Córdoba es donava cita un any més amb la cerimònia de clausura del Ral·li d’Argentina, concretament el dissabte 5 d’agost de 1989, any en el què es disputava la novena edició de l’esdeveniment sud-americà i un acte que comptava amb la concorrència de 33 equips participants. El ral·li, que era la vuitena prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat, entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el de Grup N, i per tant la seva llista oficial d’inscrits comptava amb fins a 77 formacions, iniciant tots ells el dimarts 1 d’agost des de la capital nacional, Buenos Aires, a disputar un recorregut format per 30 proves especials cronometrades de 598,57 km de distància total.
La primera etapa de l’edició comptava amb 6 proves especials cronometrades en el seu programa, la primera de les quals, i per segon any consecutiu, era una especial espectacle que es celebrava a l’hipòdrom de Buenos Aires per tal de justificar una mica més els prop de 800 quilòmetres d’enllaç que els participants havien de cobrir des de la capital fins a la província de Córdoba, àrea que acollia el ral·li. Iniciat el dimarts a les 9 en punt del vespre i sota el cop de bandera del president de la República i ex pilot de ral·lis, Carlos Menem, l’etapa finalitzava l’endemà dimecres en passar 9 minuts de les 2 del migdia.
Tot i ser una prova que entregava punts en el campionat de constructors, només Lancia feia el llarg i costós desplaçament fins a l’Argentina, alineant dos dels seus cotxes oficials. Un primer en mans dels guanyadors de la darrera edició del ral·li, els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono, i un altre en els suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, qui estaven exercint el seu darrer servei a la marca torinesa. Toyota, Mazda i Mitsubishi justificaven la seva absència a la ronda en les seves baixes probabilitats de victòria, així com el poc impacte en les ventes del mercat argentí.
Els italians Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, a bord d’un Lancia Delta Integrale de la formació satèl·lit del Jolly Club, eren la tercera punta del trident que aspiraven a la victòria, mentre que entre aquells que anhelaven pescar la prioritat A de la FIA en cas de baixa d’algun dels Lancia, s’hi trobaven el parell de Subaru RX Turbo que la marca de la Constel·lació de les Plèiades desplaçava fins al continent, gràcies a l’esforç de l’importador xilè de la companyia, un en mans dels neozelandesos Peter “Possum” Bourne i Rodger Freeth i un altre per als xilens Jose Celsi i Elvio Olave, així com el voluminós Audi 200 Quattro privat dels austríacs Georg Fischer i Thomas Zeltner, qui només arribar a l’Argentina, se n’adonaven que el bloc del seu motor tenia una esquerda, però que un cop feta la important inversió en el desplaçament, decidien competir-hi de totes maneres.
Jorge Recalde i Jorge del Buono aturaven el cronòmetre en un temps de 2 minuts i 26 segons en els 3,07 km de corda de l’especial espectacle de l’hipòdrom porteny, i el pilot argentí se n’anava cap a la seva província natal amb un marge de 2 segons en relació als seus companys Mikael Ericsson i Claes Billstam i 4 segons vers Alex Fiorio i Luigi Pirollo.
Arribats a la Villa Carlos Paz el dimecres 2 d’agost a primera hora del matí, la competició es reprenia amb l’entrada en escena de les primeres cronometrades campestres. Alex Fiorio i Luigi Pirollo aturaven el cronòmetre abans que ningú al terme de la segona prova especial del programa, en la que els líders argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono s’hi endarrerien en patir una virolla, amb el què els italians es feien amb el lideratge de la classificació de manera efímera, doncs en la tercera prova especial, la seva excessiva fogositat els portava a perdre 19 segons vers el millor temps de Mikael Ericsson i Claes Billstam, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono recuperaven la primera posició.
Els suecs repetien victòria de tram en la quarta prova especial del programa, sense que aquest resultat comportés un relleu al capdavant de la classificació, mentre que els convidats per l’importador xilè de Subaru, Peter “Possum” Bourne i Rodger Freeth, patien una rebolcada amb el seu RX Turbo que deixava força tocat el seu motor.
Després d’un inici un xic cautelòs, fins i tot erràtic per l’aura que s’esperava de la parella local, Jorge Recalde i Jorge del Buono s’imposaven en la cinquena cronometrada del programa, tanmateix la més llarga de l’etapa, i els argentins estiraven així el seu lideratge.
L’etapa es tancava amb la cronometrada del Camping General San Martín de Córdoba, un clàssic de l’esdeveniment argentí que feia la seva primera aparició en el programa, en la que Mikael Ericsson i Claes Billstam compartien el millor temps amb Alex Fiorio i Luigi Pirollo, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono picaven contra una paret sense majors conseqüències.
Completada la primera etapa a quarts de 3 de la tarda del dimecres, Jorge Recalde i Jorge del Buono feien entrada al parc tancat ubicat a l’Estadi Chateau Carreras de Córdoba amb 12 segons de marge vers Mikael Ericsson i Claes Billstam i per 18 segons en relació a Alex Fiorio i Luigi Pirollo. Tot i les atencions especials que Georg Fischer i Thomas Zeltner dedicaven al motor del seu Audi 200 Quattro, els austríacs aconseguien completar l’etapa inaugural en quarta posició, si bé a una important distància de 4 minuts i 24 segons dels líders i quan només s’havien disputat 79,25 km cronometrats. Ernesto Soto i Martin Christie, a bord d’un dels obsolets Renault 18 GTX nacionals, eren cinquens a 7 segons dels centre-europeus.
Els 64 equips arribats a Córdoba, iniciaven l’endemà dijous a partir de les 7 en punt del matí la segona etapa del ral·li. Un escull format per 8 proves especials cronometrades de 176,45 km, que dibuixaven un bucle cap a l’oest de la capital de província i que es conclouria per a la primera parella participant a manca de 4 minuts per a les 6 de la tarda.
Una sortida que no prendrien Peter “Possum” Bourne i Rodger Freeth, doncs l’estat del motor del Subaru RX Turbo que pilotaven, cridat a formar part de l’equip oficial xilè de la marca un cop completat l’esdeveniment argentí, així ho aconsellava.
Les diferències entre els tres inquilins de les places de podi eren curtes i les distàncies cronometrades de les especials eren força superiors a les de la jornada prèvia, amb un promig d’una vintena de quilòmetres competitius, amb el què el ball de posicions esdevenia una constant al llarg dels primers compassos de la jornada.
Sandro Fiorio i Luigi Pirollo s’imposaven en la primera especial del dia, mentre que els líders Jorge Recalde i Jorge del Buono s’hi deixaven 17 segons en relació amb el crono dels italians en patir una caiguda sobtada de la pressió del seu turbo, des de 1,5 bars fins a 0,9 bars, dos factors que deixaven a Mikael Ericsson i Claes Billstam en la primera posició per un estret marge. Els italians repetien resultat en la següent prova especial i els transalpins ara si feien el seu moviment des de la tercera fins a la primera posició de la classificació provisional i per 4 segons de marge vers els herois locals.
Reparada l’avaria, la reacció de Jorge Recalde i Jorge del Buono no es va demorar, en un terreny que era de sobres conegut per a ells, i amb el millor temps en la tercera prova especial programada del dia, on a més a més hi havien de competir amb un semieix trencat, els locals recuperaven el seu lloc d’honor, plaça que la parella confirmava establint el registre de referència per a la resta de participants en el parc tancat en la quarta cronometrada. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo s’hi deixaven 25 segons vers els llebrers del moment, en una fracció del recorregut molt revirat i en descens que ben bé els podia recordar on patiren l’accident al mes de gener, doncs Mikael Ericsson i Claes Billstam només hi perdien 6 segons.
Les altres dues puntes del trident Lancia posaven pausa al domini de la parella argentina amb una victòria de tram per a cadascuna d’elles en les dues següents proves especials, mentre que a les cronometrades que tancaven la jornada, Mina Clavero, vila natal de Jorge Recalde, i El Cóndor, el millor temps tornava a correspondre als líders, qui feien retorn a l’estadi que exercia les funcions del parc tancat amb 46 segons de marge vers Mikael Ericsson i Claes Billstam, afligits al llarg de la jornada per problemes amb la servodirecció, i d’1 minut amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, qui es lamentaven d’una bomba d’aigua malfuncionant que els feia pujar excessivament la temperatura del motor. Georg Fischer i Thomas Zeltner restaven a l’espera d’alguna avaria entre els trident dels Lancia a les portes de podi a 16 minuts i 32 segons.
Novament 1 hora abans del trenc d’alba, és a dir a les 7 en punt del matí, els organitzadors programaven la represa de l’activitat esportiva per a la primera parella participant, de les 56 que restaven en actiu, amb un bucle cap al nord de la província per endavant, el qual estava format per 9 especials cronometradores de 170,29 km de distància total competitiva. Una tercera etapa que finalitzaria el mateix divendres amb el retorn al punt de sortida a 3 quarts i mig de 5 de la tarda.
Mikael Ericsson i Claes Billstam s’imposaven en la primera cronometrada de l’etapa i els suecs reduïen a la meitat les distàncies que els separaven dels líders, qui reconeixien obertament haver perdut temps per culpa seva, s’hi envirollaven. El degoteig de segons va continuar, si bé amb menor mesura, i així amb dues victòries parcials per a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo i una altra més per a Mikael Ericsson i Claes Billstam, s’arribava a l’equador de la jornada amb Jorge Recalde i Jorge del Buono al capdavant de la classificació per només 14 segons de marge amb els seus companys suecs i 25 segons amb els italians del Jolly Club.
La pressió estava sobre les espatlles de Jorge Recalde i Jorge del Buono, qui s’havien d’esforçar de valent en la cinquena prova especial, una de les cronometrades més ràpides de la jornada, per tal de revertir dinàmiques. Malauradament, els argentins feien una mala recepció d’un salt en creuar-se’ls-hi el cotxe i picar de morro contra una pedra. A conseqüència de l’impacte, el radiador de l’oli es trencava i la parella havia de completar els 5 quilòmetres que restaven de tram pràcticament al ralentí, deixant-s’hi una desena de minuts, als que després caldria afegir 1 minut i escaig en els pertinents treballs de reparació del seu auto; en total prop de 12 minuts que feien descendre als herois locals fins a la tercera posició, una caiguda en certa manera continguda gràcies a l’absència d’oposició als potents cotxes torinesos.
Mikael Ericsson i Claes Billstam, que hi aconseguien la seva tercera victòria de la jornada, recollien el lideratge per un marge molt estret vers Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, establint-se a partir de llavors una lluita tancada entre suecs i italians. Amb estils de pilotatge molt diferents, els primers s’imposaven en la setena prova especial de la jornada, mentre que els segons, que deixaven palès haver recuperat la seva essència, ho feien en la sisena i vuitena.
Per a Jorge Recalde i Jorge del Buono només els hi quedava el consol d’aconseguir el millor temps en la segona passada per l’especial del Camping General San Martin, la qual novament exercia les funcions de clausura, i des de la qual els 39 equips participants que aconseguien completar la dura tercera etapa, recorrien els pràcticament 3 quilòmetres que els separaven del parc tancat de l’Estadi Chateau Carreras. On Mikael Ericsson i Claes Billstam hi feien accés ocupant la primera posició per 12 segons de marge vers Sandro Fiorio i Luigi Pirollo i per 13 minuts i 12 segons en relació a Jorge Recalde i Jorge del Buono. Georg Fischer i Thomas Zeltner seguien fent el que podien amb un bloc del motor esquerdat i es trobaven ja a 29 minuts i 16 segons dels pilots suecs de Lancia, veient com les seves opcions de podi i d’obtenir la prioritat A de la FIA minvaven.
La quarta i última etapa del programa es desenvolupava cap al sud de la província i com no podia ser d’altra manera, aquesta s’iniciava a les 7 en punt del matí del dissabte 5 d’agost. Els organitzadors programaven 7 proves especials per aquest escull, les quals suposaven els darrers 138,15 km competitius de l’itinerari. Una activitat que es finalitzava amb el retorn a la capital de provincia i la pertintent cerimònia del podi a 3 quarts de 4 de la tarda.
Mikael Ericsson i Claes Billstam gaudien d’una excel·lent visibilitat en ser els encarregats d’obrir pista a primera hora del matí, mentre que els seus rivals italians es topaven amb una important cortina de pols, que els impedia escometre amb fermesa els revolts que el traçat els hi presentava, una incidència que feia perdre 18 segons als segons classificats vers els líders de la provisional.
En la segona especial sabatina tota mena de tensió es dissipava, quan la corretja de la bomba de l’aigua i de l’alternador del Lancia Delta Integrale de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo es trencava, provocant la concessió de 2 minuts i 5 segons per part dels italians als llebrers suecs, novament autors del millor temps.
Amb 2 minuts i 35 segons de marge al capdavant de la classificació provisional, Mikael Ericsson i Claes Billstam es dedicaven a partir de llavors a administrar l’avantatge acumulat, defugint de qualsevol mena de risc innecessari, el que permetia als locals Jorge Recalde i Jorge del Buono acumular tres victòries de tram més, mentre que Sandro Fiorio i Luigi Pirollo escurçaven insuficientment el gap amb els líders amb les 2 victòries restants.
Tanmateix, en el transcurs de la darrera prova especial, José Celis i Elvio Olave es quedaven sense frens però aconseguien completar el recorregut en cinquena posició provisional. Fent l’enllaç fins al parc tancat rera una furgoneta d’assistència que els hi feia de fre, aquesta s’aturava bruscament i els pilots no podien evitar encastar-s’hi. Els xilens però entregaven la seva fitxa en el darrer control i constaven com a cinquens classificats, fins que algú va advertir que el seu Subaru RX Turbo no es trobava en el parc tancat de l’Estadi Chateau Carreras i la parella va ser eliminada de la classificació final.
Un estadi en el que Mikael Ericsson i Claes Billstam deleitaven als espectadors que s’hi aplegaven el dissabte 5 d’agost a primera hora de la tarda, amb un reguitzell de donuts i derrapades controlades per tal de celebrar la seva primera victòria mundial.
Els suecs completaven els 598,57 km programats en el recorregut en un temps de 7 hores i 6 minuts, registre que rebaixava en 2 minuts i 26 segons l’acumulat pels italians Sandro Fiorio i Luigi Pirollo. Cap-cots en no haver aconseguit la victòria que tan s’esperava d’ells, Jorge Recalde i Jorge del Buono tancaven el podi a 13 minuts i 42 segons dels seus companys d’equip i guanyadors de la prova.
Els uruguaians Gustavo Trelles i Ricardo Ivetich eren els únics inscrits a la prova a bord d’un cotxe amb homologació de Grup N i per tant la parella no competia amb cap altre rival que no fossin la seva pròpia mecànica, així com el recorregut programat pels organitzadors. Els uruguaians no es lamentaven de cap contra-temps i aquests completaven el recorregut en la setena posició final absoluta, rere els caps de sèrie entre els automòbils nacionals.
A efectes de campionat, Gustavo Trelles duplicava la seva puntuació a la classificació provisional gràcies a la seva primera victòria de la temporada, empatant així a 26 punts amb el francès Alain Oreille i restant a 1 sol punt del lideratge del belga Grégoire de Mevius.
En el campionat per a pilots, el resultat del ral·li va ser força intrascendent, només Sandro Fiorio aconseguia gràcies al seu segon lloc situar-se dins les posicions de podi provisional empatant a 40 punts amb el pilot suec Ingvar Carlsson, però a 40 punts del líder provisional, el seu compatriota Massimo Biasion. La segona posició que ocupava el pilot francès Didier Auriol era més assequible a 10 punts.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Massimo Biasion |
80 |
|
Didier Auriol |
50 |
|
Ingvar Carlsson Sandro Fiorio |
40 40 |
Lancia sumava amb aquesta sis victòries de sis possibles, el que permetia a la marca torinesa proclamar-se ja campiona mundial quan encara podia acumular un resultat més. La quarta posició que aconseguien Georg Fischer i Thomas Zeltner al ral·li, situava a Audi en segona posició provisional del campionat, 1 punt per davant de Toyota.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
120 |
|
Audi |
37 |
|
Toyota |
36 |