva dosi de dificultat extra.

Dani Sordo i Marc Martí s’havien vist obligats a abandonar la competició en la sisena especial de la primera jornada a causa d’una averia en el turbo, i amb el millor registre de la primera cronometrada sabatina començaven així a recuperar posicions, mentre que els líders, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, patien un petit impacte sense massa conseqüències. Amb el millor temps del segon tram, Petter Solberg i Phil Mills superaven als seus companys d’equip i esdevenien així en els primers aspirants a plaça de podi, és a dir els quarts classificats.

La tercera cronometrada era la més llarga de tot el recorregut amb 33,66 km competitius, on Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’emportaven l’ensurt del dia en trobar-se uns cérvols enmig de la pista, mentre que els seus companys d’equip, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, confirmaven el seu segon lloc amb el millor registre. L’activitat matinal es tancava amb un millor registre de Henning Solberg i Cato Menkerud i amb els tres primers equips classificats separats per tan sols 6 dècimes de segon.

Per la tarda, amb les segones passades per les especials cronometrades, el trio capdavanter recuperaria el seu rol dominant, i així Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor temps en la cinquena especial, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la sisena i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la setena i vuitena final. Alhora, en la setena prova especial, Sébastien Loeb i Daniel Elena notaven que el seu Citroën C4 WRC votava massa, el que els feia perdre uns 20 segons a final de tram, pel que els campions del món optaven per endurir les suspensions en l’enllaç cap a la vuitena prova especial, on els germans Solberg, Petter Solberg i Phil Mills i Henning Solberg i Cato Menkerud, perdien posicions en patir respectives punxades.

Tal i com havia iniciat l’etapa, Dani Sordo i Marc Martí tancaven la jornada imposant-se en el cronòmetre en les dues passades per l’especial espectacle de Sapporo, si bé en la primera d’elles el seu escratx era ex-aequo amb els finlandesos de Suzuki Toni Gardemeister i Toni Tuominen, mentre que per davant les distàncies pràcticament restaven igual.

Així doncs l’entrada al parc tancat de Sapporo es feia el dissabte al vespre amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la primera posició per 15,5 segons de marge vers els seus companys d’equip i compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena es començaven a veure’s obligats a conformar-se amb el tercer lloc en fitxar a 53,5 segons de la primera parella de Ford, si bé la punxada de Petter Solberg i Phil Mills, deixava de nou a Chris Atkinson i Stéphane Prévot com els màxims perseguidors dels homes de Citroën, però a minut i mig ja de la seva posició.

La competició es completava diumenge amb la disputa de 9 proves especials més, 4 trams nous pels que s’hi passava en dues ocasions, més una nova passada per l’especial espectacle de Sapporo per tancar el bucle matinal; amb el que en total la distància cronometrada arribava fins als 96,43 km.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tot i guanyar la segona prova especial, així com marcar el segon millor temps en la cronometrada inaugural dominical, veien com els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els hi retallaven distàncies en el que restava de bucle matinal, per tal de retornar a les assistències intermèdies amb només 4,9 segons de coixí, situació que va fer entrar en escena a Malcolm Wilson, màxim responsable d’M-Sport, preparador dels Ford, que ordenava el cessament de les hostilitats entre les dues tripulacions. Per la seva banda, Sébastien Loeb i Daniel Elena es dedicaven a cuidar el seu pilotatge per tal d’assegurar-se la tercera posició, la qual els hi comportava el seu cinquè títol consecutiu, amb el que els de Citroën es deixaven prop de 50 segons vers els líders provisionals.

Amb toc d’atenció per una banda i conservadorisme per una altra, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen obrien gap vers els seus acompanyants provisionals a les places de podi amb dos escratxs consecutius aconseguits a la represa de l’activitat als trams, mentre que en els dos restants poc o res passava, amb el que els finlandesos aconseguien finalment la seva 7ena victòria mundial en aturar el cronòmetre en un temps final de 3 hores 25 minuts i 3 segons, és a dir, 31,1 segons menys que els seus companys d’equip i compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Tancant el podi s’hi trobaven uns exultants Sébastien Loeb i Daniel Elena a 2 minuts i 30,6 segons del millor temps.

En la classe reservada als vehicles de producció, al llarg de tota la reduïda primera jornada va existir un estira i arronsa entre el noruec Eyvind Brynildsen i el francès Denis Giraudet amb el rus Evgeniy Novikov i el britànic Dale Moscatt, duel que finalment, i després que els primers ocupessin el liderat al llarg de tot el dia, en la primera passada per l’especial de Sapporo, s’inclinaria en favor del pilot rus i el seu copilot britànic, després de que la parella noruega-francesa cometés una errada.

Al llarg del bucle matinal del dissabte, Juho Hänninen i Mikko Markkula aconseguien sumar tots 4 escratxs possibles, el que permetia als finlandesos pujar des de la novena posició a 46,1 segons dels líders, fins a la segona a 17,0 segons d’aquests a l’entrada a les assistències intermèdies. Això feia esperonar a Evgeniy Novikov i Dale Moscatt, que amb un segon millor temps i un escratx a la represa, aconseguien distanciar-se en gairebé 1 minut dels seus més immediats perseguidors, si bé un mal temps per part dels líders en el setè tram del dia, tercer en el bucle de la tarda, deixava altre cop als finlandesos a l’abast del liderat a gairebé mig minut d’aquesta posició.

Finalment, i després d’un cert retall de segons per part de la parella finlandesa, l’entrada al parc tancat es feia amb els dos equips separats per 19,1 segons i amb el local Toshi Arai i l’australià Glenn MacNeall disposats a donar una dosi extra d’emoció en l’etapa dominical a 1,7 segons dels segons classificats.

Després d’un repartiment d’escratxs per part de les dues parelles europees en les dues primeres proves especials, Evgeniy Novikov i Dale Moscatt donaven el cop de gràcia en la tercera prova especial, la més llarga de la jornada, en la que els líders aconseguien acumular un marge de gairebé 1 minut vers els seus rivals. Amb tot ja pràcticament decidit en favor del rus i el britànic, un problema de transmissió aparegut en les dues últimes proves especials, feia que aquests perdessin la victòria per 6,3 segons en favor de Juho Hänninen i Mikko Markkula.

En clau de campionat, aquesta victòria que aconseguia Juho Hänninen al Japó, era la tercera de la temporada per al pilot, amb la qual el finlandès podia superar per 6 punts a l’absent Andreas Aigner, líder provisional de la classificació en el moment d’arribar a l’illa asiàtica.

Els 6 punts que aconseguia Sébastien Loeb a la cita nipona, eren suficients per a l’alsacià per esdevenir campió del món per cinquena vegada consecutiva, doncs el marge que aquest tenia vers el finlandès Mikko Hirvonen, segon classificat, era de 10 punts, puntuació atorgada per una victòria, però en cas d’empat, el francès n’acumulava ja 10 victòries per 3 per part del seu rival. Jari-Matti Latvala per la seva banda, gràcies als 8 punts que sumava a la prova, aconseguia empatar en la quarta posició amb Chris Atkinson, restant així a 9 de la darrera posició de podi ocupada per Dani Sordo.

En el campionat de constructors la classificació es posava roent tot esperant la darrera cita, el Ral·li de Gales, doncs el gap entre Ford i Citroën s’estrenyia fins als 11 punts gràcies al doblet dels de l’oval. Subaru per la seva banda, seguia la seva cursa en solitari per la tercera marca del campionat, mostrant-se força menys competitiu que els seus dos predecessors, però un pèl superiors a l’equip Stobart i Suzuki.