Després de 3 dècades de competició continental, en les quals l’asfalt alpí s’havia combinat amb la grava toscana, la ronda italiana en el calendari mundial feia un gir radical per tal d’anar-se’n a competir a l’illa de Sardenya. Hereva del llegat del Ral·li Costa Smeralda, en la que diverses de les seves edicions havien figurat en el certamen europeu, la tretzena cita en el campionat global s’iniciava el divendres 1 d’octubre de 2004 amb 19 proves especials en el seu programa de 383,23 km de lluita contra el cronòmetre i sota el nom de 1r Ral·li de Sardenya. L’esdeveniment sard, que entregava punts en els campionats de pilots, constructors i certamen júnior, comptava amb 74 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 67 serien presents a la protocol·lària cerimònia de sortida celebrada a Porto Cervo el dijous 30 de setembre a les 8 en punt del vespre. 29 formacions participants aconseguien completar l’itinerari per tal de ser de tornada al punt de sortida el diumenge 3 d’octubre a 3 quarts de 5 de la tarda, hora de finalització de l’edició.
Complert el tràmit de la baixada per la rampa de sortida, les 67 formacions participants es dirigien en vers a Olbia, el port més important oriental, des d’on la primera parella participant en sortiria a 2 quarts de 9 del matí per tal d’anar a afrontar un bucle de 3 trams, que en disputar-se matí i tarda, generava les 6 proves especials cronometrades de 158,56 km de corda que figuraven en el programa. Una activitat que els més matiners començarien a donar per conclosa amb el retorn a Porto Cervo a partir d’1 quart de 8 del vespre.
Com tota prova debutant en el calendari mundial, la correcta elecció dels pneumàtics en cada compàs de la prova, així com l’adeqüació de la configuració dels autos al terreny, resultava ser el principal maldecap per als enginyers de les diferents formacions, si bé Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, així com l’equip Peugeot, partien amb el cert avantatge de que la parella finlandesa hagués vençut en el Costa Smeralda del 2003, al volant d’un retirat de l’exercici oficial Peugeot 206 WRC.
Petter Solberg i Phil Mills marcaven un temps extraordinari en l’especial inaugural del programa i els campions del món en vigència aconseguien llevar en els 28,69 km de corda d’aquest primer repte cronometrat, 16,8 segons al Ford Focus RS WRC’04 de Markko Märtin i Michael Park, o 19,6 segons al 307 WRC que precisament pilotaven els anteriorment esmentats Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
Els de Subaru s’imposaven també en la següent cronometrada, si bé en aquesta ocasió només aconseguien vèncer en el tram per 7 dècimes de segon de marge en vers a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui amb aquest resultat s’enfilaven fins a la segona posició de la general, a la rellevant distància de 24,1 segons de Petter Solberg i Phil Mills, tothora que enviaven fora de les posicions provisionals de podi a Markko Märtin i Michael Park.
Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i estar en una fase d’aprenentatge, amb l’ànim de no vessar-la per tal de seguir acumulant punts en la seva cursa en vers el seu primer títol mundial, establien el millor temps en la tercera i última cronometrada matinal per davant dels líders, qui després d’haver impactat contra una roca, coneixien certs moments de tensió amb el seu motor reescalfat i treballant a 3 cilindres.
Petter Solberg i Phil Mills no serien els únics amb problemes, doncs Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen perdien la tercera plaça que venien posseint des d’un primer instant, en patir una sortida de pista i endarrerir-se de l’ordre de mig minut a final de tram.
Així doncs, el bucle inaugural del ral·li es concloïa amb Petter Solberg i Phil MIlls endinsant-se en el parc d’assistències, emplaçat al port d’Olbia, amb 31,2 segons de marge en vers a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 33,3 segons en relació a Markko Märtin i Michael Park, 1 dècima de segon més si la distància es mesurava amb els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els seus companys d’equip, Carlos Sainz i Marc Martí, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 36,6 segons del registre del pilot noruec i el navegant britànic.
En el moment de la represa, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen semblava que havien fet la lectura correcta sobre quin ritme exigia la competició, en tan en quan els de Peugeot aturaven el cronòmetre abans que ningú al terme de les dues primeres proves especials, si bé el cert era que els finlandesos només aconseguien retallar 8,2 segons als inabastables líders.
Entretant, Markko Märtin i Michael Park perdien el pols amb Sébastien Loeb i Daniel Elena per la darrera de les posicions de podi. En un primer instant els de Ford perdien la tercera plaça amb els de Citroën per poc més de 5 segons, per després, en calar el seu Focus RS WRC’04 sobre la línia de sortida de la cinquena prova especial del dia, entregar una valuosa quinzena de segons.
Petter Solberg i Phil Mills tancaven la primera etapa acumulant la seva tercera victòria parcial de tram, amb la qual els de la marca de la Constel·lació de les Plèiades aconseguien restablir gairebé tots els segons concedits prèviament i així poder retornar al parc tancat de Porto Cervo amb 30,3 segons de marge en vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
Sébastien Loeb i Daniel Elena, després d’haver-se deixat en la cronometrada inaugural més de mig minut en relació als pilots de Subaru, ingressaven a l’epicentre de la Costa Smeralda a 34,8 segons dels primers classificats, mentre que els seus companys de formació Carlos Sainz, afligit per la grip, i Marc Martí, els aconseguien seguir en la taula en arrabassar la quarta posició a Markko Märtin i Michael Park per 7,4 segons de marge en vers la parella de Ford i a 59,8 segons del registre dels líders.
Fins a un total de 48 formacions aconseguien completar la primera etapa i totes elles iniciaven a partir de 2 quarts de 7 del matí del dissabte 2 d’octubre la jornada equatorial del ral·li, la qual en el seu programa incloïa 7 proves especials de 147,99 km cronometrats, distància resultant de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, entre els quals s’hi trobava el més llarg de tot el programa, Tandaló, així com per un quart tram en el moment de reprendre la competició en abandonar les assistències de mitja etapa d’Olbia. Una activitat que finalitzava amb el retorn al punt de sortida a partir de les 8 del vespre.
Els 3 primers classificats aturaven el cronòmetre en el mateix ordre que duien en la classificació provisional al terme de les dues primeres especials matinals, amb el què les seves posicions d’honor s’anaven ratificant, fins que en la primera passada per la cronometrada reina del programa, la classificació vivia un dels seus primers cops de teatre, uns reversos que es centraven en l’equip Peugeot.
D’una banda Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen abandonaven la competició amb la caixa de velocitats del seu Peugeot 307 WRC trencada, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’endarrerien en més de 23 minuts en quedar-se sense turbo en la seva unitat oficial, un retard al que se li afegirien 130 segons de penalització per retard en el control horari, si bé aquests podien arribar pels seus propis mitjans a Olbia, tot perdent-hi 19 posicions en la classificació.
L’avaria en el Peugeot de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen habilitava als Citroën de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Carlos Sainz i Marc Martí a tancar les posicions d’honor, a 55,1 segons i 1 minut i 53,0 segons dels líders respectivament, una nova classificació que encaixava com un guant a la mà en els anhels de l’equip parisenc, així com de la parella francòfona de la marca dels dos galons, qui esperaven rubricar respectius títols mundials a la veïna illa de Còrsega o bé sobre l’asfalt català. Desproveïts de qualsevol pressió, doncs Andrea Navarra i Simona Fedeli eren cinquens a més de 6 minuts dels líders, Markko Märtin i Michael Park eren l’única amenaça en el pla perfecte entre la formació francesa, fitxant a 11,2 segons de la parella espanyola.
Petter Solberg i Phil Mills seguien avesats a les victòries de tram en el moment de la represa, una ratxa que només resultava ser trencada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la cinquena prova especial sabatina, amb el què els líders elevaven per sobre del minut el seu marge al capdavant de la classificació.
En el punt més calent de la taula, la lluita per la darrera de les posicions d’honor, Carlos Sainz i Marc Martí només aconseguien batre a Markko Märtin i Michael Park en la quarta prova especial programada del dia, o dit d’una altra manera, en totes i cadascuna de les segones passades pels trams del matí, els de Ford aconseguien retallar paulatinament les distàncies amb els de Citroën, fins al punt de fitxar a tan sols 2,9 segons del seu objectiu particular.
Amb només els 76,88 km cronometrats de la tercera i última etapa per disputar-se, Petter Solberg i Phil Mills encapçalaven la classificació provisional pel marge d’1 minut i 11,5 segons en vers Sébastien Loeb i Daniel Elena o de 2 minuts i 22,6 segons en relació a Carlos Sainz i Marc Martí. Amb Markko Märtin i Michael Park a 2 minuts i 25,5 segons dels pilots de Subaru, Andrea Navarra i Simona Fedeli tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 8 minuts i 39,8 segons dels líders, a bord de l’Impreza S9 WRC’03 amb el qual el noruec i el britànic s’havien proclamat campions del món 11 mesos abans, alhora que havien aconseguit les victòries al Ral·li d’Austràlia i de Gal·les, en els seus dos exercicis oficials.
La pugna es reprenia a les 7 en punt del matí del diumenge 3 d’octubre amb la sortida de la primera de les 35 formacions participants que restaven en actiu del parc tancat de Porto Cervo, per tal de concloure-la a 3 quarts de 5 de la tarda de la mateixa jornada dominical, amb la corresponent cerimònia del podi i després d’haver competit en dues ocasions al llarg d’un bucle de 3 trams que configurava l’etapa final i que suposava els 76,88 km de corda cronometrada esmentada anteriorment.
Petter Solberg i Phil Mills seguien aplicant el seu correctiu de temps en la primera prova especial del dia, mentre que l’estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park hi aconseguien el segon millor temps i amb ell, en retallar 8,9 segons a Carlos Sainz i Marc Martí, els de Ford s’igualaven amb els de Citroën en la lluita pel darrer graó del podi.
Sébastien Loeb i Daniel Elena trencaven el monopoli de victòries de tram dels campions del món en el següent repte cronometrat, alhora que Markko Märtin i Michael Park tornaven a signar el segon millor registre, per amb ell distanciar-se en 1,3 segons del pilot madrileny i el copilot molinenc en la seva pugna particular.
Malauradament, per a l’interès mediàtic i dels aficionats en general, la contesa entre els de l’oval blau i els del doble galó arribava al seu punt final en tancar la primera passada per l’escull de 3 trams. Els de Ford trencaven el motor del seu Focus RS WRC’04, i la parella completava els 8,65 km cronometrats de l’especial a gairebé 29 minuts del registre de referència establert novament per Petter Solberg i Phil Mills.
En un context de calma total, doncs Andrea Navarra i Simona Fedeli assumien la quarta posició a més de 6 minuts del registre de Carlos Sainz i Luís Moya i amb els companys d’aquests a Citroën, Sébastien Loeb i Daniel Elena, descomptant els quilòmetres que els hi restaven en el programa, per tal de poder sumar els 8 punts que els hi permetessin encarar la consecució de la seva primera corona mundial en una de les 2 properes rondes sobre asfalt, terreny fetitxe de l’alsacià, els belgues François Duval i Stéphane Prévot esdevenien l’única opció de produir canvis en la classificació en la part alta de la taula, amb la seva cinquena posició a 52,0 segons dels transalpins.
Petter Solberg i Phil Mills tornaven a vèncer en la segona passada per la cronometrada més longeva de l’etapa dominical, mentre que els belgues de Ford escapçaven una quinzena de segons als italians amb el Subaru excampió mundial. Paral·lelament, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es quedaven a 2,0 segons de la victòria de tram, un resultat que els permetia assolir la setena plaça i rubricar així una remuntada de 14 posicions.
Els finlandesos de Peugeot consolidaven la posició recentment adquirida en imposar-se en la cinquena prova especial dominical, mentre que els de Ford només aconseguien retallar 4,4 segons a Andrea Navarra i Simona Fedeli, amb el que els màxims aspirants a fer-se amb el títol nacional italià, dificultaven així la presa de la seva posició havent tan sols 8,65 km competitius per davant i gaudint de 30,8 segons de marge entre ambdues formacions.
Petter Solberg i Phil Mills tancaven una edició memorable amb la seva tretzena victòria parcial de tram sobre 19 possibles, mentre que Andrea Navarra i Simona Fedeli asseguraven la quarta plaça en avantatjar en 1,1 segons als oficials de Ford, sobre la línia de meta de la cronometrada.
Coberta la seixantena de quilòmetres que corresponien al tram d’enllaç que unia la periferia de Tempio Pausiana amb el glamur de Porto Cervo, a 3 quarts de 5 de la tarda del diumenge 3 d’octubre s’hi celebrava la protocol·lària cerimònia del podi, en la que Petter Solberg i Phil Mills hi pujaven en el graó més alt, després d’atuar el cronòmetre amb un temps final de 4 hores 43 minuts i 47,9 segons. Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven els 383,23 km competitius del programa a 2 minuts i 7,9 segons del temps de la parella de Subaru, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí tancaven el podi sard a 3 minuts i 20,9 segons dels guanyadors.
En el certamen júnior, els pilots de Suzuki prenien les primeres posicions de la classificació provisional al llarg del primer bucle del programa, amb dues victòries parcials de tram per als itàlics Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini i una darrera per als estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk, amb el què en el primer reagrupament per a les assistències, el sanmarinès i l’italià encapçalaven la classificació provisional amb 4,5 segons de marge en vers als constants Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i 9,2 segons en relació als seus companys bàltics.
De cara a la segona passada pel bucle al llarg de la tarda, la competència reaccionava i cap dels pilots dels petits cotxes grocs aconseguia establir el registre de referència de la categoria, uns honors que aconseguien en primer terme els italians Alan Scorcioni i Fulvio Florean i posteriorment els francòfons Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin.
Emperò si que es produïa una lluita interna en les primeres posicions, en un primer terme Urmo Aava i Kuldar Sikk prenien la segona posició de la classe en detriment de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, tothora que els estonians es situaven a 8 dècimes de segons dels líders Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini. Per acte seguit, i malgrat pilotar un Ignis S1600 amb evolucions de la temporada anterior, fer-se amb la primera posició provisional sobre l’equador de l’escull, 1,8 segons per endavant dels seus companys de carpa escandinaus i 3,3 segons en vers als anteriors líders itàlics.
Afligits per la polseguera que aixecaven els belgues Larry Cols i Filip Goddé, llur Renault Clio S1600 tenia les suspensions trencades, Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini es deixaven 43,9 segons en la darrera prova especial de la primera jornada i amb ells el sanmarinès i l’italià també perdien la posició de podi que venien atresorant des d’un bon començament.
Urmo Aava i Kuldar Sikk, els tercers més ràpids en la cronometrada final de la jornada, accedien en règim de parc tancat en primera posició i per 13,3 segons de marge en vers Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Després d’haver aconseguit 2 victòries de tram consecutives, Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin es recuperaven del temps concedit al llarg del matí arran de pilotar amb una pinça de fre trencada i entraven a Porto Cervo amb un demèrit de 16,2 segons en vers als bàltics i 18,4 segons de marge en vers els britànics Guy Wilks i Phil Pugh. Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini tancaven la pinça de les 5 primeres parelles classificades a 39,3 segons dels líders estonians, havent darrere seu un forat de més de 2 minuts i mig en vers els sisens classificats, els finlandesos Kosti Katajamäki i Timo Alanne.
Només iniciar-se l’etapa sabatina, Urmo Aava i Kuldari Sikk s’havien d’aturar en plena cronometrada a canviar una roda punxada, un contratemps que els enviava fins a la cinquena posició a 2 minuts i 1,9 segons dels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, nous líders de la classificació reservada als joves talents del campionat, mentre que Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini tornaven a recuperar els bons ritmes per tal de situar-se en segona posició a 22,1 segons dels seus companys nòrdics i per un marge de 18,7 segons en vers els britànics de la formació nipona.
Tot i que les distàncies s’estiraven i s’arronsaven al llarg del que restava d’escull matinal, les posicions no presentaven canvis en el moment de passar per les assistències d’Olbia i per tant Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson hi feien cap en primera posició per 24,7 segons de marge en vers Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini i per 39,1 segons si aquest es mesurava en vers a Guy Wilks i Phil Pugh. Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin, amb Renault, eren els primers aspirants a tornar a acabar amb el domini en el podi de Suzuki, si bé a 1 minut i 1,1 segons dels escandinaus i amb gairebé minut i mig de marge amb els que iniciaven l’etapa comandant la classificació, és a dir Urmo Aava i Kuldar Sikk.
Després d’haver posat a punt les mecàniques i haver pres forces amb la ingesta d’aliments, els pilots es tornaven a posar contra les cronometrades matinals, així com un quart tram en la represa.
Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin havient d’aturar el seu Clio S1600 en la cinquena especial sabatina per tal de bescanviar una roda que s’havia punxat, amb el greuge afegit d’haver malmès les seves suspensions, un doble contratemps que els allunyava dels pilots de Suzuki.
Més amunt en la classificació la tónica es mantenia més o menys igual com fins llavors, amb un estira i arronsa de segons entre aquells que encapçalaven la taula provisional de temps, fins al moment d’arribar a la segona passada per la cronometrada reina amb la què es tancava l’etapa sabatina. Els líders, Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson aconseguien el millor temps a final de tram amb un registre gairebé mig minut més baix que el que havien aconseguit hores abans i amb ell els suecs obrien una escletxa a la taula en vers els seus perseguidors. 42,8 segons els separaven del temps de Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini, mentre que en relació amb Guy Wilks i Phil Pugh, aquesta distància esdevenia d’1 minut i 38,6 segons.
Novament amb problemes mecànics, Urmo Aava i Kuldar Sikk no es podien beneficiar dels problemes aliens en el Renault Clio S1600 de Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin i per tant Kosti Katajamäki i Timo Alanne i Larry Cols i Filip Goddé passaven a tancar la forquilla dels 5 primers classificats, si bé a més de 3 minuts del registre de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson.
Diumenge al matí, Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini intentaven pressionar als seus companys d’equip líders, després d’haver marcat un mal crono al terme de l’especial inaugural, si bé les dues victòries de tram que hi aconseguien, només els reconfortaven amb retall global d’uns 7 segons en vers als suecs al terme de la primera passada per l’escull.
La segona passada s’iniciava com l’anterior, amb Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini tornant a concedir segons a Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson en la primera cronometrada de l’escull, mentre que en el seu intent desbocat de recuperar l’anhelada primera posició, el sanmarinès i l’italià patien una punxada en el seu Ignis S1600, la qual en obligar-los a aturar-se per tal de canviar la roda sense pressió d’aire, els suposava perdre la segona plaça en favor de Guy Wilks i Phil Pugh.
Sense gaire més espai per a res més, Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson aconseguien la victòria final per un marge de 2 minuts i 14,2 segons en vers a Guy Wilks i Phil Pugh i de 2 minuts i 50,2 segons en relació a Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini. Kosti Katajamäki i Timo Alanne arrodonien la festa entre els Suzuki amb la quarta posició a 3 minuts i 39,6 segons dels líders, del que 1 minut es corresponia a una sanció per retard en el control horari el divendres al migdia, mentre que Larry Cols i Filip Goddé tancaven el grup dels 5 primers classificats a 4 minuts i 20,7 segons del registre vencedor.
Per a Andersson, aquesta era la seva tercera victòria de la temporada, la qual habilitava al pilot suec a situar-se a tan sols 3 punts de la puntuació del seu company d’equip i líder de la provisional, el britànic Guy Wilks, i quan tan sols restava per disputar-se el Ral·li Catalunya-Costa Brava en el seu calendari particular.
Petter Solberg mirava de dilatar tant quan podia la consecució del títol mundial per part de Sébastien Loeb amb la seva tercera victòria consecutiva, alhora que el vigent campió mundial noruec esmenava el triple nul llaurat sobre l’equador de la temporada. Tot i això el pilot francès només deixava escapar 2 punts amb la segona posició final i per tant 26 punts separaven als dos pretendents a la corona mundial quan encara restaven 30 punts en joc. Carlos Sainz, malgrat no fer un ral·li excels en estar convalescent per la grip, trepitjava novament podi i el madrileny superava a l’estonià Markko Märtin en la classificació per 2 punts, davant el 0 d’aquest.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb |
100 |
|
Petter Solberg
|
74
|
|
Carlos Sainz |
61 |
En el certamen de constructors, Citroën eixamplava distàncies en la primera posició de la provisional del campionat gràcies a situar els seus 2 Xsara WRC oficials en les posicions de podi, mentre que Subaru, amb els 10 punts de la victòria de Petter Solberg i Phil Mills, llimava diferències en vers Ford, els segons classificats.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
164 |
|
Ford |
117 |
|
Subaru |
101 |