Ral·li Sanremo 1979

La ciutat que li donava nom al Ral·li de Sanremo, era l’escenari el diumenge 7 d’octubre de 1979 de la cerimònia de clausurua de la seva 21ena edició. La prova italiana, que era la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, reforçava el seu caràcter mixte introduint un gran nombre d’especials sobre terra en el seu camí que estrenaven fins a la República de San Marino. En total el ral·li tenia 74 proves especials cronometrades, de les que 38 eren sobre asfalt i 46 sobre terra, i 962 km de distància, amb un balanç bastant favorable a la terra. En la seva llista d’inscrits oficial hi constaven fins a 72 equips, dels que 67 es varen disposar a afrontar les especials programades a partir del dilluns 1 d’octubre i que només 26 equips aconseguirien completar.

Tal i com va passar en l’anterior edició, Ford decidia abstenir-se del ral·li italià, pel que FIAT es treia del damunt un rival incòmode de cara a aconseguir la victòria a la cita de casa abans de ni tan sols començar-la. La primera etapa del ral·li arrancava el dilluns a les 8 del matí, la qual resultava ser d’una duresa extrema, amb els pilots disputant un total de 38 proves especials cronometrades que els conduien fins a San Marino després d’estar gairebé 37 hores al volant.

Les primeres proves cronometrades de la llarga etapa eren d’asfalt, i aquí els Lancia Stratos HF presents a la prova van poder treure a lluir el seu potencial. Fabrizio Tabaton i Marco Genovesi amb la seva unitat preparada per Grifone s’imposaven en el primer tram cronometrat, esdevenint lògicament en els líders provisionals del ral·li. Mentre que en la segona prova especial els autors del millor temps i nous líders del ral·li passaven a ser els seus compatriotes Antonio Fassina i Mauro Mannini que competien amb el suport de la xarxa de concesionaris Lancia d’Itàlia.

Una especial més tard, la tercera, es coneixia l’abandonament per accident de Fabrizio Tabaton i Marco Genovesi, mentre que els líders Antonio Fassina i Mauro Mannini anaven paulatinament obrint forat vers els seus perseguidors en la taula de temps general provisional, fins arribar a completar la fracció d’asfalt de l’etapa amb un avantatge al voltant del minut vers els seus més immediats perseguidors, els FIAT 131 Abarth oficials de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i d’Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.

Tot i que Antonio Fassina i Mauro Mannini van guanyar la primera cronometrada celebrada sobre terra, mica en mica el seu coixí vers el FIAT 131 Abarth de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es va anar reduint progressivament, permetent al pilot alemany entrar al parc tancat de San Marino el dimarts al vespre com a líders provisionals amb 1 minut i 2 segons d’avantatge vers el Lancia Stratos HF d’Antonio Fassina i Mauro Mannini. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot restaven en un discret tercer lloc a 1 minut i 51 segons dels seus companys d’equip mentre que el tercer dels FIAT oficials, el pilotat pels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, era quart però a 5 minuts i 31 segons dels seus companys alemanys després d’haver perdut més de 6 minuts en trencar un semieix del seu cotxe, però sobre el cap de la parella finlandesa planava l’amenaça d’una penalització a causa del temps invertit per la reparació, pel que la parella podria caure més posicions.

Tanmateix aquests temps facilitats al terme de la primera etapa no es podien considerar com a definitius, ja que Antonio Fassina i Mauro Mannini presentaven una reclamació a la organització per un error de cronometratge en la 22ena prova especial programada, on segons a la parella italiana se’ls hi havia otorgat un temps força superior al realitzat i registrat amb els seus rellotges.

Entre les baixes destacava la del debutant Talbot Sunbeam Lotus Grup 4 de l’importador francès de la marca, i per tant amb el volant a l’esquerra a diferència de l’oficial que pilotaven els britànics Tony Pond i Ian Grindord, de Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, quan després que la parella francesa hagués estat arrossegant problemes amb les seves llandes al llarg de l’etapa, el distribuidor del seu cotxe cedia a l’esforç quan es celebrava la 26ena especial cronometrada. Senyal inequivoca de la duresa d’aquesta etapa era que dels 67 equips que sortien de Sanremo el dilluns a les 8 del matí, a San Marino a les 9 del vespre hi arribaven 36.

Dimecres a les 11 del matí, i després d’una mica més de 12 hores de descans, els participants es disposaven a afrontar la segona jornada del ral·li, un bucle relativament curt de 5 trams sobre terra que es celebraven a dues passades amb inici i final a San Marino. Abans de sortir del parc tancat Markku Alén i Ilkka Kivimäki rebien la confirmació de la penalització que se’ls hi aplicava, aquesta era de 16 minuts, amb el que la parella finlandesa queia fins la vuitena posició provisional i quedava ja descartada de la lluita per la victòria en trobar-se a 21 minuts i 31 segons dels seus companys d’equip Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Al llarg de l’etapa Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van mantenir un intens pols amb Antonio Fassina i Mauro Mannini pel liderat, pols que es decantava en favor de la parella italiana de Lancia que aconseguia entrar a San Marino a quarts de vuit del vespre amb 45 segons d’avantatge vers els alemanys de FIAT i recuperant així el liderat a la prova de cara a les 2 etapes que restaven per celebrar. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot en conèixer la sanció que els hi era aplicada als seus companys d’equip finlandesos, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, optaven per un pilotatge molt més conservador ja que el seu coixí vers el nou quart classificat, el Talbot Sunbeam Lotus dels britànics Tony Pond i Ian Grindord, era superior als 6 minuts, el que els portava a entrar al parc tancat de San Marino a 5 minuts i 5 segons dels líders. Tot i així els italians aconseguien obrir forat amb els britànics de Talbot, que completaven la jornada a 11 minuts i 53 segons de la darrera posició de podi.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki van sortir a l’atac per tal de recuperar quantes més posicions els hi fos possible, el que els va portar a guanyar 5 proves especials cronometrades i recuperar uns 2 minuts vers els homes del capdavant de la classificació general, però en la penúltima especial de la jornada, un problema amb el canvi els portaria a perdre més de 10 minuts. Si bé els finlandesos no perdien plaça, mantenint-se en vuitena posició, si que les opcions de remontada eren remotes.

Amb unes 3 hores de descans, els 31 equips arribats al parc tancat inciaven el mateix dimecres a les 11 de la nit a celebrar la tercera jornada del ral·li, la qual els retornaria fins a Sanremo. Aquesta etapa s’iniciava amb l’eliminació de 6 de les 8 proves especials cronometrades de terra a la regió d’Il Ciocco per una série de protestes ecologistes que en certa manera buscaven treure diners als organitzadors. Pel que amb només 2 trams de terra en el que restava de ral·li, aquest es posava de cara al Lancia Stratos HF dels líders Antonio Fassina i Mauro Mannini.

Més de cara es va posar el ral·li pels líders quan la organització va comprobar les alegacions presentades per ells eren certes i que existien certes desincronitzacions entre els rellotges en la 22ena especial cronometrada, pel que aquest tram passava a anular-se i el seu marge al capdavant de la general s’incrementava en 1 minut més, temps que oficialment Walter Röhrl i Christian Geistdörfer havien aconseguit endosar a la parella de Lancia Itàlia.

Entrats ja en la competició, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tenien la desgràcia de trencar el seu diferencial quan disputaven la tercera cronometrada de la tercera etapa, amb el que la parella alemanya de FIAT cedia 7 minuts en relació a Antonio Fassina i Mauro Mannini. Aquest nou contra-temps va fer reaccionar als germànics, que es varen llençar a l’atac si bé la seva diferència vers els líders era molt abultada i la seva segona posició no corria perill.

Completades les 10 proves especials cronometrades a les que quedava reduida la tercera etapa, Antonio Fassina i Mauro Mannini arribaven a Sanremo el dijous a quarts de vuit del vespre amb un avantatge de 6 minuts i 35 segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot es trobaven ja a 11 minuts i 39 segons dels líders. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda guanyaven una plaça en trencar-se el motor del Triumph TR7 V8 dels suecs Per Eklund i Hans Sylvan quan aquests es diposaven a celebrar la tercera prova cronometrada de l’etapa.

La quarta i última etapa, nocturna i amb 9 proves especials cronometrades d’uns 203 km de distància als voltants de Sanremo, servia per veure com Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien escurçant distàncies vers Antonio Fassina i Mauro Mannini, si bé el clima sec i fred era a priori més favorable a les característiques del Lancia Stratos HF que no pas al FIAT 131 Abarth. Els alemanys escurçaven 2 minuts i 21 segons als líders, però aquest temps era insuficient com per provocar qualsevol canvi al capdavant de la general del ral·li. Qui si van veure recompensat en part el seu esforç van ser Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els vencedors de la última edició del ral·li aconseguien finalment guanyar una plaça rellevant del sisè lloc al Ford Escort RS2000 Grup 1 d’Angelo Pressotto i Max Sghedoni.

Sense més doncs, els italians Antonio Fassina i Mauro Mannini aconseguien la seva primera i única victòria en el mundial de ral·lis dalt d’un cotxe que FIAT considerava obsolet i que volia apartar de la competició, completant el recorregut en 12 hores 37 minuts i 17 segons, 4 minuts i 14 segons per davant del FIAT 131 Abarth de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot completaven el podi a 18 minuts i 42 segons dels guanyadors.

L’absència oficial de Ford, va portar que els dos primers classificats en la provisional del campionat per a pilots estiguessin absents a la prova italiana, mentre que Markku Alén perdia una bona opció d’escurçar distàncies, o fins i tot de superar a Hannu Mikkola, en només sumar 6 punts per la seva sisena posició final.

En el campionat de constructors, la obligarietat de retenir només els 7 millors resultats, feia que Ford no sumés en el seu caseller els 12 punts que els hi donava la victòria en Grup 1 d’Angelo Pressotto i Max Sghedoni. Datsun tampoc sumava, peró el seu cas era degut a l’abandonament de Timo Salonen i Seppo Harjanne, qui si sumava era FIAT, que tot i no competir oficialment, tancava el podi provisional.