Ral·li Finlàndia 1973

Vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 5 d’agost de 1973 finalitzava a Jyväskylä el 23è Ral·li dels 1000 Llacs. Esdeveniment que en llur itinerari hi constaven fins a 43 proves especials cronometrades d’una distància total de 517,20 km, activitat competitiva que s’iniciava el divendres 3 d’agost des de la mateixa ciutat finlandesa amb 109 equips baixant per la rampa de sortida, dels 122 que havien formalitzat la seva inscripció. L’edició del ral·li era completada per 55 parelles participants.

La primera de les dues etapes que constaven en el recorregut de l’edició, s’iniciava el divendres 3 d’agost a primera hora de la tarda, per a partir de les 5 en punt, disputar la cronometrada inaugural de l’itinerari en les immediacions del punt de sortida. En total els organitzadors programaven una vintena de proves especials cronometrades d’una corda competitiva de 231,40 km en aquest escull inaugural, les quals finalitzarien a primera hora del matí de l’endemà dissabte i després d’haver estat competint al llarg de tota la curta nit d’estiu finlandesa.

Esdeveniment tradicionalment dominat pels pilots locals, així com els seus veïns escandinaus, per a la seva primera edició dins el calendari mundial, molts eren els estrangers que decidien fer una incursió a la ràpida prova de terra. Emperò, sense l’experiència necessària en un ral·li replet de salts cecs a alta velocitat, la seva sort distava molt de la d’incomodar als especialistes del terreny i només aportaven color a la cerimònia de sortida.

La pluja torrencial acompanyava als participants al llarg dels primers compassos de l’edició, i en aquest context, el camaleònic pilot finlandès Leo Kinnunen i el seu compatriota Atso Aho, s’imposaven a bord d’un Porsche 911 en la cronometrada inaugural del programa, esdevenint així en els primers líders del ral·li.

Malauradament per als seus interessos, la primera prova especial del recorregut era curta, i per tant el coixí de segons obtingut era poc important, amb el què els finlandesos passaven el relleu de l’anhelada primera posició als suecs de Saab Stig Blomqvist i Arne Hertz, guanyadors de l’edició de 1971, si bé aquests no hi establien pas el registre de referència per a la resta de participants en cap de les dues primeres proves especials.

Stig Blomqvist i Arne Hertz imprimien un ritme molt alt gràcies a la tracció del seu 96 V4, el qual els portaria a acumular 5 victòries parcials al llarg de les 11 cronometrades del divendres, un rendiment que mantenia els suecs al capdavant de la taula provisional en el que restava d’etapa i que només els locals Timo Mäkinen i Henry Liddon, amb Ford Escort RS1600 així com Markku Alén i Juhani Toivonen amb un Volvo 142, eren capaços de seguir en arribar el dissabte. Un altre dels favorits a victòria, Hannu Mikkola i Erkki Rautanen, es veien endarrerits en patir problemes de frens i motor en el seu Volvo 142, perdent lleugerament el contacte amb el grup capdavanter.

Abans de passar fulla en el calendari, el ral·li perdia un dels seus actius, quan Pauli Toivonen i Martti Tiukkanen havien d’abandonar en trencar-se el motor del seu Simca 1000 Rallye 2 en el transcurs de la desena prova especial. Tanmateix, en caure la mitjanit, la pluja cesava i deixava pas a la boira, quelcom que afligia a Leo Kinnunen i Atso Aho, doncs la unitat que els finlandesos estaven pilotant, era la que els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius havien emprat en l’anterior Safari Rally i aquesta encara hi duia instal·lades les llunes enfosquides, quelcom que reduïa substancialment la seva visibilitat.

Amb el trenc d’alba, la boira s’escampava i Leo Kinnunen i Atso Aho es posaven mans a la feina per recuperar els aproximadament 5 minuts perduts al llarg de la matinada i tancaven l’etapa amb 3 victòries de tram consecutives. Paral·lelament, Simo Lampinen i John Davenport, durant molta estona els quarts classificats a bord d’un dels Saab 96 V4 de l’estructura finlandesa de la marca sueca, s’endarrerien de l’ordre d’uns 3 minuts en donar un cop al seu cotxe en la penúltima prova especial de l’etapa i la parella només podia continuar en competició, gràcies a les peces que els mecànics treien de la unitat homòloga dels seus companys d’equip retirats Jari Vilkas i Juhani Soini.

A primera hora del matí, l’activitat cronometrada s’aturava amb el retorn al parc tancat de Jyväskylä, on la vuitantena de participants que restaven en actiu, hi romandrien per unes hores abans de reprendre la competició cap al migdia del mateix dissabte. Stig Blomqvist i Arne Hertz hi feien cap ocupant la primera posició per 17 segons de marge amb Timo Mäkinen i Henry Liddon i per 22 segons amb Markku Alén i Juhani Toivonen. Per darrera del trio inquilí de les posicions de podi, el ral·li es començava a trencar, doncs Hannu Mikkola i Erkki Rautanen eren quarts a 2 minuts i 31 segons dels líders provisionals, mentre que Per Eklund i Björn Cederberg eren cinquens a 4 minuts i 25 segons dels seus companys d’equip. 

La segona etapa del ral·li comptava amb més proves especials i més quilòmetres cronometrats en el seu programa que no pas l’anterior, concretament amb 23 que suposaven 285,80 km competitius, a les que se’ls hi donava inici just després del migdia, per completar-se a primera hora del diumenge al matí.

Una segona etapa que s’iniciava novament amb pluja, condicions climatològiques que afavorien al petit i lleuger Saab 96 V4 de tracció davantera dels líders Stig Blomqvist i Arne Hertz. Els suecs mantenien un ritme molt alt en els primers compassos de l’escull, que els portarien a encadenar 3 victòries de tram al llarg de les 4 primeres proves especials, gràcies al qual la parella líder elevava el seu marge vers els seus més immediats perseguidors per sobre d’1 minut i fins a gairebé 2 minuts en relació a Markku Alén i Juhani Toivonen.

D’altra banda, la tenacitat de Leo Kinnunen i Atso Aho no trobava final i els finlandesos marcaven els registres de referència entre la cinquena i la novena prova especial de manera consecutiva, sent especialment rellevant l’aconseguit en la darrera d’elles, de 33,80 km cronometrats de corda.

Una ratxa de victòries que es veuria trencada pels petits Saab 96 V4, Simo Lampinen i i John Davenport aturaven el cronòmetre abans que ningú en la desena prova especial del dia, mentre que Stig Blomqvist i Arne Hertz feien el mateix en les dues següents, moment en el què els suecs van començar a veure’s guanyadors del ral·li per segona vegada en les 3 darreres edicions i passaven a pilotar en un mode de control.

Timo Mäkinen i Henry Liddon aconseguien la victòria en la cronometrada més longeva de tot el programa així com la primera del diumenge, doncs el tret de sortida a l’especial de Kokkosenlahti, de 42,80 km competitius, es donava quan les manetes dels rellotges indicaven que era mitjanit, mentre que a continuació Leo Kinnunen i Atso Aho recuperaven el seu “sisu” per imposar-se consecutivament en totes les cronometrades que restaven en el programa.

Entretant el cigonyal del Saab 96 V4 que pilotaven Stig Blomqvist i Arne Hertz deia prou en el transcurs de la quinzena prova especial de la segona etapa, trentacinquena en el còmput global de l’esdeveniment, i la parella sueca es veia obligada a abandonar la competició tot i estar pilotant amb la serenor que les condicions li permetien.

La baixa dels líders deixava en primera posició a Timo Mäkinen i Henry Liddon, qui gaudien a la seva vegada d’uns 2 minuts i mig de marge vers la revelació del ral·li, Markku Alén i Juhani Toivonen, mentre que una mica més avall, Simo Lampinen i John Davenport começaven a veure amb preocupació l’elevat ritme que estaven mantenint Leo Kinnunen i Atso Aho, qui posaven en compromís la seva darrera plaça de podi provisional.

Ja en la recta final de l’itinerari, Leo Kinnunen i Atso Aho aconseguien el seu objectiu i rellevaven a Simo Lampinen i Atso Aho de les posicions de podi, mentre que en un aterratge violent, Erkki Rautanen, copilot de Hannu Mikkola, es trencava una vertebra i era hospitalitzat. El pilot va completar el recorregut tot sol, sense notes, i tancava la seva participació a l’esdeveniment en cinquena posició, per just llavors rebre la desqualificació per part de l’estament organitzador. Tancant un ral·li per oblidar per part dels integrants de l’equip Saab, Per Eklund i Björn Cederberg es veien obligats a abandonar en la disputa de la darrera prova especial programada, quan l’arbre de transmissió del seu 96 V4 es trencava.

Completats els 517,20 km cronometrats al llarg de les 43 proves especials programades el diumenge 5 d’agost de 1973 pel matí, Timo Mäkinen i Henry Liddon es feien amb la victòria amb un temps de 4 hores 53 minuts i 50 segons, un registre que rebaixava en 2 minuts i 9 segons l’aconseguit per Markku Alén i Juhani Toivonen. Una altra parella finlandesa, la formada per Leo Kinnunen i Atso Aho, tancaven el podi a 3 minuts i 22 segons dels guanyadors.

En el campionat per a constructors, únic certamen que es celebrava per llavors, Alpine-Renault tot i estar absent a la prova finlandesa, seguia liderant la taula provisional amb autoritat, i es que FIAT gairebé no retallava distàncies amb els de Dieppe, doncs el cap de files de la formació torinesa i guanyador a Polònia, el pilot alemany Achim Warmbold i el copilot francés Jean Todt, finalitzaven la prova en vuitena posició i només aportaven 3 punts als transalpins. La victòria de Timo Mäkinen i Henry Liddon donava ales a Ford, que guanyava moltes posicions fins a situar-se en tercera posició just per davant de Saab.