El diumenge 31 d’agost de 1997, Jyväskylä no fallava en la seva habitual cita amb la cerimònia de clausura del Ral·li dels 1000 Llacs, el qual per primera vegada en la seva història rebia la denominació oficial de Ral·li de Finlàndia. Corria la 47ena edició de la prova i aquesta, amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots i constructors, així com el mundial de producció i FIA 2-L, comptava amb 105 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 103 van empendre des de la rampa de sortida el camí cap a les 22 proves especials cronometrades programades de 381,55 km de distància, que 50 dels equips participants aconseguirien completar.
El ral·li finlandès s’iniciava a Jyväskylä el divendres 29 d’agost a les 2 en punt de la tarda, per mitjançant 4 proves especials, afrontar els primers 70,45 km cronometrats de la cita. Els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la primera d’elles, la qual tenia una distància cronometrada de 33,43 km, pràcticament la meitat de l’etapa, convertint a la parella de l’oval en els primers líders de l’edició per 5 segons de marge vers els locals Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne o 8 en relació als campions nacionals, els també locals Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals s’encarregaven de fer debutar el nou Toyota Corolla WRC al màxim nivell de la competició mundial.
Els finlandesos Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen amb un Ford Escort WRC privat aconseguien aturar el cronòmetre 1 segon per davant dels oficials Carlos Sainz i Luis Moya en la segona prova especial, mentre que l’altre parella de Ford, la composada pels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo esdevenien els tercers homes més ràpids en l’especial.
Novament Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen repetien autoria d’escratx en la tercera prova del dia aprofitant que aquesta es celebrava en les immediacions de casa seva, si bé ara l’honor era compartit amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya, en veure que el marge aconseguit en les dues primeres especials cronometrades del dia era més aviat curt, preferien pensar en clau tàctica i alfuixaven una mica el ritme per tal d’evitar sortir en posicions capdaventeres l’endemà, el que facilitava que tan els espanyols com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen passessin a co-liderar provisionalment la prova.
L’especial espectacle de l’hipòdrom tancava la primera jornada amb els seus 1,69 km de corda, on els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú a bord del seu Subaru Impreza WRC oficial, un escratx que només servia per maquillar la mala arrancada que havien tingut els homes de la Constelació de les Plèiades en general.
Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda en veure que restaven en la segona posició provisional a 1 segon dels sorprenents líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, penalitzaven voluntàriament 10 segons en fitxar 1 minut tard en el darrer control horari, el que els portava a baixar fins la sisena posició provisional a 2 segons dels britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen feien entrada a Laajavuori en la segona posició a 4 segons dels seus compatriotes de Toyota.
Juha Kankkunen i Juha Repo feien un joc similar al del seus companys d’equip espanyols, si bé als locals només els calia no esforçar-se massa en l’especial espectacle de l’hipòdrom per tal de no guanyar posicions i completar així la jornada en la tercera posició provisional a 6 segons dels líders, si bé els Juha haurien de vigilar els moviments de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, doncs aquests es trobavena només 2 segons darrera seu.
Dissabte a les 6 en punt del matí arrancava la segona jornada del ral·li, la més llarga de totes en quan comptava amb 186,81 km cronometrats al llarg de 10 proves especials. Carlos Sainz i Luis Moya mostraven que la tàctica emprada el vespre anterior no era massa mala idea, en quan aquests s’imposaven en la primera especial sabatina i es situaven en la segona posició provisional a 7 segons dels líders, que continuaven sent Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Peró a continuació, l’estat més net del que cabia esperar de les pistes, va fer que la parella espanyola de Ford fos superada primer pels seus companys d’equip, Juha Kankkunen i Juha Repo, i després pels locals de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.
En sortir del segon reagrupament per a les assistències, la dinàmica va canviar i l’escratx que marcaven Carlos Sainz i Luis Moya per una banda, i els problemes de joventut propis d’un cotxe debutant com era el Toyota Corolla WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, situaven a la parella espanyola de Ford en la primera posició provisional, mentre que els finlandesos perdien tres posicions i quedaven a 1 segon de les places de podi. Juha Kankkunen i Juha Repo copiaven als seus companys d’equip en la cinquena cronometrada i tots dos equips de Ford passaven a co-liderar la taula general de temps.
En la sisena i setena prova especial sabatina, espanyols i finlandesos feien el mateix joc, si bé en el comput global Carlos Sainz i Luis Moya romanien com a líders en solitari per 4 segons de marge vers els seus companys d’equip, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien perdent segons i posicions per ara ser ja superats pel Subaru Impreza WRC dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
Completada la setena prova especial de la jornada, el mític tram d’Ouninpohja, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne demanaven als seus mecànics que els hi canviessin el turbo del seu Mitsubishi Lancer Evo IV, doncs segons el parer del pilot campió mundial, al seu cotxe li mancava potència. Els cronos donaven la raó al finlandès, el qual en imposar-se consecutivament en les tres útimes proves cronometrades, aconseguia situar-se líder de la classificació just abans d’entrar al parc tancat, rol tanmateix facilitat per Carlos Sainz i Luis Moya, en quan la parella de Ford es deixava voluntàriament 5 segons en la darrera cronometrada de 2,57 km per tal d’evitar obrir pista en la darrera jornada dominical.
Així doncs es completava la segona jornada, amb els tres primers equips classificats en un interval de tan sols 4 segons, en el que Juha Kankkunen i Juha Repo eren els tercers a 2 segons dels seus companys d’equip. D’altra banda el trencament del motor que desencadenava la corretja de distribució en el Subaru Impreza WRC de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en la vuitena prova cronometrada de la jornada, permetia a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyar una posició per romandre a les portes del podi, si bé aquests es trobaven ja a més de mig minut dels líders de Mitsubishi, peró amb un marge de 42 segons vers els cinquens classificats, els locals privats Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, és a dir en una posició tranquila. Tanmateix a la baixa dels suecs de Subaru, se li unia la que havien patit els britànics Colin McRae i Nicky Grist pel mateix motiu en la segona especial sabatina, deixant profundament preocupats als responsables de Prodrive, encarregats de gestionar els cotxes blaus.
Diumenge, els 57 equips participants que restaven en actiu, tenien per endavant 8 proves cronometrades de 124,29 km de distància, les quals s’iniciaven amb la sortida a les 7.30 del matí del parc tancat de Laajavuori per acabar poc després de les 5 de la tarda del mateix dia a Jyväskylä. Una jornada peró que només s’afrontaria amb dos reagrupaments per a les assistències a diferència dels cinc havuts en l’etapa anterior.
Els líders provisionals, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, s’imposaven en les dues primeres especials del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que completaven la primera cronometrada dominical a 1 segon d’aquests, començaven a sentir a partir de llavors una forta olor d’oli, olor que provenia d’una fuita en el diferencial i que feia perdre a la parella espanyola 25 segons en la següent prova especial i caure fins la tercera posició provisional. Per la seva banda, tot i que Juha Kankkunen i Juha Repo guanyaven una posició davant la desgràcia dels seus companys d’equip, aquests es deixaven 9 segons en aquestes dues primeres especials, trobant-se ja a 13 segons dels seus compatriotes de Mitsubishi.
Juha Kankkunen i Juha Repo reaccionaven en la darrera especial del bucle matinal, la tercera, i en aconseguir el millor registre, els de Ford aconseguien situar-se provisionalment a 9 segons de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Pel que fa a Carlos Sainz i Luis Moya, aquests continuaven pilotant en precari, sense diferencial frontal i sense direcció assistida, el que els feia perdre 28 segons més i la tercera posició que anava a parar a mans de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Tot i que la parella espanyola va haver de fer entrada al primer regraupament per a les assistències empenyent el seu Escort WRC, el cotxe finalment va poder ser reparat pels mecànics, si bé els seus pilots havien d’anar reomplint d’oli el diferencial entre trams.
En la represa de l’activitat als trams Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la quarta i cinquena prova cronometrada, mentre que entre els seus compatriotes Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i Juha Kankkunen i Juha Repo les distàncies es tornaven a eixamplar en 7 segons, produint-se el mateix efecte que en les primeres passades pels trams al matí, reacció i escratx dels homes de Ford per deixar les distàncies entre els dos primers classificats en 16 segons.
Per la seva banda, la parella de Toyota aconseguia completar l’especial tot i uns incipients problemes amb la bomba de gasolina, problemes que els van privar de fer l’enllaç fins al parc tancat i que els obligava a abandonar el ral·li, camí que en la mateixa sisena especial cronometrada també s’hi havien vist obligats a prendre Carlos Sainz i Luis Moya en trencar la caixa de velocitats.
Tot aquest enrenou situava a Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen novament en posicions de podi, si bé la parella privada local es trobava ja a més de 2 minuts dels dos equips que els precedien.
Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s’imposaven en la penúltima especial del programa, convertint la darrera en un mer tràmit per tal d’assegurar-se la seva quarta victòria consecutiva al Ral·li dels 1000 Llacs. Sense haver de lamentar cap contra-temps fins l’instant de fer entrada al parc tancat de Jyväkylä, els pilots de Mitsubishi completaven el recorregut amb un temps final de 3 hores 16 minuts i 18 segons, 7 segons menys que els seus compatriotes de Ford Juha Kankkunen i Juha Repo. Mentre que un tercer equip format per pilots finlandesos, el composat per Jarmo Kytölehto i Arto Kapanen, tancava les posicions de podi a 2 minuts justos del crono dels guanyadors, repetint així la tercera plaça que aquests obtenien la temporada anterior a casa seva.
En la categoria reservada als vehicles de producció, els locals Jouko Puhakka i Keijo Eerola afrontaven les primeres especials del recorregut amb ritme que resultava impossible per a la resta d’equips de la classe, anotant-se 4 escratxs de 4 possibles, el que els conferia un marge en el liderat superior al minut. Els líders mantenien la dinàmica al llarg del dissabter, on els pilots només deixaven escapar el millor registre en 2 de les 10 especials que formaven la jornada, si bé en ambdues ocasions aquests aturaven el crono amb el segon millor temps, deixant-hi escapar uns insignificants 4 segons en total.
Completada la segona jornada, el marge de Jouko Puhakka i Keijo Eerola en la primera posició, sobrepassava els 3 minuts, el que va permetre als líders afluixar una mica el ritme anotant-se tots els segons millors temps de la jornada tret de l’avant-penúltima i la penúltima especial cronometrada, on els finlandesos aturaven el cronòmetre amb el temps més baix.
Així doncs la victòria de Jouko Puhakka i Keijo Eerola era inqüestionable, si bé els pilots, que eren esporàdics al campionat, tot just sumaven els seus primers punts al certàmen. D’altra banda l’uruguaià Gustavo Trelles optava per la prudència, i en completar la prova en la quarta posició final, el pilot revalidava el seu títol de campió mundial en producció.
En quan als cotxes de 2 rodes motrius i motor atmosfèric de 2000 cc, el FIA 2-L, uns problemes de temperatura de motor així com d’embragatge, privaven als locals de SEAT Harri Rovanperä i Voitto Silander de fer entrada al parc tancat de Laajavuori com a líders de la categoria, restant 1 segon per darrera dels seus compatriotes Tapio Laukkanen i Risto Mannisenmäki, els quals pilotaven un Volkswagen Golf KitCar. Superats els problemes de l’etapa anterior, en la primera prova especial sabatina, la parella finlandesa de SEAT prenia el liderat de la categoria, per després anar eixamplant distàncies al llarg de la jornada. Amb només una virolla per lamentar, Harri Rovanperä i Voitto Silander tancaven la jornada amb un marge de mig minut vers el VW Golf de Tapio Laukkanen i Risto Mannisenmäki.
Ja en la tercera i última etapa, Harri Rovanperä i Voitto Silander tenien un petit ensurt quan aquests es quedaven amb el motor a tres cilindres i de cop veien com 12 segons del seu coixí els hi eren eixugats, afortunadament pels líders, l’averia es debia a una bugia trencada que es va solventar canviant-la en l’enllaç cap al tercera tram i sense que el motor patís cap problema, el que va permetre als líders anar administrant les distàncies i completar el ral·li com a guanyadors per 14 segons de marge.
La victòria que brindaven Harri Rovanperä i Voitto Silander a SEAT, situava a la marca catalana a les portes de la revàlida del seu títol de campions del FIA 2-L aconseguit la temporada anterior, elevant el gap que aquests tenien vers Peugeot fins als 23 punts, mentre que Škoda es situava 5 punts més endarrera.
Tommi Mäkinen obtenia el millor resultat possible en la cursa pel campionat de pilots, en quan el finlandès sumava a la cita de casa els 10 punts corresponents a la victòria i cap dels seus més immediats perseguidors, el madrileny Carlos Sainz, l’escocès Colin McRae o fins i tot el suec Kenneth Eriksson, s’anotaven cap punt en no haver completat la prova. D’altra banda Juha Kankkunen sumava el seu tercer podi en quatre ral·lis i començava a escurçar distàncies amb els primers classificats del certàmen.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen
|
52 |
|
Carlos Sainz |
34 |
|
Colin McRae |
32 |
En el campionat de marques, Subaru veia com Mitsubishi es menjava bona part del marge que els de la Constelació de les Plèiades tenien vers els dels tres diamants vermells, passant de 18 punts a 8, mentre que Ford restava com la tercera marca en discòrdia 5 punts més avall dels segons classificats.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Subaru |
74 |
|
Mitsubishi |
66 |
|
Ford |
61 |