Ral·li Costa d’Ivori 1989

El dijous 2 de novembre de 1989 finalitzava a Abidjan la 21ena edició del Ral·li Costa d’Ivori, dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, o el que és el mateix, penúltima cita del campionat. Amb els campionats de marques i pilots decidits, i amb puntuabilitat per al campionat de pilots només, un total de 60 equips es donaven cita a la mateixa ciutat el diumenge 29 d’octubre per tal d’afrontar una prova caracteritzada per la seva gran duresa doncs el seu recorregut, dividit en 87 controls horaris totalitzava 3528,17 km de distància. Distància que només arribarien a completar 7 equips.

El principal punt d’interés de la prova residia en la lluita pel campionat del món de Grup N, al que l’uruguaià Gustavo Trelles i el belga Gregoire de Mevius hi tenien opcions juntament amb el lider provisional, el francès Alain Oreille, el qual malgrat comptar amb un cotxe de dues rodes motrius per quatre dels seus rivals, tenia al seu favor una major lleugeresa del vehicle i el suport de Renault que s’hi va volcar en la cursa per tal de facilitar un bon resultat del pilot francès.

La prova arrancava amb una superespecial als voltants d’Abidjan el mateix diumenge 29 d’octubre, la qual serviria per determinar l’ordre de sortida als trams en el següents dies de competició, quelcom molt important a fi d’evitar trobar-se moltes roderes pel pas d’altres vehicles. Els austríacs Rudolf Stohl i Ernst Loidl aconseguien marcar el millor crono amb el seu Audi 90 Quattro per davant de les italianes Paola de Martini i Umberta Gibellini amb idèntica montura.

La segona jornada estava composada per un bucle de 932 quilómetres amb inici i final a Abidjan, la qual s’iniciava amb el millor crono del Nissan 200 SX dels herois locals Alain Ambrosino i Daniel Le Saux, guanyadors de l’anterior edició de la prova, si bé els franco-ivorians poc més tard es veurien molt endarrerits en patir un fort accident contra el Mitsubishi Pajero de Simon, responsable de Simon Racing, mentre que Rudolf Stohl i Ernst Loidl, primers líders de la prova, es veien obligats a abandonar quan una junta del sistema d’injecció de carburant es va perdre i el seu Audi es va veure envoltat en flames ràpidament.

Amb aquests precedents i unes pistes relativament ràpides, no massa trencades i suaus, Pascal Gaban i Eddy Chevaillier se situarien al capdavant de la provisional a bord del seu Lancia Delta Integrale de Grup N, seguits en segona posició provisional pels francesos Alain Oreille i Gilles Thimonier, mentre que les italianes Paola de Martini i Umberta Gibellini baixaven fins la tercera posició provisional.

Un altre dels cridats a ser protagonistes de la prova en la lluita del títol de Grup N, els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio, es veien obligats a abandonar la prova quan la corretja de distribució del seu Lancia Delta Integrale es trencava. Els suecs amb idèntica montura Fredrik Skoghag i Claes Billstam havien d’abandonar quan la seva bomba de benzina deixava de treballar, mentre que Paola de Martini i Umberta Gibellini havien de retirar-se en els darrers compassos del dia en quedar-se sense junta de culata.

La tercera etapa, la més dura de totes, es dirigia cap al port de San Pedro, a través dels boscos de Tai on resideix bona part de la indústria de la fusta ivoriana, des d’on enfilarien cap a Yamoussoukro. Els líders provisionals Pascal Gaban i Eddy Chevaillier van patir numbrosos contra-temps en aquesta etapa, que els van fer perdre un total de 2 hores, principalment van tenir un forat en el seu radiador que els obligava a aturar-se de tant en tant mentre el cotxe de servei no acudia al seu rescat i substituien l’element, poc després una junta de transmissió del seu eix frontal dret es va perdre, però afortunadament pels belgues les assistències no eren gaire llunyanes.

Mentrestant Alain Oreille i Gilles Thimonier que podien treure partit dels problemes dels líders, havien d’aturar-se als boscos de Tai per retirar la gran quantitat de fang que s’acumulava en el seu radiador i que provocava que el seu cotxe s’escalfès; més endavant els francesos van precisar d’unes assistències de 14 minuts als voltants de Yamoussoukro el que els va endarrerir encara més. D’altra banda els belgues amb Mazda 323 Gregoire de Mevius i Willy Lux havien d’abandonar la prova quan algú va oblidar posar carburant en el seu dipòsit en un dels punts d’assistència.

Tots aquests incidents van facilitar que els belgues Jean-Pierre van den Wauwer i Luc Manset passessin a liderar provisionalment la prova africana amb un avantatge de 20 minuts i 56 segons vers Alain Oreille i Gilles Thimonier, els quals afortunadament aconseguien mantenir la segona posició, mentre que Pascal Gaban i Eddy Chevaillier eren tercers de tan sols 9 equips supervivents, però a més de 2 hores dels primers classificats provisionals.

Després d’un llarg descans a Yamoussoukro, la competició es reprenia de nit per anar de nou cap a Abidjan i finalitzar així la tan dura prova. Només iniciar-se l’etapa Alain Oreille i Gilles Thimonier canviaven la caixa de velocitats com a precaució, el que els feia sortir en vuitena posició a pista, per tal de trobar-se amb la via més neta de pols en suspensió, els de Renault van penalitzar en dues ocasions avançant-se a la seva sortida i així finalment ser quarts en la pista.

Més endavant Jean-Pierre van den Wauwen i Luc Manset perdien 25 minuts en quedar-se clavats en un fangar, el que va permetre que els francesos s’acostessin als belgues, i els membres de Renault comencessin a especular amb una possible victòria, si bé Oreille-Thimonier només apretaven fort l’accelerador en aquelles seccions en les que els riscs eren ínfims, doncs el seu objectiu era el títol de Grup N i no la victòria absoluta.

Per llavors, l’altre dels rivals pel Grup N que seguien en competició, els belgues de Lancia Pascal Gaban i Eddy Chevaillier havien d’abandonar el ral·li en trencar-se la corretja de distribució del seu Delta Integrale mentre que els líders provisionals i compatriotes seus, Jean-Pierre van den Wauwen i Luc Manset, atropellaven una cabra trencant dues làmpades del seu Toyota Corolla GT, afortunadament pels belgues ja era de dia i l’incident no va revertir gaire importància.

Quan aquests tenien la victòria al seu abast, un pern de biela es va trencar provocant que el seu motor s’aturés bruscament, tot i ser remolcats per un cotxe d’assistència, els oficials van caçar als belgues «in fraganti» veient-se llavors obligats a abandonar la prova, moment en el que Alain Oreille i Gilles Thimonier heredaven la primera posició la qual ja conservarien fins a l’arribada a Abidjan amb un retard acumulat de 8 hores 32 minuts i 54 minuts.

Per darrera dels pilots de Renault, uns altres francesos, Patrick Tauziac i Claude Papin completaven el recorregut en segona posició a 3 hores 3 minuts i 36 segons dels guanyadors amb el seu Mitsubishi Starion de Grup A, i tancant el podi s’hi trobava un altre equip de pilots francesos, el format per Adolphe Choteau, de 62 anys, i Jean-Pierre Claverie amb un Toyota Corolla, els quals finalitzaven a 5 hores 8 minuts i 13 segons dels vencedors.

El campionat de pilots estava ja decidit en favor de Massimo Biasion en el passat Sanremo, a més a més, l’absència dels principals pilots del campionat, va provocar que els resultats obtinguts en la prova ivoriana fossin pràcticament intrascendents a efectes de campionat deixant el subcampionat per decidir en el RAC britànic que tancava la temporada.

En el campionat de constructors, que ja estava decidit a favor de Lancia des del passat Sanremo, la general restava inalterada ja que la cita ivoriana no otorgava punts en el campionat.