Ral·li Finlàndia 1999

L’any 1999, els organitzadors del Ral·li de Finlàndia celebraven la seva 49ena edició, la qual finalitzava a Jyväskylä el diumenge 22 d’agost. La ronda nòrdica, per a molts la meca del mundial de ral·lis, s’havia llaurat una gran fama arran dels seus incomptables salts a elevades velocitats entremig d’un miler de llacs que banyaven la regió central del país, terreny que havia donat nom a l’esdeveniment durant dècades fins 2 anys abans. L’edició era la desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis i aquesta entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, producció i FIA 2L , el que suposava aplegar fins a un total de 131 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests, 129 van emprendre la marxa des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat el divendres 20 d’agost i des d’on farien front a un recorregut de 377,26 km de distància competitiva, al llarg de 23 proves especials cronometrades, corda que va ser completada per 64 dels equips participants.

Contràriament a la tendència d’altres esdeveniments contemporanis, des de la mateixa rampa de sortida els participants afrontaven la primera etapa del ral·li, la qual era la més curta de totes amb 7 trams en el seu programa d’una corda cronometrada de 82,29 km. Una cerimònia que s’iniciava a les 2 en punt de la tarda del divendres 20 d’agost i que després d’haver competit majoritàriament cap al nord de la ciutat i haver visitat 2 parcs d’assistències remotes, acabar amb qualsevol mena d’activitat cronometrada amb l’ingrés en el parc tancat de Jyväskylä en passar 3 minuts d’1 quart de 10 del recentment enfosquit vespre finlandès.

Els pilots locals de Subaru, Juha Kankkunen i Juha Repo, s’imposaven en la primera prova especial del programa, tanmateix la més ràpida de l’itinerari amb una velocitat promig de 135,14 km/h, per 3 dècimes de segon de marge vers els seus compatriotes de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, qui esdevingueren vencedors en la darrera edició de la prova finlandesa, 5 darreres edicions si només ens centrem en el palmarés del pilot. Mentre que uns altres finlandesos, Pasi Hagström i Tero Gardemeister hi esdevenien tercers a 4 i 1 dècima de segon dels dos pilots quatre i tres vegades campions mundials.

Thomas Rådström i Fred Gallagher s’imposaven en la segona prova especial del programa i els de Ford escalaven 3 places fins a la tercera posició, mentre que entre les dues parelles locals capdavanteres, les distàncies s’escurçaven el mínim escurçable, és a dir 1 dècima de segon, tanmateix segons i tercers a la conclusió d’aquest segon repte cronometrat. Alhora, Richard Burns i Robert Reid s’enfilaven fins al quart lloc amb la quarta posició al final d’aquest segon tram de l’itinerari.

El primer bucle de l’etapa acabava amb la primera victòria parcial dels britànics de Subaru, qui d’aquesta manera accedien al parc remot de Tikkakoski en la primera posició provisional per 2,0 segons de marge amb Juha Kankkunen i Juha Repo i 2,9 segons amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que Thomas Rådström i Fred Gallagher restaven a les portes de les posicions d’honor a 3,8 segons dels nous líders i per 4,5 segons de marge amb els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Les distàncies eren curtes i la següent cinquantena de quilòmetres cronometrats seguirien sent trepidants. Juha Kankkunen i Juha Repo tornaven a establir el registre més baix a la represa, si bé aquest resultat no els recomfortava amb la primera posició, restant a 1,2 segons dels seus companys Richard Burns i Robert Reid, i eixamplant en tan sols 1 dècima de segon el forat amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, assolint un total de 1,0 segons de marge amb els tercers classificats.

Tercers en la primera prova especial del segon bucle del divendres per la tarda, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’unien a la festa multicolor i amb respectives victòries de tram en les 2 proves especials forestals que restaven per davant, aquests s’enfilaven fins a la segona posició a 9 dècimes de segon del registre de Richard Burns i Robert Reid. Ràpids però no tant, Juha Kankkunen i Juha Repo quedaven en tercera posició a 6 dècimes de segon dels seus compatriotes de Peugeot i a 1,5 segons dels seus companys d’equip líders. Paral·lelament, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki començaven a acusar el fet d’haver d’obrir pista, doncs aquesta s’anava assecant i netejant de grava, i els homes de Mitsubishi concedien un bon feix de segons en l’especial més llarga del dia, així com en la següent de Laukaa, per tal de caure fins a la sisena posició provisional per darrere de Thomas Rådström i Fred Gallagher i de Carlos Sainz i Luis Moya.

Pels carrers de Jyväskylä es dibuixava una especial espectacle de tan sols 1,69 km de corda per tal de concloure l’activitat de la breu etapa inaugural. Richard Burns i Robert Reid no volien obrir pista l’endemà i els britànics alçaven descaradament el peu de l’accelerador per tal de concedir uns 8 segons amb el seu 32è millor registre. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tampoc volien obrir pista en vistes del temps concedit sobre la grava seca, ni tampoc Juha Kankkunen i Juha Repo, emperò els finlandesos no podien saber quin registre marcarien els britànics i quedaven exposats. L’altra cara de la competició l’oferien Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui després de consultar al seu equip de meteoròlegs, optaven per no entrar en el joc tàctic.

Thomas Rådström i Fred Gallagher establien el millor temps en aquesta setena i última prova especial de la jornada per davant dels seus companys de formació Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya rebien una sanció de 10 segons per saltar-se la sortida.

Encerts, tàctiques i desencerts deixaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la classificació en passar 3 minuts d’1 quart de 10 de l’estrenat vespre finlandès per 3,8 segons de marge en vers a Juha Kankkunen i Juha Repo, mentre que Richard Burns i Robert Reid gaudirien d’un parell de cotxes sobre pista en fitxar a 6,0 segons dels pilots de la firma del lleó. Thomas Rådström i Fred Gallagher restaven a les portes de les posicions de podi a 9,6 segons dels líders i per 8,7 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, qui guanyaven plaça amb la sanció als espanyols de Toyota.

Amb 201,21 km cronometrats al llarg de 10 proves especials, la disputa de la segona etapa del programa suposava quelcom més del 50 % del recorregut, d’aquí el joc tàctic emprat per a molts. Els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen abandonaven el parc tancat de Jyväskylä a 2 quarts de 7 en punt del matí del dissabte 21 d’agost, mentre que el seu retorn, un cop completada la doble passada per l’especial espectacle urbana d’Hippos, estava programat per a 3 quarts menys 1 minut de 9 de l’encara solejat vespre finlandès. Tanmateix l’etapa comptava amb 4 reagrupaments remots per a les assistències, doncs la jornada discorria cap al sud de l’epicentre del ral·li. Un primer i últim reagrupament a Himos i dos d’intermitjos a Orivesi.

Els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen encetaven la jornada sabatina amb una nova victòria parcial, sobretot gràcies a que la humitat nocturna difuminava l’inconvenient d’haver d’obrir pista, doncs la grava encara no es netejava massa. Tot i l’esforç, els de la firma borgonyona del lleó, només aconseguien eixamplar en 9 dècimes de segon el seu coixí envers els seus compatriotes de la marca nipona de la Constel·lació de les Plèiades.

Carlos Sainz i Luis Moya, vuitens a pista, establien el millor temps en la cronometrada següent i els de Toyota s’enfilaven fins a la cinquena posició, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen començaven a acusar la decisió presa el vespre anterior i en concedir 8,0 segons vers el registre dels espanyols de Toyota, aquests també entregaven la primera plaça de la taula provisional per 1,2 segons a Juha Kankkunen i Juha Repo en el moment d’ingressar a Himos per a les primeres assistencies.

El pilot madrileny i el copilot gallec repetien victòria de tram en la tercera prova especial de la jornada, que com en el cas de la cronometrada anterior també tenia una corda competitiva que rondava la trentena de quilòmetres. Si bé en aquesta ocasió la fita s’aconseguia per davant dels britànics de Ford i Subaru, enlloc dels finlandesos de Mitsubishi i de Subaru. Els de Toyota superaven així a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki a la taula i aquests ingressaven a Orevesi per a una nova posta a punt del seu cotxe en quarta posició, mentre que Richard Burns i Robert Reid restaven a 4 dècimes de segon de la segona posició de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

En la segona represa, Carlos Sainz i Luis Moya encadenaven una tercera victòria de tram, en aquest cas per davant de les 3 formacions locals capdavanteres, seguides de les 2 britàniques, amb el què els espanyols aconseguien portar per sota de la desena de segons el seu demèrit en vers els líders, concretament en 8,9 segons, i d’una altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien eixamplar tímidament el seu marge en relació a Richard Burns i Robert Reid abans d’afrontar les especials més càlides de la jornada.

Per 9 dècimes de segon, Tommi Mäkinen i Risto Mannisemäki privaven a Carlos Sainz i Luis Moya de marcar una altra vegada el registre de referència per a la resta del parc tancat, en el moment d’arribar a l’equador de la jornada, si bé el temps aconseguit pels de Toyota, els hi permetia grimpar des de la quarta plaça fins a la segona, només 5 dècimes de segon per davant de Richard Burns i Robert Reid, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen feien el viatge a la inversa, si bé aquests es trobaven classificats ex aequo amb els britànics de Subaru. Juha Kankkunen i Juha Repo entraven en el segon reagrupament d’Orevesi amb un marge de tan sols 5,3 segons vers els seus ex companys d’equip.

Amb la pista ben neta de grava i els termòmetres marcant les temperatures més elevades de la jornada, Carlos Sainz i Luis Moya es feien amb la seva quarta victòria de tram de la jornada en la sisena especial sabatina i els espanyols retallaven les distàncies amb Juha Kankkunen i Juha Repo fins als 1,8 segons, qui a Ouninpohja, la cronometrada més llarga de tot el programa, s’esperonaven per tal d’aconseguir-hi el millor temps. Paral·lelament, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki causaven baixa al ral·li per una avaria en l’embragatge, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya s’hi envirollaven i concedien 8,1 segons als finlandesos de Subaru.

Després d’un nou pas per les assistències d’Himos, els participants tornaven a afrontar la segona prova especial del dia, Vaheri, desdibuixant-se així l’efecte d’escombrat de pista. Emperò, tornant enrere al parc en el que les mecàniques es posaven a punt, una errada per part dels mecànics de Peugeot, suposava rebre una sanció de 50 segons a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el què els finlandesos es despenjaven de la lluita per la victòria en trobar-se a més d’1 minut de l’anhelada primera posició.

En la darrera especial forestal, així com en les dues passades per l’especial urbana d’Hippos el millor temps era per als britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, qui d’aquesta manera s’enfilaven fins a la quarta posició a 57,3 segons de Juha Kankkunen i Juha Repo i per 19,9 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Per davant Carlos Sainz i Luis Moya restaven a 10,0 segons del lideratge i amb 6,0 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid en el moment d’ingressar en el parc tancat de Jyväskylä, el qual concloïa la segona jornada del ral·li.

La tercera i última jornada del ral·li tenia en el seu programa 6 proves especials de 93,76 km, que es desenvolupaven cap a l’est de la ciutat, sent la darrera d’elles una novetat mundial, doncs aquesta exercia per primera vegada les funcions de Power Stage, entregant punts extra als seus 3 primers classificats. La jornada s’iniciava en passar 5 minuts d’1 quart de 7 del matí del diumenge 22 d’agost, hora de sortida de la primera parella participant, de les 74 que encara restaven en cursa, del parc tancat de Jyväskylä i aquesta finalitzava a Lievestuore a 2 quarts de 4 de la tarda, per tal de procedir amb la protocolària cerimònia del podi 20 minuts més tard.

Toni Gardemeister i Paavo Lukander, que hi feien debutar el nou SEAT Cordoba WRC Evo2 i que ja en la jornada prèvia havien aconseguit un segon i un tercer millor temps, s’imposaven en la primera prova especial dominical per davant de Richard Burns i Robert Reid i dels seus companys d’equip Harri Rovanperä i Risto Peitiläinen. Mentre que Carlos Sainz i Luis Moya hi esdevenien cinquens, 1 dècima de segon per darrera de Juha Kankkunen i Juha Repo, amb el què els de Toyota veien com se’ls hi escapava una oportunitat de seguir progressant, alhora que els tercers classificats retallaven per darrera.

A Lempää, la cronometrada més llarga de la jornada, les dues parelles de Subaru aturaven el cronòmetre abans que ningú, amb Richard Burns i Robert Reid per davant de Juha Kankkunen i Juha Repo, i els portadors de la “Union Jack” sobre les seves finestretes es feien amb la segona posició dels espanyols de Toyota.

El resultat esdevenia tendència en repetir els trams al cap d’unes hores, posant de manifest que les cronometrades més estretes de la jornada dominical, semblaven encaixar millor a les característiques de l’Impreza S5 WRC. Juha Kankkunen i Juha Repo es feien amb dues victòries de tram abans del Power Stage i els líders eixamplaven fins als 10,6 segons el seu marge amb Richard Burns i Robert Reid, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es trobava 10,1 segons més avall, incapaços de seguir el ritme que estaven imprimint els cotxes blaus metalitzats que es preparaven en les instal·lacions de Prodrive.

Didier Auriol i Denis Giraudet, que havien abandonat abans de la penúltima prova especial per poder afrontar el Power Stage amb millor posició de sortida, els reincorporats a la competició Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i els pilots de SEAT Toni Gardemeister i Paavo Lukander, esdevenien els primers premiats en una cronometrada televisada en directe amb 3, 2 i 1 punt respectivament. 

En la part alta de la classificació més aviat poc passava, més enllà dels renecs a final de tram per part de dos dels més veterans del parc tancat, Juha Kankkunen i Carlos Sainz, qui titllaven d’absurd l’excessiu premi per a una única prova especial, doncs aquest equivalia a completar el ral·li en quarta posició, la que ocupaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen un cop que una avaria de motor noquejava a Colin McRae i Nicky Grist en la darrera prova especial.

En quan les manetes dels rellotges finlandesos indicaven que passaven 5 minuts de 3 quarts de 4 de la tarda del diumenge 22 d’agost de 1999, a Lievestuore es celebrava el protocolari podi que posava punt i final a la 49ena edició del Ral·li de Finlàndia. Una cerimònia en la que Juha Kankkunen i Juha Repo pujaven al graó més alt i amb un número 1 a sota, en completar els 377,26 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 8 minuts i 54,5 segons, registre que rebaixava en 9,7 segons l’acumulat per Richard Burns i Robert Reid i en 18,0 segons el de Carlos Sainz i Luis Moya. Per al quadruple campió mundial de Laukaa, la victòria era la seva 23ena en el mundial i el pilot establia un nou record en el certamen.

Entre els cotxes amb homologació de Grup N, els locals Jouko Puhakka i Jake Honkanen es mostraven inabastables per a la resta dels participants de la classe, doncs aquests s’avesaven a les victòries de tram i s’imposaven en totes i cadascuna de les especials del divendres, tret de la cronometrada urbana d’Hippos, on es quedaven a 5 dècimes de segon del millor temps de Kenneth Bäcklund i Tord Andersson. Gràcies a aquest excels rendiment, els finlandesos se n’anaven a descansar amb 1 minut i 6,8 segons amb Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi i 1 minut i 21,1 segons amb Jani Paasonen i Kari Jokinen. 

Al llarg del dissabte i del diumenge els líders continuaven establint uns registres impossibles per a la resta dels participants i aquests es feien amb tots els millors temps del programa, assolint una contundent victòria per 3 minuts i 42,1 segons de marge amb Jani Paasonen i Kari Jokinen, després que Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi cursessin baixa en el transcurs de la tercera prova especial sabatina, en deixar les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo V inoperatives. Manfred Stohl i Peter Müller, els millors estrangers de la classe, completaven el ral·li en tercera posició a 4 minuts i 27,3 segons dels vencedors. 

Per a Joukko Puhakka aquesta era la seva segona victòria de la temporada, tanmateix segona obtinguda en latituds septentrionals. Un resultat que permetia al pilot finlandès acumular 26 punts en la classificació provisional del certamen i pujar fins a la tercera posició de la taula, 35 i 26 punts per darrera de l’uruguaià Gustavo Trelles i de l’omanita Hamed Al-Wahaibi respectivament, els quals abandonarien la prova finlandesa.

Entre els atmosfèrics de 2 rodes motrius, és a dir el FIA 2L, els locals Tapio Laukkanen i Kaj Lindström s’imposaven en totes i cadascuna de les especials forestals del divendres per la tarda a bord d’un Renault Mégane Maxi, si bé per un marge no massa ampli en relació al Hyundai Coupé KitCar Evo2 oficial dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander; tret de la cronometrada llarga de la jornada, Lankamaa, en la que els finlandesos pràcticament hi aconseguien la meitat del coixí que aquests atresoraven en el moment d’emprendre la sortida a l’especial d’Hippos.

Precisament als carrers de Jyväskylä, Kenneth Eriksson i Staffan Charmander hi aconseguien revertir la tendència, si bé els escandinaus només podien retallar 3 dècimes de segon als nòrdics, amb el què primers i segons classificats completaven l’etapa amb 58,5 segons de distància, mentre que els britànics Mark Higgins i Bryan Thomas, amb Volkswagen Golf Kit Car, es disputaven la tercera plaça amb els seus compatriotes de Hyundai Alister McRae i David Senior a 1 minut i 10,0 segons dels líders i per una distància de 2,4 segons entre ells.

La jornada sabatina esdevenia una continuació del que s’havia vist la tarda anterior, doncs els líders Tapio Laukkanen i Kaj Lindström s’imposaven en les 10 cronometrades de la jornada llevat de la primera passada per Hippos. Entretant, en la primera passada pel tram de Vaheri, segona prova especial de la jornada, la categoria perdia a dos dels seus actius. D’una banda Kenneth Eriksson i Staffan Charmander deixaven inoperatives les suspensions del seu Hyundai en recepcionar bruscament un salt, mentre que d’una altra banda Mark Higgins i Bryan Thomas cursaven baixa per accident. 

Alister McRae i David Senior, qui al terme de la primera cronometrada de l’etapa havien aconseguit retallar els 2,4 segons de desavantatge amb els que partien i igualar així registres amb els seus compatriotes de Volkswagen, es trobaven de sobte en segona posició, si bé aquests completaven l’etapa amb una única victòria de tram a Hippos i a 3 minuts i 53,1 segons del lideratge i amb 21,7 segons de mage amb el Renault Mégane Maxi de Martin Rowe i Derek Ringer.

Els líders afrontaven la tercera i última etapa com un tràmit, sense assumir cap mena de risc, mentre que les hostilitats s’obrien entre Martin Rowe i Derek Ringer amb Alister McRae i David Senior. Els de Renault aconseguien 3 victòries de tram i un segon millor temps en les 5 primeres proves especials del diumenge i aquests arrebassaven la segona posició provisional als de Hyundai, qui en la darrera cronometrada televisada, miraven de reaccionar establint per segona vegada al llarg de tot el programa el temps de referència per la categoria, si bé l’esforç resultava ser endebades, doncs els seus compatriotes aconseguien mantenir un marge de 9 dècimes de segon i conservar així la plaça.

Tapio Laukkanen i Kaj Lindström aconseguien així la victòria per un marge de 4 minuts i 5,2 segons en relació als seus companys de carpa Martin Rowe i Derek Ringer, mentre que si la distància es mesurava vers Alister McRae i David Senior, aquesta esdevenia de 4 minuts i 6,1 segons.

A efectes de campionat, el doblet suposava el guany de 16 punts per a la marca del rombe, la qual ampliava el seu marge al capdavant de la classificació provisional fins als 30 punts vers Hyundai.

En el campionat de pilots, l’especial televisada i els seus punts extra no modificava posicions a la taula, però si més no va ser útil per a que els seus dos primers classificats, Tommi Mäkinen i Didier Auriol, no perdessin tants punts vers els seus rivals, a partir de llavors capitanejats per Juha Kankkunen i Carlos Sainz, qui empataven a 34 punts després de la cita finlandesa.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	48
Didier Auriol	38
Juha Kankkunen Carlos Sainz	34 34

En el certamen de marques, el doblet aconseguit per a Subaru permetia als de la marca japonesa de la Constel·lació de les Plèiades escalar fins la segona posició per davant de Mitsubishi que pescava dos punts gràcies a l’especial televisada. Toyota per la seva banda, gràcies al seu gran coixí aconseguit en cites prèvies es mantenia ferma al capdavant de la general provisional amb 17 punts d’avantatge.

Constructor	Punts
Toyota	85
Subaru	68
Mitsubishi	61