Ral·li Finlàndia 1988

El diumenge 28 d’agost de 1988, Jyväskylä era un any més l’escenari de la cerimònia de clausura del Ral·li dels 1000 Llacs, en concret la seva 38ena edició. El ral·li, que figurava en el calendari del campionat del món com la desena prova, era puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i vehicles de producció, el que portava fins a 200 equips a formalitzar la seva inscripció oficial, d’aquests 195 es van personar el divendres 26 d’agost a la cerimònia de sortida, per des d’allà afrontar un recorregut composat de 39 proves especials de 496,33 km cronometrats. Especials que serien completades per 84 dels equips participants.

L’organització del ral·li programava per la primera etapa un total de 12 proves especials, de les quals una era mixta i les 11 restants de grava, que suposaven 124,79 km de lluita contra el cronòmetre. En aquestes primeres 12 proves cronometrades ja va quedar palès que la lluita per la victòria era cosa de dos, concretament del Lancia Delta Integrale pilotat per Markku Alén i Ilkka Kivimäki, així com del Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals s’anotaven l’autoria del millor temps així com del segon millor temps en 10 de les cronometrades, mentre que tots els escratxs eren per un dels dos equips.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki guanyaven el primer tram del ral·li per esdevenir els primers líders del mateix, mentre que la reacció de Juha Kankkunen i Juha Piironen no es demorava gaire, i els pilots de Toyota, que competien per segona vegada en la temporada amb el Celica GT-4, guanyaven el segon tram cronometrat i rellevaven del liderat al seus compatriotes. Els de Lancia s’anotaven el millor registre en la tercera especial i assolien un empat a temps amb els seus ex-companys d’equip en la general provisional, mentre que un nou escratx en la quarta especial, deixava als de Lancia com a líders en solitari.

No va ser fins la setena especial cronometrada que es produiria un nou relleu en el liderat, Markku Alén i Ilkka Kivimäki gaudien d’un marge de tan sols 4 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen després de la celebració de les sis primeres proves especials, peró un problema d’alimentació els va fer perdre 8 segons vers els de Toyota i el liderat. A partir de llavors, els campions en vigència de les dues últimes temporades anirien obrint forat de mica en mica fins arribar als 19 segons que separaven als dos equips a l’entrada del parc tancat de Jyväskylä, sent aquesta la primera vegada en gairebé any i mig, que un Lancia era batut sobre terra.

Per darrera d’ells els suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam amb el segon dels Lancia Delta Integrale oficials, eren els més ben classificats, ocupant la tercera posició provisional, si bé aquests en assumir menys riscs que les dues parelles finlandeses que els precedien, es trobaven ja a 1 minut i 21 segons del liderat. Tanmateix la major poténcia del seu cotxe vers els Mazda 323 4WD de 1600 cc, de Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, així com el de Mikael Sundström i Voitto Silander, els permetia mantenir amb tranquilitat aquesta posició de podi. Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, amb el segon dels Celica GT-4, eren sisens en arrossegar problemes de canvi i selectora, uns problemes que els feien perdre més la concentració que no pas als seus companys d’equip i líders provisionals, que també tenien problemes d’aquest tipus, i es trobaven ja a gairebé tres minuts dels seus companys.

Les espases seguien en alt al llarg de la jornada sabatina, programada a 18 proves especials, una d’elles sobre asfalt les restants sobre grava, que suposaven afegir 280,19 km cronometrats al recorregut. Els dos prinicipals animadors de la prova, Markku Alén i Ilkka Kivimäki així com Juha Kankkunen i Juha Piironen, iniciaven l’etapa empatant a l’escratx del primer tram, mentre que uns problemes de canvi obligaven a calmar els ànims de la parella de Toyota, més quan els seus companys d’equip, el suec Kenneth Eriksson i l’alemany Peter Diekmann es veien obligats a abandonar el ral·li per un problema amb la caixa de canvis durant la disputa de la tercera cronometrada del dia.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki encadenaven llavors 4 escratxs consecutius, el que els permetia assolir el liderat provisional, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen havien d’esperar a que la caixa de canvis els hi fos reemplaçada per poder atacar i aturar el correctiu dels seus compatriotes de Lancia. Els campions mundials s’imposaven en la sisena especial sabatina, peró els de la marca turinesa ho feien consecutivament en la setena, vuitena, novena i desena, si bé en els dos últims trams, el millor temps va ser compatrit amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, i en el cas de la desena que era d’asfalt, amb els dos Ford Sierra RS Cosworth en mans llatines, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, i els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli.

Arribats aquest punt, Markku Alén i Ilkka Kivimäki gaudien de 12 segons de marge vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals gràcies a quatre escratxs consecutius revertien la dinàmica i recuperaven la primera posició, mantenit llavors un estira i arronsa en les quatre proves cronometrades que restaven per arribar a la neutralització de la segona etapa amb 3 segons de marge favorables als de Toyota.

Per darrera seu Mikael Ericsson i Claes Billstam es mantenien en una confortable tercera plaça, doncs si bé el seu marge vers els líders s’havia incrementat fins als 2 minuts i 15 segons, la desaparició dels Mazda 323 4WD dels finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander i de Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer per problemes de motor, així com la baixa abans esmentada del Toyota de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, deixava als suecs de Lancia amb gairebé 6 minuts de marge vers els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals en el darrer suspir aconseguien superar per 3 segons al Mazda de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

La tercera i última etapa dominical tenia només 9 proves especials en el seu programa, suposant la seva celebració cobrir els últims 91,35 km cronometrats. La jornada seguia la tónica de les dues jornades anteriors, amb la màxima igualtat entre Juha Kankkunen i Juha Piironen amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals es repartien els millors temps o fins i tot empataven a l’escratx en el primer tram dominical.

Aquesta lluita intensa peró tindria un final abrupte durant la celebració de la quarta prova cronometrada, moment en que una fuita d’oli que queia sobre els colectors d’escapament calents, produia un conat d’incendi en el Celica GT-4 dels líders. Si bé aquests aconseguien apagar-lo ràpidament, la fuita posava de manifest que el motor del seu Toyota s’havia trencat, i l’abandonament era obligat, deixant en posicions de podi a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals a mesura que avançava el rall·li se sentien cada cop més a gust amb el seu cotxe i les obligacions del seu pilotatge, més delicat a causa de la pluja que va fer acte de presència al llarg del diumenge.

De fet la pluja va facilitar que la tracció integral del Mazda 323 4WD de Timo Salonen i Seppo Harjanne guanyés per uns instants la major potència del Ford Sierra RS Cosworth dels francesos, peró una averia de la junta de culata en els darrers sospirs aparescuda en el cotxe nipó dels pilots finlandesos, va permetre als forasters de Ford recuperar el darrer graó de podi. Sense apenes pressió, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van afluixar una mica el ritme, permetent que altres equips s’anotessin els millors registres en les 4 últimes proves cronometrades que restaven.

En entrar de nou al parc tancat de Jyväskylä el diumenge a primera hora de la tarda, es certificava la sisena victòria de Markku Alén i Ilkka Kivimäki a la cita domèstica, els quals completaven els 496,33 km cronometrats en un temps de 4 hores 35 minuts i 29 segons, és a dir 2 minuts i 55 segons menys que els seus companys d’equip Mikael Ericsson i Claes Billstam. Mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli feien història en ser els primers pilots no nòrdics que trepitjaven el podi del ral·li finlandès, completant la prova en tercera posició a 9 minuts i 46 segons dels guanyadors.

En el campionat reservat als cotxes de producció, els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono van aconseguir la victòria amb el seu Lancia Delta Integrale per davant del Ford Sierra RS Cosworth de Kyösti Hämäläinen, guanyador absolut de la cita 11 anys enrere, i el seu navegant Martti Putkonen. D’altra banda els belgues Pascal Gaban i Willy Lux, co-líders provisionals del mundial, es veien obligats a abandonar la prova només iniciar-se l’última jornada per un accident, permetent que Jorge Recalde passés a liderar en solitari la taula provisional del certàmen per 13 punts de marge. D’altra banda, l’italià Giovanni del Zoppo, també co-lider de la taula a l’arribada a Jyväskylä, tancava el podi finlandès, sumant 7 punts que el situaven en segona posició provisional i a 6 del líder argentí.

La victòria que aconseguia Markku Alén a Finlàndia tenia un elevat poder balsàmic; si bé donar caça al seu company d’equip i líder provisional del campionat de pilots, Miki Biasion, era pràcticament impossible, si que acostava molt al pilot finlandès a la segona posició que ostentava Sandro Fiorio, pilot italià de l’equip satèlit Jolly Club i que al 1000 Llacs tenia un paper discret per diversos problemes, classificant-se en setena posició final.

En el campionat de constructors Lancia aconseguia la vuitena victòria de la temporada, una victòria que ja no pujaria al comptador, doncs a l’Argentina ja havia copat els 7 millors resultats acumulables al llarg de la temporada. Audi per la seva banda afegia 2 punts en el seu comptye particular, gràcies als quals els de Ingolstadt, representats per equips privats al mundial, conservaven la segona posició per aquesta puntuació vers Ford.