Figurant com la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 31è Ral·li d’Alemanya tancava edició el diumenge 25 d’agost de 2013 davant la Porta Nigra de Trier amb 52 equips participants presents dels 76 que havien iniciat el recorregut tres dies abans, dijous 22 d’agost. La cita germànica, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 així com el mundial junior, tenia un recorregut format per 16 proves especials de 371,86 km cronometrats i una llista d’inscrits oficial de 84 equips.
Dijous, a última hora de la tarda, es celebraven dos trams cronometrats per tal d’iniciar les hostilitats dels participants vers el cronòmetre. Una primera jornada que suposava un escull de 37,64 km competitius i en els que els Volkswagen oficials de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila començaven a plasmar la seva superioritat en guanyar tots dos trams, de fet els francesos eren els guanyadors de totes dues especials, mentre que els finlandesos els escudaven en les dues proves inaugurals. Tanmateix una altra formació, la dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul del Qatar World Rally Team, ocupaven la tercera plaça en les dues cronometrades, un ordre que s’estenia en el quart, cinquè i sisè lloc dels dos trams inaugurals, pel que la confusió de les posicions a l’entrada al parc tancat era nul·la.
Així doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els líders provisionals amb 5,7 segons de marge vers els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul feien entrada al parc tancat a 12,7 segons dels francesos. Els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio eren quarts classificats a 20,5 segons dels líders, en el que es podia considerar una arrancada discreta arrel dels temps vistos al tram de proves celebrat al matí del mateix dia on eren segons, i amb 5,2 segons de marge vers els seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
El ral·li continuava l’endemà divendres amb la celebració de la segona jornada, la qual tenia 6 proves cronometrades al llarg d’un bucle de 3 trams que es disputaven en dues ocasions cadascun, assolint així una distància competitiva de 131,36 km. Els líders, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, perdien un punt de frenada i patien una sortida de pista en la primera prova cronometrada del dia, que els hi ocasionava forces danys en la part frontal del seu cotxe i perdre 2 minuts i mig a final de tram i lògicament el liderat que recalava en mans de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
Tals eren els danys ocasionats al Volkswagen Polo R WRC dels francesos, que aquests es veien abocats a abandonar la jornada abans d’iniciar la següent prova especial. Paral·lelament, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’imposaven en les 3 proves especials del bucle matinal, retallant considerablement les distàncies vers els finlandesos de Volkswagen que feien entrada al re-agrupament amb 2,4 segons de marge vers els belgues, mentre que els càntabres de Citroën, Dani Sordo i Carlos del Barrio, mantenien les distàncies pràcticament neutres.
Per la tarda, amb la repetició dels 3 trams, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perllongaven la seva ratxa imposant-se en la quarta prova especial, deixant el gap entre els primers i segons classificats en només 2,0 segons. Això va fer reaccionar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que imposant-se en les dues últimes proves especials de la jornada aconseguien afegir 5 segons més al forat que tenien amb els pretendents belgues i fer entrada així al parc tancat amb una separació de 7,3 segons entre tots dos equips, per la seva banda Dani Sordo i Carlos del Barrio no aconseguien interposar-se en la lluita que mantenien els seus predecessors, amb el que els espanyols es trobaven ja 26,3 segons dels líders però amb la tranquil·litat d’haver aconseguit distanciar-se dels seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
La jornada sabatina era la més llarga de totes les del programa, amb 153,70 km cronometrats repartits al llarg de 6 proves especials, entre les que s’hi trobava la doble passada pel mític Panzerplatte. Els re-enganxats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera i tercera prova especial de la jornada, mentre que entre els que s’hi jugaven les places d’honor, Dani Sordo i Carlos del Barrio sortien a per totes amb el millor registre en la segona cronometrada i els segons millors temps en l’especial inaugural així com la primera passada pel Panzerplatte, permetent-los retallar considerablement les distàncies amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que a la seva vegada perdien pistonada davant els líders provisionals, els quals tenien molta sort de sortir indemnes d’una trobada amb un dels molts Hinkelstein presents al voral de la carretera.
Per la tarda, amb la repetició del bucle matinal, el ral·li tenia un nou gir quan sota un intens aiguat, al marcat Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila se li obria la porta pel cantó del copilot, un inconvenient que gairebé els hi suposava una penalització en les assistències anteriors en endarrerir-se una mica els seus mecànics, i en la distracció els finlandesos colpejaven contra uns troncs, malmetent les suspensions del seu cotxe i obligant-los a abandonar la cita domèstica del fabricant, amb el que cap Volkswagen guanyaria el ral·li en el seu retorn a la competició.
L’incident deixava al capdavant de la taula a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, però els belgues només gaudien de 1,1 segons de marge vers els segons classificats després de repetir-se l’escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en l’especial inaugural del bucle i el segon millor registre per part de Dani Sordo i Carlos del Barrio. En la següent prova especial, els espanyols de Citroën tornaven a marcar el millor temps, amb el que ara si aquests aconseguien superar als belgues en la general i per tant passar a liderar la taula de temps, una posició que esdevindria definitiva en quan la segona passada pel Panzerplatte era cancel·lada a causa de l’accident mortal sofert per un dels cotxes històrics que feien més curta l’espera als aficionats entre les dues passades dels vehicles del mundial.
Així doncs, Dani Sordo i Carlos del Barrio retornaven al parc tancat havent guanyat dues posicions en la general i per tant copant la provisional, però amb l’ínfim marge de 8 dècimes de segon vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els companys d’equip dels espanyols a Citroën, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tancaven el podi provisional a 1 minut i 27,6 segons d’ells, amb la certesa que la plaça de podi seria seva de no aparèixer cap infortuni a l’etapa final, doncs el coixí que els pilots tenien vers Martin Prokop i Jan Tománek, quarts classificats, era superior als 4 minuts i mig.
La quarta i última etapa del ral·li estava formada per només la doble passada al tram de Dhrontal, el que suposaven 49,16 km de lluita contra el cronòmetre. Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en la primera passada a l’especial per afegir 2,2 segons al forat entre els dos aspirants a la seva primera victòria mundial, mentre que en la segona i després de que en els parcials els belgues inclinessin la balança del seu favor, aquests patien una sortida de pista que els feia perdre gairebé 1 minut i amb ella tota opció a guanyar la cita germànica.
Amb 330,78 km cronometrats disputats dels 371,86 previstos en el programa, finalitzava el 31è Ral·li d’Alemanya amb l’anhelada victòria mundial de Dani Sordo i Carlos del Barrio, els espanyols invertien un temps final de 3 hores 15 minuts i 19,4 segons per a completar la distància celebrada, 53 segons menys que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que malgrat l’ensurt final acabaven en la segona posició. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que no s’hi jugaven res en l’etapa dominical i sortien a complir amb l’expedient, tancaven el podi a 2 minuts i 36,1 segons dels seus companys d’equip.
Entre els participants del certamen WRC-2, els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran aconseguien els dos millors registres en les dues primeres proves especials del programa celebrades en dijous, el que els conferia un marge proper als 15 segons al capdavant de la general.
Ja divendres al matí el protagonisme el prenien els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, els quals amb 3 escratxs consecutius es recuperaven en part del temps perdut en l’especial inaugural pels problemes soferts amb la direcció assistida, mentre que al capdavant de la classificació s’establia un estira i arronsa entre Robert Kubica i Maciej Baran amb els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt. Els líders polonesos aconseguien retornar part dels segons retallats pels britànics al llarg del matí amb els 3 millors registres del bucle de la tarda, fent entrada al parc tancat amb 12,4 segons de marge.
Elfyn Evans i Daniel Barritt s’imposaven en la primera especial sabatina per rellevar als polonesos del liderat provisional, una posició que aquests recuperaven immediatament amb l’escratx al següent tram. La lluita tancada entre els homes de Citroën i de Ford es perllongava al llarg de la jornada, i dos escratxs consecutius més per part dels britànics, permetien a Elfyn Evans i Daniel Barritt recuperar el liderat per només 2 dècimes de segon, un marge ínfim que Robert Kubica i Maciej Baran s’encarregaven d’eixugar amb el millor temps en la cinquena i última prova especial sabatina i en conseqüència tornar a anar-se’n a dormir com a líders.
Tot i la brevetat de la jornada dominical, les distàncies tan curtes que separaven els dos equips aspirants a victòria, donava un protagonisme major als últims 49,16 km del recorregut, més quan l’estira i arronsa que havia estat tenint lloc des de divendres al matí continuava al llarg de l’etapa final. Polonesos i britànics es repartien els dos millors temps possibles de la jornada, si bé els líders aconseguien incrementar distàncies amb els seus rivals i anotar-se la victòria per 12,9 segons de diferència. Una victòria que en clau de campionat permetia a l’ex-pilot de Fórmula 1 passar a compartir el liderat del certamen amb el qatarià Abdulaziz Al-Kuwari tot i tenir una participació menys en la temporada.
En categoria WRC-3, reservada a vehicles de dues rodes motrius, els francesos Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye esdevenien els primers líders de la categoria en imposar-se en el primer tram celebrat, si bé els 10 segons de penalització que rebien en el segon tram, els privava d’aquesta plaça.
Divendres els francesos s’imposaven en les quatre primeres proves especials de la jornada, recuperant el liderat amb el primer dels escratxs del dia i aconseguir després un marge superior als 2 minuts i mig amb els segons classificats, l’irlandès Keith Cronin i el britànic Marshall Clarke. Marge que aquests maquillaven en imposar-se en els dos últims trams i retornar al parc tancat a pràcticament 2 minuts dels líders francesos.
Al llarg de la jornada sabatina Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye optaven per pilotar amb cautela, i si bé en un primer moment els francesos veien escurçades les distàncies, el minut i escaig que es deixaven Keith Cronin i Marshall Clarke en la cinquena i última prova especial de la jornada per un problema mecànic, facilitava el camí als líders cap a la victòria, els quals es podien permetre extremar les precaucions deixant-se un bon grapat de segons per acabar guanyant la cita.
La victòria donava 25 punts al francès, sent aquest el marge que Sébastien Chardonnet tenia vers el seu màxim rival, Keith Cronin, gràcies a que aquest havia participat en solitari al Monte-Carlo inaugural.
En el campionat reservat als pilots més joves del mundial, els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera i Yeray Lemes i Rogelio Peñate dominaven els primers compassos de la cita, amb dos escratxs per part del pilot asturià i el copilot gallec en els 3 primers trams i 1 per part dels canaris. Un domini que el suec Pontus Tidemand i el noruec Ola Fløene posaven punt i final amb el millor temps a la quarta especial del ral·li i conseqüent assalt al liderat.
Els espanyols insistien al llarg de la jornada alternant-se en l’autoria dels millors temps, però la sort amb les mecàniques els hi era esquiva, els uns amb el canvi, els altres amb els frens, amb el que els nòrdics aconseguien anar-se’n a dormir amb un forat de gairebé 2 minuts i mig amb els segons classificats, el suïs Michael Burri i el francès Gabin Moreau.
Pels joves el ral·li acabava dissabte, jornada que com l’anterior tenia el domini de les dues formacions espanyoles que acumulaven escratxs que tanmateix suposaven punts al campionat, mentre que la victòria recalava finalment en mans de Pontus Tidemand i Ola Fløene. Amb ella el suec seguia obrint forat al capdavant del certamen, trobant-se ja separats en 42 punts de José Antonio Suárez i 55 de Yeray Lemes, qui malgrat tot aconseguia superar l’estonià Sander Pärn i passar a ocupar la tercera plaça a la general provisional.
En el campionat reservat a pilots, el belga Thierry Neuville aconseguia desfer la igualada que tenia amb el finlandès Jari-Matti Latvala a la sortida del Ral·li de Finlàndia per la segona plaça provisional, mentre que la victòria que s’hi anotava Dani Sordo, permetia al càntabre situar-se a només 2 punts del tercer classificat. El líder, Sébastien Ogier, aconseguia imposar-se al Power Stage final, i anotar així 3 punts més al seu compte particular.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier
|
184 |
|
Thierry Neuville |
109 |
|
Jari-Matti Latvala |
98 |
En l’apartat reservat a constructors, Citroën situava els seus dos cotxes dal del podi alemany, amb el que els dels dos galons retallaven 29 punts amb els líders de Volkswagen i restaven a 26 punts del liderat. En l’altre punt calent de la taula, el Qatar World Rally Team superava a l’estructura oficial de M-Sport per 1 sol punt gràcies a la fantàstica actuació de la seva parella belga.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
262 |
|
Citroën |
236 |
|
Qatar World Rally Team |
127 |